Està en: INICI > Seguretat Pblica > Policia > Informaci > Historia


Acta de creaci de la Guardia Municipal

A continuaci pot vore el document original de l'acta de creaci
Acta de creaci
Acta de creaci

<< Tornar


La creaci de la Policia Municipal, signe de modernitat.

Jos Snchez Adell, Cronista Oficial de la Ciutat.
"L'haver sabut evolucionar i adaptar-se a les exigncies dels nous temps, s indubtablement el seu major timbre de glria."

Seria summament interessant, en aquest any centenari de la creaci de la Policia Municipal de la ciutat de Castell de la Plana, poder traar els trets ms caracterstics que definien l'ambient d'aquella modesta capital de provncia en la dcada final del segle XIX, quan es produeix aquell fet innovador dins de la vida local. Encara que l'empresa requeriria una certa folgana de temps i la intervenci de mans destres especialitzades en el coneixement d'aquest perode histric, no s aventurat dir que la creaci del citat cos ve a coincidir -i a confirmar-ho- amb un moment de progrs i canvi en la histria de la ciutat. Des d'un punt de vista demogrfic, cal subratllar que Castell, que havia iniciat el segle XIX amb 13.000 habitants, s'estava apropant als 30.000 en aquest any 1895 que ara recordem, amb tot el que aix representava per a la vida urbana.

Aires de modernitat corrien per la ciutat des de feia algun temps, alguns insinuats ja en l'poca del governador don Ramn de Campoamor. Novetats ms o menys recents i notables de la histria del desenvolupament local s'havien registrat en els aspectes de les comunicacions (ferrocarril a Valncia i Barcelona; tramvia de vapor al Grau i a Onda): la construcci del port per la qual l'any 1895 es va produir una important subhasta: la construcci del Passeig de Ribalta; la inauguraci de la Plaa de Bous en 1887, aix com la del Teatre Principal en 1894; el desenvolupament de les obres de l'Hospital Provincial; les millores en l'enllumenat pblic amb petroli, gas i electricitat; la inauguraci del telfon (1889), etc. Repassant les actes municipals d'aquests anys en qu la ciutat va ampliant el seu permetre, crida l'atenci la preocupaci de l'Ajuntament per mltiples aspectes d'aix que es diu policia urbana, incloent la construcci de voreres, pavimentat de calades i, sobretot, la retolaci d'antigues i nous carrers.

Casualment, precisament en aquest any 1895 en qu era creada la Policia Municipal es produa la defunci d'un personatge de gran relleu en la vida castellonenca, Domingo Herrero, alcalde i figura clau d'algunes de les millores abans assenyalades, i amb molta probabilitat directament relacionat amb la citada creaci.

No hi ha dubte que la Policia Municipal apareixia a Castell en un moment oport per a les necessitats que la nova realitat ciutadana demandava. Haver sabut evolucionar i adaptar-se a les exigncies dels nous temps, s indubtablement el seu major timbre de glria.

<< Tornar


La ciutat i la seua Policia

Manuel Jordn Muntanys.

I. La seguretat ha preocupat sempre i a tot arreu, tant en el camp com a la ciutat, encara que la forma d'entendre-la i aconseguir-la vari d'un mitj a un altre. Pot dir-se que en aquell predomina l'autodefensa; en aquesta, s a crrec de la comunitat.

Tamb dins de les ciutats -en experimentar necessitats diferents- existeixen diferncies quant a la manera de dur a terme el principal objectiu de l'acci policial: la seguretat de persones i bns.

Per una altra, la ciutat, en l'exercici de la seva funci culturitzadora, projecta el sistema que ha triat i experimentat a tots els mbits de la naci o, almenys, a una part important d'aquesta. Tal s el cas del comte de Pergen ampliant (1782) els mtodes i organitzaci de la Policia de la ciutat de Viena a tot el territori austrac.

La ciutat a travs dels temps va evolucionar -condici indispensable per subsistir- i aix des de les ciutats excepcionals de l'Edat Antiga es va passar a la proliferaci urbana caracterstica de l'Edat Mitjana i en l'actualitat sn el lloc on viuen la major part dels habitants de la Terra.

A ms, en sorgir noves necessitats d'acord amb les noves estructures, una soluci senzilla consistia a atribuir-les al ms organitzat dels rgans de qu es disposava, s a dir, a la Policia, que ha vist incrementada aix de manera extraordinria les seves missions i encara ara dedica temps i homes a complir amb aquest contingut residual de funcions no privatives.

"Precisament dels gremis neix la instituci de la vigilncia individualitzada, ms coneguda pels serens".

II. Els sistemes emprats per al servei de seguretat han estat, fonamentalment, tres: la prestaci obligatria, la vigilncia individualitzada i els cossos especialitzats en la matria.

La prestaci obligatria dels ciutadans s la forma ms antiga i de fet la hi pot trobar en totes les poques i continents, des de l'antiga Roma a la moderna New Amsterdam (avui New York). sol emprar-se com a exemple del sistema "el Service de Guet" ideat i lloc en prctica per l'abat Wilfred de St. Gall en ple segle IX; era una "gurdia de protecci" de la ciutat de Pars de la qual necessriament formaven part tots els "ciutadans distingits" els quals eren cridats a prestar servei per torn rigors. Malgrat les condicions de "distinci que reunia el servei, no sembla que results excessiu abandonar els negocis propis per atendre els aliens, de vegades amb evident risc personal. Per aix el mateix abat va establir una multa de 4 "sols d'or" per els qui faltessin a l'hora de prestar servei o no aportessin una persona que els substitus. El fet de percebre els substituts una gratificaci per part del substitut va ser el germen dels moderns sistemes en els quals el ciutad paga els seus impostos (entre ells les despeses de la Policia) i un grup determinat s'encarrega de les funcions de seguretat.

D'aqu va partir en temps de Sant Llus Rei (intervinguts del segle XIII) la idea de crear el crrec de "Chevalier du Guet", que al capdavant de trenta homes a peu i uns altres tant a cavall -tots professionals- s'encarregava de la seguretat urbana en les hores nocturnes. Abans Enric I va destinar al mateix fi un cos de dotze alabarderos amb resultat dubts, potser per l'escs del seu nombre o perqu anaven pels carrers tocant la trompeta (per acreditar la seva presncia) amb el que no deixaven dormir els vens i informaven els delinqents del lloc en qu es trobaven.

D'una o una altra forma, el sistema de "Guet" va donar bons resultats fins al punt de ser copiat un poc ms tard a Alemanya, si b en forma de "milcia ciutadana" i amb un carcter marcadament militar.

La innegable importncia dels gremis en la vida urbana medieval va introduir una variant en el sistema per la qual els gremis es comprometien a mantenir grups sencers destinats al manteniment de l'ordre procedint cadascun d'acord amb les seves prpies ordenances i ideologia particular. Tal dedicaci a la lluita contra el delicte va moure al gremi "peraires" a noliejar una embarcaci, a sotmetre, vncer a una galera tunisiana i rescatar el Santssim del qual s'havia apoderat en una incursi sobre Torreblanca.

III. Precisament dels gremis neix la instituci de la vigilncia individualitzada, ms coneguda pels "serens": cada gremi al carrer o carrers contractava els serveis d'un vigilant nocturn que impeds els robatoris i, si calgus, dons la veu d'alarma en cas d'incendi.

El ser tradicional va veure confirmada legalment la seva posici a Espanya en 1834, en el qual un Reial decret ho va declarar obligatori, almenys, en totes les capitals de provncia, vist l'excellent resultat dels seus serveis en aquells punts en qu ho prestaven. La prpia Llei d'Enjudiciament Criminal s'ocupa d'aix en l'art. 283.

Havia de fer les seves "rondes" seguint la seva "sendera" (circuit de carrers al seu crrec), durant la qual donaven mostra de la seva presncia cantant l'hora, entre invocacions piadoses, i adonant de l'estat atmosfric, d'on els va venir el nom. Se'ls retribua mitjanant unes quantitats que es pagaven per edifici, per a la qual cosa, una comissi especial integrada per dos regidors i sengles contribuents determinava les quantitats a pagar d'acord amb les condicions dels immobles.

Hi havia "serens de vila", que correspon als descrits, "serens de comer", pagats exclusivament pels establiments la custdia dels quals se'ls encomanava. Una tercera categoria anomenada "de suplents" formava una espcie de llista d'espera per substituir a uns i uns altres quan es presentava l'ocasi. En algunes ciutats tenien prohibit asseure's abans de les dotze de la nit i, per descomptat, sempre en ple carrer, sent falta gravssima la d'obrir un portal per ficar-se dins a dormir. Tamb les ordenances de serens establien en quines nits podien posar-se la caputxa i a partir de quina hora. A ms de la "ronda", exercien funcions especials -amb pagament a part-, com era la de despertar a alg a determinada hora o acompanyar a travs dels deserts carrers a aquells que es veien en l'obligaci de transitar per elles a hores desacostumades. Per cert, que l'hora a qu es desitjava ser despertat es materialitzava collocant d'altres pedres en el llindar de la casa, i d'aquesta prctica prenien els joves inquiets de l'poca per gastar bromes proporcionant despertades no desitjades a aquells vens amb fama de tenir pitjor geni.

Amb tot, no era aix el pitjor: el que tenia la desgrcia que durant un any es produssin tres robatoris sense que ell hagus fet gens per detenir els culpables, era castigat amb la prdua de la plaa; per a les faltes menors estaven les multes, i un cstig especial consistia a fer-se acompanyar contnuament per un altre ser al qual tenia obligaci de pagar de la seva butxaca.

En contra del que pugui pensar-se, els serens gaudien de la general consideraci, i quan la ciutat de Copenhaguen va voler retre homenatge al seu fundador, el bisbe Absalon de Roskilde, va collocar la seva esttua en el centre de la faana del palau consistorial envoltada d'una gurdia d'honor consistent en sis esttues de serens vestint uniformes d'altres poques.

"Durant aquest temps, la Policia en els camps era a crrec dels nobles, els qui l'exercien a travs de les seves forces militars."

IV. Durant aquest temps, la Policia en els camps era a crrec dels nobles, els quals l'exercien a travs de les seves forces militars; els reis feien el propi, quan podien; en ocasions es desenvolupava aquesta mateixa activitat a l'interior de les ciutats. L'enrobustiment dels reis, en detriment de la noblesa, va fer que la successin tamb en la part de la funci policial que exercien. Les forces armades dels reis i nobles, a diferncia del sistema anterior, eren un rgan especialment jerarquitzat o, si es prefereix, que mantenien la jerarquia dels camps de batalla, en les seves noves tasques de manteniment de l'ordre.

Aquesta Policia jerarquitzada urbana prestava servei durant les 24 hores del dia i, en ra d'aix, exercia moltes ms funcions que el "Guet", redut a la nit i a la seguretat ciutadana. Efectivament, tasques tals com la neteja dels carrers, el cens dels habitants, l'ajuda a les processons i festejos, obligar els venedors a concrrer amb la seva mercaderia als mercats, i fins i tot la vigilncia dels malalts infecciosos, corrien al seu crrec. Per a la ciutat no noms hi havia persones treballadores i honrades, sin tamb gran quantitat d'homes dolents, la qual cosa va fer que la seguretat ciutadana fos el seu objectiu principal.

Amb tot, la mxima preocupaci d'aquesta nova fora no era el benestar dels ciutadans, sin l'inters del rei, la qual cosa implicava passar a segon terme les infraccions que no afectaven directament el sobir; es tractava d'una Policia dedicada a l'acte-protecci del governant i, en cert sentit, "legisladora". Per descomptat que la Policia administrativa no li concedia especial atenci i eren escasses les seves intervencions en la matria. Segles desprs, la ms bella ciutat sud-americana que va substituir a la totalitat de la seva prpia Policia per efectius de la Policia estatal, va poder comprovar que -entre altres coses- havien sorgit en el seu terme municipal centenars d'edificis sense llicncia i amb la corresponent anarquia quant a lloc, volum i destinaci.

Incapaos els poders centrals d'atendre a aquestes demandes, els van permetre als municipis organitzar les seves prpies forces policials i en una segona etapa -vist l'xit aconseguit- a obligar a la construcci de cossos de Policia Local en totes les capitals.

LA POLICIA LOCAL. "L'adveniment de la II Repblica va suposar una poca de millorament de les Policies Locals que van veure augmentada la seva importncia, consideraci, equip i fins i tot sou."

V. Les Policies Locals a Espanya es veuen reconegudes, i obligatriament imposades, per una llei de 2 d'octubre de 1877. Eren cossos armats jerarquitzats, dependents de l'alcaldia, i obligats a collaborar amb la Policia de l'Estat en el manteniment de l'ordre pblic; obligaci que els va anar peremptriament recordada en el RD de 24 de febrer de 1908. Aquesta ltima faceta va provocar una reacci adversa en les corporacions les quals al costat dels cossos de Policia Municipal van crear les anomenades "Gurdies Urbanes", sobre les quals no tenien jurisdicci els governadors civils i que es van dedicar a funcions administratives i desprs exclusivament al trnsit. Barcelona va mantenir aquesta duplicitat fins a l'any 1939.

La legislaci de principis del segle XX i finals del XIX, referent a la Policia de les ciutats, pot dividir-se en dos grans grups: les normes que es dediquen a retallar atribucions i les que els van concedint gradualment cada vegada ms competncies.

L'adveniment de la II Repblica va suposar una poca de millorament de les Policies Locals, que van veure augmentada la seva importncia, consideraci, equip i fins i tot sou. Es va comenar tamb el procs de motoritzaci, i on no es van poder aconseguir vehicles de motor, es van crear seccionis ciclistes. Tot aquest moviment es va veure afectat per la guerra; durant aquesta, les intervencions de la Policia Local es van centrar en l'ajuda als afectats directament o indirectament pel conflicte, i de manera especial als damnificats pels bombardejos.

La necessitat de donar collocaci a la nombrosa quantitat d'excombatents, va fer que se suavitzessin les condicions d'ingrs en els diferents Cossos de la Naci, i consegentment als ajuntaments. Les nombroses vacants de les plantilles es van veure ocupades per un personal heterogeni, producte de la desmobilitzaci, amb resultats diferents segons la seva capacitat, formaci i, sobretot, vocaci.

Correspon a aquesta poca un autntic buit legal en matria de Policies Locals: la legislaci nacional es presentava confusa, suposava principis sovint inaplicables en un cos policial; d'altra banda, els reglaments locals no eren molt ms afortunats. Totes les legislacions oferien un factor com: l'absncia de tcnics en la seva redacci i de consulta prvia abans de ser aprovats. La creixent motoritzaci, d'una banda, i les inquietuds socials de l'altra, van fer que cada dia anessin adquirint ms importncia les Policies Locals, a causa del seu intens desplegament i a l'extraordinari coneixement del mitj en el qual es desembolicaven. Predominaven les intervencions assistencials, la qual cosa ha propiciat que foren ms populars que altres cossos de seguretat.

VI. Les caracterstiques de la Policia Local moderna sn:

  • Augment d'efectius. Les plantilles de Policia Local experimenten sensibles augments tots els anys i en tots els cossos. Els efectius totals excedeixen els de la Policia Nacional i, probablement, la diferncia anir augmentant d'ara endavant.
  • Increment de mitjans. Particularment, en matria de transmissions i de motoritzaci, el coeficient de la qual (relaci vehicles/policia) aconsegueix fcilment xifres de 0,30 i superiors.
  • Nivell cultural ms elevat. Ha contribut a aix de forma indubtable la creaci per les autonomies de centres especialitzats de formaci policial; en menor escala, dels comandaments, per de totes maneres de forma apreciable.
  • Sorgiment de les Cincies policials. Lgica conseqncia de l'anterior, els estudis cada vegada ms intensos sobre la matria, han posat en relleu la importncia i necessitat de comptar amb un conjunt ordenat de coneixements que formulin les regles necessries per resoldre quantes qestions es presentin en el futur.
VII. En la prctica, i a qualsevol ajuntament, la Policia Local interv en la preparaci de la majoria de les decisions, prescindint de les que legalment pot i ha d'adoptar per si mateixa.

Si en un esfor imaginatiu suprimssim tots els expedients en els quals ha intervingut la Policia Local, les oficines municipals es quedarien amb un escs nombre de papers.

Aix fa veritat la frase que -en elogi de la Policia del seu temps- pronuncis Sebastin Mercier en ple segle XVIII: "Al govern de la ciutat, com en els rellotges de luxe, s una humil roda de llaut la que fa que les agulles d'or puguin marcar el pas del temps sobre una esfera de plata i brillants".

Gurdia Urb Policies Locals Servei Municipal d'Enllaador, 1964.

<< Tornar


El pas dels anys.

Francisco Pascual, periodista.

Un dels moments estellars que sens dubte va viure la ciutat de Castell coincideix precisament amb el temps en qu es crea la Gurdia Municipal i, en certa manera, s un testimoniatge ms i possiblement el ms important de l'ambici que va marcar la vida local en aquell perode entre dos segles. D'aquell perode queda en els castellonencs un regust agredol en el record. D'una banda, est l'orgull i el reconeixement cap a una generaci absolutament exemplar per la fe que va tenir al seu poble, i d'una altra part, una espcie de soterrada frustraci mantinguda durant molts anys per la sensaci de no haver estat capaces de continuar aquell esfor.

Quan el ministre Javier de Burgos va portar endavant en 1833 la divisi d'Espanya en provncies i es va concedir la capitalitat provincial a Castell, aquella decisi va ser assumida per tota la ciutat com un repte en el qual es conjugaven la grandesa i la servitud de la nova condici. Els castellonencs de l'poca, conscients dels que representava aquest fet, i les institucions i entitats ms representatives al capdavant, van emprendre una srie d'iniciatives urbanes que van canviar totalment una poblaci que, en el context d'una economia de pagesos i artesans, va saber fer el pas endavant per posar al dia -com es diu ara- les seves infraestructures, en un final de segle brillant que va tenir la seva continutat en els comenaments de la segent centria. Va ser llavors quan es van concretar realitzacions tan decisives, que encara avui estan vigents, com el Passeig Ribalta, el Teatre Principal, la Plaa de bous o l'Hospital Provincial, amb la inauguraci de les obres del Port que ha estat considerada com la gran iniciativa de Castell al segle XIX.

En aquest brou de cultiu, va nixer la Gurdia Municipal, com una conseqncia lgica en un Ajuntament amb visi de futur. Sens dubte, aquella decisi va haver de sorprendre els vens, per des del primer moment el nou Cos va encaixar com una instituci entranyable a partir de llavors a la ciutat. Els "polisseros" van passar a ser rpidament personatges de relleu en la vida ciutadana i el quefer dels castellonencs en la successi dels dies i els treballs. A poc a poc, els gurdies municipals van anar definint les seves funcions al servei de la poblaci, encara que al principi tinguessin una comesa ms aviat com de suport a la gesti municipal. En la petita histria, i les notes a peu de pgina de la histria gran del nostre poble, es reflecteixen les mil i una ancdotes entorn d'aquells pioners, humils i honrats, molt lluny de la formaci policial que adquireixen actualment els gurdies, per en qualsevol cas amb el mateix esperit de servei, abnegaci i esfor, al marge i per damunt dels coneguts acudits i divertides historietes, lgic reflex de la seva prpia humanitat.

Certament, a partir d'aquest moment, difcilment es podr entendre la histria de Castell en els ltims cent anys sense considerar el que ha representat l'aportaci de la Gurdia Municipal en tota la seva dimensi, perqu la ciutat i el seu desenvolupament, les seves misries i grandeses, han estat viscuts plenament per aquest Cos totalment identificat amb l'essncia mateixa de la realitat ciutadana en cada poca.

I al llarg de tots aquests anys, la Gurdia Municipal no noms va cobrir funcions relacionades amb l'ordre pblic, sin que va ser sobretot un estament que va exercir diferents missions d'ajuda i assistncia al ciutad. A part de la seva participaci com a macers o escorta de gala en el que podrem qualificar l'apartat del protocol municipal, els gurdies van cobrir tamb serveis tan estimables com el de pregoner que llegia els bans en una srie de llocs estratgics del nucli urb, tant en "la vila" com en "els ravals". En aquell Castell ms familiar de fa tan sols mig segle, els que llavors rem nens envoltvem a Toms Llorens "el Bado", possiblement l'ltim i ms recordat dels nostres pregoners, per rubricar el seu ban amb el conegut "Vtol". Alguna cosa semblat en el seu contingut costumista, podrem dir de "La Gossera" i "els perreros", autntics virtuosos en el maneig del lla, malgrat l'emprenyament dels nens que fiem el possible per espantar la presa i lliurar-la del tancament en el carro-cellular. Un d'aquells enllaadors fumava una pipa i l'hi prenia amb calma. Va arribar a ser molt popular entre la mainada.

Collegues dels gurdies municipals, encara que al marge de la instituci, eren els serens. Au Mara, les dotze de la nit i ser; era la cantinela.

Collegues dels gurdies municipals, encara que al marge de la instituci, estaven els serens. "Ave Mara, les dotze de la nit i ser", era la can que repetien cada hora per a informaci "viva voce" dels que sofrien d'insomni, perqu els dorments ni s'assabentaven. Aquells vigilants nocturns vivien una mica de la caritat pblica, perqu havien d'anar a cobrar el rebut de casa a casa, sense que l'Ajuntament en realitat tingus res a veure amb el tema, almenys en el seu finanament. Malgrat aix, els vens els professaven un especial afecte i consideraci pel seu lliurament en un ofici poc grat i de vegades fins i tot perills com s sempre el de qualsevol zelador de la seguretat, i en aquest cas ms encara, perqu estaven en vetlla tota la nit fins a les primeres llums de l'alba en una ciutat que dormia confiada en els seus guaites. Aquella "rara avis" a poc a poc va desaparixer, a mesura que morien o abandonaven els ms majors en edat, ja en els anys 60. I en aquesta ltima etapa, l'ajuntament els va acollir com a auxiliars de la Gurdia Municipal amb un salari digne i al marge de la precarietat que van sofrir durant tants anys i a ms, mai millor dit, amb nocturnitat. La placa de gurdia municipal els va donar en aquest perode final un rang d'autoritat enfront dels desaprensius que solen abundar en la nit. El xuixo i el fanal, amb el consegent clauer, ara mateix sn el record d'un ahir que cada vegada ens sembla ms lluny en contemplar el Castell actual amb les seves mogudes nocturnes.

Eren els temps tamb en els quals els guardaparcs, coneguts popularment com "llegeros", encara que tinguessin la condici de gurdies, no depenien de la Gurdia Municipal, sin dels serveis corresponents de Parcs i Jardins. Per cert, el nom de *llegeros se'ls va aplicar perqu el seu uniforme era exactament igual al dels camineros que tenien al seu crrec el manteniment d'una llegua de cam i, d'aqu, la seva denominaci popular. En l'actualitat, els guardaparcs depenen ja i formen part de la plantilla de la Policia Local.

En aquells primers anys, la Gurdia Municipal complia una srie de serveis que es van mantenir fins a etapes encara relativament properes i que tenien, en ocasions, carcter no noms policial, sin tamb i sobretot de funcions auxiliars a l'Ajuntament, com la distribuci del llavors ms aviat redut correu municipal, quan les notificacions havien de ser lliurades en prpia m. Era prctica habitual i, en algun cas, amb no poca transcendncia quan es tractava de cessaments. En aquestes ocasions, i tamb en ms alts nivells, l'arribada del "motorista" gelava l'nima del destinatari. Temps de "urasa" i tingues-te tes.

En aquell Castell ms familiar, quan tots ho sabien tot de tots, perqu "tots ens coneixem", els gurdies municipals eren gaireb omnipresents a la petita ciutat de provncies.

A poc a poc, el paper del Cos va anar prenent una major transcendncia a mesura que parallelament creixia la ciutat. En aquell Castell ms familiar, quan tots ho sabien tot de tots, perqu "tots ens coneixem", els gurdies municipals eren gaireb omnipresents a la petita ciutat de provncies, ja que al cap i a la fi tota l'activitat es desenvolupava entorn de la Casa de l'Ajuntament i la Plaa Major. La seva popularitat era evident i no precisament per les multes, ja que llavors a ning se li ocorria denunciar com no fra en situacions de greu conflictivitat que, d'altra banda, gens tenia a veure amb aquell trfic de carros i bicicletes. No obstant aix, en els anys 20, ja figuren en la plantilla gurdies de circulaci, i tamb, els primers ciclistes, als quals els nens coneixien amb certa mala intenci com la "patrulla volant".

Per aquell temps, com ara encara, punts conflictius de la circulaci eren "els Quatre Cantons" i la "Porta del Sol". Ja a la fi dels 50 van aparixer els primers passos de vianants senyalitzats que van motivar no pocs acudits, sobretot quan l'urb es posava seris i ordenava els vianants despistats, a cop de xiulet i amb grans escarafalls, a complir la norma al crit de "Per la ralla!". Va ser en 1961 quan es van installar els semfors en els Quatre Cantons i no gaire desprs arribarien ja els "passos de zebra", amb la seva "benaventurats els que creuen en els passos de zebra, perqu ells veuran aviat a Du". Mentrestant, el parc mbil de la Gurdia Municipal ja no noms comptava amb les eficients bicicletes, sin que tamb van arribar les primeres motocicletes i alguna amb sidecar incls, que amb alguna freqncia era utilitzat per als seus desplaaments pel cap.

La gran expansi de Castell, sens dubte la major de la seva histria, es produiria en aquella dcada que avui es recorda com a "prodigiosa" dels anys 60. La ciutat va duplicar prcticament la seva problaci en poc ms de sis anys i va superar la barrera dels cent mil habitants, al mateix temps que sorgien un darrere l'altre tot un llarg rosari de grups perifrics al marge de tota legalitat urbanstica, per que, lgicament, aviat van exigir tamb els serveis propis de qualsevol nucli urb, incloses les prestacions de policia. Van ser els anys del gran desenvolupament, quan Castell va passar de ser una poblaci eminentment agrria a viure plenament tot un procs espectacular d'industrialitzaci que va comenar en 1965 amb Fertiberia i, dos anys desprs, va tenir la seva continutat en la inauguraci en el Serrallo de la refineria de petrolis de ESSO, al mateix temps que el sector tauleller vivia tamb la seva primera revoluci tecnolgica i altres sectors com el txtil i la fusta creixien en temps de desenvolupament sota la batuta dels tecncrates al govern.

En el record de les gents perdura la imatge d'aquell sergent Bells, inspector-cap Emilio Bells Gasulla, que va exercir el comandament en la postguerra. Era tan "especial" que fins i tot vigilava el bon ordre, i circulin per la dreta, en la volteta pel carrer d'Enmig, segons deia "perqu el personal aprengus a caminar correctament per la vorera", o sigui que sempre per la dreta, tant a l'anada com a la volta, mentre el cap romania atent a la roda, passejant pel centre de la calada a dalt i a baix al llarg del carrer. Impossible ms uniformitat, bon ordre i urbanitat.

En arribar el Nadal, els castellonencs s'acordaven de la Gurdia Municipal i els lliuraven obsequis en els punts on es trobaven aquells gurdies urbans de casc, guerrera i guants blancs.

Per, indubtablement, el que arribaria a ser cap per antonomsia de la Gurdia Municipal va ser el bo de don Benito Ferro Vaamonde, al qual alguns van voler veure importants relacions familiars pel segon cognom, malgrat l'ortografia, ben diferent del Bahamonde del Cabdill. Aquell cap, que va venir de Galcia, va casar a Castell i va anar amb carcter general com un castellonenc ms, plenament integrat en una famlia de profunda arrel castellonera. Amb la seva gran humanitat, don Benito aviat es va fer popular a la ciutat i va ocupar el crrec durant ms de vint anys, en els quals la Gurdia va avanar en la seva modernitzaci, fins que va arribar un moment en el qual es van imposar nous criteris ms adequats a la realitat. Sota el seu comandament, el Cos encara va mantenir gran part de la filosofia fundacional, b lluny del que arribaria a ser un Cos d'aquestes caracterstiques, per de qualsevol manera van imposar la missi encomanada des de la complicitat amable amb el venat pel de tots, en un ambient que encara podia permetre's el luxe de ser familiar. Eren els anys en els quals, en arribar el Nadal, els castellonencs s'acordaven de la Gurdia Municipal i els lliuraven obsequis en els punts on es trobaven aquells gurdies urbans de casc, guerrera i guants blancs, en els enclavaments ms conflictius per al trnsit. Al costat de l'ombrella sota la qual es resguardava l'agent, durant uns dies, s'amuntegaven ampolles de xampany, sidra, licors i productes alimentosos. Per cert, en alguna crulla, per salvar al "urb" es va habilitar una espcie de podi, que li feia ms visible davant els conductors distrets. Una imatge entranyable era la del gurdia de la plaa de la Pau, per cert, que estava obligat a donar preferncia de pas a la Panderola. En el contrapunt ms greu, menys amable, els serveis en els encreuament de les carreteres de l'Alcora i Borriol amb el desviament de la carretera nacional.

Amb la recuperaci de les llibertats i la democrcia, tamb la dona va trobar el seu lloc en les files de la nova Policia Local, molt ms oberta i amb un renovat concepte de la seva funci social. Les primeres dones policies van comparixer davant el venat en el 81 i aviat van adquirir major importncia en el conjunt de la plantilla, al marge de qualsevol tpic amb aires de discriminaci. D'alguna manera, en el conjunt de la dona policia, va constituir notcia rellevant l'ascens de Charo a l'ocupaci de sergent. Va ser tota una fita i, amb aix, es va obrir un nou ventall de possibilitats en la promoci femenina del Cos. Avui seria impensable una Policia Local a Castell sense la presncia de la dona.

I Castell vivia la seva vida en parallel amb la de la Policia Local. En aquests ltims cinquanta anys, per exemple, la ciutat ha tingut esdeveniments i commemoracions com el VII centenari de la seva fundaci en 1952, la creaci de la nova dicesi de Sogorb-Castell amb la solemne entrada del bisbe en 1960, i el VI centenari de la Santa Trobada en 1966. Va ser en 1963 quan la Panderola va desaparixer desprs de tres quarts de segle de vida. Esdeveniments ms recents van ser la creaci del Collegi Universitari en 1969, un any desprs la dessecaci de la Marjaleria i en 1971 la inauguraci del nou recinte de la Prgola, per citar algunes fites que perduren en la memria collectiva. En tots ells explica el testimoniatge i la presncia de la Policia Local.

Per, entre les llums i les ombres que marquen la vida de Castell al llarg dels ltims cent anys, estan d'una banda les circumstncies tan felices com les visites d'illustres personalitats o la bona nova en el compliment de sentides aspiracions, mentre en l'altra cara, pesen esdeveniments especialment dolorosos pels quals encara gemega el vent de la histria.

Aix, encara dol l'nima quan als ms majors els assalta l'evocaci d'aquella tragdia del cinema La Paz en 1921, igual que la catstrofe que va significar el desbordament del riu Sec en la nit del 29 de setembre de 1949 amb la seqela d'aquells onze morts que van omplir de dolor una ciutat abatuda en la seva lluita contra l'aigua i el fang. Moments tamb especialment durs van ser incendis que van afectar a bns urbans a paratges entranyables, com aquell foc que va destruir la drogueria de Blanch al carrer Alloza o el del Mol de l'Arrs, per citar casos concrets que en el seu moment van tenir gran impacte en aquella ciutat encara amb aires pagesos, i els incendis en el Desert de les Palmes que, encara que no s terme de Castell, afecta tamb directament al benestar dels castellonencs. Al llarg dels ltims lustres no han faltat lamentablement les inundacions, especialment a les zones baixes del terme municipal i a l'entorn del Grau, aix com tremendes gelades que van assolar la nostra agricultura i, de manera ms significativa, la nevada de 1946, any que encara roman en el record com a "l'any de la nev".

Per contra, el goig va estar en les visites reals i tamb de l'anterior Cap de l'Estat. L'any 1905 va arribar a la nostra ciutat, de pas i per via frria, el rei Alfonso XIII, al que van convncer perqu recorregus els carrers en carruatge. El propi monarca afirmaria en acomiadar-se que es portava el millor record d'aquesta ciutat. Va ser la seva nica estada a Castell en aquest segle, per queda en els anals com un esdeveniment inoblidable. Respecte al general Franco, va estar per primera vegada a Castell en una breu parada en el seu desplaament des de Barcelona a Valncia en ocasi de la greu riuada que va afectar a la ciutat del *Tria. Tornaria en 1958, en aquesta ocasi ja amb un ampli programa d'actes i inauguraci, i el seu ltim viatge a la nostra ciutat es va produir al juny de 1967, acompanyat de la seva esposa i de diversos ministres, en ocasi de la inauguraci de la Residncia de la Seguretat Social, la refineria *ESSO Petrolis Espanyols, l'Escola de Mestratge Industrial i el Collegi Menor Serra de Espadn de la Secci Femenina.

La primera vegada que els reis Juan Carlos i Sofia van estar a Castell va ser en 1976, en moments illusionants pel comenament de la transici, i van visitar tamb diferents pobles de la provncia com Nules, Onda i Morella. Els castellonencs es van bolcar en la seva adhesi als monarques i es van amuntegar sobretot a la plaa Major davant l'Ajuntament per aclamar a la parella reial quan va comparixer en la balconada principal de la Casa de la ciutat. Els sobirans tornarien en 1993 per collocar la primera pedra de la Ciutat Universitria i, fa uns mesos el Prncep d'Astries inaugurava el primer complex del nou Campus universitari i assistia a la collocaci de la primera pedra de les obres de soterrament de la via frria en una circumstncia absolutament histrica.

Al llarg d'aquests ltims cent anys, la presncia de la Policia Local ha estat constant, discreta i callada, per de gran eficcia per al normal desenvolupament en la convivncia dels ciutadans.

En aquests i altres esdeveniments que configuren captols rellevants en la crnica del que ha estat la vida dels castellonencs al llarg d'aquests ltims cent anys, la presncia de la Policia Local ha estat constant, discreta i callada, per de gran eficcia per al normal desenvolupament en la convivncia dels ciutadans, tant en els moments felios com en els ms desafortunats. Avui, la Policia Local s un Cos perfectament preparat en les seves diferents especialitats, d'acord amb les exigncies d'una ciutat moderna i progressista. La formaci i dotacions del personal en els seus diferents graus i seccions s la millor garantia en l'exercici de les llibertats pbliques. Aquelles bicicletes d'antany han estat substitudes per les ms modernes motocicletes, amb l'existncia d'una flota de vehicles absolutament preparats per a la comesa prpia d'una Policia, que est aqu no per a la repressi, sin fonamentalment amb carcter de prevenci i ajuda al venat, perqu Castell sigui una ciutat ms grata i amb major qualitat de vida. La imatge ms moderna, per recent, podria ser ja el lloc de la Policia Local a la platja, nota que ve a definir el nivell d'adaptaci d'aquest servei, aix com la voluntat de potenciar el turisme i la promoci de Castell cap a l'exterior des de les instncies municipals.

<< Tornar