GRUP DE REFLEXIÓ: Xarxes de formació i reflexió pedagògica
Coordinat per Hermini Segarra
En els temps que vivim potser aquest model de formació permanent del professorat serà una aposta que haurem de construir per necessitat. Ja existeixen diverses propostes arreu de l'estat que utilitzen aquest model des de fa uns quants anys.
Un exemple és La xarxa d'escoles que aprenen que es defineix com:
- “Un territori intel·ligent, que genera coneixement perquè fomenta la interacció entre realitats escolars i aporta informació a aquestes interaccions.
- Un lloc on a canvi de res més que el creixement professional, les i els mestres participen personalment des de la dimensió de l’equip educatiu en què treballen.
- Unes trobades en les quals es fa evident l’heterogeneïtat d’escoles i projectes educatius. I on aquesta heterogeneïtat és la base de les interaccions que es produeixen i la riquesa del coneixement que es construeix.
- Un context que procura mantenir encesa la flama de la tradició d’innovació educativa i pretén acompanyar els centres en les seues reflexions pedagògiques i didàctiques en temps de retallades”.
En el procés de construcció d'un model que pot ser el nostre cal reflexionar sobre alguns aspectes que ens poden ajudar:
- Qui ha de fer formació i qui ha de fer renovació? El paper de la universitat, les MRP, els CEFIRE, etc.
- Quin model educatiu necessitem hui? Tot val? L'actualització científica, pedagògica, didàctica i cultural s'hauria de fer dins d’un model holístic que permeta una renovació pedagògica coherent.
- Què s'adapta millor a aquest model? L'autoformació, l'assessorament, la tutorització, la dinamització, l'intercanvi, etc.
