Està en: INICI > Ermites
Basilica de Lled

INFORMACI:

Avinguda Verge del Lled, s/n.
12003 - Castell de la Plana.
Telfon: 964 220 482.
Prior de la Baslica: Mosn Josep Miquel Francs Cams.
e-mail.: contacto@basilicadellledo.es.
web: www.basilicadellledo.es.

HORARI:

Hivern: de 8:30 h fins a 19:00 h (Reixat tancat de 13:00 h a 16:00 h).
Estiu: de 8:30 h fins a 20:00 h (Reixat tancat de 13:00 h a 17:00 h).

FESTES:

Maig. Primer diumenge. Festa Principal. Tridu. Concert del Lled. Actes culturals i musicals. Serenata a la Mare de Du del Lled. Cavalcada costumista. Pontifical i Solemne Process General.

L'existncia de l'esglsia de Santa Maria del Lled, on es venera la imatge de la Patrona de la Ciutat, ens ve documentada des de 1375 quan Berenguer Vicent, en nom i representaci de Pietro Corsini, cardenal rector de Santa Maria de Castell, autoritza el Vicari Major perqu puguen celebrar-se diriament Missa i Oficis Divins en Lled.

Durant l'Edat Mitjana, el Santuari ser centre de pelegrinatges arribats des de les comarques de La Plana i l'Alcalatn i encara d'altres llocs estranys, com citen textualment els documents dels arxius. Vila-real i Almassora pelegrinen al Lled des de 1394.

El temple existent en aquells segles era d'una sola nau, amb portada de pedra, arcs gtics i coberta de fusta a dos aiges. La imatge de la Mare de Du s'exposava llavors tancada en ostentoris i reliquiaris d'or i plata, que citen sistemticament els inventaris de l'Esglsia. En 1559 es funda la primera Confraria del Lled, que collaborar activament amb l'Ajuntament en les successives obres, reformes i dotaci de patrimoni, en una acci conjunta i constant durant tota la nostra histria. De 1572 i de traces renaixentistes s l'actual portada d'accs al Santuari.

El segle XVII ve condicionat en bona part per les pestes, guerres i revoltes. Lled ser habilitat diverses vegades com a hospital d'empestats, per una vegada superada la crisi, els castellonencs transformen per complet la vella estampa medieval del Santuari, construint un nou temple que inicia en 1659 l'arquitecte Joan Ibañez i que conclou en 1670 Pere Vilallave.

La xicoteta imatge de la Mare de Du, va passar a exposar-se des de 1638 en l'interior d'una forncula practicada en el pit d'una escultura de la Inmaculada, que a partir d'ara adquirix la condici d'imatge-reliquiari. Destruda parcialment i restaurada en 1972, es conserva en el Museu de la Baslica. L'actual imatge s obra de Toms Colom.

El segle XVIII comena amb l'erecci de l'actual Confraria i la fundaci de les capellanies de la Mare de Du, construint-se una casa junt amb el temple on residir. Una vegada finalitzades les seqeles de la Guerra de Successi, en 1724 comena la construcci de l'actual Baslica davall la direcci de l'arquitecte Pedro Juan Labiesca. Els gremis, la noblesa i el cultiu contribuxen amb l'Ajuntament a alar un dels edificis ms singulars del segle XVIII castellonenc i el major temple rural del Pas Valenci. El Santuari era inaugurat en 1766 desprs de dirigir les ltimes fases de les obres els arquitectes Juan de Rojas, Jos Gasc i Juan Argente. La festa del Lled, celebrada antigament el diumenge infrahuitena de l'Assumpci de la Mare de Du, va passar a commemorar-se des de 1703 al primer diumenge de setembre. Des de 1912 se celebra el primer diumenge de maig.

En 1901 s'inauguraria el nou Cam Passeig entre la Ciutat i el Santuari, restaurant-se a continuaci el temple. En la decoraci van intervindre els escultors Toms Viciano i Manuel Carrasco i pintors com Castell, Sim i Aliaga. En 1922 la Mare de Du del Lled era proclamada per Pius XI com a Patrona Principal de la Ciutat i el 4 de maig de 1924 el cardenal de Tarragona, Vidal i Barraquer, la coronava pontifciament i cannicament en el lloc on anys desprs i en commemoraci va ser erigida El Fanal.

De 1958 s el monument a Perot de Granyana (llaurador que va trobar la imatge en 1366) obra de Juan Bautista Adsuara. L'1 de maig de 1983 el Santuari s declarat com a Baslica per el Papa Joan Pau II.

En el Museu del temple s'exposen interessants peces d'orfebreria, escultura, brodats i alguna pintura, la peanya processional de l'escultor Viciano, ornaments i mantos.