La cuina de Castell s com la seva gent, de la terra i del sabor dels encisos que produeixen la riquesa que rodeja la ciutat; des dels seus cultius fins a la mar. La dieta mediterrnia es plasma en cada plat de la cuina castellonera, on els productes naturals sn tractats en els fogons amb la mxima cura per a que els seus comensals no solament s alimenten, sin que degusten cada mossegada com una ambrosia.

D aquesta manera, la persona que arriba a Castell no pot deixar de testar les seves amanides, arrossos, el seu peix i per descomptat, els seus dolos.

Perqu a Castell, no hi ha hagut mai cap mena de discriminaci en la seva important representaci a l hora de preparar un bon menjar. De fet, entre amics, s tradicional que siguen els homes els encarregats de cuinar per a tots; en una reuni, la paella o la fideu descriuen la nostra gastronomia en un alard de saber estar davant les brases.

Per per damunt de tot aix, per a gaudir de la cuina castellonera, el primer que haurem de tenir s fam i temps perqu un bon menjar al estil de la Plana no pot merixer menys que una bona conversa i si les obligacions ho permeten, una bona becada!

Avui en dia, l estrs i les presses fan que cada jorn es destine menys temps per a la cuina casera, en qualsevol casa castellonera que es preua hem de trobar paella el diumenge i si s vertaderament tradicional, tamb el dijous.

Una paella que comptar amb carn de conill, pollastre, costella de porc, verdures variades ( tomquet, pebreres, alls, garrofes i bajoca) i per descomptat, arrs i safr. Plat sense molta complicaci ja que es sofregeixen les carns i les verdures, es vessa l aigua i a la seva ebullici es llena l arrs per a la seva cocci. Sense misteris, encara que l nic secret es troba en si la paelleta s de llenya o si arribat el Nadal, la paella porta de forma extraordinria pilotes de carn.

Arrossos que podem testar tamb com arrs a banda, amb un sabors suc de peix, on en la seva presentaci, l arrs i el peix es serveixen i es mengen per separat. O el tpic arrs calds, on el smmum del sabor arriba al fer el suc amb galeres i crancs o segons la temporada amb col- i- flor. O un altre com l arrossejat, tpic del Mediterrani.

I junt als arrossos, no podem oblidar la fideu. Plat fort, de fideu sec, cuit en suc de peix de preparaci similar a la paella.

Per en la tradici culinria de Castell tamb existeixen plats dhivern, amb prioritat de les verdures en la seva confecci, com en el cas de lolla o el puxero. Un plat que com molts altres, t diverses variants, segons la verdura de temporada. La ms tpica, la olleta de la Plana , amb bajoques, bledes, pataques, pastanagues, nap, cards, fesols o cigrons i per a donar-li sabor, un s de vedella o pernil, unes botifarres seques i sofraja de vedella. Un plat cuit en cru amb molt de temps de foc i que pot assaborir-se modificant els ingredients, com l olla de col, o l olla de dejuni que, per menjar-se en quaresma caria de cap ingredient de carn.

Al Grao de Castell, la gastronomia t apropar als sabors de la mar, amb els millors peixos cuinats a la planxa, a l espatlla, en la seva salsa, etc. Des de la daurada, la llobina o la tonyina, en totes les seves varietats que pugues pensar. Amb exquisides tapes variades, musclos de roca, almeja o aladrocs en vinagreta.

A Castell, tamb podrs degustar altres plats que formen part de la seva tradici culinria, que formen part de la cultura popular per la seva implicaci amb les temporades de l any o incls amb la meteorologia. Aix no hi ha que pedrers una degustaci de faves tendres estofades, caragols en salsa o tords fregits amb rovellons.

I fruit dels nostres forns, abans de llenya i cada vegada ms moderns, sn les coques de verdura o tomquet en la seva part salada o les ms exquisides pastes dolces que tenen la "coca malfeta" , els braos de gitano o els pastissos de moniato en dates nadalenques, el ms alt dels seus exponents.

Dolos on els ous, la farina, el sucre i l oli es combinen en diferents confeccions fins a donar amb els sabors de major plaer per al paladar.

Per aix no s tot. Encara faltar per a assaborir les pilotes de frare, pasts fregit replet de crema i arrebossat en sucre, els rotllos d ans, els bunyols de figa, populars en les festes, els rossegons o per suposat les mones de Pasqua, en tan senyalades dates i tot un cerimonial de consum entre amics als berenars de germandat que traen i treuen encara al camp a nens i majors per a gaudir de la Pasqua.

Una gastronomia que cont com ingredients primerencs, els productes del camp, amb oli d oliva fruit de les terres de l interior de la provncia, o amb fruita exquisida provinguda dels extensos cultius de taronges on podrem trobar prop d un centenar de varietats entre taronges i mandarines.

Pensi- s ho, la millor cuina, amb la taula parada i l amabilitat de la gent de Castell, la combinaci perfecta per a donar-li gust al paladar.