HISTRIA I CARACTERSTIQUES.

Conquerit en l'estiu de 1233 el Castell (el qual desprs ser anomenat ?Castell Vell") i el seu poblat annex, una carta de poblaci donada en 1239 pel comte Nuño Sancho de Provenza autoritza a traslladar el nucli de poblaci a la plana, cosa que no es va dur a efecte aleshores. s l'autoritzaci real de Jaume I el Conqueridor en 1251 la qual es fa efectiva en un trasllat que va lligat al naixement de la nova vila de Castell de la Plana, el tercer dissabte de quaresma de l'any 1252.

En els primers anys de vida en la plana, la nova vila no va gaudir del privilegi de tindre autogovern (s a dir, municipi) ja que era regida pels batlles, representants del senyor feudal de torn. s el rei Pere III d'Arag (fill i successor de Jaume I) el qual, en concedir el 7 de febrer de 1284 l'extensi a Castell dels privilegis que gaudia Valncia en matria municipal, autoritza la creaci d'aquesta instituci en la nostra vila.

L'organitzaci municipal que naix a Castell a finals del segle XIII, es mant sense molts retocs fins finals del segle XVIII.

s a dir, al llarg del perode foral, fins que desprs de la batalla d?Almansa en la guerra de Successi (1707) sn abolits els Furs del Regne de Valncia i s'imposa la legislaci castellana pel decret de Nova Planta.

El municipi foral a Castell estava constitut pel ?Consell? format per 36 consellers, i els anomenats ?oficis?. Entre estos destacaven els quatre jurats, executors dels acords conciliars. Per tenien tamb importants i especialitzades comeses altres oficis com el ?mustacaf" (encarregat dels pesos i mesures, vigilncia del mercat, neteja i policia urbana, etc); el ?sindich" (clavari o tresorer); el ?sequier" que administrava la jurisdicci municipal sobre les aiges de reg; el "sagrist" administrador de les obres de l'esglsia de Santa Maria; ?l?escriv dels jurats" que redactava les actes de les sessions; etc.

Cal destacar que l'Arxiu Municipal de Castell conserva, en diverses i molt completes sries, la documentaci originada pel nostre municipi des de l'Edat mitjana fins l'actualitat. El ms antic llibre d'actes de sessions municipals s de 1374.

Histria i caracterstiques


Conquerit en l'estiu de 1233 el Castell (el qual desprs ser anomenat ?Castell Vell") i el seu poblat annex, una carta de poblaci donada en 1239 pel comte Nuño Sancho de Provenza autoritza a traslladar el nucli de poblaci a la plana, cosa que no es va dur a efecte aleshores. s l'autoritzaci real de Jaume I el Conqueridor en 1251 la qual es fa efectiva en un trasllat que va lligat al naixement de la nova vila de Castell de la Plana, el tercer dissabte de quaresma de l'any 1252.

En els primers anys de vida en la plana, la nova vila no va gaudir del privilegi de tindre autogovern (s a dir, municipi) ja que era regida pels batlles, representants del senyor feudal de torn. s el rei Pere III d'Arag (fill i successor de Jaume I) el qual, en concedir el 7 de febrer de 1284 l'extensi a Castell dels privilegis que gaudia Valncia en matria municipal, autoritza la creaci d'aquesta instituci en la nostra vila.

L'organitzaci municipal que naix a Castell a finals del segle XIII, es mant sense molts retocs fins finals del segle XVIII.

s a dir, al llarg del perode foral, fins que desprs de la batalla d?Almansa en la guerra de Successi (1707) sn abolits els Furs del Regne de Valncia i s'imposa la legislaci castellana pel decret de Nova Planta.

El municipi foral a Castell estava constitut pel ?Consell? format per 36 consellers, i els anomenats ?oficis?. Entre estos destacaven els quatre jurats, executors dels acords conciliars. Per tenien tamb importants i especialitzades comeses altres oficis com el ?mustacaf" (encarregat dels pesos i mesures, vigilncia del mercat, neteja i policia urbana, etc); el ?sindich" (clavari o tresorer); el ?sequier" que administrava la jurisdicci municipal sobre les aiges de reg; el "sagrist" administrador de les obres de l'esglsia de Santa Maria; ?l?escriv dels jurats" que redactava les actes de les sessions; etc.

Cal destacar que l'Arxiu Municipal de Castell conserva, en diverses i molt completes sries, la documentaci originada pel nostre municipi des de l'Edat mitjana fins l'actualitat. El ms antic llibre d'actes de sessions municipals s de 1374.

Histria i caracterstiques


Conquerit en l'estiu de 1233 el Castell (el qual desprs ser anomenat ?Castell Vell") i el seu poblat annex, una carta de poblaci donada en 1239 pel comte Nuño Sancho de Provenza autoritza a traslladar el nucli de poblaci a la plana, cosa que no es va dur a efecte aleshores. s l'autoritzaci real de Jaume I el Conqueridor en 1251 la qual es fa efectiva en un trasllat que va lligat al naixement de la nova vila de Castell de la Plana, el tercer dissabte de quaresma de l'any 1252.

En els primers anys de vida en la plana, la nova vila no va gaudir del privilegi de tindre autogovern (s a dir, municipi) ja que era regida pels batlles, representants del senyor feudal de torn. s el rei Pere III d'Arag (fill i successor de Jaume I) el qual, en concedir el 7 de febrer de 1284 l'extensi a Castell dels privilegis que gaudia Valncia en matria municipal, autoritza la creaci d'aquesta instituci en la nostra vila.

L'organitzaci municipal que naix a Castell a finals del segle XIII, es mant sense molts retocs fins finals del segle XVIII.

s a dir, al llarg del perode foral, fins que desprs de la batalla d?Almansa en la guerra de Successi (1707) sn abolits els Furs del Regne de Valncia i s'imposa la legislaci castellana pel decret de Nova Planta.

El municipi foral a Castell estava constitut pel ?Consell? format per 36 consellers, i els anomenats ?oficis?. Entre estos destacaven els quatre jurats, executors dels acords conciliars. Per tenien tamb importants i especialitzades comeses altres oficis com el ?mustacaf" (encarregat dels pesos i mesures, vigilncia del mercat, neteja i policia urbana, etc); el ?sindich" (clavari o tresorer); el ?sequier" que administrava la jurisdicci municipal sobre les aiges de reg; el "sagrist" administrador de les obres de l'esglsia de Santa Maria; ?l?escriv dels jurats" que redactava les actes de les sessions; etc.

Cal destacar que l'Arxiu Municipal de Castell conserva, en diverses i molt completes sries, la documentaci originada pel nostre municipi des de l'Edat mitjana fins l'actualitat. El ms antic llibre d'actes de sessions municipals s de 1374.

volver