Està en: INICI > Planetari
L´home duu observant el cel des del principi dels seus dies. Aço ens ha portat a comprendre´ns a nosaltres i al nostre entorn millor. Amb aquestes observacions el Planetari vol acostar a l´aficionat i al visitant el nostre univers més proper així com la història que ens ha portat fins als nostres dies.
Per a veure més enllà de la nostra Terra necessitem un cel net de núvols i amb la mínima contaminació lluminosa possible. Les observacions programades pel Planetari tenen lloc en l´esplanada enfront de l´edifici. Açò significa que la contaminació lluminosa del port i la ciutat no podem evitar-la. Però encara és més difícil evitar que en algunes ocasions la meteorologia ens interrompa o ens lleve la possibilitat de fer una observació.

OBSERVACIONS D´ESTIU


Tenen lloc els dimecres de Juliol i Agost entre les 22:30h i les 00:30h. Els dimecres més propers a la lluna creixent aquesta serà el nostre objectiu principal mentre que durant les observacions restants els objectius més importants seran els planetes visibles, i també algunes estrelles dobles.

OBSERVACIONS EN ESDEVENIMENTS PUNTUALS

Es programen per a esdeveniments com eclipses de sol i de lluna, trànsits planetaris, i altres esdeveniments d´interès.

Pluja de Meteors: Leònids 2016.

Activitat: dijous 17 de novembre a les 22h - Observació de meteors de  la plutja de meteors dels Leònids al Planetari (si el cel està ras)

La nit del 17 de novembre té lloc un dels fenòmens astronòmics que cada any atrauen tant a aficionats com a curiosos per a delectar-se amb la contemplació del cel: una pluja de meteors.

Concretament les d’esta nit pareixen que vénen des de la constel·lació de Lleó, lloc on se situa el radiant o punt d’origen aparent dels meteors, i d’ací el seu nom. Si sobre un mapa estel·lar dibuixem les traces de les estreles fugaces que veiem, pareixen que totes emergixen des d’un mateix punt, el radiant.

Encara que es coneixen com a pluja de meteors o estreles fugaces, realment no es tracta de verdaderes estreles sinó fragments de matèria interplanetària que a l’entrar en l’atmosfera terrestre deixen darrere seu esteles de llum que brillen sobre el fons fosc de la nit. En concret, els leònids són les restes del cometa 55P/Tempel-Tutlte que en la seua entrada en l’atmosfera terrestre deixen esteles persistents d’un color verdós.

Encara que habitualment es diu que les estreles fugaces es produïxen per "cremar-se" els fragments que entren en l’atmosfera, en realitat el procés és un poc més complicat. Donada la velocitat amb què estos fragments penetren en l’atmosfera terrestre, alhora que el fregament amb l’aire ho desgasta o "crema", els gasos de les capes atmosfèriques canvien el seu estat quàntic per a absorbir l’energia produïda. Al recuperar el seu estat natural alliberen esta energia en forma de fotons, formant l’estela que veiem després de l’estrela fugaç. La brillantor depén de dos factors, de la grandària del fragment i de la velocitat d’entrada.

Estes pluges d’estreles solen "recarregar-se" amb el pas del cometa, per la qual cosa la quantitat de meteors que veiem cada any va variant. Després del pas del cometa és una pluja molt abundant, però va disminuint amb el pas dels anys, fins que passa novament el cometa. Amb els leònids haurem d’esperar fins a l’any 2031 perquè açò succeïsca.

La taxa zenital horària és una mesura de quants meteors poden veure’s per hora en condicions òptimes d’observació, però la quantitat real depén d’altres factors, com la quantitat de fragments que creuen en cada moment l’òrbita de la Terra i sobretot de les condicions d’observació. La Lluna plena i la contaminació lumínica impedix que vegem moltes de les estreles fugaces que són menys brillants.

Allò més habitual és que els fragments es consumisquen abans d’arribar a la superfície terrestre, però en comptades ocasions estos fragments arriben a caure sobre la Terra. Estos fragments els cridem meteorits, i són peces fonamentals per a estudiar la composició i l’origen del Sistema Solar.
Segons la legislació espanyola, qualsevol meteorit que trobem en territori nacional és propietat estatal i ha de depositar-se per al seu estudi, normalment en el Museu Nacional de Ciències Naturals

Per a observar qualsevol pluja d’estreles, el més recomanable és allunyar-se de la contaminació lumínica, la qual cosa ajuda a veure una quantitat molt major d’estreles fugaces. Des de dins de les zones amb elevada contaminació lumínica només podrem veure les més brillants i pròximes al zenit, amb la qual cosa la quantitat d’estreles fugaces visibles disminuïx considerablement.

Atés que no es pot predir el moment i lloc per on es vora cada meteor, a més que solen deixar extenses esteles, no és recomanable la utilització de cap instrument astronòmic. Els observatoris que es dediquen a l’estudi de les estreles fugaces solen  usar càmeres que cobrixen tot el cel o càmeres "All-Sky" que graven el pas de cada estrela fugaç.

Si una mateixa estrela fugaç la podem observar des de dos llocs distints i allunyats, és possible determinar el lloc  de caiguda del meteorit, en cas d’arribar a la superfície de la Terra, encara que açò succeïx en comptades ocasions. En estos casos se solen organitzar expedicions a fi de recuperar estos fragments.

OBSERVACIONS als cursos d´astronomia

Durant la realització dels cursos d´Introducció a l´Astronomia i Observació Astronòmica es fan observacions celestes dins de les classes pràctiques, i, per tant, estan dirigides específicament als alumnes dels cursos.