Està en: INICI > Planetari
Gràfics Diaris del Cel

El gràfic mostra el cel del dia, a les 23 hores durant l´horari d´estiu i a les 22 hores durant el d´hivern. Fes click a les images per a ampliar-les. Els gràfics es generen a fourmilab.ch per cortesia de John Walker.
(Atenció: temporalment desactualitzats, visita l'enllaç anterior per a generar l'actualitzat amb els detalls de la teua ubicació, data i altres característiques)

         Cielo del Mes    Cielo del Mes

Els astres visibles en l´eclíptica estan indicats segons la llegenda següent:

Sol>> Sol Mercuri >> Mercuri Venus >> Venus Lluna >>Lluna
Mart >> Mart Jpiter >> Júpiter Saturn >> Saturn Ur >> Urà
Nept >> Neptú Plut >> Plutó Asteroide >> Asteroide Cometa >> Cometa


  • 1. El cel d'octubre de 2021
    La constel·lació de Pegàs, junt amb Andròmeda i Cassiopeia, amb Perseus cap al nord-est, dominaran els cels de les latituds nord. En Andròmeda es troba la galàxia important més pròxima al nostre planeta, la galàxia d'Andròmeda, objecte del catàleg Messier M31. Si observem M31 des de llocs amb poca contaminació lumínica, l'apreciarem com una boirina allargada, però si l'observem amb uns prismàtics s'arriba a distingir el centre de la galàxia, comprenent una amplària aparent major que el diàmetre d'una lluna plena.

    A més, el diumenge 30 d'octubre canviarem a l'horari d'hivern, a les 3:00 es retarden una hora els rellotges, passant en eixe moment a ser les 2:00, amb la qual cosa eixe dia tindrà 25 hores.
    ms informacin
  • 2. El cel de setembre de 2021

    estaciones El 22 de setembre, a les 19:21 T.U., el Sol se situa en l'equador celeste, en la constel·lació de Virgo, i el dia i la nit duren el mateix en tot el món. S'inicia la tardor en l'hemisferi nord i la primavera en el sud, és l'Equinocci Autunmal.

    Acuarius FomalhautEn les latituds nord, els cels es veuran dominats cap al nord per Pegàs i Cepheus, amb Cassiopeia entre ambdós. En la zona sud apareixen constel·lacions més dèbils, com a Piscis, Aquari i Capricorn. En Aquari podrem observar Fomalhaut, de color blanc-i-blau. És una de les estreles més brillants del cel nocturn.
    ms informacin
  • 3. El cel de agost de 2021

    Com cada any a l'agost, arriba la pluja de meteors denominada els Persèids. Popularment conegudes com les Llàgrimes de Sant Llorenç, és la pluja més important de l'any. La seua activitat s'inicia a finals de juliol i aconseguix la seua plenitud el 12 d'agost i es caracteritzen per ser molt brillants i tindre una gran freqüència (arribant a una mitjana de quasi 2 meteors per minut). El seu radiant és la constel·lació de Perseu. El màxim de la pluja està previst per a la vesprada del 12, entre les 14 i les 03h T.U del dia 13. Atés que el 15 és el quart creixent la Lluna no molestarà per a l'observació.

    L'estrela Vega (en la constel·lació de Lyra), junt amb Deneb (en la constel·lació Cignus) i Altair (en la constel·lació Aquila) formen el denominat Triangle d'Estiu, que dominaran les nits del calorós agost.
    ms informacin
  • 4. El cel de juliol de 2021
    A principis d'este mes, més concretament a les 22:06h T.U. del dia 5 (00:06h hora local del dia 6), la Terra arriba a l'afeli de la seua òrbita. És el moment en què està més allunyada del Sol, amb 152.100.533 km, que són uns 5 milions de km més que al punt més pròxim, el periheli, que es va produir el 2 de gener.

    Este augment en la distància no afecta essencialment en la temperatura (excepte alguna desena de grau com a mitjana; recorde's que les estacions tenen a veure amb l'angle d'incidència de la llum solar i no amb la distància) no obstant això el fet de que la velocitat de la terra siga menor quan està més lluny i major quan està més prop, amb una diferència d'uns 7000km/h, si que afecta fent que els estius de l'hemisferi nord siguen algun dia més llargs que els de l'hemisferi sud.
    ms informacin
  • 5. El cel d'abril de 2021

    A la primavera, igual que a la tardor, la característica del cel nocturn s'haurà alterat. De nou tornarem a mirar cap a l'espai intergalàctic. En esta estació, el cel està caracteritzat per una gran extensió de firmament molt lliure d'estreles que els astrònoms denominen el regne de les galàxies.

      L'Óssa Major s'alçarà molt alt durant la primera part de la nit en els cels boreals. Seguint la corba que formen Megrez, Alioth, Mizar i Alkaid (en el carro), arribarem fins a la bella Arcturus en el Bouer (Bootes), i continuant amb esta corba arribarem a l'estrela més brillant de Spica en Virgo. El sud-oest estarà dominat per Regulus de Leo.
    ms informacin
  • 6. El cielo de marzo de 2021

    Este mes tendremos el paso de la estación de invierno a la de primavera el día 20 de marzo a las 9:37 T.U. En el hemisferio sur ocurrirá lo contrario, o sea, se pasará del verano al otoño. A este evento se le denomina equinoccio. El equinoccio es aquél instante en que, por hallarse el Sol sobre el Ecuador, los días y las noches son iguales en todo la Tierra. La primavera concluirá con el solsticio de verano el día 21 de junio a las 03:32 T.U.
    Cinturon de OrinAdemás, el domingo 28 de marzo cambiaremos al horario de verano, a las 2:00 se adelantan una hora los relojes, pasando en ese momento a ser las 3:00, con lo que ese día al final tendrá solo 23 horas.

    En las latitudes norte, las constelaciones de Orión y Taurus seguirán siendo las protagonistas de estas noches. Se puede observar el triángulo de invierno, formado por las estrellas Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) y Betelgueuse (de Orión).
    ms informacin
  • 7. El cel de febrer de 2021

    En las latituds nord les constel·lacions de Leo (amb la seua brillant estrela Regulus), Càncer i Gemini (amb Castor i Pollux) van prenent el relleu i s'alcen alt en el cel. Cap al sud es trobaran Procyon en Canis Minor i Sirià en Canis Major. Pel nord-est comença a fer les seues aparició la constel·lació del Bouer (Bootes) amb la seua magnífica Arcturus, l'estrela més brillant del cel de l'hemisferi nord.
    M44 pesebre (praesepe, behive) - de la Bitcora de Galileo (J. L. Seldn Quintn)
    És un bon moment per a detindre'ns en la contemplació dels cúmuls oberts del Rusc M44 (Prasepe o El Pessebre) i M67, ambdós en Càncer, els cúmuls oberts M48 en Hydra, i el cúmul globular M68, també en Hydra, així com el cúmul obert M35 de Gemini.

    ms informacin
  • 8. El cielo de enero de 2021

    A principios del mes, concretamente el día 2 a las 8:59h T.U., la Tierra se encuentra en su perihelio, es decir el punto de su órbita en que se encuentra a la menor distancia del Sol. La separación entre la Tierra y el Sol es de 147093051km (0.9833UA), unos 5 millones de km más cerca que a principio de julio cuando está en el afelio.

    En las latitudes norte, las constelaciones de Orión y Taurus seguirán siendo las protagonistas de estas noches, La Vía Láctea cruza desde Puppis hasta la constelación de Cygnus, pasando por Canis Minor, Canis Mayor, Monoceros, Auriga, Perseus, Cassiopeia y Cepheus. Se puede observar el triángulo de invierno, formado por las estrellas Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) y Betelgueuse (de Orión).
    ms informacin
  • 9. El cel de desembre de 2020

    En este mes, el dia 21, a les 10:02 T.U., el sol arriba a la seua màxima posició austral, aconseguint el seu punt més allunyat al sud de l'equador celeste, donant pas a l'hivern en l'hemisferi nord, i a l'estiu en l'hemisferi sud, és el solstici d'hivern. El solstici és aquell instant en què el Sol es troba en un dels dos tròpics, en este cas, en el tròpic de Capricorn. El solstici de desembre fa, en l'hemisferi boreal, que el dia siga més curt i la nit més llarga de l'any; i en l'hemisferi austral, la nit més curta i el dia més llarg.

    Durant este mes, concretament el dilluns 14, també tindrem un eclipsi total de Sol, si bé no serà visible des de la nostra localització ja que l'ombra de la Lluna durant l'eclipsi recorrerà el Pacífic Sud, Xile, Argentina i l'Atlàntic Sud.
    ms informacin
  • 10. El cel de novembre de 2020

    En les latituds nord, les constel·lacions de Perseus, Andròmeda, Cassiopeia i Triangulum dominaran els cels, amb la Via Làctia creuant d'est a oest (des de Monoceros a Aquila) i Orió començant a aparéixer en els cels. Cetus, Eridanus i Pisces es podran trobar mirant cap al sud, i Lynx, Camelopardalix i Cepheus cap al nord. Serà un bon moment per a observar la galàxia d'Andròmeda.

    A finals del mes, concretament el dia 30 de novembre, hi haurà un eclipsi penumbral de Lluna, preludi de l'eclipsi total de Sol del 14 de desembre. Lamentablement cap dels 2 serà visible des de la nostra localització. En el cas de l'eclipsi lunar tindrem la lluna davall l'horitzó durant tota la duració de l'eclipsi. I l'ombra de la Lluna durant l'eclipsi de Sol recorrerà el Pacífic Sud, Xile, Argentina i l'Atlàntic Sud.
    ms informacin
  • 11. El cel d'octubre de 2020

    La constel·lació de Pegasus, juntament amb Andròmeda i Cassiopeia, amb Perseus cap al nord-est, dominaran els cels de les latituds nord. En la zona sud apareixen constel·lacions més febles, com Piscis, Aquari i Àries, amb Taure iniciant la processó de les constel·lacions zodiacals d'hivern. El triangle d'estiu (Altair en Aquila, Vega en Lyra i Deneb en Cygnus) dominarà els cels nord-oests.

    A més, el diumenge 25 d'octubre canviarem a l'horari d'hivern, a les 3.00 s'endarrereixen una hora els rellotges, passant en aqueix moment a ser les 2.00, amb el que aqueix dia tindrà 25 hores.

    Finalment, al llarg d'aquest mes tindrem la Lluna dues vegades en la fase de plena. La segona lluna plena del mes és el que es coneix com a "lluna blava". Això succeeix aproximadament una vegada cada 2 anys i mig i realment la Lluna no canvia de color.
    ms informacin
  • 12. El cel de setembre de 2020 estaciones

    El 22 de setembre, a les 13:31 T.U., el Sol se situa en l'equador celeste, en la constel·lació de Virgo, i el dia i la nit duren el mateix en tot el món. S'inicia la tardor en l'hemisferi nord i la primavera en el sud, és l'Equinocci Autunmal.

    En les latituds nord, els cels es veuran dominats cap al nord per Pegàs i Cefeu, amb Cassiopea entre ambdós. En la zona sud apareixen constel·lacions més dèbils, com a Peixos, Aquari i Capricorn.Acuarius Fomalhaut En Aquari podrem observar  Fomalhaut, de color blanc-i-blau. És una de les estreles més brillants del cel nocturn, arriba a la magnitud 1 i està situada a uns 22 anys llum de distància. El disc de pols que té al voltant ens recorda «L'ull de Saurón».
    ms informacin
  • 13. El cel d'agost de 2020

    Com cada any a l'agost, arriba la pluja de meteors denominada els Persèids. Popularment conegudes com les Llàgrimes de Sant Llorenç, és la pluja més important de l'any. La seua activitat s'inicia a finals de juliol i arriba a la seua plenitud el 12 d'agost i es caracteritzen per ser molt brillants i tindre una gran freqüència (arribant a aconseguir una mitjana de quasi 2 meteors per minut). El seu radiant és la constel·lació de Perseu. El màxim de la pluja està previst per a la vesprada del 12, entre les 13 i les 16h T.U. Atés que l'11 és el quart minvant la Lluna no molestarà per a l'observació durant la primera part de la nit.

    L'estrela Vega (en la constel·lació de Lyra), junt amb Deneb (en la constel·lació Cignus) i Altair (en la constel·lació Aquila) formen el denominat Triangle d'Estiu, que dominaran les nits del calorós agost.
    ms informacin
  • 14. El cel del mes de juliol de 2020

    A principis d'este mes, més concretament a les 11:34h T.U. del dia 4 (13:34h hora local), la Terra arriba a l'afeli de la seua òrbita. És el moment en què està més allunyada del Sol, amb 152.095.295 km, que són uns 5 milions de km més que al punt més pròxim, el periheli. Este augment en la distància no afecta essencialment en la temperatura (excepte alguna desena de grau com a mitjana; recorde's que les estacions tenen a veure amb l'angle d'incidència de la llum solar i no amb la distància) no obstant això el fet de que la velocitat de la terra siga menor quan està més lluny i major quan està més prop si que afecta fent que els estius de l'hemisferi nord siguen algun dia més llargs que els de l'hemisferi sud.

    Este mes tindrem un eclipsi penombral de Lluna prop de l'alba del dia 5. Prèviament, el 21 de juny, hi ha un eclipsi anul·lar de Sol visible des d'Àsia.
    L'eclipsi penombral de Lluna podrà veure's des d'Europa, Oest d'África i Amèrica. Des de la nostra localització podrà veure's parcialment prop de la posta de la Lluna.
    ms informacin
  • 15. El cel de juny de 2020

    Esquema Solsticios y EquinocciosEn este mes, el dia 20, a les 21:43 T.U., el sol arriba a la seua màxima posició meridional, aconseguint el seu punt més alt al nord de l'equador celeste, donant pas a l'estiu en l'hemisferi nord, i a l'hivern en l'hemisferi sud. El solstici és aquell instant en què el Sol es troba en un dels dos tròpics, en este cas, en el tròpic de Càncer. El solstici de juny fa, en l'hemisferi boreal, que el dia siga el més llarg i la nit la més curta de l'any; i en l'hemisferi austral, la nit més llarga i el dia més curt.

    El dia 21 es produirà un eclipsi anul·lar de Sol. Es diuen anul·lars perquè la Lluna està més allunyada de manera que no cobreix totalment el Sol, deixant un anell brillant al seu voltant.

    El camí central de l'eclipsi anul·lar de juny de 2020 passa per la mitat este del continent africà, inclosa la República Centreafricana, el Congo i Etiòpia; sud de Pakistan i nord d'Índia; i Xina. No podrem disfrutar d'aquest eclipsi des de la nostra localització.
    ms informacin
  • 16. El cel del mes de maig de 2020

    En l'hemisferi nord, la duració dels dies augmenta de forma progressiva a l'acostar-se l'estiu i limita l'observació durant les primeres hores de la nit, en canvi, els habitants de l'hemisferi sud comencen a tindre nits més llargues.

    L'Óssa Major s'alçarà molt alt durant la primera part de la nit en els cels boreals. Seguint la corba que formen Megrez, Alioth, Mizar i Alkaid (en el carro), arribarem fins a la bella Arcturus a Bootes, i continuant amb esta corba arribarem a l'estrela més brillant de Spica en Virgo. El sud-oest estarà dominat per Regulus de Leo.

    És un bon moment per a observar els integrants del super-cúmul de virgo amb telescopi i, entre ells, M87, la galàxia on està el forat negre la imatge del qual s'ha reconstruït per primera vegada a partir de les dades de multiples radiotelescopios, dins de la iniciativa EHT.
    ms informacin
  • 17. El cel d'abril de 2020

    A la primavera, igual que a la tardor, la característica del cel nocturn s'haurà alterat. De nou tornarem a mirar cap a l'espai intergalàctic. En esta estació, el cel està caracteritzat per una gran extensió de firmament molt lliure d'estreles que els astrònoms denominen el regne de les galàxies.

      L'Óssa Major s'alçarà molt alt durant la primera part de la nit en els cels boreals. Seguint la corba que formen Megrez, Alioth, Mizar i Alkaid (en el carro), arribarem fins a la bella Arcturus en el Bouer (Bootes), i continuant amb esta corba arribarem a l'estrela més brillant de Spica en Virgo. El sud-oest estarà dominat per Regulus de Leo.
    ms informacin
  • 18. El cel de març de 2020

    Este mes tindrem el pas de l'estació d'hivern a la de primavera el dia 20 de març a les 3:50 T.U. En l'hemisferi sud ocorrerà el contrari, o siga, es passarà de l'estiu a la tardor. A este esdeveniment se li denomina equinocci. L'equinocci és aquell instant en què, per trobar-se el Sol sobre l'Equador, els dies i les nits són iguals en tot la Terra. La primavera conclourà amb el solstici d'estiu el dia 20 de juny a les 20:44 T.U.

    A més, el diumenge 29 de març canviarem a l'horari d'estiu, a les 2:00 s'avancen una hora els rellotges, passant en eixe moment a ser les 3:00, amb la qual cosa eixe dia al final tindrà només 23 hores.
    ms informacin
  • 19. El cel de febrer de 2020

    M44 pesebre (praesepe, behive) - de la Bitcora de Galileo (J. L. Seldn Quintn)En les latituds nord les constel·lacions de Leo (amb la seua brillant estrela Regulus), Càncer i Gemini (amb Castor i Pollux) van prenent el relleu i s'alcen alt en el cel. Cap al sud es trobaran Procyon en Canis Minor i Sirià en Canis Major. Pel nord-est comença a fer les seues aparició la constel·lació del Bouer (Bootes) amb la seua magnífica Arcturus, l'estrela més brillant del cel de l'hemisferi nord.

    És un bon moment per a detindre'ns en la contemplació dels cúmuls oberts del Rusc M44 (Prasepe o El Pessebre) i M67, ambdós en Càncer, els cúmuls oberts M48 en Hydra, i el cúmul globular M68, també en Hydra, així com el cúmul obert M35 de Gemini.
    ms informacin
  • 20. El cel de gener de 2020

    A principis del mes, concretament el dia 5 a les 10:59, la Terra es troba en el seu periheli, és a dir el punt de la seua òrbita en què es troba a la menor distància del Sol. La separació entre la Terra i el Sol és de 147091473km (0.9832UA), uns 5 milions de km més prop que a principi de juliol quan està en l'afeli.

    El dia 10 hi ha un eclipsi penombral de Lluna que, si bé serà visible des de la península Ibèrica, no resultarà espectacular ja que la Lluna tan sols passarà per la penombra de la Terra i ni tan sols completament.

    En les latituds nord, les constel·lacions d'Orió i Taurus continuaran sent les protagonistes d'estes nits, La Via Làctia creua des de Puppis fins a la constel·lació de Cygnus, passant per Canis Minor, Canis Major, Monoceros, Auriga, Perseus, Cassiopeia i Cepheus. Es pot observar el triangle d'hivern, format per les estreles Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) i Betelgueuse d'Orió).
    ms informacin
  • 21. El cel de desembre de 2019

    En este mes, el dia 22, a les 4:19 T.U., el sol arriba a la seua màxima posició austral, aconseguint el seu punt més allunyat al sud de l'equador celeste, donant pas a l'hivern en l'hemisferi nord, i a l'estiu en l'hemisferi sud, és el solstici d'hivern. El solstici és aquell instant en què el Sol es troba en un dels dos tròpics, en este cas, en el tròpic de Capricorn. El solstici de desembre fa, en l'hemisferi boreal, que el dia siga més curt i la nit més llarga de l'any; i en l'hemisferi austral, la nit més curta i el dia més llarg.

    En desembre, concretament el dimecres 26, també tindrem un eclipsi anul·lar de Sol, si bé només serà visible des d'Àsia i Oceania. Concretament travessarà part de la Península Aràbiga, l'extrem sud de l'Índia i les illes principals d'Indonèsia i Malàisia.

    ms informacin
  • 22. El cel de gener de 2019

    A principis del mes, concretament el dia 3, la Terra es troba en el seu periheli, és a dir el punt de la seua òrbita en què es troba a la menor distància del Sol. La separació entre la Terra i el Sol és de 147.099.760km, uns 5 milions de km més prop que a principi de juliol quan està en l'afeli.

    Este mes també tindrem un eclipsi parcial de Sol el dia 6, encara que només serà visible en el nord-oest d'Àsia i este d'Alaska, i a les 2 setmanes, el dia 21, tindrem un eclipsi de Lluna que serà visible en tota Amèrica i en l'oest d'Europa i África. Des de la nostra localització tan sols ens perdrem el final de l'eclipsi (sempre que els núvols no ho impedisquen).

    A més a principis de mes disfrutarem d'una de les pluges d'estreles fugaces més importants de l'any junt amb els persèids i les gemínides. Són les quadràntides, el màxim d'activitat de les quals està el dia 4 de gener.
    ms informacin
  • 23. El cielo de noviembre de 2018

    M45 PleiadesEn las latitudes norte, las constelaciones de Perseus, Andrómeda, Cassiopeia y Triangulum dominarán los cielos, con la Vía Láctea cruzando de este a oeste (desde Monoceros a Aquila) y Orión empezando a aparecer en los cielos. Cetus, Eridanus  y Pisces se podrán hallar mirando hacia el sur, y Lynx, Camelopardalix y Cepheus hacia el norte. Será, pues, un buen momento para observar la galaxia de Andromeda.

    Desde la constelación de Leo podremos observar la lluvia de estrellas de las Leónidas, desde el 6 al 30 del mes, esperando que se alcance su mayor actividad el día 17.
    ms informacin
  • 24. El cel d'Octubre de 2017

    M31 Galaxia de AndrmedaLa constel·lació de Pegàs, juntament amb Andròmeda i Cassiopea, amb Perseu cap al nord-est, dominaran els cels de les latituds nord. En Andròmeda es troba la galàxia important més propera al nostre planeta, la galàxia de Andròmeda, objecte del catàleg Messier M31. Si observem M31 des de llocs amb poca contaminació lumínica, l'apreciarem com una boirina allargada, però si l'observem amb uns prismàtics s'arriba a distingir el centre de la galàxia, abastant una amplària aparent major que el diàmetre d'una lluna plena. En la zona sud apareixen constel·lacions més febles, com Pisces, Aquarius i Àries, amb Taurus iniciant la processó de les constel·lacions zodiacals d'hivern. El triangle d'estiu (Altair en Aquila, Vega en Lyra i Deneb en Cygnus), dominaran els cels del nord-oest.

    A més, el diumenge 29 d'octubre canviarem a l'horari d'hivern, a les 3:00 s'endarrereixen una hora els rellotges, passant en aqueix moment a ser les 2:00, amb el que aqueix dia tindrà 25 hores.
    ms informacin