Està en: INICI > Planetari
Gràfics Diaris del Cel

El gràfic mostra el cel del dia, a les 23 hores durant l´horari d´estiu i a les 22 hores durant el d´hivern. Fes click a les images per a ampliar-les. Los gràfics es generen a fourmilab.ch per cortesia de John Walker.

         Cielo del Mes    Cielo del Mes

Els astres visibles en l´eclíptica estan indicats segons la llegenda següent:

Sol>> Sol Mercuri >> Mercuri Venus >> Venus Lluna >>Lluna
Mart >> Mart Júpiter >> Júpiter Saturn >> Saturn Urà >> Urà
Neptú >> Neptú Plutó >> Plutó Asteroide >> Asteroide Cometa >> Cometa


  • 1. El cel de desembre de 2017

    En aquest mes, el dia 21, a les 16:28 T.U., el sol arriba a la seua màxima posició austral, es a dir, al seu punt més allunyat al sud de l'equador celeste, I dona pas a l'hivern en l'hemisferi nord, i a l'estiu en l'hemisferi sud. És el solstici d'hivern. El solstici és aquell instant en què el Sol es troba en un dels dos tròpics, en este cas, en el tròpic de Capricorn. El solstici de desembre fa, en l'hemisferi boreal, que el dia siga més curt i la nit més llarga de l'any; i en l'hemisferi austral, la nit més curta i el dia més llarg.

    En les latituds nord, les constel·lacions d'Orió i Taurus seran les protagonistes d'estes nits, La Via Làctia creua des d'Orió fins a la constel·lació d'Aquila, passant per Auriga, Perseus, Cassiopeia, Cepheus i Cygnus. Apareix en els cels el triangle d'hivern, format per les estreles Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) i Betelgueuse d'Orió).

    Durant este mes podrem disfrutar de la considerada com la segona millor pluja de meteors de l'any, els Gemínids.
    más información
  • 2. M45 PleiadesEl cel de novembre de 2017

    En les latituds nord, les constel·lacions de Perseus, Andròmeda, Cassiopeia i Triangulum dominaran els cels, amb la Via Làctia creuant d'est a oest (des de Monoceros a Aquila) i Orió començant a aparéixer en els cels. Cetus, Eridanus i Pisces es podran trobar mirant cap al sud, i Lynx, Camelopardalix i Cepheus cap al nord. El cúmul de les Plèiades, M45, i el cúmul de les Híades, Mel 25, ambdós en Taurus, es podran observar en la zona nord.

    Des de la constel·lació de Lleó podrem observar la pluja d'estreles de les Leònides, des del 6 al 30 del mes, esperant que s'aconseguixes la seua major activitat el dia 17.
    más información
  • 3. El cel d'Octubre de 2017

    M31 Galaxia de AndrómedaLa constel·lació de Pegàs, juntament amb Andròmeda i Cassiopea, amb Perseu cap al nord-est, dominaran els cels de les latituds nord. En Andròmeda es troba la galàxia important més propera al nostre planeta, la galàxia de Andròmeda, objecte del catàleg Messier M31. Si observem M31 des de llocs amb poca contaminació lumínica, l'apreciarem com una boirina allargada, però si l'observem amb uns prismàtics s'arriba a distingir el centre de la galàxia, abastant una amplària aparent major que el diàmetre d'una lluna plena. En la zona sud apareixen constel·lacions més febles, com Pisces, Aquarius i Àries, amb Taurus iniciant la processó de les constel·lacions zodiacals d'hivern. El triangle d'estiu (Altair en Aquila, Vega en Lyra i Deneb en Cygnus), dominaran els cels del nord-oest.

    A més, el diumenge 29 d'octubre canviarem a l'horari d'hivern, a les 3:00 s'endarrereixen una hora els rellotges, passant en aqueix moment a ser les 2:00, amb el que aqueix dia tindrà 25 hores.
    más información
  • 4. El cel de Setembre de 2017

    El 22 de setembre, a les 20:02 T.U., el Sol se situa en l'equador celeste, en la constel·lació de Virgo, i el dia i la nit duren el mateix en tot el món. S'inicia la tardor en l'hemisferi nord i la primavera en el sud, és l'Equinocci Autunmal. Esta estació durarà 89 dies i 20 hores, i acabarà el 21 de desembre amb el començament de l'hivern.

    Acuarius FomalhautEn les latituds nord, els cels es veuran dominats cap al nord per Pegasus i Cepheus, amb Cassiopeia entre ambdós. En la zona sud apareixen constel·lacions més dèbils, com Pisces, Aquarius i Capricornus. En Aquarius podrem observar la famosa Fomalhaut, una de les estreles més brillants del cel nocturn que es veu d’un color blanc-i-blau. Arriba a una magnitud 1 i està situada a uns 22 anys llum de distància. A les imatges dels telescopis ens recorda L'ull de Saurón del Senyor dels Anells. Es pensa que és una estrela molt jove, amb una edat aproximada de només 200 milions d'anys. Un estrany anell de pols el·líptica en una estrela jove, anuncia probablement la presència d'un planeta de la grandària de Neptú.
    más información
  • 5. El cel d'Agost de 2017
    La nebulosa del Anillo en Lyra
    Com cada any a l'agost, arriba la pluja de meteors denominada els Persèids. Popularment conegudes com les Llàgrimes de SAN Lorenzo, és la pluja més important de l'any. La seua activitat s'inicia a finals de juliol i arriba a la seua plenitud el 12 d'agost i es caracteritzen per ser molt brillants i tindre una gran freqüència (arribant a una mitjana d'1 meteor per minut). El seu radiant és la constel·lació de Perseu. El màxim de la pluja està previst la nit del 11al 12 d'agost. Enguany la Lluna dificultarà l'observació d'estos meteors.

    L'estrela Vega (en la constel·lació de Lyra), junt amb Deneb (en la constel·lació Cignus) i Altair (en la constel·lació Aquila) formen el denominat Triangle d'Estiu, que dominaran les nits del calorós agost. En Lyra podem veure M57, la nebulosa de l'Anell.

    Este mes tindrem un parell d'eclipsis (un parcial de Lluna el dia 7 i un altre total de Sol el dia 21) si bé des de la península Ibèrica només podrem veure el final de l'eclipsi lunar, quan la Lluna estiga ja en la zona de la Penombra.
    más información
  • 6. El cel de Juliol de 2017

    A principis d'aquest mes, més concretament al voltant de les 3h del dia 4, la Terra arriba a l'afeli de la seua òrbita. És el moment en què està més allunyada del Sol, amb quasi 152.100.000 km, que són uns 5 milions de km més que al punt més proper. Aquest augment en la distància no afecta essencialment en la temperatura (excepte alguna desena de grau en mitjana; recorde's que les estacions tenen a veure amb l'angle d'incidència de la llum solar i no amb la distància) no obstant açò el fet que la velocitat de la terra siga menor quan està més lluny i major quan està més a prop si que afecta fent que els estius de l'hemisferi nord siguen algun dia més llargs que els de l'hemisferi sud.

    Durant el mes de juliol, el cel en les latituds nord es veurà dominat per la constel·lació d'Hèrcules (entre els estels Arcturus en la constel·lació de Bootes i Vega en la constel·lació de Lyra, els dos estels més brillants del cel de l'hemisferi nord).
    más información
  • 7. El cel de Juny de 2017

    En este mes, el dia 21, a les 4:24 TU, el sol arriba a la seua màxima posició meridional, aconseguint el seu punt més alt al nord de l'equador celeste, donant pas a l'estiu en l'hemisferi nord, i a l'hivern en l'hemisferi sud. El solstici és aquell instant en què el Sol es troba en un dels dos tròpics, en este cas, en el tròpic de Càncer. El solstici de juny fa, en l'hemisferi boreal, que el dia siga el més llarg i la nit la més curta de l'any; i en l'hemisferi austral, la nit més llarga i el dia més curt.

    L'estrela Vega, junt amb Deneb (en la constel·lació Cignus) i Altair (en la constel·lació Aquila) formen el denominat Triangle d'Estiu, que començaran a fer la seua aparició per l'est en les nits estiuenques.
    más información
  • 8. Cumulo de Virgo (M87 abajo izda), por Chris Mihos (ESO)El cel de Maig de 2017

    En l'hemisferi nord, la durada dels dies augmenta de forma progressiva en acostar-se l'estiu i limita l'observació durant les primeres hores de la nit, en canvi, els habitants de l'hemisferi sud comencen a tenir nits més llargues.

    Es tracta d'un magnífic moment per a contemplar la totalitat de les galàxies que componen el cúmul de Virgo. El Cúmul de Virgo és un cúmul de galàxies situat aproximadament a una distància 59 milions d'anys-llum en adreça de la constel·lació de Virgo. Conté unes 1.300 galàxies, encara que pot ser que arriben a ser fins a 2.000 i forma la regió central del major Supercúmul Local, del com forma també parteix el Grup Local, grup al que pertany la pròpia Via Làctica. Galàxies del catàleg Messier que pertanyen al Cúmul de Virgo: M49, M58, M59, M60, M61, M84, M85, M86, M87, M88, M89, M90, M91, M98, M99 i M100. (La imatge, de Chris Mihos, correspon part del cúmul de Virgo, amb M87 a baix a l'esquerra, i cercles tapant els estels de la Via Làctica)
    más información
  • 9. El cel d'Abril de 2017

    A la primavera, igual que a la tardor, la característica del cel nocturn s'haurà alterat. De nou tornarem a mirar cap a l'espai intergalàctic. En aquesta estació, el cel està caracteritzat per una gran extensió de firmament molt lliure d'estels que els astrònoms denominen el regne de les galàxies.

    L'Óssa Major s'alçarà molt alt durant la primera part de la nit en els cels boreals. Seguint la corba que formen Megrez, Alioth, Mizar i Alkaid (en el carro), arribarem fins a la bella Arcturus en Bootes, l'estel més lluent de l'hemisferi nord, i continuant amb aquesta corba arribarem a Spica, l'estel més brillant de la constel·lació de la Verge. El sud-oest estarà dominat per Regulus, de Leo.
    más información
  • 10. El cel de Març de 2017

    Aquest mes tindrem el pas de l'estació d'hivern a la de primavera el dia 20 de març a les 10h 29m T.U. En l'hemisferi sud ocorrerà el contrari, o siga, es passarà de l'estiu a la tardor. A aquest esdeveniment se li denomina equinocci. El equinocci és aquell instant en què, per trobar-se el Sol sobre l'Equador, els dies i les nits són iguals en tot la Terra.

    A més, el diumenge 26 de març canviarem a l'horari d'estiu, a les 2:00 s'avancen una hora els rellotges, passant en aqueix moment a ser les 3:00, amb el que aqueix dia al final tindrà solament 23 hores.
    más información
  • 11. El cel de Febrer de 2017

    El dia 11 de febrer tindrem un eclipsi penombral de Lluna. Aquest és un esdeveniment astronòmic que succeïx sempre que la Terra s'interposa entre el Sol i la Lluna, generant un con d'ombra en enfosquix a la Lluna. En este cas, la Lluna passarà per la penombra terrestre, la qual cosa ocasionarà que la Terra provoque un enfosquiment de la superfície de la Lluna. Serà observable completament des d'Àfrica, Europa, Brasil i l'Oceà Atlàntic.

    Quinze dies després, el dia 26 de febrer, hi haurà un eclipsi anul·lar de Sol que serà visible des d'Amèrica del Sud, África, l'Atlàntic Sud i part de l'Antàrtida. La magnitud de l'eclipsi arribarà a 0.9922, sent 1.0 un eclipsi total, per això és quasi total. En qualsevol observació solar ha de tindre's en compte els danys que poden patir els nostres ulls. Per això sempre es recomana la utilització dels filtres adequats o l'observació indirecta del Sol.

    En les latituds nord, les constel·lacions de Lleó (amb la seua brillant estrela Regulus), Càncer i Gemini (amb Castor i Pollux) van prenent el relleu i s'alcen alt en el cel. Cap al sud es trobaran Procyon en Canis Minor i Sirius en Canis Major.
    más información
  • 12. El cel de Gener de 2017

    A principis del mes, concretament el dia 4, la Terra es troba en el seu periheli, és a dir el punt de la seua òrbita en què es troba a la menor distància del Sol. La separació entre la Terra i el Sol és de 147101033km, uns 5 milions de km més prop que a principi de juliol quan està en l'afeli.

    En les latituds nord, les constel·lacions d'Orió i Taurus continuaran sent les protagonistes d'estes nits, La Via Làctia creua des de Puppis fins a la constelación de Cygnus, passant per Canis Minor, Canis Major, Monoceros, Auriga, Perseus, Cassiopeia i Cepheus. Es pot observar el triangle d'hivern, format per les estreles Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) i Betelgueuse d'Orió).
    más información
  • 13. El cel de desembre de 2016

    En aquest mes, el dia 21, a les 10:44 T.U., el sol aconsegueix la seua màxima posició boreal, aconseguint el seu punt més allunyat al sud de l'equador celeste, donant pas a l'hivern en l'hemisferi nord, i a l'estiu en l'hemisferi sud, és el solstici d'hivern.

    En les latituds nord, les constel·lacions d'Orió i Taure seran les protagonistes d'aquestes nits, La Via Làctia creua des d'Orió fins a la constel·lació d'Aquila, passant per Auriga, Perseus, Cassiopeia, Cepheus i Cygnus. Apareix en els cels el triangle d'hivern, format pels estels Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) i Betelgueuse (d'Orió).

    Durant aquest mes podrem gaudir de la considerada com a millor segona pluja d'estels de l'any, els Gemínids, amb radiant proper a l'estel Càstor, la qual aconsegueix el seu màxim al voltant del dia 14, podent aconseguir una freqüència de 2 meteors per minut. Si bé la lluna plena farà que únicament els meteors més brillants siguen visibles.
    más información
  • 14. El cel de novembre de 2016

    En les latituds nord, les constel·lacions de Perseu, Andròmeda, Cassiopea i Triangulum dominaran els cels, amb la Via Làctia creuant d'est a oest (des de Monoceros a Aquila) i Orió començant a aparéixer en els cels. Cetus, Eridanus i Pisces es podran trobar mirant cap al sud, i Lynx, Camelopardalix i Cefeu cap al nord.

    Es un bon moment per a l'observació del doble cúmul NGC884 i NGC869, a mitjan camí entre Perseus i Cassiopeia, visibles amb prismàtics.
    más información
  • 15. El cel d'octubre de 2016

    La constel·lació de Pegàs, junt amb Andròmeda i Cassiopeia, amb Perseus cap al nord-est, dominaran els cels de les latituds nord. En Andròmeda es troba la galàxia important més pròxima al nostre planeta, la galàxia d'Andròmeda, objecte del catàleg Messier M31. Si observem M31 des de llocs amb poca contaminació lumínica, l'apreciarem com una boirina allargada, però si l'observem amb uns prismàtics s'arriba a distingir el centre de la galàxia, comprenent una amplària aparent major que el diàmetre d'una lluna plena.

    A més, el diumenge 30 d'octubre canviarem a l'horari d'hivern, a les 3:00 es retarden una hora els rellotges, passant en eixe moment a ser les 2:00, amb la qual cosa eixe dia tindrà 25 hores (veure Reial Observatori de l'Armada).
    más información
  • 16. El cel de Setembre de 2016

    El 22 de setembre, a les 14:20 T.U., el Sol se situa en l'equador celeste, en la constel·lació de la Verge, i el dia i la nit duren el mateix en tot el món. S'inicia la tardor en l'hemisferi nord i la primavera en el sud, és l'Equinocci Autunmal.

    Assistirem a dos eclipsis, un anul·lar de Sol i un altre penombral de Lluna, els dies 1 i 16 respectivament. L'eclipsi parcial de sol serà visible en el sud d'África i en l'Antàrtida. L'eclipsi penombral de lluna serà visible en l'est del Pacífic, Amèrica, Europa, África i oest d'Àsia.

    En les latituds nord, els cels es veuran dominats cap al nord per Pegàs i Cefeu, amb Cassiopea entre ambdues.
    más información
  • 17. El cel d'Agost de 2016

    Com cada any a l'agost, arriba la pluja de meteors denominada els Persèids. Popularment conegudes com les Llàgrimes de Sant Llorenç, és la pluja més important de l'any. La seua activitat s'inicia a finals de juliol i arriba a la seua plenitud el 12 d'agost i es caracteritzen per ser molt brillants i tindre una gran freqüència (arribant a aconseguir una mitjana d'1 meteor per minut). El seu radiant és la constel·lació de Perseus. El màxim de la pluja està previst la nit del 11al 12 d'agost.

    L'estrela Vega, junt amb Deneb (en la constel·lació Cignus) i Altair (en la constel·lació Aquila) formen el denominat Triangle d'Estiu, que dominaran les nits del calorós agost.
    más información
  • 18. El cel de juny de 2016

    En este mes, el dia 20, a les 22:34 TU, el sol arriba a la seua màxima posició meridional, aconseguint el seu punt més alt al nord de l'equador celeste, donant pas a l'estiu en l'hemisferi nord, i a l'hivern en l'hemisferi sud. El solstici és aquell instant en què el Sol es troba en un dels dos tròpics, en este cas, en el tròpic de Càncer. El solstici de juny fa, en l'hemisferi boreal, que el dia siga el més llarg i la nit la més curta de l'any; i en l'hemisferi austral, la nit més llarga i el dia més curt.

    L'estrela Vega, junt amb Deneb (en la constel·lació Cignus) i Altair (en la constel·lació Aquila) formen el denominat Triangle d'Estiu, que començaran a fer la seua aparició per l'est en les nits estiuenques.
    más información
  • 19. El cel de maig de 2016

    En l’hemisferi nord, la duració dels dies augmenta de forma progressiva a l’acostar-se l’estiu i limita l’observació durant les primeres hores de la nit, en canvi, els habitants de l’hemisferi sud comencen a tindre nits més llargues.

    El pròxim 9 de maig, les taques solars que eventualment siguen visibles en el disc solar estaran acompanyades per una xicoteta silueta planetària, molt més fosca: al llarg de més de set hores, els habitants de la Terra podrem observar el trànsit de Mercuri per davant del Sol. L’esdeveniment en la seua totalitat serà visible des de la major part de Sud-amèrica, Europa occidental i l’est d’Amèrica del nord. Per a la resta del continent americà, el trànsit començarà abans de l’eixida del Sol.
    más información
  • 20. El cel d'Abril de 2016

    A la primavera, igual que a la tardor, la característica del cel nocturn s'haurà alterat. De nou tornarem a mirar cap a l'espai intergalàctic. En aquesta estació, el cel està caracteritzat per una gran extensió de firmament molt lliure d'estels que els astrònoms denominen el regne de les galàxies.

    L'Óssa Major s'alçarà molt alt durant la primera part de la nit en els cels boreals. Seguint la corba que formen Megrez, Alioth, Mizar i Alkaid (en el carro), arribarem fins a la bella Arcturus en Bootes, l'estel més lluent de l'hemisferi nord, i continuant amb aquesta corba arribarem a Spica, l'estel més brillant de la Verge. El sud-oest estarà dominat per Regulus, de Leo.
    más información
  • 21. El cel de Març de 2016
     
    Este mes tindrem el pas de l’estació d’hivern a la de primavera el dia 20 (a les 04:30 T.U.). En l’hemisferi sud ocorrerà el contrari, o siga, es passarà de l’estiu a la tardor. A este esdeveniment se li denomina equinocci. L’equinocci és aquell instant en què, per trobar-se el Sol sobre l’Equador, els dies i les nits són iguals en tot la Terra.

    A més, el diumenge 27 de març canviarem a l’horari d’estiu, a les 2:00 s’avancen una hora els rellotges, passant en eixe moment a ser les 3:00, amb la qual cosa eixe dia al final tindrà només 23 hores.
    más información
  • 22. El cel de Febrer de 2016

    En les latituds nord, les constel·lacions de Lleó (amb la seua brillant estrela Regulus), Càncer i Gemini (amb Castor i Pollux) van prenent el relleu i s’alcen alt en el cel. Cap al sud es trobaran Procyon en Canis Minor i Sirià en Canis Major. Pel nord-est comença a fer les seues aparicions Bootes amb la seua magnífica Arcturus.

    És un bon moment per a detindre’ns en la contemplació dels cúmuls oberts del Rusc M44 (Prasepe o El Pessebre) i M67, ambdós en Càncer, els cúmuls oberts M48 en Hydra, i el cúmul globular M68, també en Hydra, així com el cúmul obert M35 de Gemini.
    más información
  • 23. El cel de gener de 2016

    El dia 2 de gener la Terra arriba al seu periheli, açò és, arriba al seu màxim acostament al Sol. Açò, juntament amb les lleis de Kepler, ens indica que és el moment en què també va més ràpid en el seu viatge anual al voltant del nostre estel.

    En les latituds nord, les constel·lacions d'Orió i Taure seguiran sent les protagonistes d'aquestes nits, La Via Làctica creua des de Puppis fins a la constel·lació de Cigne, passant per Canis Minor, Canis Mayor, Monoceros, Auriga, Perseus, Cassiopeia i Cepheus. Es pot observar el triangle d'hivern, format pels estels Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) i Betelgueuse (d'Orió).
    más información
  • 24. El cel de Desembre de 2015

    En aquest mes, el dia 22, a les 4:49 TU, el sol aconseguix la seua màxima posició boreal, aconseguint el seu punt més allunyat al sud de l’equador celeste, donant pas a l’hivern en l’hemisferi nord, i a l’estiu en l’hemisferi sud, és el solstici d’hivern. El solstici és aquell instant en què el Sol es troba en un dels dos tròpics, en aquest cas, en el tròpic de Capricorn. El solstici de desembre fa, en l’hemisferi boreal, que el dia siga més curt i la nit més llarga de l’any; i en l’hemisferi austral, la nit més curta i el dia més llarg.

    En les latituds nord, les constel·lacions d’Orió i Taurus seran les protagonistes d’aquestes nits, La Via Làctia creua des d’Orió fins a la constel·lació d’Aquila, passant per Auriga, Perseus, Cassiopeia, Cepheus i Cygnus. Apareix en els cels el triangle d’hivern, format per les estreles Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) i Betelgueuse d’Orió).
    más información