Està en: INICI > Planetari

El cel de Gener de 2017

A principis del mes, concretament el dia 4, la Terra es troba en el seu periheli, és a dir el punt de la seua òrbita en què es troba a la menor distància del Sol. La separació entre la Terra i el Sol és de 147101033km, uns 5 milions de km més prop que a principi de juliol quan està en l'afeli.

En les latituds nord, les constel·lacions d'Orió i Taurus continuaran sent les protagonistes d'estes nits, La Via Làctia creua des de Puppis fins a la constelación de Cygnus, passant per Canis Minor, Canis Major, Monoceros, Auriga, Perseus, Cassiopeia i Cepheus. Es pot observar el triangle d'hivern, format per les estreles Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) i Betelgueuse d'Orió).

És un bon moment per a detindre'ns en la contemplació dels cúmuls estel·lars oberts de la constel·lació d'Auriga, M36, M37 i M38. També podem aprofitar per a observar els cúmuls M41 en Canis Major, M35 en Gemini, M50 en Monoceros i M46, M47 i M93 en Puppis.I també les nebuloses d'Orió, com M42, la gran Nebulosa d'Orió o el complex de núvols moleculars de la zona del cinturó, amb IC434 i el Nebulós Cap de Cavall, i NGC2024, la Nebulosa de la Flama. En la imatge podem veure. Les dos estreles més brillants són les de l'esquerra del cinturó (Alnitak i Alnilam).

El cel en les latituds sud es veurà dominat per Canopus en Carina i Sirius en Canis Major, junt amb Rigel i Betelgueuse d'Orió, quedant ja més baixa en l'horitzó la rogenca Aldebaran de Taurus. La regió rica de les constel·lacions de Carina i Centaurus estaran ubicades cap al sud-est. El cel es veurà dominat per Orió, Taurus i Gemini en el nord, amb Canis Major i Puppis prop del zenit i en el sud estaran els Núvols de Magallanes, amb les constel·lacions de Carina, Vela i Crux. Es pot observar cap al nord el triangle d'estreles que ens ho indica, format per Betelgeuse en Orió, Sirius en Canis Major i Procyon en Camis Minor. El Gran Núvol de Magallanes se situa molt alta en els cels, sent un moment molt interessant per a intentar observar la Nebulosa de la Taràntula (NGC 2070). Cal destacar que durant este i el següent mes és aconsellable observar els grans cúmuls estel·lars de les Plèiades (M45) i les Híades (Mel 25), ambdós localitzables en la constel·lació de Taurus.

El Gran Núvol de Magallanes des de la Terra es veu com una regió aïllada de la Via Làctia, amb les seues pròpies àrees nebuloses i cúmuls estel·lars. És una galàxia irregular que orbita al voltant de la Via Làctia en 1.500 milions d'anys. Moltes de les seues estreles es concentren en un nucli tipus barra amb un extrem corb, per la qual cosa s'ha comparat amb una espiral barrada manca. És rica en gas, pols i estreles jóvens, a més de posseir immenses zones de formació estel·lar, amb l'anteriorment mencionada Nebulosa de la Taràntula (coneguda també com 30 Doradus), de la que es comenta que si es trobarà en la mateixa posició que la famosa Nebulosa d'Orió, seria capaç de projectar ombres a la nit sobre el nostre planeta.

Fem especial menció al cúmul M41, que estarà situat prop del zenit. M41 jau a uns 4 graus quasi exactament al sud de Sirià, l'estrela més brillant del cel. Conté sobre 100 estreles, incloent-hi diverses gegants roges (o taronges), la més brillant és de tipus espectral K3 i magnitud 6,9, i està situada prop del centre del cúmul. Esta estrela és unes 700 vegades més lluminosa que el nostre Sol. Les estreles estan distribuïdes sobre un volum d'uns 25 o 26 anys llum de diàmetre, i totes s'allunyen de nosaltres a 34 km/s. A l'estar a una distància de 2 300 anys llum, apareixen disperses sobre una àrea de 38 minuts d'arc de diàmetre.

Observació de Planetes


Mercuri és observable pels matins. A mitjan mes arribarà a la seua màxima elongació oest (uns 24é des del Sol) i la seua magnitud anirà baixant, és a dir, brillarà cada vegada més passant de quasi 2 fins a -0.1 a finals de mes.

Venus podrà veure's just a la Posta de Sol al voltant de 4 hores i augmentarà lleugerament de brillantor passant d'una magnitud de -3.9 a principis de mes fins a -4.3 a finals.

Mart podrà veure's un poc més de 4h després de la Posta Del Sol recorrent  les constel·lacions d'Aquari i Peixos, junt amb Venus. Està disminuint el seu brillantor i la seua magnitud anirà de 1.1 a 1.3

Júpiter es veurà des de la mitjanit (T.U.) a l'alba unes 6h. La seua magnitud tindrà valors de -1.6

Saturn començarà a observar-se fins a un parell d'hores al matí abans d'eixir el Sol. La seua magnitud és de 0.7

Fases de la Lluna Al Gener
  • Quart creixent:        dia    5 a les 19:47 T.U. en Cetus, al costat de Peixos.
  • Lluna plena:           dia  12 a les 11:34 T.U. en Gèminis.
  • Quart minvant:        dia  19 a les 22:13 T.U. en Virgo.
  • Lluna nova:             dia  28 a les 00:07 T.U. en Sagitari.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 1h.

Altres efemèrides de Gener
* 01-ene-2017 - Cometa C/2016 U1 (NEOWISE) visible amb prismàtics (magnitud 6-7) durant la primera quinzena del mes.
* 03-ene-2017 - Pluja de meteors: Quadràntids, Activitat del 28 de desembre al 12 de gener, amb màxim el 3 de gener a les 14h T.U. THZ 120 (Var 60-200), Radiant AR 230º, DE +49º. Velocitat 45km/s
* 04-ene-2017 - 10:59 T.U. - Terra en el Periheli (0.9833 AU = 147mill km)
* 10-ene-2017 - 06:07 T.U. - Lluna en el seu Perigeu: 363200 km
* 12-ene-2017 - 12:59 T.U. - Màxima elongació de Venus (47.1° E)
* 19-ene-2017 - 09:59 T.U. - Màxima elongació de Mercuri (24.1° W)
* 20-ene-2017 - Pluja de meteors: Gamma Ursae Minòrids (404 GUM), activitat entre el 15 i el 25 de gener, amb màxim el dia 20. THZ 3. Radiant en l'Óssa Menor, AR 228º, DE +67º
* 22-ene-2017 - 00:14 T.U. - Lluna en el seu Apogeu: 404900 km

Meteors

L'any comença per als observadors de l'hemisferi nord amb el màxim de les Cuadrántidas (010 QUA). I com les taxes de la resta de les pluges de meteors són baixes açò permet diferenciar entre fonts dèbils diferents. Un exemple d'això és la pluja dels Ursa Minòrids (404 GUM) entre els dies 15 i 25 de gener que s'han pogut trobar tant visualment com a través de vídeo i que enguany tindran la part principal de la seua activitat una setmana després de la lluna plena.

També podran ser observades els Lleó Minòrids (032 DLM), que s'estenen de desembre a febrer.

Finalment el radiant d'ANT (els meteors que pareixen procedir del costat contrari al Sol i que deixen una taxa residual al llarg de l'any) començarà al sud-est de Gèminis per a anar-se'n desplaçant al llarg del mes cap a Lleó. Es tracta de taxes de 2 o 3 meteors a l'hora.

Quadràntids (010 QUA), Activitat del 28 de desembre al 12 de gener, amb màxim el 3 de gener a les 14h T.U. THZ 120 (Var 60-200), Radiant AR 230º, DE +49º. Velocitat 45km/s

La lluna creixent del 5 de gener farà que el 3, dia del màxim, les condicions d'observació siguen molt bones. El radiant està en la constel·lació de Bouer (Bootes) prop de la del Drac. Reben el nom de la desapareguda constel·lació de "Quadrans Muralis", que ocupava part de l'actual Bouer.

El màxim, al ser a les 14h T.U. podrà serà observat des de l'oest d'Amèrica i el Pacífic. Es tracta d'un màxim curt que pot perdre's per unes condicions puntuals de clima advers. Esta podria ser la raó per la qual el THZ fluctua d'any en any. Un altre nivell de complexitat es deriva de la mescla de partícules degudes al cometa 96P/Machholz que confluïxen amb les procedents de l'asteroide 2003 EH1(que pareix la resta del cometa C/1490 Y1 que van observar astrònoms xinesos, japonesos i coreans fa uns 500 anys). Així les partícules xicotetes, detectades via ràdio, poden arribar fins a 14h abans que les grans, visuals.

Gamma Ursae Minòrids (404 GUM), activitat entre el 15 i el 25 de gener, amb màxim el dia 20. THZ 3. Radiant en l'Óssa Menor, AR 228º, DE +67º

Enllaços interessants


volver