Està en: INICI > Planetari

El cel d'Agost de 2017

Com cada any a l'agost, arriba la pluja de meteors denominada els Persèids. Popularment conegudes com les Llàgrimes de SAN Lorenzo, és la pluja més important de l'any. La seua activitat s'inicia a finals de juliol i arriba a la seua plenitud el 12 d'agost i es caracteritzen per ser molt brillants i tindre una gran freqüència (arribant a una mitjana d'1 meteor per minut). El seu radiant és la constel·lació de Perseus. El màxim de la pluja està previst la nit del 11al 12 d'agost. Enguany la Lluna dificultarà l'observació d'estos meteors.

L'estrela Vega (en la constel·lació de Lyra), junt amb Deneb (en la constel·lació Cignus) i Altair (en la constel·lació Aquila) formen el denominat Triangle d'Estiu, que dominaran les nits del calorós agost.

En la constel·lació del Cigne (Cygnus) destaquem a una dels seus integrants, Albireo, situada en el cap de la constel·lació. És considerat com un dels sistemes múltiples més bells i fascinants del cel. La seua estrela principal és una estrela gegant daurada i la seua companya és una estrela nana blava i quan són contemplades ambdós al mateix temps, els colors d'una realcen els de l'altra. Inclús amb un xicotet telescopi serem capaços d'observar-les. L'estrela principal, a més, és en realitat una estrela doble, formada per una estrela gegant i una altra nana, però tan pròximes una de l'altra que és quasi impossible separar-les amb un telescopi. La nebulosa de l'Anell en Lyra
La nebulosa del Anillo en Lyra
En la constel·lació de Lyra destaquem la nebulosa de l'Anell, que és l'element 57 del catàleg de Messier (M57). Es tracta d'una nebulosa planetària prototípica. Està situada entre 2000 i 5000 anys llum de la Terra i va ser descoberta per Antoine Darquier de Pellepoix en 1779. Mesura aproximadament 1 any llum de diàmetre. La seua forma real és, possiblement, la d'una nebulosa bipolar vista amb una inclinació d'uns 30º respecte al seu eix, i es calcula que ha estat expandint-se durant un parell de mil·lennis. L'estrela central és una nana blanca molt calenta, dèbil (magnitud +15,4), però que va ser més gran que el Sol.

Des de les latituds sud es podrà disfrutar d'una meravellosa vista cap al centre de la nostra galàxia, amb les constel·lacions de Scorpius i Sagittarius com a principals protagonistes, en una zona tremendament rica i densa en estreles. En la constel·lació de Sagittarius es troben nombrosos objectes de cel profund molt interessants, entre els que destaquem a la Nebulosa de la Laguna (objecte M8 del catàleg Messier, imatge lateral), un núvol de gas que presenta zones amb núvols protoestelars que estan col·lapsant-se, d'on naixeran noves estreles. Esta nebulosa té una magnitud visual de 5 i pot ser contemplada amb uns simples prismàtics. En la mateixa constel·lació es troba el famós cúmul globular M22, el qual és visible a simple vista si les condicions atmosfèriques són favorables. Este cúmul es troba a una distància aproximada de 10.400 anys llum i està compost per unes 70.000 estreles. En la constel·lació de Scorpius destaquem a l'estrela Antares, una supergegant rogenca que brilla 9.000 vegades més que el Sol.

Este mes tindrem un parell d'eclipsis (un parcial de Lluna el dia 7 i un altre total de Sol el dia 21) si bé des de la península Ibèrica només podrem veure el final de l'eclipsi lunar, quan la Lluna estiga ja en la zona de la Penombra. L'eclipsi de Sol recorrerà tots els EE.UU. pel que ha alçat gran expectació entre les agències com la NASA, que han dedicat part dels seus recursos a oferir informació respecte d'això (http://eclipse2017.nasa.gov/)

Observació de Planetes

Mercuri serà visible a les vesprades durant un curt període després del fosquejar i només a principi de mes. Durant l'última setmana del mes, concretament el dia 26, tindrem la seua conjunció inferior.

Venus podrà veure's durant més d'un parell d'hores abans de l'alba i amb una brillantor mitjana de -3.4.

Mart podrà observar-se abans de l'alba fins a 1h i amb una magnitud mitjana de 2.0.

Júpiter podrà veure's entre 2 i 3 hores després del fosquejar en la constel·lació de Virgo. La seua magnitud tindrà valors de -1.4

Saturn es podrà veure entre 4 i 6 hores després del fosquejar. Tindrà una magnitud de 0.5 i estarà en la constel·lació d'Ofiüc.

Fases de la Lluna
  • Lluna plena:        dia   7 a les 18:11 T.U. en Capricorn.
  • Quart minvant:    dia  15 a les 01:15 T.U. en entre Àries i Taure.
  • Lluna nova:          dia  21 a les 18:30 T.U. en Lleó.
  • Quart creixent:     dia  29 a les 08:13 T.U. en Escorpió.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 2h.

Altres efemèrides

* 04-ago-2017 - 17:55 T.U. - Lluna en el seu apogeu (405000km)
* 07-ago-2017 - 18:22 T.U. - Eclipsi parcial de Lluna
* 08-ago-2017 - 10:56 T.U. - Lluna en el seu node descendent
* 12-ago-2017 - Pluja de meteors: Persèids (007 PER), activitat del 17 de juliol al 24 d'agost, amb màxim el 12 d'agost. Radiant en la constel·lació de Perseu, AR=48º DE=+58º. THZ=150, Velocitat 59km/s
* 17-ago-2017 - Pluja de meteors: Kappa-cígnids (012 KCG), activitat del 3 al 25 d'agost, amb màxim el 17. Radiant en la constel·lació de Cigne, AR=286º, DE=+59º. THZ=3 i velocitat 25km/s
* 18-ago-2017 - 13:14 T.U. - Lluna en el seu perigeu (366100km)
* 21-ago-2017 - 10:34 T.U. - Lluna en el seu node ascendent
* 21-ago-2017 - 18:26 T.U. - Eclipsi total de Sol
* 26-ago-2017 - 20:32 T.U. - Conjunció inferior de Mercuri
* 30-ago-2017 - 11:25 T.U. - Lluna en el seu apogeu (404300km)

Cometes

En este mes d'agost el cometa C/2015 V2 Johnson, encara que ja allunyant-se, continuarà sent el més brillant a través de prismàtics amb una magnitud entorn de 8. Ho seguirà el cometa C/2015 ER61 PANSTARRS amb una magnitud al voltant de 9, observable amb xicotets telescopis i que de nou ens va donar una xicoteta sorpresa amb la separació d'un fragment des del seu nucli. El cometa 71P Clark perdent també brillantor fins a la magnitud 11 requerirà ja d'obertures mitjanes. Ens queda el C/2017 O1 a què se suposa que li queda encara recorregut. La seua magnitud prevista serà quelcom major de 8.

És interessant recordar que en cels molt nets l'ull humà arriba a magnitud 6 o siga que per a valors majors no hi ha oportunitat de visualització sense instruments òptics. No obstant això atés que són objectes difusos es requerix de bones observacions visuals per a calcular la magnitud total.

Meteors

L'ANT té un THZ d'entre 2 i 3 durant el principi d'agost i cau per davall de 2 en la segona quinzena, per a tornar a augmentar lleugerament a principi de setembre. El seu radiant es mou d'una manera continu i regular a través del nord de Capricorn i passar a continuació al sud-oest d'Aquari.

Persèids (007 PER)
, activitat del 17 de juliol al 24 d'agost, amb màxim el 12 d'agost. Radiant en la constel·lació de Perseu, AR=48º DE=+58º. THZ=150, Velocitat 59km/s

Encara que el màxim està a l'agost gran part de la possible activitat està Al Juliol. Enguany la Lluna entre plena i minvant a penes deixarà el principi de la nit sense il·luminació pel que no serà un bon any per a l'observació de Persèids.

Kappa-cígnids (012 KCG), activitat del 3 al 25 d'agost, amb màxim el 17. Radiant en la constel·lació de Cigne, AR=286º, DE=+59º. THZ=3 i velocitat 25km/s

Es tracta d'una pluja de meteors lents i poc nombrosos. No obstant això la seua proximitat a la Lluna nova farà que la seua observació siga favorable.

Enllaços interessants


volver