Està en: INICI > Planetari

El cel de Desembre de 2017

En este mes, el dia 21, a les 16:28 T.U., el sol arriba a la seua màxima posició austral, es a dir, al seu punt més allunyat al sud de l'equador celeste, I dona pas a l'hivern en l'hemisferi nord, i a l'estiu en l'hemisferi sud. És el solstici d'hivern. El solstici és aquell instant en què el Sol es troba en un dels dos tròpics, en este cas, en el tròpic de Capricorn. El solstici de desembre fa, en l'hemisferi boreal, que el dia siga més curt i la nit més llarga de l'any; i en l'hemisferi austral, la nit més curta i el dia més llarg.

En les latituds nord, les constel·lacions d'Orió i Taurus seran les protagonistes d'estes nits, La Via Làctia creua des d'Orió fins a la constel·lació d'Aquila, passant per Auriga, Perseus, Cassiopeia, Cepheus i Cygnus. Apareix en els cels el triangle d'hivern, format per les estreles Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) i Betelgueuse d'Orió).

Durant este mes podrem disfrutar de la considerada com la segona millor pluja de meteors de l'any, els Gemínids, amb radiant pròxim a l'estrela Càstor, que arriba al seu màxim prop de l'alba del dia 14, podent arribar a una freqüència de 2 meteors per minut. Enguany tindrem la sort que la lluna es trobarà arribant a la seua fase de nova, així que l'espectacle està servit. Són meteors de velocitat moderada que radien de la constel·lació de Gèminis. Encara que la seua declinació (+33º) la converteix en una pluja de meteors septentrional, la seua ascensió recta permet la seua visibilitat des d'abans inclús de la mitjanit. El cos progenitor dels Gemínids és l'asteroide (3200) Phaeton. Esta relació va ser posada de manifest després del descobriment de l'asteroide en 1983 pel satèl·lit IRES i va ser la primera pluja clarament relacionada amb un asteroide. Encara que es creu que aquest asteroide és tan sols un cometa extint, i les partícules van ser ejectades fa segles.

Doble Cúmulo de PerseoM45 PleiadesA més de ser un magnífic moment per a observar M42 (Les Plèiades, en Taurus), en la constel·lació de Perseus també podrem divisar el cúmul de les Hyades en Taurus (Mel 25), així com el cúmul alfa de Persei, o Mel 20, entorn de la seua estrela central Mirphak . També és una magnífica ocasió per a observar el doble cúmul de Perseus, format pels cúmuls NGC 869 i NGC 884.

El cel en les latituds sud es veurà dominat per Orió, Taurus i Gemini en el nord, amb Canis Major i Puppis prop del zenit i en el sud estaran els Núvols de Magallanes, amb les constel·lacions de Carina, Vela i Crux. S'acosta l'estiu i per això es pot observar cap al nord el triangle d'estreles que ens ho indica, format per Betelgeuse en Orió, Sirius en Canis Major i Procyon en Camis Minor. El Gran Núvol de Magallanes se situa molt alta en els cels, sent un moment molt interessant per a intentar observar la Nebulosa de la Taràntula (NGC 2070). Cal destacar que durant este i el següent mes és aconsellable observar els grans cúmuls estel·lars de les Plèiades (M45) i les Hiades (Mel 25), ambdós localitzables en la constel·lació de Taurus.


Observació de Planetes

Mercuri
serà visible durant els primers dies del mes durant uns minuts després de la posta de sol i un poc més d'una setmana al matí cap a finals del mes.  Este canvi es deu al fet que durant la mitjanit del dia 12 es produirà la conjunció inferior. la segona quinzena amb magnituds entre -0.2 i 0.2 durant uns minuts després de la Posta Del Sol.

Venus només podrà veure's durant uns minuts abans de l'alba i durant els primers dies del mes ja que s'està acostant a la conjunció superior, que es produirà a principis de 2018. La magnitud serà de -3.4

Mart podrà observar-se abans de l'alba al voltant de 4h i amb una magnitud de 1.8.

Júpiter podrà veure's a l'alba entre 2 i 4 hores i amb una magnitud de -1.3

Saturn es podrà tan sols durant uns minuts després del fosquejar i durant els primers dies del mes. Tindrà una magnitud de 0.7 i la seua conjunció es produirà el 22 de desembre al voltant de les 21h T.U.

Fases de la Lluna
  • Lluna plena:         dia    3 a les 15:47 T.U. en Taure.
  • Quart minvant:     dia  10 a les 07:51 T.U. en Lleó.
  • Lluna nova:          dia  18 a les 06:30 T.U. en Sagitari.
  • Quart creixent:     dia  26 a les 09:20 T.U. en Peixos.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 1h.

Altres efemèrides

* 04-dic-2017 - 08:42 T.U. - Lluna en el seu perigeu: 357500 km
* 08-dic-2017 - 00:39 T.U. - Lluna en el seu node ascendent
* 13-dic-2017 - 01:40 T.U. - Mercuri en la seua conjunció inferior
* 14-dic-2017 - Pluja de meteors: Gemínids , activitat del 4 al 17 de desembre, amb màxim el 14 a les 06:30h T.U. Radiant en Gèminis, AR=112º DE=+33º. Junt amb els persèids, es tracta de les pluges més importants de l'any, amb un THZ de 120. Els seus meteors són relativament lents, amb velocitats d'uns 35km/s
* 16-dic-2017 - Pluja de meteors: Coma Berenícids, activitat del 12 al 23 de desembre, amb màxim el dia 16. Radiant en Coma Berenices, AR= 175º, DE=+18º. THZ=3, Velocitat 65km/s
* 19-dic-2017 - 01:27 T.U. - Lluna en el seu apogeu: 406600 km
* 20-dic-2017 - Pluja de meteors: Leo Minòrids de Desembre, activitat del 5 de desembre al 4 de febrer, amb màxim el 20 de desembre. Radiant en Lleó Menor, AR= 161º, DE=+30º. THZ=5, velocitat 64km/s
* 21-dic-2017 - 16:29 T.U. - Solstici de desembre d'hivernen l'hemisferi nord )
* 21-dic-2017 - 20:18 T.U. - Saturn en conjunció (Saturn en la part més allunyada del sol respecte de la Terra).
* 22-dic-2017 - Pluja de meteors: Úrsids, activitat del 17 al 26 de desembre, amb màxim el 22 a les 15h T.U. Radiant en l'Óssa Menor, AR=217º DE=+76º. THZ=10 (var), Velocitat 33km/s.
* 22-dic-2017 - 10:04 T.U. - Lluna en el seu node descendent.

Cometes

Cometa C/2017 O1 (ASASSN). Seguint la tendència actual, aquest cometa anirà disminuint de brillantor estant com a mitjana al voltant de magnitud 9.4

El cometa serà observable des de tot el globus terrestre. En concret des de l'Hemisferi Nord i latituds equatorials estarà a gran altura en el cel de la segona mitat de la nit cap a l'Est. Des de l'Hemisferi Sud serà observable cap al final de la nit, a mitja altura cap al nord però baixant conforme passen els dies. Té una òrbita parabòlica i el seu periheli va ser el 14 d'Octubre de 2017 a una distància de 1,51 U.A., només quatre dies després va tindre la seua màxima aproximació a la Terra a una distància de 0,72 U.A. del nostre planeta.

Anirà desplaçant-se al llarg del mes al voltant de l'estrela polar.

El cometa C/2017 T1 Heinze. Aquest cometa passarà només 33 milions de km de Terra en les primeres hores del matí del 4 gener 2018. Tindrà aproximadament magnitud 9 i es mourà al voltant d'1/3 grau per hora a través del cel nocturn.

El seu descobridor, Aren Heinze, ha usat per a trobar el cometa el sistema ATLES de busca d'asteroides que podrien xocar amb la Terra (Asteroid Terrestrial-impact Last Alert System search program, que usa telescopis situats a Hawaii). Va descobrir el cometa en imatges del 2 d'octubre quan tenia una magnitud 18 i estava situat en la constel·lació de Hydra. Després de revisar imatges anteriors descartades pel sistema automàtic va confirmar que es tractava d'un cometa.

El seu periheli ocorrerà el 21 de febrer de 2018 a una distància de 87 milions de km, encara que com es comentava anteriorment el seu major acostament a la Terra serà el 4 de gener a 33 milions de km. Es farà més brillant, fins a arribar a magnitud 8.8, la qual cosa ho farà visible per a xicotets telescopis i grans prismàtics.

La seua proximitat a la Terra i la seua alta inclinació orbital farà que siga un objecte de posició fàcil i de desplaçament ràpid per als observadors de l'hemisferi nord. Després del periheli només serà observable des de l'hemisferi sud.

Durant principis de desembre es tracta d'un objecte visible en la matinada que es mou cap al nord. Cap a mitjan de desembre entrarà en Càncer i començarà a baixar de magnitud 12. En els primers dies de gener (el 6) passarà a Cassiopea i per tant en estos dies serà circumpolar per a la nostra latitud.

Meteors

Gemínids (004 GEM), activitat del 4 al 17 de desembre, amb màxim el 14 a les 06:30h T.U. Radiant en Gèminis, AR=112º DE=+33º. Junt amb els persèids, es tracta de les pluges més importants de l'any, amb un THZ de 120. Els seus meteors són relativament lents, amb velocitats d'uns 35km/s

En l'hemisferi nord el radiant apareix amb la posta del sol. En l'hemisferi sud ho fa al voltant de la mitjanit. Inclús per als observadors de l'hemisferi sud es tracta d'una pluja esplèndida de meteors sovint brillants i de mitjana velocitat.

Les freqüències pròximes al màxim persistixen durant quasi un dia fent que es tracte d'una pluja fàcilment observable independentment de la nostra longitud. El fet de que les partícules del corrent s'ordenen segons la seua massa fa que les més xicotetes siguen més abundants durant el dia previ al màxim.

A més enguany tindrem lluna minvant, quasi nova, en la contornada del màxim pel que tan sols molestarà, i no massa, durant el final de la matinada, abans de l'alba.

Coma Berenícids (020 COM)
, activitat del 12 al 23 de desembre, amb màxim el dia 16. Radiant en Coma Berenices, AR= 175º, DE=+18º. THZ=3, Velocitat 65km/s

Es tracta d'una font de meteors dèbil i de curta duració que té un màxim abans del que es creia anteriorment. Des de l'hemisferi nord el seu radiant arriba a una altura acceptable per a l'observació un poc més allà de la mitjanit, i arriba a la seua altura màxima al voltant de la 6h. Es tracta d'una pluja de l'hemisferi nord. Com en el cas de les gemínids la fase de la Lluna fa que siga un bon any d'observació.

Lleó Minórids de Desembre (032 DLM), activitat del 5 de desembre al 4 de febrer, amb màxim el 20 de desembre. Radiant en Lleó Menor, AR= 161º, DE=+30º. THZ=5, velocitat 64km/s

Li tracta d'una pluja dèbil, igual que les Coma Berenícidas, però amb una duració molt major. De nou igual que amb l'anterior es tracta d'una pluja predominantment de l'hemisferi nord. El seu radiant es pot observar a partir de les 23h d'ara en avant. Finalment la Lluna nova del 18 farà que també durant el màxim podem tindre una nit fosca.

Úrsids (015 URS), activitat del 17 al 26 de desembre, amb màxim el 22 a les 15h T.U. Radiant en l'Óssa Menor, AR=217º DE=+76º. THZ=10 (var), Velocitat 33km/s.

Es tracta d'una pluja poc observada i que en alguns moments ha produït uns augments importants. La proximitat relativa de la seua cometa d'origen, el 8P/Tuttle, durant els anys 2006 i 2008 va portar a un augment no tan important però apreciable. Així i tot s'han produït altres augments quan el cometa estava lluny, prop del seu afeli, la qual cosa dificulta les prediccions.

Es tracta d'una pluja de l'hemisferi nord, on el seu radiant és circumpolar per a quasi tot l'hemisferi. I la lluna creixent deixarà gran part de la nit lliure de la seua llum i amb bones condicions d'observació.

Enllaços interessants


volver