Està en: INICI > Planetari

El cel de Gener de 2018

A principis del mes, concretament el dia 3 a les 5:34, la Terra es troba en el seu periheli, és a dir el punt de la seua òrbita en què es troba a la menor distància del Sol. La separació entre la Terra i el Sol és de 147097233km, uns 5 milions de km més prop que a principi de juliol quan està en l’afeli.

Este mes també resulta peculiar respecte a la Lluna. Tenim un eclipsi total de Lluna a final de mes, el dia 31, encara que no serà visible des de la nostra localització i també hi ha dos llunes plenes dins del mes. La segona lluna plena del mes és el que es coneix com "lluna blava". Açò succeïx aproximadament una vegada cada 2 anys i mig. Enguany, igual que va ocórrer en 1999, no sols tindrem una lluna blava al gener sinó també al març i febrer no tindrà lluna plena. Entre tres i set vegades en cada segle hi ha dos llunes blaus en un mateix any. Pel fet que el mes de febrer és l’únic la duració del qual és inferior al cicle lunar, la primera sempre es produïx al gener i la segona, en orde decreixent de probabilitat, al març, abril o maig.

Pareix que l’ús del terme procedix de l’Europa medieval. La traducció no és del tot completa, ja que l’expressió prové de l’anglés blue («blau»), el qual al seu torn ve d’una deformació de l’anglés antic belewe, que en realitat significa «traïdor», ja que una lluna addicional en la primavera implicava estendre el dejuni de la quaresma.

En les latituds nord, les constel·lacions d’Orió i Taurus continuaran sent les protagonistes d’estes nits, La Via Làctia creua des de Puppis fins a la constel·lació de Cygnus, passant per Canis Minor, Canis Major, Monoceros, Auriga, Perseus, Cassiopeia i Cepheus. Es pot observar el triangle d’hivern, format per les estreles Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) i Betelgueuse d’Orió).

 És un bon moment per a detindre’ns en la contemplació dels cúmuls estel·lars oberts de la constel·lació d’Auriga, M36, M37 i M.38 També podem aprofitar per a observar els cúmuls M41 en Canis Major, M35 en Gemini, M50 en Monoceros i M46, M47 i M93 en Puppis.Y també les nebuloses d’Orió, com M42, la gran Nebulosa d’Orió o el complex de núvols moleculars de la zona del cinturó, amb IC434 i el Nebulós Cap de Cavall, i NGC2024, la Nebulosa de la Flama. En la imatge podem veure. Les dos estreles més brillants són les de l’esquerra del cinturó (Alnitak i Alnilam).

El cel en les latituds sud es veurà dominat per Canopus en Carina i Sirius en Canis Major, junt amb Rigel i Betelgueuse d’Orió, quedant ja més baixa en l’horitzó la rogenca Aldebaran de Taurus. La regió rica de les constel·lacions de Carina i Centaurus estaran ubicades cap al sud-est. El cel es veurà dominat per Orió, Taurus i Gemini en el nord, amb Canis Major i Puppis prop del zenit i en el sud estaran els Núvols de Magallanes, amb les constel·lacions de Carina, Vela i Crux. Es pot observar cap al nord el triangle d’estreles que ens ho indica, format per Betelgeuse en Orió, Sirius en Canis Major i Procyon en Camis Minor. El Gran Núvol de Magallanes se situa molt alta en els cels, sent un moment molt interessant per a intentar observar la Nebulosa de la Taràntula (NGC 2070). Cal destacar que durant este i el següent mes és aconsellable observar els grans cúmuls estel·lars de les Plèiades (M45) i les Híades (Mel 25), ambdós localitzables en la constel·lació de Taurus.

nebulosa henize 206 en LMCEl Gran Núvol de Magallanes des de la Terra es veu com una regió aïllada de la Via Làctia, amb les seues pròpies àrees nebuloses i cúmuls estel·lars. És una galàxia irregular que orbita al voltant de la Via Làctia en 1.500 milions d’anys. Moltes de les seues estreles es concentren en un nucli tipus barra amb un extrem corb, per la qual cosa s’ha comparat amb una espiral barrada manca. És rica en gas, pols i estreles jóvens, a més de posseir immenses zones de formació estel·lar, amb l’anteriorment mencionada Nebulosa de la Taràntula (coneguda també com 30 Doradus), de la que es comenta que si es trobarà en la mateixa posició que la famosa Nebulosa d’Orió, seria capaç de projectar ombres a la nit sobre el nostre planeta.

Fem especial menció al cúmul M41, que estarà situat prop del zenit. M41 jau a uns 4 graus quasi exactament al sud de Sirià, l’estrela més brillant del cel. Conté sobre 100 estreles, incloent-hi diverses gegants roges (o taronges), la més brillant és de tipus espectral K3 i magnitud 6,9, i està situada prop del centre del cúmul. Esta estrela és unes 700 vegades més lluminosa que el nostre Sol. Les estreles estan distribuïdes sobre un volum d’uns 25 o 26 anys llum de diàmetre, i totes s’allunyen de nosaltres a 34 km/seg. En estar a una distància de 2 300 anys llum, apareixen disperses sobre una àrea de 38 minuts d’arc de diàmetre.

Observació de Planetes

Mercuri tindrà la seua conjunció superior el dia 17 de febrer a les 12:08 T.U. pel que només serà visible durant uns minuts abans de l’alba i a principis de mes. Després la seua separació angular del Sol farà que no siga observable. La magnitud serà de -0.2

Venus tindrà la seua conjunció superior també durant gener, en concret el dia 9 a les 6:16 T.U. És per açò que no podrà veure’s durant este mes.

Mart podrà observar-se abans de l’alba al voltant de 5h i amb una magnitud de 1.5.

Júpiter podrà veure’s a l’alba al voltant de 5 hores i amb una magnitud de -1.5

Saturn podrà veure’s cap a finals de gener pels matins durant al voltant d’una hora després de la seua conjunció del 22 de desembre. La seua magnitud serà de 0.7

Fases de la Lluna
  • Lluna plena:        dia    2 a les 02:24 T.U. en Gèminis.
  • Quart minvant:    dia    8 a les 22:25 T.U. en Virgo.
  • Lluna nova:         dia  17 a les 02:17 T.U. en Sagitari.
  • Quart creixent:    dia  24 a les 22:20 T.U. en Cetus (Balena).
  • Lluna plena:        dia  31 a les 13:27 T.U. en Càncer.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 1h.

Altres efemèrides

* 01-gen-2018 - 19:59 T.U. - Mercuri en la seua màxima elongació oest (22.7º)
* 01-gen-2018 - 21:54 T.U. - Lluna en el seu perigeu (356600km)
* 03-gen-2018 - 02:59 T.U. - Terra en el seu periheli (Distància mínima Terra-Sol: 0.9833AU, 147097233km)
* 03-gen-2018 - Pluja de meteors: Quadràntids (010 QUA), activitat del 28 de desembre al 12 de gener amb el màxim el 3. Radiant en Bouer (Bootes), AR=230º, DE=+49º, THZ 110 i velocitat 41km/s
* 04-gen-2018 - 07:48 T.U. - Lluna en el seu node ascendent.
* 09-gen-2018 - 05:16 T.U. - Venus en conjunció superior (passa per darrere del Sol, vist des de la Terra)
* 15-gen-2018 - 21:54 T.U. - Lluna en el seu apogeu (406500km)
* 18-gen-2018 - 15:28 T.U. - Lluna en el seu node ascendent.
* 18-gen-2018 - Pluja de meteors: Gamma Óssa Minòrids (404 GUM), activitat del 10 al 22 de gener amb màxim el 18. Radiant en Óssa Menor, AR=228º, DE=+67º, THZ 3 i velocitat de 31km/s
* 30-gen-2018 - 09:54 T.U. - Lluna en el seu perigeu (359000km)
* 31-gen-2018 - 13:30 T.U. - Eclipsi total de Lluna, visible a Àsia, Austràlia, Oceà Pacífic i l’oest d’Amèrica del Nord.
* 31-gen-2018 - 18:46 T.U. - Lluna en el seu node ascendent.

Cometes

En el mes de gener no tindrem cometes amb magnituds més brillants de 10. Tant el cometa C/2017 O1 Asassn com el 62P/Tsuchinshan 1 ja han passat el seu màxim de magnitud i cada vegada els veurem mes tènues. En el cas del C/2017 T1 Heinze tot i que encara està augmentant de lluminositat s’espera que el màxim estiga també al voltant de 10.

Cometa C/2017 O1 (ASASSN). El cometa serà observable des de tot el globus terrestre. En concret des de l’Hemisferi Nord i latituds equatorials estarà a gran altura en el cel de la segona mitat de la nit cap a l’Est. Des de l’Hemisferi Sud serà observable cap al final de la nit, a mitja altura cap al nord però baixant conforme passen els dies. Té una òrbita parabòlica i el seu periheli va ser el 14 d’Octubre de 2017 a una distància de 1,51 U.A., només quatre dies després va tindre la seua màxima aproximació a la Terra a una distància de 0,72 U.A. del nostre planeta.

Anirà desplaçant-se al llarg del mes al voltant de l’estrela polar.

Cometa C/2017 T1 Heinze. Este cometa passarà només 33 milions de km de Terra en les primeres hores del matí del 4 gener 2018. Tindrà aproximadament magnitud 10 i es mourà al voltant d’1/3 grau per hora a través del cel nocturn.

El seu descobridor, Llauren Heinze, ha usat per a trobar el cometa el sistema ATLES de busca d’asteroides que podrien xocar amb la Terra (Asteroid Terrestrial-impact Last Alert System search program, que usa telescopis situats a Hawaii). Va descobrir el cometa en imatges del 2 d’octubre quan tenia una magnitud 18 i estava situat en la constel·lació de Hydra. Després de revisar imatges anteriors descartades pel sistema automàtic va confirmar que es tractava d’un cometa.

El seu periheli ocorrerà el 21 de febrer de 2018 a una distància de 87 milions de km, encara que com es comentava anteriorment el seu major acostament a la Terra serà el 4 de gener a 33 milions de km. Es farà més brillant, fins a arribar a magnitud 8.8, la qual cosa ho farà visible per a xicotets telescopis i grans prismàtics.

La seua proximitat a la Terra i la seua alta inclinació orbital farà que siga un objecte de posició fàcil i de desplaçament ràpid per als observadors de l’hemisferi nord. Després del periheli només serà observable des de l’hemisferi sud.

Durant principis de desembre es tracta d’un objecte visible en la matinada que es mou cap al nord. Cap a mitjan de desembre entrarà en Càncer i començarà a baixar de magnitud 12. En els primers dies de gener (el 6) passarà a Cassiopea i per tant en estos dies serà circumpolar per a la nostra latitud.

62P/Tsuchinshan 1. Descobert l’1 de Gener de 1965 des de l’Observatori de la Muntanya Púrpura, situat en Nanking (Xina). No es coneix el nom del descobridor en concret, supose que per qüestions polítiques, de fet el nom del cometa "Tsuchinshan" no és ni més ni menys que la transcripció del xino mandarí per a "Muntanya Púrpura", el nom de l’observatori. El cometa es va descobrir en la constel·lació de Gemini quan tenia una brillantor de magnitud 15.

Esta és la novena aparició del cometa periòdic 62P/Tsuchinshan que actualment té un període de 6,37 anys i amb periheli el 16 de Novembre a 2017 a una distància de 1,38 U.A. del Sol, arribant llavors a una brillantor lleugerament per damunt de la magnitud 10. La seua màxima aproximació a la Terra serà el 17 de Març de 2018 a 1,03 U.A. del nostre planeta, encara que llavors el cometa ja s’haurà debilitat prou i l’acostament no suposarà un ament del seu brillantor relativa.

Igual que la majoria de cometes de període curt, el cometa 62P/Tsuchinshan patix un ràpid increment de brillantor només prop del periheli, de fet les primeres estimacions visuals són de finals d’Octubre quan es reportava una brillantor entorn de la magnitud 11. A penes tres setmanes després el cometa arribava a la seu màxima brillantor amb magnitud 10, un poc més brillant d’allò que s’ha previst, coincidint amb el seu periheli a mitjan Novembre. La seua coma es va incrementar en este temps de 3′ a 6′ de diàmetre aparent, d’uns 100.000 a 300.000 Km. de diàmetre absolut, mantenint una condensació gradual (grau 3). No s’ha observat coma visualment, però per mitjà de fotografia si que s’ha pogut registrar una curta cua partint de la condensació central de la verdosa coma, típic color que revela la composició gasosa de carboni diatòmic. Des de l’Hemisferi Nord i latituds equatorials serà observable durant les últimes hores de la nit, alt cap a l’Est abans del crepuscle. Des de l’Hemisferi Sud romandrà a baixa altura sobre l’horitzó Est just abans de l’alba. Està localitzat a la constel·lació de la Verge (Virgo).

Meteors

ANT, la font en l’antiheli.

La font en l’antiheli, ANT, és una àrea ovalada d’uns 30º d’ascensió recta i 15º de declinació centrada a uns 12º a l’est del punt d’oposició solar en l’eclíptica i d’ací el seu nom. No es tracta d’una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un nombre variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s’ha acabat englobant-los. Tan sols s’han mantingut com a pluges separades de l’ANT els alfa-capricòrnids de juliol i agost i els delta-acuàrids del sud.

Posteriorment els tàurids dominaran l’activitat de la regió de l’Antiheli i per tant es considera que l’ANT està inactiu en eixe període d’activitat que va des de setembre a desembre.

El radiant de l’ANT al gener comença en el sud-est de Gèminis i creua Càncer durant part del mes abans de passar al sud de Lleó durant febrer.

Quadràntids (010 QUA), activitat del 28 de desembre al 12 de gener amb el màxim el 3. Radiant en Bouer (Bootes), AR=230º, DE=+49º, THZ 110 i velocitat 41km/s

Reben el nom de la desapareguda constel·lació de "Quadrans Muralis", que ocupava part de l’actual Bouer. Estan originades per una mescla de partícules, les degudes al cometa 96P/Machholz que confluïxen amb les procedents de l’asteroide 2003 EH1(que pareix la resta del cometa C/1490 Y1 que van observar astrònoms xinesos, japonesos i coreans fa uns 500 anys). Així les partícules xicotetes, detectades via ràdio, poden arribar fins a 14h abans que les grans, visuals.

La lluna plena del dia 2 no ens deixarà observar-les en condicions en enguany.
 
Gamma Óssa Minòrids (404 GUM), activitat del 10 al 22 de gener amb màxim el 18. Radiant en Óssa Menor, AR=228º, DE=+67º, THZ 3 i velocitat de 31km/s

Es tracta d’una pluja no molt observada però els meteors, donada la seua velocitat i la posició del seu radiant, han de ser semblants a les úrsids. La lluna nova del dia 17 farà que els cels del màxim estiguen lliures per a la seua observació.

Enllaços interessants


volver