Està en: INICI > Planetari

El cel de Febrer de 2018

Després de l'eclipsi lunar del dia 31 de gener, el dia 15 de febrer tindrem un eclipsi parcial de Sol. Es tracta d'un eclipsi parcial de Sol observable des de l'Antàrtida i en l'extrem sud d'Amèrica (Xile, Argentina, Uruguai i sud de Paraguai i Brasil). El Sol es taparà un 60% de la seua superfície.

Encara que no serà observable des de la nostra localització no està de més recordar que en qualsevol observació solar ha de tindre's en compte els danys que poden patir els nostres ulls. Per això sempre es recomana la utilització dels filtres adequats o l'observació indirecta del Sol.

Quant al cel habitual, en les latituds nord, les constel·lacions de Lleó (amb la seua brillant estrela Regulus), Càncer i Gemini (amb Castor i Pollux) van prenent el relleu i s'alcen alt en el cel. Cap al sud es trobaran Procyon en Canis Minor i Sirius en Canis Major. Pel nord-est comença a fer les seues aparicions Bootes amb la seua magnífica Arcturus.

És un bon moment per a detindre'ns en la contemplació dels cúmuls oberts del Rusc M44 (Prasepe o El Pessebre) i M67, ambdós en Càncer, els cúmuls oberts M48 en Hydra, i el cúmul globular M68, també en Hydra, així com el cúmul obert M35 de Gemini.

En el cel en les latituds sud ocuparan una bona posició les constel·lacions de Hydra, Puppis, Carina (amb la seua brillant estrela Canopus) i Vela. Pel sud comença a fer la seua aparició la Creu del Sud, i el nord es veurà dominat per Lleó, Càncer, Gemini i Orió. És un bon moment per a detindre'ns en la contemplació dels cúmuls oberts M46 i M47 de Puppis (observables amb uns prismàtics i a simple vista si les condicions són molt bones), el cúmul obert M41 en Canis Major i M44 en Càncer. Continuen oferint un magnífic espectacle la Gran Nebulosa de Magallanes junt amb la Nebulosa de la Taràntula (NGC 2070), situades en la constel·lació Daurat.

Atés que l'última lluna plena de gener va ser el dia 31, moment de l'eclipsi, durant este mes no hi haurà lluna plena, i sent la següent en l'inici de març.

Observació de Planetes

Mercuri tindrà la seua conjunció superior el dia 17 de febrer a les 12:08 T.U. pel que no serà visible durant este mes.

Venus, després de la seua conjunció superior de gener començarà a veure's durant uns minuts a la vesprada. La seua magnitud és de -3.4

Mart podrà observar-se abans de l'alba al voltant de 5h i amb una magnitud de 1.2.

Júpiter podrà veure's a l'alba al voltant de 6 hores i amb una magnitud de -1.6

Saturn serà observable pels matins durant al voltant d'un parell d'hores després de la seua conjunció del 22 de desembre. La seua magnitud serà de 0.7

Fases de la Lluna
  • Quart minvant:    dia   7 a les 15:54 T.U. en Balança.
  • Lluna nova:         dia 15 a les 21:05 T.U. en Capricorn.
  • Quart creixent:    dia  23 a les 08:09 T.U. en Taure.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 1h.

Altres efemèrides

* 08-feb-2018 - Pluja de meteors: Alfa-Centàurids (102 ACE), activitat del 31 de gener i el 20 de febrer, amb el màxim el 8 a les 7h T.U. Radiant en Centaure, AR=210º, DE=-59º, THZ 6 (variable, potser arribant a 25) i velocitat 58km/s
* 11-feb-2018 - 14:16 T.U. - Lluna en el seu apogeu (405700 km)
* 14-feb-2018 - 20:52 T.U. - Lluna en el seu node descendent
* 15-feb-2018 - 20:52 T.U. - Eclipsi parcial de Sol (visible en l'Antàrtida i Sud-amèrica)
* 17-feb-2018 - 12:08 T.U. - Mercuri en conjunció superior, açò és, passarà per darrere del Sol vist des de la Terra.
* 21-feb-2018 - Cometa C/2017 T1 (Heinze) en el seu periheli (0.581 AU)
* 27-feb-2018 - 14:16 T.U. - Lluna en el seu perigeu (363900 km)
* 28-feb-2018 - 05:03 T.U. - Lluna en el seu node ascendent.

Cometes

En el mes de gener no tindrem cometes amb magnituds més brillants de 10. Tant el cometa C/2017 O1 Asassn com el 62P/Tsuchinshan 1 ja han passat el seu màxim de magnitud i cada vegada els veurem mes tènues. En el cas del C/2017 T1 Heinze tot i que encara està augmentant de lluminositat s'espera que el màxim estiga també al voltant de 10.

Hem de tindre en compte que encara que la posició dels cometes si que pot calcular-se amb prou precisió el seu brillantor és molt més difícil de predir a causa de al nostre desconeixement de com van a comportar-se a l'acostar-se al Sol. És per això que les estimacions de la brillantor han de fer-se a curt termini i així i tot l'error pot ser gran.

Cometa C/2017 T1 Heinze. Este cometa passarà només 33 milions de km de Terra en les primeres hores del matí del 4 gener 2018. Tindrà aproximadament magnitud 10 i es mourà al voltant d'1/3 grau per hora a través del cel nocturn.

El seu descobridor, Aren Heinze, ha usat per a trobar el cometa el sistema ATLES de busca d'asteroides que podrien xocar amb la Terra (Asteroid Terrestrial-impact Last Alert System search program, que usa telescopis situats a Hawaii). Va descobrir el cometa en imatges del 2 d'octubre quan tenia una magnitud 18 i estava situat en la constel·lació de Hydra. Després de revisar imatges anteriors descartades pel sistema automàtic va confirmar que es tractava d'un cometa.

El seu periheli ocorrerà el 21 de febrer de 2018 a una distància de 87 milions de km, encara que com es comentava anteriorment el seu major acostament a la Terra serà el 4 de gener a 33 milions de km. Es farà més brillant, fins a arribar a magnitud 8.8, la qual cosa ho farà visible per a xicotets telescopis i grans prismàtics.

La seua proximitat a la Terra i la seua alta inclinació orbital farà que siga un objecte de posició fàcil i de desplaçament ràpid per als observadors de l'hemisferi nord. Després del periheli només serà observable des de l'hemisferi sud.

Durant principis de desembre es tracta d'un objecte visible en la matinada que es mou cap al nord. Cap a mitjan de desembre entrarà en Càncer i començarà a baixar de magnitud 12. En els primers dies de gener (el 6) passarà a Cassiopea i per tant en estos dies serà circumpolar per a la nostra latitud.

Cometa 62P/Tsuchinshan 1. Descobert l'1 de Gener de 1965 des de l'Observatori de la Muntanya Púrpura, situat en Nanking (Xina). No es coneix el nom del descobridor en concret, supose que per qüestions polítiques, de tire el nom del cometa "Tsuchinshan" no és ni més ni menys que la transcripció del xinés mandarí per a "Muntanya Púrpura", el nom de l'observatori. El cometa es va descobrir en la constel·lació de Gemini quan tenia una brillantor de magnitud 15.

Esta és la novena aparició del cometa periòdic 62P/Tsuchinshan que actualment té un període de 6,37 anys i amb periheli el 16 de Novembre a 2017 a una distància de 1,38 U.A. del Sol, arribant  llavors a una brillantor lleugerament per damunt de la magnitud 10. La seua màxima aproximació a la Terra serà el 17 de Març de 2018 a 1,03 U.A. del nostre planeta, encara que llavors el cometa ja s'haurà debilitat prou i l'acostament no suposarà un augment del seu brillantor relativa.

Igual que la majoria de cometes de període curt, el cometa 62P/Tsuchinshan patix un ràpid increment de brillantor només prop del periheli, de fet les primeres estimacions visuals són de finals d'Octubre quan es reportava una brillantor entorn de la magnitud 11. A penes tres setmanes després el cometa arribava a la seua màxima brillantor amb magnitud 10, un poc més brillant d'allò que s'ha previst, coincidint amb el seu periheli a mitjan Novembre. La seua coma es va incrementar en este temps de 3′ a 6′ de diàmetre aparent, d'uns 100.000 a 300.000 Km. de diàmetre absolut, mantenint una condensació gradual (grau 3). No s'ha observat coma visualment, però per mitjà de fotografia si que s'ha pogut registrar una curta cua partint de la condensació central de la verdosa coma, típic color que revela la composició gasosa de carboni diatòmic. Des de l'Hemisferi Nord i latituds equatorials serà observable durant les últimes hores de la nit, alt cap a l'Est abans del crepuscle. Des de l'Hemisferi Sud romandrà a baixa altura sobre l'horitzó Este just abans de l'alba. Està localitzat en la constel·lació de Virgo.

Cometa C/2016 R2 (PANSTARRS)
. La seua intensa activitat s'ha reflectit d'una banda amb la duplicació de la grandària de la seua coma fins més de 300.000 Km. de diàmetre (en diàmetre aparent fins a uns 3′ amb una condensació estable de grau 3), però el més destacat han continuat sent els diversos dolls de material ejectat des del nucli, visibles en imatges d'alta resolució, i la cua iònica intensament blau que ha patit desconnexions i moviments ràpids de la seua estructura ondejant amb el vent solar.

La cua iònica és difícil que es puga observar visualment, però serà interessant seguir la seua evolució fotogràficament ja que hauria de ser més intensa en el transcurs dels dies. Observable des de tot el món durant la primera mitat de la nit. A gran altura des de l'Hemisferi Nord i latituds equatorials, i a mitja altura sobre l'horitzó nord després de fosquejar des de l'Hemisferi Sud.

Es podrà trobar en la constel·lació de Taurus i desplaçant-se cap al nord-oest, on podrà observar-se prop de les Plèiades a principi de febrer.

Cometa 185P/Petriew. Es tracta d'un cometa descobert l'any 2001 per Vance Petriew, un aficionat canadenc, durant una Star Party i que té un període orbital d'uns 5.5 anys. Durant febrer anirà desplaçant-se entre les constel·lacions de Peixos i Cetus amb una magnitud pròxima a 11. El seu periheli, a una distància de 0.934 AU, s'ha produït a finals de gener i el seu màxim acostament a la Terra serà de 1.36 AU.

Meteors

ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30º d'ascensió recta i 15º de declinació centrada a uns 12º a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un nombre variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT els alfa-capricòrnids de juliol i agost i els delta-acuàrids del sud.

Posteriorment els táurids dominaran l'activitat de la regió de l'Antiheli i per tant es considera que l'ANT està inactiu en eixe període d'activitat que va des de setembre a desembre.

El radiant de l'ANT anirà desplaçant-se a través de la constel·lació de Lleó conforme avancem en el mes de febrer

Alfa-Centàurids (102 ACE), activitat del 31 de gener i el 20 de febrer, amb el màxim el 8 a les 7h T.U. Radiant en Centaure, AR=210º, DE=-59º, THZ 6 (variable, potser arribant a 25) i velocitat 58km/s

Es tracta d'una pluja de meteors de l'estiu de l'hemisferi sud. En algunes ocasions esta pluja ha produït bòlids. Atés que en algunes ocasions (2015 i en els 70) s'han  produït augments no és descartable que torne a ocórrer. A més la lluna minvant afavorirà l'observació durant la primera part de les nits pròximes al màxim.

Enllaços interessants


volver