Està en: INICI > Planetari

El cel de Març de 2018

Este mes tindrem el pas de l'estació d'hivern a la de primavera el dia 20 de març a les 16h 17m T.U. En l'hemisferi sud ocorrerà el contrari, o siga, es passarà de l'estiu a la tardor. A este esdeveniment se li denomina equinocci. L'equinocci és aquell instant en què, per trobar-se el Sol sobre l'Equador, els dies i les nits són iguals en tot la Terra. La primavera conclourà amb el solstici d'estiu el dia 21 de juny a les 10:07 T.U.

A més, el diumenge 25 de març canviarem a l'horari d'estiu, a les 2:00 s'avancen una hora els rellotges, passant en eixe moment a ser les 3:00, amb la qual cosa eixe dia al final tindrà només 23 hores.

Els equinoccis són els dos punts de l'esfera celeste en què l'eclíptica talla l'equador celeste i prenen els noms de "primer punt d'àries o equinocci vernal" i "primer punt de balança o equinocci tardorenc". L'equinocci vernal es produïx entorn del 20-21 de març, i dóna pas a la primavera en l'hemisferi nord i a la tardor en l'hemisferi sud (en este cas es denomina equinocci tardorenc). L'equinocci tardorenc es produïx entorn del 22-23 de setembre, donant pas a la tardor en l'hemisferi nord i a la primavera en l'hemisferi sud.

Este mes també resulta peculiar respecte a la Lluna. De nou, tal com va ocórrer al gener, hi ha dos llunes plenes dins del mes. La segona lluna plena del mes és el que es coneix com "lluna blava". Açò succeïx aproximadament una vegada cada 2 anys i mig. Enguany, igual que va ocórrer en 1999, no sols tindrem una lluna blava al gener sinó també al març i febrer no té lluna plena. Entre tres i set vegades en cada segle hi ha dos llunes blaus en un mateix any. Pel fet que el mes de febrer és l'únic la duració del qual és inferior al cicle lunar, la primera sempre es produïx al gener i la segona, en orde decreixent de probabilitat, al març, abril o maig.

Pareix que l'ús del terme procedix de l'Europa medieval. La traducció castellana no és del tot completa, ja que l'expressió prové de l'anglés blue («blau»), el qual al seu torn ve d'una deformació de l'anglés antic belewe, que en realitat significa «traïdor», ja que una lluna addicional en la primavera implicava estendre el dejuni de la quaresma.

En les latituds nord, les constel·lacions d'Orió i Taurus continuaran sent les protagonistes d'estes nits. Es pot observar el triangle d'hivern, format per les estreles Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) i Betelgueuse d'Orió).

És un bon moment per a detindre'ns en la contemplació dels cúmuls estel·lars oberts de la constel·lació d'Auriga, M36, M37 i M38. També podem aprofitar per a observar els cúmuls M41 en Canis Major, M35 en Gemini, M50 en Monoceros l'Unicorn)i M46, M47 i M93 en Puppis.I també les nebuloses d'Orió, com M42, la gran Nebulosa d'Orió o el complex de núvols moleculars de la zona del cinturó, amb IC434 i el Nebulós Cap de Cavall, i NGC2024, la Nebulosa de la Flama. En la imatge podem veure. Les dos estreles més brillants són les de l'esquerra del cinturó (Alnitak i Alnilam).

A la primavera, igual que a la tardor, la característica del cel nocturn s'haurà alterat. De nou tornarem a mirar cap a l'espai intergalàctic. En esta estació, el cel està caracteritzat per una gran extensió de firmament molt lliure d'estreles que els astrònoms denominen el regne de les galàxies.

Des d'Ursa Major cap al sud passant per Cans Venatici, Coma Berenices i Virgo s'estén una finestra a través de la qual podem observar amb els nostres telescopis centenars de galàxies situades a impressionants distàncies. M94, situada en Cans Venatici, és una lluminosa espiral que se'ns mostra de front, trobant-se a una distància de nosaltres de 14 milions d'anys llum (1 any llum és la distància que la llum recorre en un any, equivalent a 9.460.000.000.000 km., o siga 63.240 U.A.). La distància de la famosa Galàxia Remolí, M51, és d'uns 37 milions d'anys llum. El xanglot de galàxies que hi ha en el cúmul de Virgo estan situades en una regió de l'Univers des de la qual la llum necessita uns 40 milions d'anys per a arribar a la Terra.

Observació de Planetes


Mercuri serà visible a les vesprades durant uns minuts després de la posta del sol i, conforme es vaja acostant a la seua conjunció inferior de primers d'abril el seu brillantor anirà reduint-se i també el temps d'observació. La magnitud variarà entre -1.2 i 2

Venus serà observable al voltant d'una hora després de la posta del Sol. La seua magnitud és de -3.3

Mart podrà observar-se abans de l'alba al voltant de 4h i amb una brillantor que anirà augmentant entre magnitud 1 i 0.5.

Júpiter podrà veure's quasi tota la nit, entre 6 i 8 hores abans de l'alba i amb una magnitud de -1.8

Saturn pels matins entre 4 i 5h abans de l'alba.  La seua magnitud serà de 0.7

Fases de la Lluna
  • Lluna plena:        dia    2 a les 00:51 T.U. en Lleó.
  • Quart minvant:    dia    9 a les 11:20 T.U. en Ofiüc.
  • Lluna nova:         dia  17 a les 13:12 T.U. en Aquari.
  • Quart creixent:    dia  24 a les 15:35 T.U. en Orió.
  • Lluna plena:        dia  31 a les 12:37 T.U. en Virgo.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 1h, fins al dia 25, o 2h, a partir d'eixe dia.

Altres efemèrides

* 04-mar-2018 - 13:32 T.U. - Conjunció de Neptú (i.e. passa per darrere del Sol).
* 11-mar-2018 - 09:13 T.U. - Apogeu lunar (distància 404700 km)
* 14-mar-2017 - Pluja de metoros: Gamma-Nòrmids (118 GNO). Activitat del 25 de febrer al 28 de març amb el màxim el 14. Radiant en Norma (xicoteta constel·lació situada entre Escorpió i Sagitari), AR=239º, DE=-50º, THZ 6 i velocitat 56km/s
* 15-mar-2018 - 15:59 T.U. - Màxima elongació este de Mercuri (18.4é E)
* 20-mar-2018 - 17:15 T.U. - Equinocci Vernal. La Terra se situa en el Punt Àries, origen de les coordenades equatorials.
* 26-mar-2018 - 19:17 T.U. - Perigeu lunar (distància 369100 km)

Cometes

En el mes de març no tindrem cometes amb magnituds més brillants de 10.

Hem de tindre en compte que encara que la posició dels cometes si que pot calcular-se amb prou precisió el seu brillantor és molt més difícil de predir a causa de al nostre desconeixement de com van a comportar-se a l'acostar-se al Sol. És per això que les estimacions de la brillantor han de fer-se a curt termini i així i tot l'error pot ser gran.

Cometa C/2016 R2 (PANSTARRS). La seua intensa activitat s'ha reflectit d'una banda amb la duplicació de la grandària de la seua coma fins més de 300.000 Km. de diàmetre (en diàmetre aparent fins a uns 3′ amb una condensació estable de grau 3), però el més destacat han continuat sent els diversos dolls de material ejectat des del nucli, visibles en imatges d'alta resolució, i la cua iònica intensament blau que ha patit desconnexions i moviments ràpids de la seua estructura ondejant amb el vent solar.

La cua iònica és difícil que es puga observar visualment, però serà interessant seguir la seua evolució fotogràficament ja que hauria de ser més intensa en el transcurs dels dies. Observable des de tot el món durant la primera mitat de la nit. A gran altura des de l'Hemisferi Nord i latituds equatorials, i a mitja altura sobre l'horitzó nord després de fosquejar des de l'Hemisferi Sud.

Meteors

ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30é d'ascensió recta i 15é de declinació centrada a uns 12é a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un nombre variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT els alfa-capricòrnids de juliol i agost i els delta-aquàrids del sud.

Posteriorment els tàurids dominaran l'activitat de la regió de l'Antiheli i per tant es considera que l'ANT està inactiu en eixe període d'activitat que va des de setembre a desembre.

El radiant de l'ANT al març passarà de Lleó a la Verge.

En este mes tenim un parell de possibilitats extres que tenen a veure amb el cel de l'hemisferi Sud. Per un costat podria haver-hi una pluja dèbil de meteors molt lents (17km/s) deguda a l'asteroide 2016BA14 i amb el radiant en la constel·lació de Pictor. El màxim hauria de produir-se en les primeres hores de la nit del dia 20 de març. I per un altre costat també està el possible pas de la Terra per les restes del cometa C/1907 G1 cap a finals del mes. El radiant hauria d'estar en la constel·lació del Titot (Pavo) però en este cas la lluna plena "blau" de final de mes impediria l'observació

Gamma-Nòrmids (118 GNO), activitat del 25 de febrer al 28 de març amb el màxim el 14. Radiant en Norma (xicoteta constel·lació situada entre Escorpió i Sagitari), AR=239º, DE=-50º, THZ 6 i velocitat 56km/s

Durant la major part de la seua activitat són pràcticament indetectables. El màxim és prou abrupte i durant els últims anys ha sigut d'al voltant de 6, mentre que durant la resta de la pluja està per davall de 3.

L'observació millora després de la mitjanit, quan en les latituds sud el radiant arribant a una altura acceptable. A més enguany, amb la proximitat de la lluna nova, el nostre satèl·lit no molestarà l'observació amb la seua llum.

Enllaços interessants


volver