Està en: INICI > Planetari

El cel d'abril de 2018

A la primavera, igual que a la tardor, la característica del cel nocturn s'haurà alterat. De nou tornarem a mirar cap a l'espai intergalàctic. En esta estació, el cel està caracteritzat per una gran extensió de firmament molt lliure d'estreles que els astrònoms denominen el regne de les galàxies.

M81, M82La Óssa Major s'alçarà molt alt durant la primera part de la nit en els cels boreals. Seguint la corba que formen Megrez, Alioth, Mizar i Alkaid (en el carro), arribarem fins a la bella Arcturus en el Bouer (Bootes), i continuant amb esta corba arribarem a Spica, l'estrela més brillant de Virgo. El sud-oest estarà dominat per Regulus de Lleó. Podem aprofitar l'altura de l'Óssa Major per a contemplar la fantàstica Galàxia de Boc (M81), una de les galàxies espirals més brillants dels cels del nord. Molt pròxima a ella, es troba la Galàxia del Cigarro (M82), tractant-se d'un núvol d'estreles irregular i en període d'intensa formació estel·lar a causa d'una trobada amb la Galàxia de Boc en les últimes desenes de milions d'anys. La contemplació d'ambdós al mateix temps en un ocular pels astrònoms aficionats és una de les experiències més gratificants.

En els cels australs es trobaran molt prop del zenit, a mitjanit, Centaurus i Crux, una zona molt rica en cúmuls globulars, d'on el més destacable és NGC 5139 (també denominat, curiosament, omega de Centauri), el qual a simple vista pareix una estrela gegant i borrosa, però que amb uns prismàtics brinda una imatge espectacular, sent el cúmul més brillant dels cels. El nord es veurà dominat per un triangle format per Spica en Virgo, Arcturus a Bootes i Regulus en Lleó. Es tracta d'un magnífic moment per a contemplar la totalitat de les galàxies que componen el cúmul de Virgo. El Cúmul de Virgo és un cúmul de galàxies situat aproximadament a una distància 59 milions d'anys-llum en direcció de la constel·lació de Virgo. Conté unes 1.300 galàxies, encara que potser arriben a ser fins a 2.000 i forma la regió central del major Supercúmul Local, del qual forma també part el Grup Local, grup a què pertany la pròpia Via Làctia. Galàxies del catàleg Messier que pertanyen al Cúmul de Virgo: M49, M58, M59, M60, M61, M84, M85, M86, M87, M88, M89, M90, M91, M98, M99 i M100.

Observació de Planetes

Mercuri, després de la seua conjunció inferior del dia 1 d'abril, serà visible pels matins durant uns minuts abans de l'alba. El temps d'observació anirà augmentant des de principi de mes i la brillantor anirà augmentant passant de magnitud 2.2 a 0.7 al llarg del mes.

Venus serà observable al voltant de dos hores després del capvespre. La seua magnitud és de -3.3 i al llarg del mes recorrerà les constel·lacions d'Àries i Taure.

Mart podrà observar-se abans de l'alba al voltant de 4h i amb una brillantor que anirà augmentant entre magnitud 0.4 i -0.2. Recorrerà la constel·lació de Sagitari.

Júpiter
podrà veure's quasi tota la nit ja que ix poc després del fosquejar i amb una magnitud de -2. Estarà situat en el centre de la constel·lació de Balança.

Saturn pels matins entre 4 i 6h abans de l'alba.  La seua magnitud serà de 0 i estarà localitzat en la constel·lació de Sagitari.

Fases de la Lluna
  • Quart minvant:      dia   8 a les 07:17 T.U. en Sagitari.
  • Lluna nova:           dia 16 a les 01:57 T.U. en Peixos.
  • Quart creixent:      dia  21 a les 21:46 T.U. en Càncer.
  • Lluna plena:          dia  30 a les 00:58 T.U. en Balança.

Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 2h.

Altres efemèrides

* 01-abr-2018 - 17:47 T.U. - Mercuri en la seua conjunció inferior
* 08-abr-2018 - 05:32 T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància 404100km)
* 10-abr-2018 - 08:09 T.U. - Lluna en el seu node descendent
* 18-abr-2018 - 14:35 T.U. - Urà en la seua conjunció, o siga, està passant per darrere del Sol segons la nostra posició.
* 20-abr-2018 - 14:44 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 368700km)
* 22-abr-2018 - Pluja de meteors: Lírids. Activitat entre el 14 i el 30 d'abril, amb màxim el 22 a les 18h T.U. El THZ és de 18-20 però podria variar fins a arribar a 90. El radiant està en la constel·lació de Lyra, AR=271º, DE=+34º. Velocitat 49km/s
* 23-abr-2018 - 12:19 T.U. - Lluna en el seu node ascendent
* 29-abr-2018 - 14:44 T.U. - Mercuri en la seua màxima elongació oest: 27é

Cometes

Este mes el cometa més brillant serà el C/2016 M1 PANSTARRS que augmentarà fins a magnitud 9,5 sent observable amb xicotets telescopis. Mentrestant, el cometa C/2016 R2 PANSTARRS es mantindrà en magnitud 11, pareix que cada vegada menys actiu. Finalment, acabem el seguiment del cometa C/2017 T1 Heinze en procés de desintegració després del seu acostament al Sol.

Cometa C/2016 M1 (PANSTARRS). Les observacions visuals realitzades en el passat mes de Març establixen la brillantor del cometa C/2016 M1 (PANSTARRS) al voltant de la magnitud 11 i amb una coma de diàmetre aparent de 1,5′ (250.000 Km. de diàmetre absolut) moderadament condensada (grau 4). Les imatges obtingudes mostren bé eixa coma prou condensada que revelaria un nucli gran i actiu, però sense indicis de cua fins a la data. Destaca també el color blau de la coma, relacionat amb una composició gasosa de C3 (carboni triatòmic). A l'abril el cometa hauria d'augmentar ràpidament de brillantor des de la magnitud 11 fins quasi la 9,5 acabant així el mes ja observable per mitjà de xicotets telescopis, i potser començant a desenrotllar cua observable fotogràficament.

Serà observable des de tot el món al final de la nit. Des de l'hemisferi nord estarà sobre l'horitzó Sud-est, a mitja altura des de latitud 40ºN i alt des de menor latitud. Des de latituds equatorials estarà alt cap a l'Est i pujant inclús més en el cel conforme avance el mes. Des de l'hemisferi sud, anirà escalant també el cel sobre l'horitzó Nord-est. Estarà localitzat en la constel·lació d'Aquila i movent-se en direcció Sud-est mentres ix del fons del la Via Làctia. El dia 28 d'abril passarà a un 50′ del dèbil cúmul globular Pal 11, sense tindre més conjuncions destacades.

Cometa C/2016 R2 (PANSTARRS)
. Durant el passat mes de març este cometa va baixar lleugerament de brillantor de la magnitud 10,5 a l'11, ja que està pesant el seu allunyament de la Terra mentres que el seu acostament al Sol és ja poc pel fet que té un periheli prou llunyà (a 2,06 U.A. del Sol). En tot cas, pareix que a més també està perdent activitat de manera intrínseca, amb una coma que s'ha reduït fins als 2′ de diàmetre observat però que traduït a grandària absoluta continua sent una reducció de 500.000 a 300.000 Km. Per mitjà de fotografia, l'activitat de la seua cua blavosa que tan intensa ha sigut a principis d'any també pareix que no para de decréixer, alhora que s'acurta la seua longitud. En este mes d'Abril el cometa pareix que en principi es mantindrà en la mateixa brillantor amb magnitud 11, sent observable visualment només amb telescopis de mitjana o gran obertura. Es pot suposar també que seguirà registrant-se fotogràficament la seua cua blava, encara que si seguix amb la mateixa tendència serà cada vegada més dèbil.

Des de l'hemisferi nord serà observable al principi de la nit a mitja altura cap al Nord-oest, perdent altura al llarg del mes. Des de latituds equatorials només serà observable a baixa altura sobre l'horitzó Nord-oest tot just fosquejar. No serà observable des de l'hemisferi sud. Estarà localitzat en la constel·lació de Perseu a principis d'Abril i desplaçant-se cap al Nord-est, a mitjan mes entrarà sobre el fons de la Via Làctia i ingressarà en la constel·lació d'Auriga.

Cometa C/2017 T1 Heinze
. Després d'haver superat el periheli a finals de Febrer aparentment intacte encara que perdent activitat considerablement, Al Març no es va registrar cap observació visual del cometa, és més, les poques imatges obtingudes Al Març han mostrat una coma molt tènue completament difusa i sense cap tipus de condensació. Tot pareix indicar que el cometa s'ha desintegrat, almenys majoritàriament, ja que encara es conserva la coma més o menys agrupada. Mesuraments CCD establixen el seu brillantor en magnitud 16 a finals de Març. El que queda del cometa està molt debilitat i en disgregació, per la qual cosa ho podem donar pràcticament per perdut. Una vegada més no va fallar el "límit de supervivència de Bortle" que establix una distància mínima al Sol en funció de la grandària del nucli cometari, que si és sobrepassada suposa la seua desintegració per les marees.

Meteors

ANT, la font en l'antiheli.


La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30º d'ascensió recta i 15º de declinació centrada a uns 12é a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un nombre variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT els alfa-capricòrnids de juliol i agost i els delta-aquàrids del sud.

Posteriorment els táurids dominaran l'activitat de la regió de l'Antiheli i per tant es considera que l'ANT està inactiu en eixe període d'activitat que va des de setembre a desembre.

El radiant de l'ANT a l'abril passarà de mitat de Virgo a Balança i les taxes seran d'entre 2 i 4 meteors per hora.

Durant este mes augmentarà l'activitat de meteors encara que essencialment es tractarà de pluges inobservables. El màxim dels Lyrids té poca interferència lunar. No obstant això la lluna creixent si que dificultarà l'observació en el cas de les Pi-púppids. També dificultarà el període inicial d'observació de les Eta-aquàrids.

Lírids (006 LYR), activitat entre el 14 i el 30 d'abril, amb màxim el 22 a les 18h T.U. El THZ és de 18-20 però podria variar fins a arribar a 90. El radiant està en la constel·lació de Lyra, AR=271º, DE=+34º. Velocitat 49km/s

El màxim pot ser variable, entre les 10 i les 21h T.U. del 22 d'abril. També l'activitat pot ser variable, entre 14 i 23 meteors per hora, encara que en 1982 es van arribar a mesurar 90 meteors per hora.

PI-Púppids (137 PPU), activitat entre el 15 i el 28 d'abril amb màxim el 23. Radiant en Puppis, AR=110º, DE=-45º. THZ variable.

Es tracta d'una pluja essencialment de l'hemisferi sud encara que com ja s'ha comentat en enguany la seua observació serà difícil a causa de la Lluna.

Enllaços interessants

 

volver