Està en: INICI > Planetari

El cel de maig de 2018

En l'hemisferi nord, la duració dels dies augmenta de forma progressiva a l'acostar-se l'estiu i limita l'observació durant les primeres hores de la nit, en canvi, els habitants de l'hemisferi sud comencen a tindre nits més llargues.

L'Óssa Major s'alçarà molt alt durant la primera part de la nit en els cels boreals. Seguint la corba que formen Megrez, Alioth, Mizar i Alkaid (en el carro), arribarem fins a la bella Arcturus a Bootes, i continuant amb esta corba arribarem l'estrela més brillant de Spica en Virgo. El sud-oest estarà dominat per Regulus del Lleó. Podem aprofitar per a observar dos galàxies brillants: M101 o Galàxia del Molinet, situada en la Ursa Major, sent una de les espirals de Gran Disseny més destacades del cel; i M51 o Galàxia del Remolí, situada en Cans Venatici, que té una pronunciada estructura espiral com resultat de l'actual trobada de M51 amb la seua veïna, NGC 5195. Ambdós s'observen com a núvols difusos amb uns prismàtics. Per a poder observar les seues estructures és necessària l'utilització d'un telescopi.

Cumulo de Virgo (M87 abajo izda), por Chris Mihos (ESO)En els cels australs es trobaran molt prop del zenit, a mitjanit, Centaurus i Crux, una zona molt rica en cúmuls globulars, d'on el més destacable és NGC 5139 (també denominat, curiosament, omega de Centauri), el qual a simple vista pareix una estrela gegant i borrosa, però que amb uns prismàtics brinda una imatge espectacular, sent el cúmul més brillant dels cels. El nord es veurà dominat per un triangle format per Spica en Virgo, Arcturus a Bootes i Antares en Scorpio. Es tracta d'un magnífic moment per a contemplar la totalitat de les galàxies que componen el cúmul de Virgo. El Cúmul de Virgo és un cúmul de galàxies situat aproximadament a una distància 59 milions d'anys-llum en direcció de la constel·lació de Virgo. Conté unes 1.300 galàxies, encara que potser arriben a ser fins a 2.000 i forma la regió central del major Supercúmul Local, del qual forma també part el Grup Local, grup a què pertany la pròpia Via Làctia. Galàxies del catàleg Messier que pertanyen al Cúmul de Virgo: M49, M58, M59, M60, M61, M84, M85, M86, M87, M88, M89, M90, M91, M98, M99 i M100. (La imatge, de Chris Mihos, correspon part del cúmul de Virgo, amb M87 baix a l'esquerra, i cercles tapant les estreles de la Via Làctia)

Durant el mes de maig es pot admirar la pluja de meteors Eta-Aquàrids, però com el seu radiant està quasi en l'equador celeste, a penes es veuen en les latituds més septentrionals. La impressionant pluja de les Eta Acuáridas arriba a la seua màxima intensitat cap al 6 de maig, quan en una hora és possible contemplar fins mig centenar de meteors que pareixen irradiar des dels voltants de l'estrela Eta Aquarii, situada quasi exactament en l'equador celeste. Els Eta-Aquàrids procedixen de la pols del cometa Halley. No obstant això la lluna minvant d'enguany deslluirà la seua observació a l'il·luminar tota la segona mitat de la nit.

Observació de Planetes

Mercuri serà visible pels matins durant uns minuts abans de l'alba. El temps d'observació anirà disminuint des de principi de mes i la brillantor anirà augmentant passant de magnitud 0.5 a -1.5 al llarg del mes.

Venus serà observable al voltant de dos hores després del capvespre. La seua magnitud és de -3.4 i al llarg del mes recorrerà les constel·lacions de Taure i Gèminis.

Mart podrà observar-se abans de l'alba entre 4h i 5h i amb una brillantor que anirà augmentant entre magnitud -0.2 i -1. Passarà de la constel·lació de Sagitari a Capricorn.

Júpiter podrà veure's quasi tota la nit ja que ix poc després del fosquejar i amb una magnitud de -2. Estarà situat en el centre de la constel·lació de Lliura. El dia 9 es trobarà en la seua oposició en relació amb la Terra i el Sol.

Saturn pels matins entre 5 i 7h abans de l'alba.  La seua magnitud serà de 0.4 i estarà localitzat en la constel·lació de Sagitari.

Fases de la Lluna
  • Quart minvant:    dia   8 a les 07:17 T.U. en Capricorn.
  • Lluna nova:         dia 16 a les 01:57 T.U. en Taure.
  • Quart creixent:    dia  21 a les 21:46 T.U. en Lleó.
  • Lluna plena:        dia  30 a les 00:58 T.U. en Ofiüc.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 2h.

Altres efemèrides

* 06-maig-2018 - Pluja de meteors: Eta-Aquàrids (031 ETA). Activitat del 19 d'abril al 28 de maig, amb màxim el dia 6. Radiant en Aquari, AR=338º DE=-1º, THZ=50, velocitat 66km/s
* 06-maig-2018 - 00:35 T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància 404500km)
* 07-maig-2018 - 10:24 T.U. - Lluna en el seu node descendent
* 09-maig-2018 - 00:10 T.U. - Júpiter en oposició.
* 17-maig-2018 - 21:06 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 363800km)
* 20-maig-2018 - 15:13 T.U. - Lluna en el seu node ascendent.

Cometas

El cometa més accessible continua sent el C/2016 M1 PANSTARRS observable amb xicotets telescopis mentres augmenta de brillantor fins a la magnitud 9. D'altra banda encara el cometa C/2016 R2 PANSTARRS serà observable encara que amb grans telescopis, en la magnitud 11,5.

Cometa C/2016 M1 (PANSTARRS). Durant el passat mes d'abril el cometa C/2016 M1 (PANSTARRS) va augmentar visualment de brillantor des de la magnitud 11 a la 10,5. Les observacions de la morfologia de la coma han presentat prou dispersió, amb una mitjana estimat de 2′ a 3′ de diàmetre que serien uns 300.000 Km. de grandària absoluta. Al maig el cometa augmentarà de brillantor ràpidament tal com s'aproxime cap a la Terra i el Sol, pujant de la magnitud 10,5 a la 9 amb el que començarà a ser observable per mitjà de xicotets telescopis sense dificultat, ja que compta amb una coma condensada. És possible que cap a finals del mes comence a emetre cua iònica, encara que només detectable fotogràficament.

Serà observable des de l'hemisferi nord durant la segona mitat de la nit, ascendint fins a estar cap al Sud-est a mitja altura abans del crepuscle matutí. Des de latituds equatorials i des de l'hemisferi sud les condicions seran millors, perquè estarà a gran altura sobre l'horitzó Sud també en la segona mitat de la nit.

Cometa C/2016 R2 (PANSTARRS). A l'abril este cometa va baixar lleugerament de brillantor de la magnitud 11 a la 11,5 a pesar d'estar encara en aproximació al Sol. A més de deure's que s'allunya respecte a la Terra, també es confirma en les estimacions de brillantor obtingudes des de Gener que la seua activitat està estancada. Arribará per fi al periheli de la seua òrbita el dia 9 de Maig a una distància de 2,6 U.A. del Sol i, al tractar-se d'una òrbita molt oberta el seu brillantor continuarà descendint molt lentament, per la qual cosa continuarà estant pròxim a la magnitud 11,5 i observable visualment només utilitzant telescopis de com a mínim 20 cm. d'obertura. Fotogràficament es podrà continuar registrant la seua bonica cua blava, encara que molt desmillorada per la distància i menor activitat.

Des de l'hemisferi nord serà observable al principi de la nit a mitja altura cap al Nord-oest. Des de latituds equatorials només serà observable a molt baixa altura sobre l'horitzó Nord-oest tot just fosquejar. No serà observable des de l'hemisferi sud.

Meteors

ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30é d'ascensió recta i 15é de declinació centrada a uns 12é a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un número variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricórnidas de juliol i agost i les delta-acuáridas del sud.

Posteriorment les táuridas dominaran l'activitat de la regió de l'Antiheli i per tant es considera que l'ANT està inactiu en eixe període d'activitat que va des de setembre a desembre.

El radiant de l'ANT al maig passarà de Lliura fins al límit d'Ofiüc travessant Escorpió i les taxes seran d'entre 2 i 4 meteors per hora, augmentant cap a finals del mes.

Eta-Aquàrids (031 ETA)
. Activitat del 19 d'abril al 28 de maig, amb màxim el dia 6. Radiant en Aquari, AR=338º DE=-1º, THZ=50, velocitat 66km/s

Durant el mes de maig es pot admirar la pluja de meteors Eta Acuáridas, però com el seu radiant està quasi en l'equador celeste, a penes es veuen en les latituds més septentrionals. La impressionant pluja de les Eta Acuáridas aconseguix la seua màxima intensitat cap al 6 de maig, quan en una hora és possible contemplar fins mig centenar estreles fugaç ràpides que pareixen irradiar des dels voltants de l'estrela Eta Aquarii, situada quasi exactament en l'equador celeste. Les Eta Acuáridas procedixen de la pols del cometa Halley. No obstant això la lluna minvant d'enguany deslluirà la seua observació a l'il·luminar tota la segona mitat de la nit.

Eta-Lyrids (145 ELY). Activitat del 3 al 14 de maig, amb màxim el 9. Radiant en Lyra, AR=287º DE=+44º, THZ=3, velocitat 43 km/s

També esta pluja menor es veurà afectada per la lluna minvant encara que quelcom menys que les eta-acuáridas a l'estar la lluna més enllà del quart minvant.

Enllaços interessants


volver