Està en: INICI > Planetari

El cel de juny de 2018

En este mes, el dia 21, a les 10:07 EL TEU, el sol arriba a la seua màxima posició meridional, aconseguint el seu punt més alt al nord de l'equador celeste, donant pas a l'estiu en l'hemisferi nord, i a l'hivern en l'hemisferi sud. El solstici és aquell instant en què el Sol es troba en un dels dos tròpics, en este cas, en el tròpic de Càncer. El solstici de juny fa, en l'hemisferi boreal, que el dia siga el més llarg i la nit la més curta de l'any; i en l'hemisferi austral, la nit més llarga i el dia més curt.

L'estrela Vega, junt amb Deneb (en la constel·lació Cignus) i Altair (en la constel·lació Aquila) formen el denominat Triangle d'Estiu, que començaran a fer la seua aparició per l'est en les nits estiuenques. En la constel·lació del Cigne (Cygnus) destaquem a una dels seus integrants, Albireo, situada en el cap de la constel·lació. Es tracta d'una estrela triple i és considerat com un dels sistemes múltiples més bells i fascinants del cel. La seua estrela principal és una estrela gegant daurada i la seua companya és una estrela nana blava i quan són contemplades ambdós al mateix temps, cosa que és possible inclús amb un xicotet telescopi, els colors d'una realcen els de l'altra. L'estrela principal, a més, és en realitat una estrela doble, formada per una estrela gegant i una altra nana, però tan pròximes una de l'altra que és quasi impossible separar-les amb un telescopi.

El zenit es veurà dominat per la constel·lació d'Hèrcules, en la que podrem localitzar el magnífic cúmul globular M13. A l'observar-ho amb uns prismàtic apareix com una estrela difusa. En Serpens podrem aprofitar per a la contemplació d'un altre magnífic cúmul, M5, considerat com el segon millor cúmul d'este tipus en l'hemisferi nord.

Des de les latituds sud es podrà disfrutar d'una meravellosa vista cap al centre de la nostra galàxia, amb les constel·lacions de Scorpius i Sagittarius com a principals protagonistes, en una zona tremendament rica i densa en estreles. En la constel·lació de Sagittarius es troben nombrosos objectes de cel profund molt interessants, entre els que destaquem a la Nebulosa de la Laguna (objecte M8 del catàleg Messier), un núvol de gas que presenta zones amb núvols protoestelars que estan col·lapsant-se, d'on naixeran noves estreles. Esta nebulosa té una magnitud visual de 5 i pot ser contemplada amb uns simples prismàtics. En la mateixa constel·lació es troba el famós cúmul globular M22, el qual és visible a simple vista si les condicions atmosfèriques són favorables. Este cúmul es troba a una distància aproximada de 10.400 anys llum i està compost per unes 70.000 estreles. En la constel·lació de Scorpius destaquem a l'estrela Antares, una supergegant rogenca que brilla 9.000 vegades més que el Sol.


Observació de Planetes

Mercuri arribarà a la seua conjunció superior respecte de la Terra el dia 6. Açò farà que no siga visible fins mitjan del mes, quan podrem observar-ho per l'oest durant uns minuts després de la posta del Sol. La seua magnitud anirà augmentant, o siga que brillarà cada vegada menys, variant entre -1 i 0.

Venus serà observable al voltant de dos hores després del capvespre. La seua magnitud és de -3.5 i al llarg del mes recorrerà les constel·lacions de Gèminis i Càncer, per a entrar a final de mes en Lleó.

Mart podrà observar-se durant quasi tota la nit, apareixent entre 2 i 3 hores després del fosquejar i desapareixent amb l'alba. El seu brillantor anirà augmentant entre magnitud -1 i -2 i estarà en la constel·lació de Capricorn.

Júpiter podrà veure's quasi tota la nit ja que ix a poqueta nit i desapareix poc abans de l'alba. Té una magnitud de -2 i estarà situat en la constel·lació de Lliura o Balança.

Saturn
arriba a la seua oposició respecte a la Terra i el Sol el dia 27. És per açò que podrem veure-ho durant tota la nit, amb una magnitud de 0.3, i estarà localitzat en la constel·lació de Sagitari.

Fases de la Lluna
  • Quart minvant:    dia   6 a les 18:32 T.U. en Aquari.
  • Lluna nova:         dia 13 a les 19:43 T.U. en Taure.
  • Quart creixent:    dia  20 a les 10:51 T.U. en Virgo.
  • Lluna plena:        dia  28 a les 04:53 T.U. en Sagitari.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 2h.

Altres efemèrides

* 02-juny-2018 - 16:34 T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància 405300km)
* 03-jun-2018 - 12:39 T.U. - Lluna en el seu node descendent
* 06-jun-2018 - 01:53 T.U. - Mercuri en la seua conjunció superior.
* 07-jun-2018 - Pluja de meteors: Ariètids (171 ARI). Activitat des del 14 de maig al 24 de juny, amb màxim el 7 al voltant de les 16h T.U. Radiant en Àries, AR=44º, DE=+24º. Velocitat 38km/s, THZ variable, al voltant de 30 meteors per hora.
* 14-jun-2018 - 23:55 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 359500km)
* 16-jun-2018 - 17:50 T.U. - Lluna en el seu node ascendent.
* 21-jun-2018 - 10:07 T.U. - Solstici d'estiu. Sol sobre el tròpic de Càncer.
* 27-jun-2018 - 12:25 T.U. - Saturn en oposició.
* 27-jun-2018 - Pluja de meteors: Boòtids de Juny (170 JBO). Activitat del 22 de juny al 2 de juliol, amb màxim el 27 de juny. Radiant en Bouer (Bootes), AR=224º, DE=+48º. THZ variable.
* 30-jun-2018 - 02:43 T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància 406100km)

Cometes

El cometa més accessible continua sent el C/2016 M1 PANSTARRS observable amb xicotets telescopis mentres augmenta de brillantor fins a la magnitud 9.

Durant el mes d'abril el cometa C/2016 M1 (PANSTARRS) va augmentar visualment de brillantor des de la magnitud 11 a la 10,5 i també durant maig fins a magnituds entre 9 i 10. Durant este mes de juny anirà des de Sagitari cap a les constel·lacions de Corona Australis i Telescopi. Açò farà que cada vegada siga més difícil d'observar des de les nostres latituds de 40ºN

Meteors

ANT, la font en l'antiheli.


La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30é d'ascensió recta i 15é de declinació centrada a uns 12é a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un nombre variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT els alfa-capricòrnids de juliol i agost i els delta-aquàrids del sud.

Posteriorment els tàurids dominaran l'activitat de la regió de l'Antiheli i per tant es considera que l'ANT està inactiu en eixe període d'activitat que va des de setembre a desembre.

El radiant de l'ANT al juny passarà del límit d'Ofiüc a Sagitari i les taxes seran d'al voltant de 4 meteors per hora. Després de l'augment de finals de maig el nombre de meteors tornarà a decaure al juliol.

Durant este mes part de les pluges anuals tenen el seu màxim durant el dia pel que només serien observables utilitzant radiotelescopis. Entre elles tenim tant els Ariètids (171 ARI), amb un màxim al voltant de les 16h T.U. del 7 de juny, els Zeta-Perseids (172 ZPE), amb el seu màxim del 9 de juny a les 18h T.U., i les Beta-Tàurids (173 BTA) i el seu màxim esperat del 28 de juny a les 17h. De totes maneres estes hores són aproximades.

Al tractar-se de pluges seguides via ràdio i per la proximitat dels seus radiants resulten difícils de discernir. És per açò que els Ariètids i els Zeta-Perseidas tendixen a mesclar-se donant lloc a una activitat que va des dels primers dies de juny fins mitjan del mes.

Ariètids (171 ARI). Activitat des del 14 de maig al 24 de juny, amb màxim el 7 al voltant de les 16h T.U. Radiant en Àries, AR=44º, DE=+24º. Velocitat 38km/s, THZ variable, al voltant de 30 meteors per hora.

El radiant està localitzat a uns 30º a l'oest del Sol. Este baix radiant durant l'alba fa que sempre el nombre de meteors observats siga poc important. L'observació des de 30ºN cap al sud serà més favorable a causa de les millors condicions de l'alba.

Boòtids de Juny (170 JBO). Activitat del 22 de juny al 2 de juliol, amb màxim el 27 de juny. Radiant en Bouer (Bootes), AR=224º, DE=+48º. THZ variable.

L'any actual tenim la lluna plena el dia 28 pel que l'observació visual, com en el cas de els ariètids, tampoc serà possible.

Enllaços interessants


volver