Està en: INICI > Planetari

El cel de juliol de 2018

A principis d'este mes, més concretament a les 19:46h del dia 6, la Terra arriba a l'afeli de la seua òrbita. És el moment en què està més allunyada del Sol, amb quasi 152.100.000 km, que són uns 5 milions de km més que al punt més pròxim. Este augment en la distància no afecta essencialment en la temperatura (excepte alguna desena de grau com a mitjana; recorde's que les estacions tenen a veure amb l'angle d'incidència de la llum solar i no amb la distància) no obstant això el fet de que la velocitat de la Terra siga menor quan està més lluny i major quan està més prop si que afecta fent que els estius de l'hemisferi nord siguen algun dia més llargs que els de l'hemisferi sud.

A finals de mes quasi coincidiran un parell d'esdeveniments astronòmics... per un costat tenim l'oposició de Mart del dia 28, que açò fa que siga el moment més adequat per a observar este planeta veí, i per un altre tenim un eclipsi total de Lluna a poqueta nit el dia 27 de juliol. El corresponent eclipsi parcial de Sol, del 13 de juliol, serà visible des de l'Antàrtida i potser el sud d'Austràlia.

Des de les latituds sud es podrà disfrutar d'una meravellosa vista cap al centre de la nostra galàxia, amb les constel·lacions de Scorpius i Sagittarius com a principals protagonistes, en una zona tremendament rica i densa en estreles. En Sagitari destaquem a l'estrela Antares, una supergegant rogenca que brilla 9.000 vegades més que el Sol. A més en esta hi ha més objectes catalogats per Messier que en qualsevol altra constel·lació, 15 objectes en total. Entre aquests destaquem a la Nebulosa de la Llacuna (objecte M8 del catàleg Messier), un núvol de gas que presenta zones amb núvols protoestelars que estan col·lapsant-se, d'on naixeran noves estreles. Esta nebulosa té una magnitud visual de 5 i pot ser contemplada amb uns simples prismàtics. En la mateixa constel·lació es troba el famós cúmul globular M22, el qual és visible a simple vista si les condicions atmosfèriques són favorables. Este cúmul es troba a una distància aproximada de 10.400 anys llum i està compost per unes 70.000 estreles.

Durant el mes de juliol, el cel en les latituds nord es veurà dominat per la constel·lació d'Hèrcules (entre les estreles Arcturus en la constel·lació de Bootes i Vega en la constel·lació de Lyra, les dos estreles més brillants del cel de l'hemisferi nord.

Observació de Planetes

Mercuri podrem observar-ho per l'oest durant uns minuts després de la posta del Sol, almenys durant la primera quinzena del mes. La seua magnitud anirà augmentant, o siga que brillarà cada vegada menys, variant entre 0 i 2.

Venus serà observable al voltant de dos hores després del capvespre. La seua magnitud és de -3.7 i al llarg del mes recorrerà la constel·lació de Leo.

Mart arribarà a la seua oposició a finals del mes, en concret el 27 de juliol a les 7h. Açò farà que arribe al seu màxima brillantor, amb una magnitud de -2.6 i podrà observar-se durant tota la nit. Estarà situat en la constel·lació de Capricorn. Atés que la seua posició està prop del seu periheli i la situació de la Terra prop del seu afeli esta oposició serà un dels majors acostaments en anys, quedant Mart a uns 58 milions de km de la Terra. D'ací que la brillantor siga tan important en esta ocasió.

Júpiter podrà veure's entre 6 i 4h des del fosquejar. Té una magnitud de -1.8 i estarà situat en la constel·lació de Balança.

Saturn, després de la seua oposició del 27 de juny, podrà veure's durant gran part de la nit. Podrem veure’l amb una magnitud de 0.3, i estarà localitzat en la constel·lació de Sagitari.
Fases de la Lluna
  • Quart minvant:   dia   6 a les 07:51 T.U. en Cetus.
  • Lluna nova:        dia 13 a les 02:48 T.U. en Gèminis.
  • Quart creixent:  dia 19 a les 19:52 T.U. en Virgo.
  • Lluna plena:      dia  27 a les 20:20 T.U. en Capricorn.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 2h.

Altres efemèrides

* 06-jul-2018 - 15:59 T.U. - Terra en el seu afeli (distància 1.0167AU, aproximadament 152.100.000km)
* 12-jul-2018 - 04:59 T.U. - Mercuri arriba a la seua màxima elongació este (26.4ºE)
* 13-jul-2018 - 04:59 T.U. - Eclipsi parcial de Sol, visible des de l'Antàrtida i fins al sud d'Austràlia.
* 13-jul-2018 - 08:28 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 357400 km)
* 14-jul-2018 - 02:50 T.U. - Lluna en el seu node ascendent.
* 27-jul-2018 - 05:31 T.U. - Mart en oposició.
* 27-jul-2018 - 05:44 T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància 406200 km)
* 27-jul-2018 - 20:22 T.U. - Eclipsi total de Lluna.
* 27-jul-2018 - 22:40 T.U. - Lluna en el seu node descendent.
* 30-jul-2018 - Pluja de meteors: Delta-Aquàrids del sud (005 SDA), activitat del 12 de juliol al 23 d'agost, amb màxim el 30 de juliol. Radiant en Aquari (AR=340º, DE=-16º), THZ=25. La Lluna minvant quasi plena dificultarà molt la seua observació.

Cometes

Els cometes més accessibles són el C/2016 M1 PANSTARRS, el C/2017 S3 PANSTARRS i el 21P/Giacobini-Zinner (2018). Tots ells té una magnitud per davall de 9. Recordem que els cometes PANSTARRS són els descoberts pel Telescopi de sondeig panoràmic i sistema de resposta ràpida de l'anglésPanoramic Survey Telescope and Rapid Respon-se System Pan-STARRS - )Este. es dedica a descobrir i caracteritzar objectes que s'aproximen a la Terra, tant asteroides com cometes, que pogueren representar un perill per al nostre planeta.

Cometa C/2016 M1 (PANSTARRS)
. Durant el mes de juliol es desplaçarà entre les constel·lacions de Sagitari, Ara i Norma de manera que serà molt difícil d'observar des de les nostres latituds (40ºN). Encara així està arribant a un màxim de magnitud d'al voltant de 8.

Cometa C/2017 S3 (PANSTARRS)
. Es desplaçarà durant el mes de juliol des de la zona entre Perseu i Camelopardalis passant junt Auriga en direcció a Gèminis. En teoria el seu brillantor anirà augmentant si bé els últims mesuraments ja estan al voltant de magnitud 8 i s'espera que arribe a magnitud 7.

Cometa 21P/Giacobini-Zinner (2018). El 21P/Giacobini-Zinner1 és un cometa el període del qual és de 6,621 anys. Les característiques de la seua òrbita respecte de l'òrbita terrestre fan que, de cada dos revolucions, una d'elles siga favorable per a la seua observació, ja que el cometa passa llavors relativament prop de la Terra.

La Terra travessa el corrent de partícules deixades per aquest cometa al voltant del 9 o 10 d'octubre i llavors s'observa la pluja de meteors de les Giacobínidas o Dracónidas (anomenades així perquè el seu radiant o origen aparent se situa en la constel·lació del Dragó).

El cometa rep este nom pels seus descobridors, Michel Giacobini i Ernst Zinner, els que ho van albirar per primera vegada el 20 de desembre de 1900. A més l'11 de setembre de 1985 es va convertir en el primer cometa a ser visitat per una nau espacial: la sonda ICE/ISEE 3.2​

En este mes de juliol de 2018 ho veurem desplaçar-se des de la constel·lació del Cigne cap a les constel·lacions de Cefeu i Cassiopea. També, com els anteriors tindrà una brillantor corresponent a magnitud 8 durant este mes.
Meteors

ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30º d'ascensió recta i 15º de declinació centrada a uns 12º a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un nombre variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT els Alfa-capricòrnids de juliol i agost i els Delta-aquàrids del sud.

Posteriorment els tàurids dominaran l'activitat de la regió de l'Antiheli i per tant es considera que l'ANT està inactiu en eixe període d'activitat que va des de setembre a desembre.

El radiant de l'ANT al juliol anirà movent-se des de l'est de Sagitari i recorrerà Capricorn. Les taxes seran d'entre 2 i 3 meteors per hora. Després de l'augment de finals de maig el nombre de meteors tornarà a decaure al juliol.

L'enorme zona de radiant d'ANT cobrix els radiants dels Alfa-capricòrnids (001 CAP) si bé la baixa velocitat d'aquests últims possibiliten la seua identificació. Tant els Delta-Aquàrids del Sud (005 SDA) com els Piscis Austrínids (183 PAU) tenen el radiant prou separat com per a diferenciar-los, especialment al ser observats des de l'hemisferi sud. No obstant això en tots els casos tindrem dificultats d'observació derivades de la Lluna plena del dia 27.

Piscis Austrínids (183 PAU), activitat entre el 15 de juliol i el 10 d'agost, amb màxim el 28 de juliol. Radiant en Piscis Austrinus (AR=341º, DE=-30º), THZ=5. Velocitat=35km/s

Delta-Aquàrids del Sud (005 SDA), activitat entre el 12 de juliol i el 23 d'agost, amb màxim el 30 de juliol. Radiant en Aquari (AR=340º, DE=-16º), THZ=25. Velocitat=41km/s

Alfa-Capricòrnids (001 CAP), activitat entre el 3 de juliol i el 15 d'agost, amb màxim el 30 de juliol. Radiant en Capricorn (AR=307º, DE=-10º), THZ=5. Velocitat=23km/s

Enllaços interessants


volver