Està en: INICI > Planetari

El cel d'agost de 2018

Com cada any a l'agost, arriba la pluja de meteors denominada els Persèids. Popularment conegudes com les Llàgrimes de Sant Llorenç, és la pluja més important de l'any. La seua activitat s'inicia a finals de juliol i arriba a la seua plenitud el 12 d'agost i es caracteritzen per ser molt brillants i tindre una gran freqüència (arribant a una mitjana de quasi 2 meteors per minut). El seu radiant és la constel·lació de Perseu. El màxim de la pluja està previst la nit del 12 al 13 d'agost. Concretament des de les 20h T.U. del 12 fins a les 8h T.U. del 13. Açò implica que durarà tota la nostra nit. I afegint el fet de que l'11 tenim Lluna nova este hauria de ser un bon any per a la seua observació si els núvols no ens ho impedixen.

L'estrela Vega (en la constel·lació de Lyra), junt amb Deneb (en la constel·lació Cignus) i Altair (en la constel·lació Aquila) formen el denominat Triangle d'Estiu, que dominaran les nits del calorós agost.

En la constel·lació del Cigne (Cygnus) destaquem a una dels seus integrants, Albireo, situada en el cap de la constel·lació. És considerat com un dels sistemes múltiples més bells i fascinants del cel. La seua estrela principal és una estrela gegant daurada i la seua companya és una estrela nana blava i quan són contemplades ambdós al mateix temps, els colors d'una realcen els de l'altra. Inclús amb un xicotet telescopi serem capaços d'observar-les. L'estrela principal, a més, és en realitat una estrela doble, formada per una estrela gegant i una altra nana, però tan pròximes una de l'altra que és quasi impossible separar-les amb un telescopi. La nebulosa de l'Anell en Lyra

La nebulosa del Anillo en LyraEn la constel·lació de Lyra destaquem la nebulosa de l'Anell, que és l'element 57 del catàleg de Messier (M57). Es tracta d'una nebulosa planetària prototípica. Està situada entre 2000 i 5000 anys llum de la Terra i va ser descoberta per Antoine Darquier de Pellepoix en 1779. Mesura aproximadament 1 any llum de diàmetre. La seua forma real és, possiblement, la d'una nebulosa bipolar vista amb una inclinació d'uns 30º respecte al seu eix, i es calcula que ha estat expandint-se durant un parell de mil·lennis. L'estrela central és una nana blanca molt calent, dèbil (magnitud +15,4), però que va ser més gran que el Sol.

Des de les latituds sud es podrà disfrutar d'una meravellosa vista cap al centre de la nostra galàxia, amb les constel·lacions de Scorpius i Sagittarius com a principals protagonistes, en una zona tremendament rica i densa en estreles. En la constel·lació de Sagittarius es troben nombrosos objectes de cel profund molt interessants, entre els que destaquem a la M8M8 Nebulosa de la Laguna, captada por el VST de ESO Nebulosa de la Laguna, objecte M8 del catàleg Messier, (imatge de l'ESO), un núvol de gas que presenta zones amb núvols protoestelars que estan col·lapsant-se, d'on naixeran noves estreles. Esta nebulosa té una magnitud visual de 5 i pot ser contemplada amb uns simples prismàtics. En la mateixa constel·lació es troba el famós cúmul globular M22, el qual és visible a simple vista si les condicions atmosfèriques són favorables. Este cúmul es troba a una distància aproximada de 10.400 anys llum i està compost per unes 70.000 estreles. En la constel·lació de Scorpius destaquem a l'estrela Antares, una supergegant rogenca que brilla 9.000 vegades més que el Sol.

Observació de Planetes

Mercuri arriba a principis de mes a la seua conjunció inferior (el dia 9). És per açò que tan sols cap a finals, durant la ultima setmana i un poc més, podrem observar-ho durant una aproximadament una hora a l'alba. Dins del mes tindrà una variació de brillantor important, des d'1 a -0.6.

Venus serà observable al voltant de dos hores després del capvespre. La seua magnitud és de -3.8 i al llarg del mes recorrerà la constel·lació de Virgo des del seu límit amb Lleó fins a arribar junt amb Spica a finals del mes.

Mart, després de la seua oposició de finals de juliol, podrà observar-se quasi tota la nit, arribant a desaparéixer una estona abans de l'alba (fins a 3h a final de mes). El seu brillantor anirà disminuint des de -2.5 a -1.9. Estarà situat en la constel·lació de Capricorn i desplaçant-se cap a Sagitari.

Júpiter podrà veure's entre 4 i 3h des del fosquejar. Té una magnitud de -1.6 i estarà situat en la constel·lació de Lliura(Balança).

Saturn podrà veure's entre 7 i 5h després del fosquejar. Podrem veure-ho amb una magnitud de 0.5, i estarà localitzat en la constel·lació de Sagitari.

Fases de la Lluna
  • Quart minvant:   dia   4 a les 18:18 T.U. en Cetus.
  • Lluna nova:        dia 11 a les 09:58 T.U. en Lleó.
  • Quart creixent:  dia 18 a les 07:48 T.U. en Lliura.
  • Lluna plena:      dia  26 a les 11:56 T.U. en Aquari.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 2h.

Altres efemèrides

* 09-ago-2018 - 01:59 T.U. - Mercuri en la seua conjunció inferior
* 10-ago-2018 - 13:40 T.U. - Lluna en el seu node ascendent
* 10-ago-2018 - 18:05 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 358100 km)
* 11-ago-2018 - 13:47 T.U. - Eclipsi parcial de Sol. Visible en la zona de Àrticament i parcialment en el nord d'Europa i Nord-est d'Àsia.
* 13-ago-2018 - Pluja de meteors: Persèids, activitat des del 17 de juliol fins al 24 d'agost. El seu màxim tindrà lloc des del 12 d'agost a les 20h T.U. fins a les 8h T.U. del matí del dia 13. El seu radiant està en la constel·lació de Perseu, AR=48º, DE=+58º i el seu THZ és de 110, quasi 2 meteors per minut. Es tracta de meteors prou ràpids, amb una velocitat d'uns 59km/s.
* 17-ago-2018 - 15:59 T.U. - Venus en la seua màxima elongació Este (45.9ºE)
* 17-ago-2018 - Pluja de meteors: Kappa-Cygnids (012 KCG), activitat des del 3 al 25 d'agost, amb màxim el 18. El seu radiant està en la constel·lació del cigne, AR=286º, DE=+59º i el seu THZ és de 3. La seua velocitat és de 25km/s
* 23-ago-2018 - 11:23 T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància 405700 km)
* 24-ago-2018 - 04:51 T.U. - Lluna en el seu node descendent.
* 26-ago-2018 - 19:59 T.U. - Mercuri en la seua màxima elongació Oest (18.3ºW)
Cometes

Els cometes més accessibles són el C/2016 M1 PANSTARRS, únicament des de l'hemisferi sud i que ja s'està debilitant, el C/2017 S3 PANSTARRS, el brillantor del qual ha augmentat molt després de 2 esclats, i el 21P/Giacobini-Zinner (2018). Recordem que els cometes PANSTARRS són els descoberts pel Telescopi de sondeig panoràmic i sistema de resposta ràpida de l'anglésPanoramic Survey Telescope and Rapid Response System Pan-STARRS - )Este. es dedica a descobrir i caracteritzar objectes que s'aproximen a la Terra, tant asteroides com cometes, que pogueren representar un perill per al nostre planeta.

Cometa C/2016 M1 (PANSTARRS) . Anirà brillant cada vegada menys a partir del seu màxim de 8. A més no serà visible des de l'hemisferi nord.

Cometa C/2017 S3 (PANSTARRS). Després de dos esclats Al Juliol el seu brillantor ha augmentat d'una manera important i s'espera que el màxim es produïsca a mitjan Agost arribant a magnituds visuals (valors menors de 6). Açò succeirà conforme s'acoste al seu periheli, a 0.2 A.U. del Sol el 16 d'agost. El màxim acostament serà la setmana abans arribant a 0.8 A.U. De totes maneres la seua proximitat al Sol farà que no siga fàcil d'observar.

Cometa 21P/Giacobini-Zinner (2018). El 21P/Giacobini-Zinner1 és un cometa el període del qual és de 6,621 anys. Les característiques de la seua òrbita respecte de l'òrbita terrestre fan que, de cada dos revolucions, una d'elles siga favorable per a la seua observació, ja que el cometa passa llavors relativament prop de la Terra.

La Terra travessa el corrent de partícules deixades per este cometa al voltant del 9 o 10 d'octubre i llavors s'observa la pluja de meteors de les Giacobínids o Dracònids (nomenades així perquè el seu radiant o origen aparent se situa en la constel·lació del Dragó).

El cometa rep este nom pels seus descobridors, Michel Giacobini i Ernst Zinner, els que ho van albirar per primera vegada el 20 de desembre de 1900. A més l'11 de setembre de 1985 es va convertir en el primer cometa a ser visitat per una nau espacial: la sonda ICE/ISEE 3.2​

En este mes de juliol de 2018 ho veurem desplaçar-se entre les constel·lacions de Cassiopea i Camelopardalis (Girafa). Tindrà una brillantor corresponent a magnitud 7 durant este mes.

Cometa C/2017 T3 (ATLES). Va ser descobert a l'Octubre de 2017 per l'equip del telescopi ATLES de 0,5 m. en Mauna Lloa, Hawaii (EUA).

L'òrbita del cometa C/2017 T3 (ATLES) té el seu periheli el 19 de Juliol de 2018 a una distància mínima del Sol de 0,8 U.A. La seua màxima aproximació a la Terra serà uns dies després, l'1 d'Agost passant llavors a 1,4 U.A. del nostre planeta. El cometa va arribar a la seua màxima brillantor aparent durant el mes de Juliol de 2018, quan ha aconseguit la magnitud 8 sent observable per mitjà de prismàtics des de l'Hemisferi Sud, encara que sempre a molt baixa altura sobre l'horitzó. A l'agost anirà descendint el seu brillantor, i per tant augmentant la seua magnitud.

Meteors

ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30º d'ascensió recta i 15º de declinació centrada a uns 12º a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un nombre variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT els alfa-capricòrnids de juliol i agost i els delta-aquàrids del sud.

Posteriorment els táurids dominaran l'activitat de la regió de l'Antiheli i per tant es considera que l'ANT està inactiu en eixe període d'activitat que va des de setembre a desembre.

El radiant de l'ANT a l'agost anirà movent-se recorrent la constel·lació d'Aquari fins a arribar a Peixos a final de mes. Les taxes seran d'entre 2 i 3 meteors per hora.

Persèids (007 PER), activitat des del 17 de juliol fins al 24 d'agost. El seu màxim tindrà lloc des del 12 d'agost a les 20h T.U. fins a les 8h T.U. del matí del dia 13. El seu radiant està en la constel·lació de Perseu, AR=48º, DE=+58º i el seu THZ és de 110, quasi 2 meteors per minut. Es tracta de meteors prou ràpids, amb una velocitat d'uns 59km/s.

El període orbital del cometa que els origina és de 130 anys. L'augment dels últims anys es correspon amb l'últim pas del cometa durant els anys 90 del segle passat. L'últim augment observat es va produir en el 2016 (el 2017 no va ser propici per a l'observació degut a la Lluna). A més es van poder observar màxims secundaris deguts als corrents de partícules deixades per altres passos, si bé no s'espera que en este 2018 puguen observar-se. Per un altre costat si que s'ha predit la trobada amb un corrent més concentrada a causa d'una ressonància sobre moviment mitjana de les partícules (Peter Jenniskens)

La Lluna nova del dia 11 farà que el nostre satèl·lit no ens dificulte l'observació. Esta és, bàsicament, una pluja de meteors de l'hemisferi nord, on el radiant pot ser observat a partir de les 22 o 23h i va guanyant altura al passar la nit.

kappa-Cygnids (012 KCG), activitat des del 3 al 25 d'agost, amb màxim el 18. El seu radiant està en la constel·lació del cigne, AR=286º, DE=+59º i el seu THZ és de 3. La seua velocitat és de 25km/s

Es tracta d'una pluja de meteors menor, també essencialment de l'hemisferi nord, com els Persèids i en este  cas les diferència també una velocitat molt menor. La Lluna creixent del màxim farà que ens quede la segona part de la nit lliure de la "contaminació lluminosa" del nostre satèl·lit.

Enllaços interessants


volver