Està en: INICI > Planetari

El cel de setembre de 2018

estacionesEl 23 de setembre, a les 2:54 T.U., el Sol se situa en l'equador celest, en la constel·lació de Virgo, i el dia i la nit duren el mateix en tot el món. S'inicia la tardor en l'hemisferi nord i la primavera en el sud, és l'Equinocci Autunmal.

En les latituds nord, els cels es veuran dominats cap al nord per Pegàs i Cefeu, amb Cassiopeia entre ambdós. En la zona sud apareixen constel·lacions més dèbils, com Pisces, Aquari i Capricorn. En Aquarius podrem observar la famosa Fomalhaut, una de les estreles més brillants del cel nocturn, que te un color blanc i blavos, la magnitud és 1 i està situada a uns 22 anys llum de distància. Amb les fotos del Hubble ens recorda L'ull de Saurón. Acuarius FomalhautEs pensa que és una estrela molt jove, amb una edat aproximada de només 200 milions d'anys. Un estrany anell de pols el·líptic en una estrela jove, anuncia probablement la presència d'un planeta de la grandària de Neptú encara sense descobrir.

Des de les latituds sud, Fomalhaut es trobarà pràcticament en el zenit, sent un magnífic moment per a la seua observació. El anomenat Triangle d'Estiu (format per Altair, Vega i Deneb) es trobarà cap al nord-oest, dominant el cel nord Pegàs. Els Núvols de Magallanes els podrem localitzar cap al sud. Nebulosa Saturno (NGC7009)Nebulosa de la Hlice (NGC 7293)En Aquarius, dominant el zenit es troben les famoses nebuloses planetàries: La Nebulosa de l'Hèlice (NGC 7293), sent la nebulosa més pròxima a nosaltres, i la Nebulosa Saturn (NGC 7009), la qual deu el seu nom perquè pareix estar rodejada d'anells. Ambdós nebuloses no són fàcils de trobar amb xicotets telescopis.


Observació de Planetes

Mercuri
podrà veure's a la primera quinzena del mes durant uns minuts abans de l'alba. La seua magnitud en aquests dies anirà augmentant de -0.7 a -1.3. Però el dia 20 arriba a la seua conjunció superior pel que la resta del mes no serà visible.

Venus serà observable al voltant d'una hora després del capvespre. El temps d'observació s'anirà reduint conforme ens acostem al final de mes ja que a l'octubre tindrà la seua conjunció inferior. La seua magnitud és de -4.2 i al llarg del mes recorrerà la constel·lació de Virgo des de la contornada de Spica fins al seu límit amb Lliura.

Mart
podrà observar-se al voltant de 7 hores després del fosquejar. El seu brillantor anirà disminuint des de -1.9 a -1.1. Estarà situat en la constel·lació de Capricorn.

Júpiter
podrà veure's entre 3h i 2h des del fosquejar. Té una magnitud de -1.4 i estarà situat en la constel·lació de Lliura.

Saturn podrà veure's al voltant de 5h després del fosquejar. Podrem veure-ho amb una magnitud de 0.6, i estarà localitzat en la constel·lació de Sagitari.

Fases de la Lluna
  • Quart minvant:   dia   3 a les 02:37 T.U. en Taure.
  • Lluna nova:        dia   9 a les 18:01 T.U. en Lleó.
  • Quart creixent:   dia 16 a les 23:15 T.U. en Ofiüc.
  • Lluna plena:       dia  25 a les 02:52 T.U. en Peixos.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 2h.

Altres efemèrides

* 06-set-2018 - 22:42 T.U. - Lluna en el seu node ascendent
* 07-set-2018 - 17:19 T.U. - Neptú en oposició.
* 08-set-2018 - 01:21 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 361400km)
* 20-set-2018 - 00:54 T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància 404900km)
* 20-set-2018 - 09:30 T.U. - Lluna en el seu node descendent
* 21-set-2018 - 01:47 T.U. - Mercuri en la seua conjunció superior
* 23-set-2018 - 01:54 T.U. - Equinocci Autumnal (inici de la tardor en l'hemisferi nord)
Cometes

El cometa més accessible al setembre és el 21P/Giacobini-Zinner (2018).

Cometa 21P/Giacobini-Zinner (2018). El 21P/Giacobini-Zinner1 és un cometa el període del qual és de 6,621 anys. Les característiques de la seua òrbita respecte de l'òrbita terrestre fan quº, de cada dos revolucions, una d'elles siga favorable per a la seua observació, ja que el cometa passa llavors relativament prop de la Terra.

La Terra travessa el corrent de partícules deixades per este cometa al voltant del 9 o 10 d'octubre i llavors s'observa la pluja de meteors dels Giacobínids o Dracònids (crides així perquè el seu radiant o origen aparent se situa en la constel·lació del Dragó).

El cometa rep este nom pels seus descobridors, Michel Giacobini i Ernst Zinner, els que ho van albirar per primera vegada el 20 de desembre de 1900. A més l'11 de setembre de 1985 es va convertir en el primer cometa a ser visitat per una nau espacial: la sonda ICE/ISEE 3.2​

El cometa arriba al seu periheli el 10 de Setembre a una distància mínima del Sol de 1.0 U.A. sent llavors també la seua màxima aproximació a la Terra a una distància de 0.4 U.A. del nostre planeta. Així doncs, durant mitjan de Setembre el cometa aconseguirà el seu màxima brillantor aparent d'entre magnitud 6,5 i 7 sent observable per mitjà de xicotets prismàtics des de llocs foscos, necessitant d'un lloc amb poca contaminació lumínica per a poder detectar millor la cua. A finals de Setembre començarà a ser evident el declivi del cometa. Durant este mes ho veiem desplaçar-se entre les constel·lacions d'Auriga a Monoceros.

Meteors

ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30º d'ascensió recta i 15º de declinació centrada a uns 12é a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un número variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT els alfa-capricòrnids de juliol i agost i els delta-aquàrids del sud.

Posteriorment els tàurids dominaran l'activitat de la regió de l'Antiheli i per tant es considera que l'ANT està inactiu en eixe període d'activitat que va des de setembre a desembre.

Aurígids (206 AUR), activitat del 28 d'agost al 6 de setembre, amb màxim el dia 1 de setembre. El seu radiant està en la constel·lació d'Auriga AR=91º, DE=+39º, THZ=6.

Es tracta d'una pluja tènue i de meteors lents de l'hemisferi nord.

Epsilon-Perseids de Setembre (208 SPE)
, activitat del 5 al 21 de setembre, amb màxim el dia 9 de setembre a les 16h T.U. Radiant en Perseu AR=48º, DE=+40, THZ=5

La lluna nova del del 9 de setembre farà que puga tindre's unes bones condicions d'observació. També en este cas, com en els aurígids, es tracta d'una pluja de l'hemisferi nord.

Sextàntids de Dia (221 DSX), activitat del 9 de setembre al 9 d'octubre, amb màxim el dia 27 de setembre. Radiant en Sextant AR=152º, DE=0º, THZ=5

Les pluges de dia fan referència a meteors que no són visibles per coincidir amb el Sol. No obstant això encara es poden utilitzar altres mètodes de detecció com els radiotelescopis.

Enllaços interessants


volver