Està en: INICI > Planetari

El cel d'octubre de 2018

La constel·lació de Pegás, junt amb Andròmeda i Cassiopeia, amb Perseus cap al nord-est, dominaran els cels de les latituds nord. En Andròmeda es troba la galàxia important més pròxima al nostre planeta, la galàxia d'Andròmeda, objecte del catàleg Messier M31. Si observem M31 des de llocs amb poca contaminació lumínica, l'apreciarem com una boirina allargada, però si l'observem amb uns prismàtics s'arriba a distingir el centre de la galàxia, comprenent una amplària aparent major que el diàmetre d'una lluna plena.

En la zona sud apareixen constel·lacions més dèbils, com Piscis, Aquari i Àries, amb Taure iniciant la processó de les constel·lacions zodiacals d'hivern. El triangle d'estiu (Altair en Aquila, Vega en Lyra i Deneb en Cygnus) dominarà els cels nord-oest.

A més, el diumenge 28 d'octubre canviarem a l'horari d'hivern, a les 3:00 es retarden una hora els rellotges, passant en eixe moment a ser les 2:00, amb la qual cosa eixe dia tindrà 25 hores.

Acuarius FomalhautDes de les latituds sud, Fomalhaut es trobarà prop del zenit, sent un magnífic moment per a la seua observació. Els Núvols de Magallanes les podrem localitzar cap al sud-est a la major, i cap al sud a la xicoteta. Pegás dominarà el cel nord i igual que en l'hemisferi nord, s'observaran constel·lacions zodiacals prou dèbils, com Piscis, Aquari i Àries. Sculptor, Grus, Phoenix, Aquarius i Tucana es trobaran en el zenit. En Tucana podrem observar el segon millor cúmul globular del cel, NGC 104 (47 Tucanae), molt pròxim al Xicotet Núvol de Magallanes; l'observar-ho amb uns prismàtics és espectacular. Per als habitants de l'hemisferi sud és el millor moment per a l'observació de la galàxia d'Andròmeda, M31, situada prop de l'horitzó nord.

Durant este mes assistirem a la pluja de meteors dels Oriònids, entre el 2 d'octubre i el 7 de novembre, amb el seu dia de màxima activitat cap al dia 21. El seu origen és el cometa Halley i el seu radiant és la constel·lació d'Orió, al nord de l'estrela Betelgeuse. La seua freqüència s'estima en mes de 20 meteors per hora.

Observació de Planetes

Mercuri podrà veure's uns minuts només després de la posta del Sol i anirà disminuint de brillantor al llarg del mes arribant a -0.1 a finals.

Venus serà observable durant uns minuts després del capvespre però únicament a principis de mes. El temps d'observació s'anirà reduint conforme ens acostem al final de mes ja que a l'octubre, entre els dies 26 i 27, tindrà la seua conjunció inferior.

Mart podrà observar-se al voltant de 7 hores després del fosquejar. El seu brillantor anirà disminuint des -d'1 a -0.4. Estarà situat en la constel·lació de Capricorn.

Júpiter podrà veure's entre 2h i 1h des del fosquejar. Té una magnitud de -1.3 i estarà situat en la constel·lació de Lliura.

Saturn podrà veure's al voltant de 4h després del fosquejar. Podrem veure-ho amb una magnitud de 0.7, i estarà localitzat en la constel·lació de Sagitari.

Fases de la Lluna
  • Quart minvant:   dia   2 a les 09:45 T.U. en Gèminis.
  • Lluna nova:        dia   9 a les 03:47 T.U. en Virgo.
  • Quart creixent:  dia 16 a les 18:02 T.U. en Sagitari.
  • Lluna plena:      dia  24 a les 16:45 T.U. en Peixos.
  • Quart minvant:  dia  31a les 16:40 T.U. en Càncer.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 2h fins al dia 28 i 1h a partir d'ell.

Altres efemèrides

* 04-oct-2018 - 03:10 T.U. - Lluna en el seu node ascendent
* 05-oct-2018 - 22:29 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 366400km)
* 17-oct-2018 - 12:03 T.U. - Lluna en el seu node descendent
* 17-oct-2018 - 17:16 T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància 404200km)
* 21-oct-2018 - 17:03 T.U. - Pluja de Meteors; Oriònids THZ=20
* 24-oct-2018 - 00:43 T.U. - Urà en oposició.
* 26-oct-2018 - 14:13 T.U. - Venus en conjunció inferior.
* 31-oct-2018 - 03:10 T.U. - Lluna en el seu node ascendent
* 31-oct-2018 - 19:05 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 370200km)

Cometes

El cometa més accessible a l'octubre continua sent el 21P/Giacobini-Zinner (2018).

Cometa 21P/Giacobini-Zinner (2018). El 21P/Giacobini-Zinner1 és un cometa el període del qual és de 6,621 anys. Les característiques de la seua òrbita respecte de l'òrbita terrestre fan que, de cada dos revolucions, una d'elles siga favorable per a la seua observació, ja que el cometa passa llavors relativament prop de la Terra.

La Terra travessa el corrent de partícules deixades per este cometa al voltant del 9 o 10 d'octubre i llavors s'observa la pluja de meteors dels Giacobínids o Dracònids (nomenades així perquè el seu radiant o origen aparent se situa en la constel·lació del Dragó).

El cometa rep este nom pels seus descobridors, Michel Giacobini i Ernst Zinner, els que ho van albirar per primera vegada el 20 de desembre de 1900. A més l'11 de setembre de 1985 es va convertir en el primer cometa a ser visitat per una nau espacial: la sonda ICE/ISEE 3.2​

Este cometa va aconseguir el seu periheli el 10 de Setembre a una distància mínima del Sol de 1.0 U.A. sent llavors també la seua màxima aproximació a la Terra a una distància de 0.4 U.A. del nostre planeta. Així doncs, durant  el mes d'octubre començarà a disminuir el seu brillantor i ho veurem desplaçar-se entre les constel·lacions de Ca Major i Puppis.

Altres cometes visibles amb xicotets telescopis seran el 46P/Wirtanen, amb magnitud al voltant de 8, que anirà augmentant i que està situat entre Forn i Escultor, i el 38P/Stephan-Oterma, que té una magnitud d'al voltant de 9 i està situat entre Orió i Gèminis.

El cometa 38P/Stephan-Oterma
, és un cos estel·lar de cicle periòdic que viatja en el sistema solar, i que pertany a la família del cometa Halley. Té una òrbita amb una alta excentricitat, inclinat en aproximadament 18° respecte al pla de l'eclíptica . L'afeli s'ubica per fora de l'òrbita d'Urà, a unes 20.92 UA del Sol; mentres el periheli es troba prop de l'òrbita de Mart a 1,57 UA del Sol. Amb les dades subministrats i les observacions realitzades per distints científics es va poder establir que el cometa completa una òrbita d'uns 37,72 anys.

La distància mínima entre el cometa i la Terra sempre és superior a 0,5 unitats astronòmiques, que aconseguix entorn del periheli. L'òrbita del cometa fa que tinga trobades pròximes amb els gegants gasosos Júpiter, Saturn i Urà.

El 46P/Wirtanen
és un xicotet cometa que tarda 5.4 anys a recórrer la seua òrbita al voltant del sol.​ El punt en què passa més prop al sol és per fora de l'òrbita de la Terra.

Va canviar la seua òrbita dos vegades recentment, en dos acostaments a Júpiter, en 1972 i 1984.

Va ser seleccionat per a ser estudiat per la sonda espacial Rosetta, a ser llançada al gener de 2003, (arribaria al cometa 8 anys després, i ho estudiaria entre novembre de 2011 i agost de 2012). No obstant això, un retard en el llançament (a causa de problemes amb el coet Ariane), va obligar a canviar l'objectiu al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko.

El 14 de desembre de 2012 es va produir una pluja de meteors que va ser observada a simple vista. L'origen d'esta pluja va ser el cometa 46P/Wirtanen.

Meteors

ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30º d'ascensió recta i 15º de declinació centrada a uns 12é a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un número variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricòrnids de juliol i agost i les delta-aquárids del sud.

Posteriorment les tàurids dominaran l'activitat de la regió de l'Antiheli i per tant es considera que l'ANT està inactiu en eixe període d'activitat que va des de setembre a desembre.

Camelopardàlids d'octubre (281 OCT), activitat entre el 5 i el 6 d'octubre, amb el màxim el 6 al voltant de les 3:30 T.U. Radiant en camelopardalis, AR=164º, DE=+79º. THZ=5 (variable) i velocitat de 47 km/s

Es tracta d'una pluja molt curta de l'hemisferi nord i, suposant que el seu origen estiga en un cometa de llarg període, l'activitat d'enguany hauria de ser comparable a la del 2016. A més la seua proximitat a la Lluna nova fa que siga possible una observació sense obstacles. Per l'hora a més hauria de ser un bon moment per a l'observació des d'Europa.

Dracónids (009 DRA), activitat entre el 6 i el 10 d'octubre, amb el màxim el 9 al voltant de la mitjanit (EL TEU). radiant en Dragó, AR=263º, DE=+56º. THZ=10+ i velocitat 21km/s

Es tracta d'una pluja de l'hemisferi nord amb els meteors molt lents. Són produïts pel cometa 21P/Giacobini-Zinner, que ha tingut el seu periheli este passat setembre. Açò pot portar a un augment en el nombre de meteors si bé sense arribar produir "tempestats" de meteors. Potser arribant a màxims de 15 meteors per hora. Atés que el radiant és circumpolar en la major part d'Europa, que es tracta de meteors molt lents i que coincidix amb la Lluna nova haurien de ser fàcilment observables.

Tàurids del Sud (002 STA), activitat del 10 de setembre al 20 de novembre, amb màxim el 10 d'octubre. Radiant en Peixos, AR=32º, DE=+09º. THZ=5 i velocitat 27km/s.

Esta pluja, junt amb les Tàurids Nord, estan associats al cometa 2P/Encke. Atés que estan situats sobre la zona de l'antiheli se suposa inactiu durant el període en què estes pluges estan actives. Es tracta d'una pluja de meteors brillants i lents i amb el màxim en les proximitats de la Lluna nova.

Delta-Aurígids (224 DAU), activitat del 10 al 18 d'octubre, amb màxim l'11. Radiant en Auriga AR=84º, DE=+44º. THZ=2 i velocitat 64 km/s

Es tracta d'una pluja dèbil de l'hemisferi nord.

Epsilon-Gemínids (023 EGE), activitat entre el 14 i el 27 d'octubre, amb màxim el 18. Radiant en Gèminis, AR=102º, DE=+27º. THZ=3 i velocitat 70 km/s

Es tracta d'una pluja menor amb uns meteors molt ràpids. Quasi resulta coincident amb els oriònids pel que resulta difícil separar-les visualment. La Lluna creixent deixarà la segona part de la nit sense la seua il·luminació pel que serà el moment adequat per a intentar observar-les.

Oriònids (008 ORI), activitat entre el 2 d'octubre i el 7 de novembre, amb màxim el 21 d'octubre. Radiant en Orió, AR=95º, DE=+16º. THZ=20+ i velocitat de 66km/s

La Lluna creixent del màxim deixarà tan sols unes poques hores lliures per a l'observació dels meteors. Atés que pareixen tindre un cicle d'uns 12 anys i que hauríem d'estar eixint del mínim del cicle s'espera un lleuger augment en el nombre de meteors (entre 20 i 25). Atés que hi ha diversos sub-màxims es manté un període d'alta activitat al voltant del màxim principal.

Enllaços interessants


volver