Està en: INICI > Planetari

El cel de novembre de 2018

En les latituds nord, les constel·lacions de Perseus, Andròmeda, Cassiopeia i Triangulum dominaran els cels, amb la Via Làctia creuant d'est a oest (des de Monoceros a Aquila) i Orió començant a aparéixer en els cels. Cetus, Eridanus  i Pisces es podran trobar mirant cap al sud, i Lynx, Camelopardalix i Cepheus cap al nord. Serà un bon moment per a observar la galàxia d'Andròmeda.

Des de la constel·lació de Leo podrem observar la pluja de meteors dels Leònids, des del 6 al 30 del mes, esperant que s'aconseguixes la seua major activitat el dia 17. Cada 33 anys, les Leònides mostren un màxim d'activitat pel fet que la pols del cometa Tempel-Tuttle no està distribuïda homogèniament al llarg de la seua òrbita. En anys normals, les Leònides produïxen taxes de l'orde de deu a quinze meteors per hora. El color d'estos meteors és generalment rogenc, són molt ràpids, ja que la Terra els troba de front, i ben sovint deixen darrere de si una estela de color verd que persistix durant uns pocs segons. La seua distribució al llarg de l'òrbita no és uniforme, per quant estan concentrats en un eixam més dens que ha donat lloc a les grans pluges d'estreles. Un nou brot d'activitat s'espera per a 2032.

Durant la primera setmanes de novembre s'espera una altra pluja d'estreles, amb radiant en Taure, les Tàurids, amb una freqüència de 5 meteors/hora, amb el seu màxim al voltant del dia 12. A pesar de la seua baixa freqüència són estreles fugaces interessants donada la seua baixa velocitat, la qual cosa les fa de molt llarga duració i molt brillants.

És un bon moment per a l'observació del doble cúmul NGC884 i NGC869, a mitjan camí entre Perseus i Cassiopeia, visibles amb prismàtics.

M45 PleiadesEl cel en les latituds sud es veurà dominat per Eridanus, amb la seua brillant estrela Achernar, circumdada per Orió, Lepus, Caelum, Cetus i Taurus. Els Núvols de Magallanes les podrem localitzar a mitja altura en la zona sud. Les vistes cap al nord es veuran dominades per Auriga i Perseus. Prop de Delta de Cetus podem trobar la més brillant de les galàxia Seyfert, M77. Es tracta d'una galàxia espiral el centre de la quals és molt més brillant del normal, efecte causat pel gas calent que gira al voltant d'un forat negre massiu. Esta galàxia només és observable amb un telescopi. El cúmul de les Plèiades, M45, i el cúmul de les Híades, Mel 25, ambdós en Taurus, es podran observar en la zona nord.

Observació de Planetes

Mercuri podrà veure's a les vesprades durant uns minuts en la primera quinzena de mes. A finals tindrà la seua conjunció inferior pel que no tornarà a ser visible fins a la primera setmana de desembre.

Venus anirà apareixent pels matins després de la seua conjunció inferior de finals d'octubre fins a arribar a les 2 hores d'observació a finals de mes. El seu brillantor anirà augmentant fins a magnitud 4.4 i estarà situat en la constel·lació de Virgo.

Mart podrà observar-se al voltant de 7 hores després del fosquejar. La seua lluentor anirà disminuint des de -0.4 a 0.1. Al llarg d’aquest mes es desplaçarà de la constel·lació de Capricorn a la d'Aquari.

Júpiter podrà veure's durant uns minuts des del fosquejar però només a principis de mes ja que a finals estarà situat en conjunció amb el Sol i no podrem observar-ho. La seua magnitud és de -1.3 i passarà de la constel·lació de Lliura(Balança) a la d'Escorpió.

Saturn podrà vore's al voltant de 2h després del fosquejar. Podrem veure-ho amb una magnitud de 0.8, i estarà localitzat en la constel·lació de Sagitari.

Fases de la Lluna
  • Lluna nova:           dia   7 a les 16:02 T.U. en Virgo.
  • Quart creixent:     dia 15 a les 14:54 T.U. en Sagitari.
  • Lluna plena:         dia  23 a les 05:39 T.U. en Peixos.
  • Quart minvant:     dia  30a les 00:19 T.U. en Càncer.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 1h.

Altres efemèrides

* 12-nov-2018 - 16:48 T.U. - Pluja de meteors: Tàurids del Nord (017 NTA), actives del 20 d'octubre al 10 de desembre, THZ=5. Radiant en Àries (AR=58º, DE=+22º) i velocitat 29km/s
* 13-nov-2018 - 14:04 T.U. - Lluna en el seu node descendent
* 14-nov-2018 - 15:57 T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància 404300km)
* 17-nov-2018 - 23:05 T.U. - Pluja de meteors: Leònides (013 LEO), actives del 6 al 30 de novembre. THZ=10-20. Radiant en Leo (AR=152º, DE=+22º) i velocitat 71km/s
* 26-nov-2018 - 06:25 T.U. - Júpiter en conjunció (alineat amb el Sol i la Terra i situat a l'altre costat del Sol)
* 26-nov-2018 - 12:10 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 366600km)
* 27-nov-2018 - 05:18 T.U. - Lluna en el seu node ascendent
* 27-nov-2018 - 09:10 T.U. - Mercuri en la seua conjunció inferior (alineat amb el Sol i la Terra i situat entre ells)

Cometes

Durant novembre el cometa que hauria de tindre una magnitud més brillant és el 46P/Wirtanen.

Cometa 21P/Giacobini-Zinner. Aquest és un cometa el període del qual és de 6,621 anys. Les característiques de la seua òrbita respecte de l'òrbita terrestre fan que, de cada dos revolucions, una d'elles siga favorable per a la seua observació, ja que el cometa passa llavors relativament prop de la Terra.

La Terra travessa el corrent de partícules deixades per este cometa al voltant del 9 o 10 d'octubre i llavors s'observa la pluja de meteors de les Giacobínidas o Dracónidas (nomenades així perquè el seu radiant o origen aparent se situa en la constel·lació del Dragó).

El cometa rep este nom pels seus descobridors, Michel Giacobini i Ernst Zinner, els que ho van albirar per primera vegada el 20 de desembre de 1900. A més l'11 de setembre de 1985 es va convertir en el primer cometa a ser visitat per una nau espacial: la sonda ICE/ISEE 3.2​

Este cometa va arribar al seu periheli el 10 de Setembre a una distància mínima del Sol de 1.0 U.A. sent llavors també la seua màxima aproximació a la Terra a una distància de 0.4 U.A. del nostre planeta. Durant el mes de novembre, ja baixant de brillantor, ho veurem desplaçar-se per la constel·lació de Puppis. Està per tant situat molt prop de l'horitzó per a la nostra latitud. La seua magnitud estarà al voltant de 9.

El cometa 38P/Stephan-Oterma (2018) , és un cos estel·lar de cicle periòdic que viatja en el sistema solar, i que pertany a la família del cometa Halley. Té una òrbita amb una alta excentricitat, inclinat en aproximadament 18° respecte al pla de l'eclíptica . L'afeli s'ubica per fora de l'òrbita d'Urà, a unes 20.92 UA del Sol; mentres el periheli es troba prop de l'òrbita de Mart a 1,57 UA del Sol. Amb les dades subministrats i les observacions realitzades per distints científics es va poder establir que el cometa completa una òrbita d'uns 37,72 anys.

La distància mínima entre el cometa i la Terra sempre és superior a 0,5 unitats astronòmiques, on arriba quan està prop del periheli. L'òrbita del cometa fa que tinga trobades pròximes amb els gegants gasosos Júpiter, Saturn i Urà.

La magnitud esperada, que a més serà la màxima, està al voltant de 9 i la seua localització serà en la constel·lació de Gèminis.

El cometa 46P/Wirtanen. Aquestés un xicotet cometa que tarda 5.4 anys a recórrer la seua òrbita al voltant del sol.​ El punt en què passa més prop al sol és per fora de l'òrbita de la Terra.

Va canviar la seua òrbita dos vegades recentment, en dos acostaments a Júpiter, en 1972 i 1984.

Va ser seleccionat per a ser estudiat per la sonda espacial Rosetta, a ser llançada al gener de 2003​ (arribaria al cometa 8 anys després, i ho estudiaria entre novembre de 2011 i agost de 2012​). No obstant això, un retard en el llançament (a causa de problemes amb el coet Ariane), va obligar a canviar l'objectiu al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko.

El 14 de desembre de 2012 es va produir una pluja de meteors que va ser observada a simple vista. L'origen d'esta pluja va ser el cometa 46P/Wirtanen.

Durant este mes estarà situat entre les constel·lacions de Fornax (Forn), Eridanus i Cetus i està augmentant de brillantor amb una magnitud d'al voltant de 4. Per a observar-ho necessitarem tindre l'horitzó sud lliure de contaminació lluminosa ja que l'altura a que arriba és xicoteta. De totes maneres eixa altura anirà creixent, així com el seu brillantor, per la qual cosa cada vegada serà més senzill d'observar.

Meteors

ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30º d'ascensió recta i 15º de declinació centrada a uns 12º a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un número variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricórnidas de juliol i agost i les delta-acuáridas del sud.

En esta època les tàurides dominaran l'activitat de la regió de l'Antiheli i per tant es considera que l'ANT està inactiu en eixe període d'activitat que va des de setembre a desembre.

Táuridas del Nord (017 NTA), actives del 20 d'octubre al 10 de desembre amb el seu màxim el dia 12 de novembre, THZ=5. Radiant en Àries (AR=58º, DE=+22º) i velocitat 29km/s

Es tracta d'uns meteors molt lents situades en la zona de l'antiheli. El màxim és molt extens arribant a aproximadament 10 dies des de principis a mitjan novembre. A més la Lluna en fase de nova del dia 7 farà que es puga disfrutar d'esta pluja sense la seua interferència.

Leònides (013 LEO), actives del 6 al 30 de novembre, amb el màxim el 17 a les 22:30 T.U. THZ=10-20. Radiant en Lleó (AR=152º, DE=+22º) i velocitat 71km/s

Des que va passar el seu cometa d'origen, el 55P/Tempel-Tuttle, l'any 1998 s'ha augmentat el coneixement dels mecanismes d'ejecció de partícules i la seua evolució. Estos nous coneixements s'han anat confirmant durant els últims anys. El màxim principal de la pluja de meteors està prop de la Lluna creixent (del dia 15). Açò significa que la segona part de la nit serà el moment més adequat per a l'observació ja que a més el radiant s'alça sobre l'horitzó a eixes hores. La possible trobada amb diferents corrents de restes, de diferents passos del cometa, pot fer que també en els dies posteriors al màxim apareguen augments puntuals d'activitat.

Enllaços interessants

volver