Està en: INICI > Planetari

El cel de desembre de 2018

En este mes, el dia 21, a les 22:23 TU, el sol arriba a la seua màxima posició austral, situant-se en el seu punt més allunyat al sud de l'equador celeste i donant pas a l'hivern en l'hemisferi nord, i a l'estiu en l'hemisferi sud. És el solstici d'hivern. El solstici és aquell instant en què el Sol es troba sobre un dels dos tròpics, en este cas, en el tròpic de Capricorn. El solstici de desembre fa, en l'hemisferi boreal, que el dia siga més curt i la nit més llarga de l'any; i en l'hemisferi austral, la nit més curta i el dia més llarg.

En les latituds nord, les constel·lacions d'Orió i Taurus seran les protagonistes d'estes nits, La Via Làctia creua des d'Orió fins a la constel·lació d'Aquila, passant per Auriga, Perseus, Cassiopeia, Cepheus i Cygnus. Apareix en els cels el triangle d'hivern, format per les estreles Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) i Betelgueuse d'Orió)
.
Durant aquest mes podrem disfrutar de la considerada com la segona millor pluja d'estreles de l'any, les Gemínides, amb radiant pròxim a l'estrela Càstor en Gèminis. Aquesta pluja arriba al seu màxim prop del migdia del dia 14, podent arribar a una freqüència de 2 meteors per minut. Enguany tindrem la Lluna en fase creixent pel que hauria de resultar millor observar el cel en busca de gemínides el dia 14 que esperar que es pose la lluna creixent ja en el dia 15. Són meteors de velocitat moderada i per tant persistents en el cel. Encara que la seua declinació (+33º) la convertix en una pluja de meteors essencialment de l'hemisferi nord, la seua ascensió recta permet la seua visibilitat des d'abans inclús de la mitjanit. El cos progenitor de les Gemínides és l'asteroide (3200) Phaeton. Esta relació va ser posada de manifest després del descobriment de l'asteroide en 1983 pel satèl·lit IRES i va ser la primera pluja clarament relacionada amb un asteroide. Encara que es creu que aquest asteroide és tan sols un cometa extint, i les partícules van ser ejectades fa segles.

Doble Cmulo de PerseoM45 PleiadesA més de ser un magnífic moment per a observar M42 (Les Plèiades, en Taurus), en la constel·lació de Perseus també podrem divisar el cúmul de les Hyades en Taurus (Mel 25), així com el cúmul alfa de Persei, o Mel 20, entorn de la seua estrela central Mirphak . També és una magnífica ocasió per a observar el doble cúmul de Perseus, format pels cúmuls NGC 869 i NGC 884.

El cel en les latituds sud es veurà dominat per Orió, Taurus i Gemini en el nord, amb Canis Major i Puppis prop del zenit i en el sud estaran els Núvols de Magallanes, amb les constel·lacions de Carina, Vela i Crux. S'acosta l'estiu i per això es pot observar cap al nord el triangle d'estreles que ens ho indica, format per Betelgeuse en Orió, Sirius en Canis Major i Procyon en Camis Minor. El Gran Núvol de Magallanes se situa molt alta en els cels, sent un moment molt interessant per a intentar observar la Nebulosa de la Taràntula (NGC 2070). Cal destacar que durant este i el següent mes és aconsellable observar els grans cúmuls estel·lars de les Plèiades (M45) i les Hiades (Mel 25), ambdós localitzables en la constel·lació de Taurus.

Observació de Planetes

Mercuri, després de la seua conjunció inferior de finals de novembre, podrà veure's a partir de la primera setmana de desembre durant una hora aproximadament abans de l'alba i amb una magnitud de -0.2. Recorrerà les constel·lacions de Lliura, Escorpió i Ofiüc. 

Venus es podrà observar durant unes 3 hores abans de l'alba i amb una magnitud de -4.2. Es desplaçarà per les constel·lacions de Virgo i Lliura. 

Mart podrà observar-se al voltant de 6 hores després del fosquejar. El seu brillantor anirà disminuint des de -0.2 a 0.6. Durant este mes es desplaçarà de la constel·lació d'Aquari a la de Peixos. 

Júpiter, després de la seua conjunció de novembre, podrà veure's a partir de la primera setmana de desembre durant uns minuts, fins a 1 hora a finals de mes, abans de l'alba. La seua magnitud és de -1.3 i durant este mes passarà de la constel·lació d'Escorpió a la d'Ofiüc. 

Saturn arribarà a la seua conjunció durant els primers dies de gener de 2019 pel que podrà veure's al voltant de 1h després del fosquejar a principis de desembre però anirà reduint eixe període d'observació fins a ser inobservable a partir de mitjan de desembre. Podrem veure-ho amb una magnitud de 0.8, i estarà localitzat en la constel·lació de Sagitari. 

Fases de la Lluna
  • Lluna nova: dia 7 a les 07:20 T.U. en Ofiüc.
  • Quart creixent: dia 15 a les 11:49 T.U. en Aquari.
  • Lluna plena: dia 22 a les 17:49 T.U. en Orió.
  • Quart minvant: dia 29 a les 09:34 T.U. en Virgo. 

Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 1h.

Altres efemèrides

* 07-dic-2018 - Pluja de meteors: Púppides-Vèlides, activitat entre l'1 i el 15 de desembre. El màxim estarà al voltant del 7. El seu radiant està entre les constel·lacions de Puppis i Vela (AR=123º, DE=-45º). THZ=10 aproximadament i velocitat 40km/s
* 09-dic-2018 - Pluja de meteors: Monoceròtides, activitat del 27 de novembre al 17 de desembre amb màxim el 9 de desembre. Radiant en Monoceros (AR=100º, DE=+08º, entre Orió i el Ca Menor). ZHR=3 i velocitat 42 km/s
* 10-dic-2018 - 17:57 T.U. - Lluna en el seu node descendent
* 12-dic-2018 - 12:25 T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància 405200km)
* 12-dic-2018 - Pluja de meteors: sigma-Hydrides, activitat del 3 al 14 de desembre amb màxim el 12. Radiant en Hydra (AR=127º, DE=+02º). THZ=3 i velocitat 58km/s
* 14-dic-2018 - Pluja de meteors: Gemínides, activitat del 4 al 17 de desembre amb màxim el 14 aproximadament a les 12:30 T.U. Radiant en Gèminis, prop de Castor (AR=112º, DE=+33º). THZ= 120 i velocitat 35km/s
* 15-dic-2018 - 10:59 T.U. - Mercuri en la seua màxima elongació oest: 21.3é
* 16-dic-2018 - Pluja de meteors: Coma Berenícides, activitat del 12 al 23 de desembre amb màxim el 16. Radiant en Leo (AR=175º, DE=+18º). THZ= 3 i velocitat 65km/s
* 20-dic-2018 - Pluja de meteors: Leo minòrides de desembre , activitat del 5 de desembre al 4 de febrer i amb màxim el 20. Radiant en Leo Menor (AR=161º, DE=+30º). THZ= 5 i velocitat 64km/s
* 21-dic-2018 - 22:23 T.U. - Solstici d'Hivern
* 22-dic-2018 - Pluja de meteors: Úrsides, activitat del 17 al 26 de desembre i amb màxim el 22. Radiant en l'Óssa Menor (AR=217º, DE=+76º). THZ= 10 i velocitat 64km/s
* 24-dic-2018 - 09:52 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 361100km)
* 24-dic-2018 - 11:54 T.U. - Lluna en el seu node ascendent

Cometes

Al llarg de novembre el cometa que hauria de tindre una magnitud més brillant és el 46P/Wirtanen.

El cometa 46P/Wirtanen. Este és un xicotet cometa que tarda 5.4 anys a recórrer la seua òrbita al voltant del sol. El punt en què passa més prop al sol és per fora de l'òrbita de la Terra.

Va canviar la seua òrbita dos vegades recentment, en dos acostaments a Júpiter, en 1972 i 1984.

Va ser seleccionat per a ser estudiat per la sonda espacial Rosetta, a ser llançada al gener de 2003 (arribaria al cometa 8 anys després, i ho estudiaria entre novembre de 2011 i agost de 2012). No obstant això, un retard en el llançament (a causa de problemes amb el coet Ariane), va obligar a canviar l'objectiu al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko.

El 14 de desembre de 2012 es va produir una pluja de meteors que va ser observada a simple vista. L'origen d'esta pluja va ser el cometa 46P/Wirtanen.

Durant este mes farà un gran recorregut pel cel movent-se des d'Eridanus, a través de Taure i Auriga fins a Lynx. I està augmentant de brillantor fins que a mitjan mes arribe a la seua magnitud màxima estimada al voltant de 3.

El nou cometa C/2018 V1 (Machholz-Fujikawa-Iwamoto) va ser descobert el dia 7 de Novembre visualment pel senyor Machholz (EUA) i fotogràficament per Shigehisa Fujikawa i Masayuki Iwamoto (Japó).

Pareix que és la primera vegada que este cometa s'acosta a l'interior del Sistema Sola. La seua òrbita quasi parabòlica s'apropa al Sol arribant fins a l'interior de l'òrbita de Mercuri. El seu major acostament al Sol (0.38AU) es produirà a primers de desembre i el màxim acostament a la Terra es va produir a finals de novembre i va arribar a 0.67AU.

Estos cometes que no s'han observat prèviament són altament impredictibles. Poden començar a brillar d'una manera important, cosa que promet un futur espectacular, però passat un temps es poden "apagar" a l'esgotar-se els seus depòsits de gel a causa de la calor solar. Per això les prediccions no deixen de ser això, prediccions i poden ser molt diferents de la realitat que ocórrega. Potser es puga veure el cometa visualment sense instruments o no.

El cometa 38P/Stephan-Oterma (2018) , és un cos estel·lar de cicle periòdic que viatja en el sistema solar, i que pertany a la família del cometa Halley. Té una òrbita amb una alta excentricitat, inclinat en aproximadament 18° respecte al pla de l'eclíptica . L'afeli s'ubica per fora de l'òrbita d'Urà, a unes 20.92 UA del Sol; mentres el periheli es troba prop de l'òrbita de Mart a 1,57 UA del Sol. Amb les dades subministrats i les observacions realitzades per distints científics es va poder establir que el cometa completa una òrbita d'uns 37,72 anys.

La distància mínima entre el cometa i la Terra sempre és superior a 0,5 unitats astronòmiques, que aconseguix entorn del periheli. L'òrbita del cometa fa que tinga trobades pròximes amb els gegants gasosos Júpiter, Saturn i Urà.

La magnitud esperada, que a més serà la màxima, està al voltant de 9 i es desplaçarà entre les constel·lacions de Gèminis i Lynx.

El cometa 64P/Swift-Gehrels. Aquest cometa periòdic va ser descobert el 17 de Novembre de 1889 per l'astrònom nord-americà Lewis Swift, i després de perdre's va ser redescobert en 1973 pel també nord-americà Tom Gehrels. Amb un període de 9.41 anys en esta aparició té el periheli el 3 de Novembre de 2018 a 1.39 U.A. del Sol, i la seua màxima aproximació a la Terra dies abans el 28 d'Octubre a 0.45 U.A. del nostre planeta.

En el mes de desembre recorrerà la constel·lació de Triangle i s'espera una magnitud entre 9 i 10.

Meteoros

ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30é d'ascensió recta i 15é de declinació centrada a uns 12é a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un nombre variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricórnides de juliol i agost i les delta-acuárides del sud.

En esta època les táurides dominaran l'activitat de la regió de l'Antiheli i per tant es considera que l'ANT està inactiu en eixe període d'activitat que va des de setembre a desembre.

Púppides-Vèlides (301 PUP), activitat entre l'1 i el 15 de desembre. El màxim estarà al voltant del 7. El seu radiant està entre les constel·lacions de Puppis i Vela (AR=123º, DE=-45º). THZ=10 aproximadament i velocitat 40km/s

Es tracta d'una pluja de l'hemisferi sud que no està massa estudiada. De fet s'han proposat fins a 10 corrents de partícules com a origen. La lluna nova del màxim farà que siga un bon any d'observació.

Monocerótides (019 MON), activitat del 27 de novembre al 17 de desembre amb màxim el 9 de desembre. Radiant en Monoceros (AR=100º, DE=+08º, entre Orió i el Ca Menor). ZHR=3 i velocitat 42 km/s

Es tracta d'una pluja menor que té un pic secundari més tardà que podria confondre's amb les gemínides. Com en el cas anterior la proximitat amb la Lluna nova farà que siga un bon any per a la seua observació.

sigma-Hydrides (016 HYD), activitat del 3 al 14 de desembre amb màxim el 12. Radiant en Hydra (AR=127º, DE=+02º). THZ=3 i velocitat 58km/s

Són meteors ràpids i dèbils i el radiant arribarà a la seua màxima altura al voltant de la mitjanit. La lluna, entre nova i creixent, no serà una gran dificultat per a l'observació.

Geminidas (004 GEM), activitat del 4 al 17 de desembre amb màxim el 14 aproximadament a les 12:30 T.U. Radiant en Gèminis, prop de Castor (AR=112º, DE=+33º). THZ= 120 i velocitat 35km/s

Es tracta de la més fiable de les majors pluges anuals. Els seus meteors són sovint brillants i no són massa ràpids i el seu màxim s'estén quasi durant un dia pel que podrem disfrutar d'estos meteors durant la matinada del 14 i la nit del 15.

El cos progenitor de les Gemínidas és l'asteroide (3200) Phaeton. Esta relació va ser posada de manifest després del descobriment de l'asteroide en 1983 pel satèl·lit IRES i va ser la primera pluja clarament relacionada amb un asteroide. Pareix que aquest asteroide és tan sols un cometa extint que les partícules van ser ejectades fa segles.

Coma Berenícides (020 COM), activitat del 12 al 23 de desembre amb màxim el 16. Radiant en Leo (AR=175º, DE=+18º). THZ= 3 i velocitat 65km/s

Es tracta d'una pluja dèbil de meteors ràpids. La lluna creixent ens dificultarà l'observació al principi de la nit.

Leo minórides de desembre (032 DLM), activitat del 5 de desembre al 4 de febrer i amb màxim el 20. Radiant en Leo Menor (AR=161º, DE=+30º). THZ= 5 i velocitat 64km/s

La proximitat del màxim amb la Lluna plena dificultarà la seua observació.

Úrsidas (015 URS), activitat del 17 al 26 de desembre i amb màxim el 22. Radiant en l'Óssa Menor(AR=217º, DE=+76º). THZ= 10 i velocitat 64km/s

Com en el cas anterior la Lluna plena dificultarà l'observació. En este cas el màxim coincidix amb la Lluna plena.

Enllaços interessants



volver