Està en: INICI > Planetari

El cel de gener de 2019

A principis del mes, concretament el dia 3, la Terra es troba en el seu periheli, és a dir el punt de la seua òrbita en què es troba a la menor distància del Sol. La separació entre la Terra i el Sol és de 147.099.760km, uns 5 milions de km més prop que a principi de juliol quan està en l'afeli.

Este mes també tindrem un eclipsi parcial de Sol el dia 6, encara que només serà visible en el nord-oest d'Àsia i este d'Alaska, i a les 2 setmanes, el dia 21, tindrem un eclipsi de Lluna que serà visible en tota Amèrica i en l'oest d'Europa i África. Des de la nostra localització tan sols ens perdrem el final de l'eclipsi (sempre que els núvols no ho impedisquen).

A més a principis de mes disfrutarem d'una de les pluges d'estreles fugaces més importants de l'any junt amb els persèids i les gemínides. Són les quadràntides, el màxim d'activitat de les quals està el dia 4 de gener.

En les latituds nord, les constel·lacions d'Orió i Taurus continuaran sent les protagonistes d'estes nits, La Via Làctia creua des de Puppis fins a la constel·lació de Cygnus, passant per Canis Minor, Canis Major, Monoceros, Auriga, Perseus, Cassiopeia i Cepheus. Es pot observar el triangle d'hivern, format per les estreles Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) i Betelgueuse d'Orió).

És un bon moment per a detindre'ns en la contemplació dels cúmuls estel·lars oberts de la constel·lació d'Auriga, M36, M37 i M38. També podem aprofitar per a observar els cúmuls M41 en Canis Major, M35 en Gemini, M50 en Monoceros i M46, M47 i M93 en Puppis.I també les nebuloses d'Orió, com M42, la gran Nebulosa d'Orió o el complex de núvols moleculars de la zona del cinturó, amb IC434 i el Nebulós Cap de Cavall, i NGC2024, la Nebulosa de la Flama. En la imatge podem veure. Les dos estreles més brillants són les de l'esquerra del cinturó (Alnitak i Alnilam).

El cel en les latituds sud es veurà dominat per Canopus en Carina i Sirius en Canis Major, junt amb Rigel i Betelgueuse d'Orió, quedant ja més baixa en l'horitzó la rogenca Aldebaran de Taurus. La regió rica de les constel·lacions de Carina i Centaurus estaran ubicades cap al sud-est. El cel es veurà dominat per Orió, Taurus i Gemini en el nord, amb Canis Major i Puppis prop del zenit i en el sud estaran els Núvols de Magallanes, amb les constel·lacions de Carina, Vela i Crux. Es pot observar cap al nord el triangle d'estreles que ens ho indica, format per Betelgeuse en Orió, Sirius en Canis Major i Procyon en Camis Minor. El Gran Núvol de Magallanes se situa molt alta en els cels, sent un moment molt interessant per a intentar observar la Nebulosa de la Taràntula (NGC 2070). Cal destacar que durant este i el següent mes és aconsellable observar els grans cúmuls estel·lars de les Plèiades (M45) i les Hiades (Mel 25), ambdós localitzables en la constel·lació de Taurus.

El Gran Núvol de Magallanes  es veu des de la Terra com una regió aïllada de la Via Làctia, amb les seues pròpies àrees nebuloses i cúmuls estel·lars. És una galàxia irregular situada a uns 163.000 anys-llum que orbita al voltant de la Via Làctia en 1.500 milions d'anys. Moltes de les seues estreles es concentren en un nucli tipus barra amb un extrem corb, per la qual cosa s'ha comparat amb una espiral barrada manca. És rica en gas, pols i estreles jóvens, a més de posseir immenses zones de formació estel·lar, amb l'anteriorment mencionada Nebulosa de la Taràntula (coneguda també com 30 Doradus), de la que es comenta que si es trobarà en la mateixa posició que la famosa Nebulosa d'Orió, seria capaç de projectar ombres a la nit sobre el nostre planeta.

Fem especial menció al cúmul M41, que estarà situat prop del zenit. M41 jau a uns 4 graus quasi exactament al sud de Sirià, l'estrela més brillant del cel. Conté sobre 100 estreles, incloent-hi diverses gegants roges (o taronges), la més brillant és de tipus espectral K3 i magnitud 6,9, i està situada prop del centre del cúmul. Esta estrela és unes 700 vegades més lluminosa que el nostre Sol. Les estreles estan distribuïdes sobre un volum d'uns 25 o 26 anys llum de diàmetre, i totes s'allunyen de nosaltres a 34 km/s. A l'estar a una distància de 2 300 anys llum, apareixen disperses sobre una àrea de 38 minuts d'arc de diàmetre.

Observació de Planetes

Mercuri arribarà a la seua conjunció superior a finals de mes, el dia 30. És per açò que des de la primera setmana del mes deixarà de ser visible per la seua curta separació angular del Sol.

Venus es podrà observar durant unes 3 hores abans de l'alba i amb una magnitud de -3.4. Es desplaçarà per les constel·lacions de Lliura, Escorpió i Ofiüc.

Mart podrà observar-se al voltant de 6 hores després del fosquejar. El seu brillantor anirà disminuint des de 0.6 a 1. Durant este mes es desplaçarà recorrent la constel·lació de Peixos.

Júpiter
podrà veure's entre 2 i 3 h abans de l'alba. La seua magnitud és de -1.4 i durant este mes estarà situat en la constel·lació d'Ofiüc.

Saturn arribarà a la seua conjunció durant els primers dies del mes pel que no serà visible fins a finals de mes durant uns minuts a l'alba. Tindrà una magnitud de 0.8, i estarà localitzat en la constel·lació de Sagitari.
Fases de la Lluna
  • Lluna nova:        dia   6 a les 01:28 T.U. en Sagitari.
  • Quart creixent:  dia 14 a les 06:45 T.U. en Peixos.
  • Lluna plena:      dia  21 a les 05:16 T.U. en Càncer.
  • Quart minvant:  dia 27 a les 21:10 T.U. en Lliura.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 1h.
Altres efemèrides

* 02-gen-2019 - 04:53 T.U. - Saturn en Conjunció (se situa darrere del Sol)
* 03-gen-2019 - 05:20 T.U. - Terra en el Periheli (0.9833 AU = 147.099.760km)
* 04-gen-2019 - Pluja de meteors: Cuadrántidas (010 QUA), activitat del 28 de desembre al 12 de gener amb màxim el 4 de gener a les 2:20h T.U. Radiant en Bouer, AR=230º, DE=+49º. THZ=120 (variable 60-200) i velocitat 41km/s
* 06-gen-2019 - 01:41 T.U. - Eclipsi parcial de sol. Visible en el nord-est d'Àsia i a Alaska.
* 06-gen-2019 - 04:59 T.U. - Venus en la seua màxima elongació oest: 47ºW
* 07-gen-2019 - 00:08 T.U. - Lluna en el seu node descendent
* 09-gen-2019 - 04:29 T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància: 406100km)
* 20-gen-2019 - 22:48 T.U. - Lluna en el seu node ascendent
* 21-gen-2019 - 05:12 T.U. - Eclipsi total de Lluna. Visible en tota Amèrica i parcialment en l'oest d'Europa i África.
* 21-gen-2019 - 19:58 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància: 357300km)
* 30-gen-2019 - 02:46 T.U. - Mercuri en la seua conjunció superior.

Cometes

Durant novembre el cometa que hauria de tindre una magnitud més brillant és el 46P/Wirtanen.

El cometa 46P/Wirtanen. Este és un cometa xicotet que tarda 5.4 anys a recórrer la seua òrbita al voltant del sol. El punt en què passa més prop al sol és per fora de l'òrbita de la Terra.

Va canviar la seua òrbita dos vegades recentment, en dos acostaments a Júpiter, en 1972 i 1984.

Va ser seleccionat per a ser estudiat per la sonda espacial Rosetta, a ser llançada al gener de 2003 (arribaria al cometa 8 anys després, i ho estudiaria entre novembre de 2011 i agost de 2012). No obstant això, un retard en el llançament (a causa de problemes amb el coet Ariane), va obligar a canviar l'objectiu al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko.

El 14 de desembre de 2012 es va produir una pluja de meteors que va ser observada a simple vista. L'origen d'esta pluja va ser el cometa 46P/Wirtanen.

Durant este mes passarà per la constel·lació de Linx fins a arribar a l'Óssa Major. Encara que s'estima que al desembre va arribar al seu màxima brillantor hauria de mantindre's en nivells visuals (magnitud entre 4 i 5) al llarg de gener.

El nou cometa C/2018 V1 (Machholz-Fujikawa-Iwamoto) va ser descobert el dia 7 de Novembre visualment pel senyor Machholz (EUA) i fotogràficament per Shigehisa Fujikawa i Masayuki Iwamoto (Japó).

Pareix que és la primera vegada que este cometa s'acosta a l'interior del Sistema Sola. La seua òrbita quasi parabòlica s'acosta al Sol arribant fins a l'interior de l'òrbita de Mercuri. El seu major acostament al Sol (0.38AU) es produirà a primers de desembre i el màxim acostament a la Terra es va produir a finals de novembre i va arribar a 0.67AU.

Estos cometes que no s'han observat prèviament són difícils de predir en la seua evolució. Poden començar a brillar d'una manera important, cosa que promet un futur espectacular, però passat un temps es poden "apagar" a l'esgotar-se els seus depòsits de gel a causa de la calor solar. Per això les prediccions no deixen de ser això, prediccions i poden ser molt diferents de la realitat que ocórrega. Potser es puga veure el cometa visualment sense instruments o no. De moment els mesuraments no són excessivament concloents.

El seu recorregut durant este mes ho portarà entre les constel·lacions d'Hidra i Virgo i s'estima que pot tindre una magnitud entre 12 i 9.

El cometa 38P/Stephan-Oterma (2018) , és un cos estel·lar de cicle periòdic que viatja en el sistema solar, i que pertany a la família del cometa Halley. Té una òrbita amb una alta excentricitat, inclinat en aproximadament 18° respecte al pla de l'eclíptica . L'afeli s'ubica per fora de l'òrbita d'Urà, a unes 20.92 UA del Sol; mentres el periheli es troba prop de l'òrbita de Mart a 1,57 UA del Sol. Amb les dades subministrats i les observacions realitzades per distints científics es va poder establir que el cometa completa una òrbita d'uns 37,72 anys.

La distància mínima entre el cometa i la Terra sempre és superior a 0,5 unitats astronòmiques, que aconseguix entorn del periheli. L'òrbita del cometa fa que tinga trobades pròximes amb els gegants gasosos Júpiter, Saturn i Urà.

El seu brillantor anirà disminuint des del màxim i s'espera una magnitud d'al voltant de 10. Es desplaçarà poc mantenint-se dins de la constel·lació de Lynx.

El cometa 64P/Swift-Gehrels. Este cometa periòdic va ser descobert el 17 de Novembre de 1889 per l'astrònom nord-americà Lewis Swift, i després de perdre's va ser redescobert en 1973 pel també nord-americà Tom Gehrels. Amb un període de 9.41 anys en esta aparició té el periheli el 3 de Novembre de 2018 a 1.39 U.A. del Sol, i la seua màxima aproximació a la Terra dies abans el 28 d'Octubre a 0.45 U.A. del nostre planeta.

En el mes de gener ja haurà superat la brillantor màxima i s'espera una magnitud entre 9 i 10. Estarà situat entre les constel·lacions d'Àries, Perseu i Taure.

Meteors

ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30é d'ascensió recta i 15é de declinació centrada a uns 12é a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un número variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricòrnides i les delta-aquàridas del sud de juliol i agost.

Des de setembre i fins a primers de desembre les tàurides dominaran l'activitat de la regió de l'Antiheli i per tant es considera que l'ANT està inactiva en eixe període d'activitat.

El centre del radiant d'ANT es desplaça des del sud-est de Gèminis a Càncer al llarg de Gener. S'esperen taxes de l'orde de 2 o 3 meteors a l'hora (THZ=2-3).

A més de les quadràntides i les gamma óssa minòrides tindrem restes de les leo minòrides de desembre (032DLM) que arriben fins als primers dies de febrer.

També el dia 4 de gener podria observar-se meteors procedents del cometa 46P/Wirtanen, encara que no de l'òrbita actual sinó del pas pròxim de 1974, que s'acostarà a 0.00048AU (72000km) i podria oferir THZ al voltant de 10. El seu radiant hauria d'estar en Aquari amb ARA=337, DE=-3r. Açò hauria d'ocórrer el 4 de gener a les 18:26 T.U. pel que els punts d'observació millors serien la Península Ibèrica, amb el radiant a uns 35é, i l'oest del Sàhara, amb l'elevació del radiant a uns 45é.

Cuadrántidas (010 QUA)
, activitat del 28 de desembre al 12 de gener amb màxim el 4 de gener a les 2:20h T.U. Radiant en Bouer, AR=230º, DE=+49º. THZ=120 (variable 60-200) i velocitat 41km/s

Esta pluja d'estreles pren nom de l'antiga constel·lació de Quadrans Muralis, el quadrant mural. Esta va ser una constel·lació creada per Joseph Lalande en 1795 a partir d'estreles al nord de Bouer(Bootes).

La lluna nova del 6 de gener crea un entorn d'observació bo per al moment del màxim. Amb els seus quasi 50ºN el radiant és circumpolar per a moltes localitzacions de l'hemisferi nord arribant a una altura d'observació usable a partir de la mitjanit i millorant fins a l'alba.  El màxim al voltant de les 2h T.U. afavorix les localitzacions d'Europa. Es tracta d'un màxim curt, de fins a 4h de duració. S'afig un nivell de complexitat al separar-se partícules de diferents grandàries i orígens del cometa 96P/Machholz i de l'asteroide 2003 EH1, que es creu que va ser al seu torn el cometa C/1490 Y1EH1 (observat fa uns 500 anys per xinesos, japonesos i coreans). Les partícules més lleugeres poden arribar fins a 14h abans que les visibles i brillants.

Gamma Óssa Minòrides (404 GUM), activitat del 10 al 22 de gener amb el màxim el dia 18. Radiant en Óssa Menor (AR=228º, DE=+67º). THZ=3, velocitat 31 km/s

Es tracta d'una pluja detectada en els últims anys. Considerant la velocitat i el radiant s'han de comportar com les úrsides en aparença. La lluna entre creixent i plena farà que prop del màxim hi haja prou il·luminació i no siga simple l'observació visual.

Enllaços interessants


volver