Està en: INICI > Planetari

El cel de febrer de 2019

M44 pesebre (praesepe, behive) - de la Bitcora de Galileo (J. L. Seldn Quintn)En les latituds nord les constel·lacions de Lleó (amb la seua brillant estrela Regulus), Càncer i Gemini (amb Castor i Pollux) van prenent el relleu i s'alcen alt en el cel. Cap al sud es trobaran Procyon en Canis Minor i Sirià en Canis Major. Pel nord-est comença a fer les seues aparicions Bootes amb la seua magnífica Arcturus.

És un bon moment per a detindre'ns en la contemplació dels cúmuls oberts del Rusc M44 (Prasepe o El Pessebre) i M67, ambdós en Càncer, els cúmuls oberts M48 en Hydra, i el cúmul globular M68, també en Hydra, així com el cúmul obert M35 de Gemini.

M68. De ESA/Hubble & NASA - http://www.spacetelescope.org/images/potw1231a/, CC BY 3.0En el cel en les latituds sud ocuparan una bona posició les constel·lacions de Hydra, Puppis, Carina (amb la seua brillant estrela Canopus) i Vela. Pel sud comença a fer la seua aparició la Creu del Sud, i el nord es veurà dominat per Lleó, Càncer, Gemini i Orió. És un bon moment per a detindre'ns en la contemplació dels cúmuls oberts M46 i M47 de Puppis (observables amb uns prismàtics i a simple vista si les condicions són molt bones), el cúmul obert M41 en Canis Major i M44 en Càncer. Continuen oferint un magnífic espectacle la Gran Nebulosa de Magallanes junt amb la Nebulosa de la Taràntula (NGC 2070), situades en la constel·lació Daurat.

Observació de Planetes 

Mercuri, després del seu conjunció superior de finals de gener, començarà a ser visible durant la segona mitat de febrer. El seu brillantor anirà disminuint i passarà d'una magnitud de -1.1 a mitjan mes fins a 0.1 a finals i s'anirà desplaçant entre Aquari i Peixos. 

Venus es podrà observar durant unes 2 hores abans de l'alba i amb una magnitud de -3.6. Es desplaçarà per la constel·lació Sagitari. 

Mart podrà observar-se al voltant de 5 hores després del fosquejar. El seu brillantor anirà disminuint des de 1.1 a 1.4. Durant este mes es desplaçarà recorrent la constel·lació de Peixos i la d'Àries.

Júpiter podrà veure's entre 4 i 5h abans de l'alba. Durant este mes recorrerà la constel·lació d'Ofiüc i la seua magnitud és de -1.5.

Saturn es veurà entre 2 i 3 hores abans de l'alba. Tindrà una magnitud de 0.8, i estarà localitzat en la constel·lació de Sagitari. 

Fases de la Lluna 
  • Lluna nova: dia 4 a les 21:04 T.U. en Capricorn.
  • Quart creixent: dia 12 a les 22:26 T.U. en Taure.
  • Lluna plena: dia 19 a les 15:53 T.U. en Lleó.
  • Quart minvant: dia 26 a les 11:28 T.U. en Escorpió
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 1h. 

Altres efemèrides

* 03-feb-2019 - 06:35 T.U. - Lluna en el seu node descendent
* 05-feb-2019 - 09:26 T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància 406600 km)
* 17-feb-2019 - 09:06 T.U. - Lluna en el seu node ascendent
* 19-feb-2019 - 09:06 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 356800 km)
* 27-feb-2019 - 00:59 T.U. - Mercuri en la seua màxima elongació este: 18.1ºE

Cometes

Durant este mes de febrer tindrem com a cometes més brillants el C/2018 Y1 (Iwamoto) i el 46P/Wirtanen, que, amb una magnitud 7, estaran dins del marge que permet observar-los amb prismàtics mentres que els següents, amb una magnitud aproximada d'11, ja només seran observables amb telescopi. Eixos següents són el 38P/Stephan-Oterma, el 64P/Swift-Gehrels i el C/2018 L2 (ATLES).

El cometa 46P/Wirtanen. Este és un xicotet cometa que tarda 5.4 anys a recórrer la seua òrbita al voltant del sol. El punt en què passa més prop al sol és per fora de l'òrbita de la Terra. Va canviar la seua òrbita dos vegades recentment, en dos acostaments a Júpiter, en 1972 i 1984.

Va ser seleccionat per a ser estudiat per la sonda espacial Rosetta, a ser llançada al gener de 2003 (aconseguiria al cometa 8 anys després, i ho estudiaria entre novembre de 2011 i agost de 2012). No obstant això, un retard en el llançament (a causa de problemes amb el coet Ariane), va obligar a canviar l'objectiu al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko.

El 14 de desembre de 2012 es va produir una pluja de meteors que va ser observada a simple vista. L'origen d'esta pluja va ser el cometa 46P/Wirtanen.

Després d'haver aconseguit el seu màxima brillantor Al Desembre, durant el passat mes de Gener el cometa 46P/Wirtanen va continuar amb el seu descens de brillantor baixant de la magnitud 5 fins a la magnitud 7.5. A l'allunyar-se del Sol i de la Terra, Al Febrer el cometa continuarà perdent brillantor. Des de l'hemisferi boreal i latituds equatorials el cometa 46P/Wirtanen serà observable Al Febrer durant tota la nit situat en la constel·lació de l'Óssa major, a major altura a mitjanit quan estarà quasi en el zenit des de 40°N, alt des de 20°N i a mitja altura des de prop de l'equador. Des de l'hemisferi austral començarà a ser observable a partir de mitjan de Febrer, quan estarà a molt baixa altura sobre l'horitzó Nord i només a mitjanit:

El nou cometa C/2018 Y1 (Iwamoto) va ser descobert el 20 de desembre de 2018 per Masayuti Iwamoto, que poques setmanes abans havia descobert el C/2018 V1 (Machholz-Fujikawa-Iwamoto).

Pareix que es tracta d'un cometa de molt llarg període. Encara que la seua coma ha anat augmentant, fent que passe de magnitud 11 a 8 al llarg de gener, encara no s'ha detectat cua. Al Febrer el cometa ja és observable amb prismàtics en magnitud 8 i continuarà augmentant molt ràpidament de brillantor. El 7 de Febrer aconseguirà el seu periheli a una distància de 1.29 U.A. del Sol i amb una brillantor ja en magnitud 7, per a continuar augmentant fins a la seua màxima aproximació a la Terra que serà el dia 13 de Febrer a una distància de 0.30 U.A. del nostre planeta. En eixe moment arribarà al seu màxim amb una brillantor que podria estar en magnitud 6.5 o potser un poc més brillant, per la qual cosa serà observable fàcilment per mitjà de xicotets prismàtics inclús des de llocs amb una contaminació lumínica moderada. Entre ambdós esdeveniments, periheli i perigeu, el dia 9 la Terra creuarà el pla orbital del cometa pel que serà al voltant d'eixe dia quan existisca la possibilitat de registrar cua de pols, si és que té quelcom d'ella. En la segona quinzena de Febrer el cometa començarà a baixar de brillantor tan ràpidament com va augmentar, acabant el mes en la magnitud 8.5 ja al límit de la seua visió per mitjà de prismàtics.

Observable des de totes les latituds, al Febrer el cometa Iwamoto va a desplaçar-se ràpidament en el cel, començarà a principis de mes sent observable durant la segona mitat de la nit en la constel·lació de Virgo guanyat altura des de l'hemisferi nord i perdent-la des de l'hemisferi sud. En el transcurs dels dies anirà movent-se cap al cel de la primera mitat de la nit creuant la constel·lació de Càncer i entrant en Gèminis, situant-se molt alt des de l'hemisferi nord i a baixa altura sobre l'horitzó Nord vist des de l'hemisferi sud. Cap a finals de mes estarà situat en la constel·lació d'Auriga.

El cometa 38P/Stephan-Oterma (2018) , és un cos estel·lar de cicle periòdic que viatja en el sistema solar, i que pertany a la família del cometa Halley. Té una òrbita amb una alta excentricitat, inclinat en aproximadament 18° respecte al pla de l'eclíptica . L'afeli s'ubica per fora de l'òrbita d'Urà, a unes 20.92 UA del Sol; mentres el periheli es troba prop de l'òrbita de Mart a 1,57 UA del Sol. Amb les dades subministrats i les observacions realitzades per distints científics es va poder establir que el cometa completa una òrbita d'uns 37,72 anys.

La distància mínima entre el cometa i la Terra sempre és superior a 0,5 unitats astronòmiques, que aconseguix entorn del periheli. L'òrbita del cometa fa que tinga trobades pròximes amb els gegants gasosos Júpiter, Saturn i Urà.

Durant el passat mes de Gener el cometa 38P/Stephan-Oterma va començar a baixar més ràpidament de brillantor passant de la magnitud 10 a l'11. Al Febrer el cometa continuarà baixant de brillantor des de la magnitud 11 a la 12, sent només observable visualment per mitjà de telescopis de gran obertura o bé fotogràficament. Des de l'hemisferi nord serà observable durant tota la nit, aconseguint la seua màxima altura a mitjanit, en la constel·lació de Lynx (linx). Des de latituds equatorials serà també observable tota la nit però només a principis de Febrer i a mitja altura cap a la mitjanit, en la segona quinzena estarà millor posicionat en la primera mitat de la nit. Des de l'hemisferi sud a penes es podrà veure uns minuts a mitjanit i a molt baixa altura sobre l'horitzó Nord.

El cometa 64P/Swift-Gehrels. Este cometa periòdic va ser descobert el 17 de Novembre de 1889 per l'astrònom nord-americà Lewis Swift, i després de perdre's va ser redescobert en 1973 pel també nord-americà Tom Gehrels. Amb un període de 9.41 anys en esta aparició té el periheli el 3 de Novembre de 2018 a 1.39 U.A. del Sol, i la seua màxima aproximació a la Terra dies abans el 28 d'Octubre a 0.45 U.A. del nostre planeta.

Contra tot pronòstic el cometa 64P/Swift-Gehrels ha romàs excepcionalment actiu des del seu periheli a principis de Novembre, tant que a pesar d'haver-se allunyat de 0.5 a 1 U.A. de la Terra s'ha mantingut fins fa poc per damunt de la magnitud 9. Si finalment es confirma que el cometa ha cessat la seua activitat, Al Febrer perdria ràpidament brillantor baixant des de la magnitud 10 a la 12 o inclús menys, deixant de ser observable amb xicotets telescopis i necessitant-se majors obertures o fotografia per a poder registrar-ho. Des de l'hemisferi nord i latituds equatorials serà observable durant la primera mitat de la nit, molt alt cap a l'Oest, en la constel·lació de Taure i desplaçant-se cap a l'Est. Des de l'hemisferi sud es podrà observar al principi de la nit a baixa altura sobre l'horitzó Nord-oest:

Meteors

ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30º d'ascensió recta i 15º de declinació centrada a uns 12º a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un número variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricòrnides i les delta-aquàrides del sud de juliol i agost.

Des de setembre i fins a primers de desembre les tàurides dominaran l'activitat de la regió de l'Antiheli i per tant es considera que l'ANT està inactiva en eixe període d'activitat.

El centre del radiant d'ANT es desplaça al llarg de la constel·lació de Lleó (quelcom cap al sud) durant el mes de febrer. S'esperen taxes de l'orde de 2 o 3 meteors a l'hora (THZ=2-3).

Alfa-Centàurides (102 ACE), activitat del 31 de gener al 20 de febrer amb màxim el 8 de febrer. Radiant en Centaure (ARA=210é, DE=-59), THZ variable, aproximadament 6, encara que potser arribant a més de 25 i velocitat 58km/s.

Esta és una de les pluges principals de l'estiu de l'hemisferi sud i ocasionalment inclou bòlids i meteors brillants. Encara que durant la dècada dels 90 i els 2000 el THZ ha sigut d'al voltant de 6. No obstant això anteriorment, durant els anys 1974 i 1980 i, recentment, en 2015 va haver-hi augments que van arribar a 20-30 meteors per hora.
El radiant és quasi circumpolar en la major part de l'hemisferi sud habitat i està a una altura acceptable per a l'observació una vegada entrada la nit. Enguany el màxim està uns dies després de la lluna nova i per tant les nits seran fosques i favorables per a l'observació.

Enllaços interessants


volver