Està en: INICI > Planetari

El cel de març de 2019

Este mes tindrem el pas de l'estació d'hivern a la de primavera el dia 20 de març a les 21h 58m T.U. En l'hemisferi sud ocorrerà el contrari, o siga, es passarà de l'estiu a la tardor. A este esdeveniment se li denomina equinocci. L'equinocci és aquell instant en què, per trobar-se el Sol sobre l'Equador, els dies i les nits són iguals en tot la Terra. La primavera conclourà amb el solstici d'estiu el dia 21 de juny a les 15:54 T.U.

A més, el diumenge 31 de març canviarem a l'horari d'estiu, a les 2:00 s'avancen una hora els rellotges, passant en eixe moment a ser les 3:00, amb la qual cosa eixe dia al final tindrà només 23 hores.

Els equinoccis són els dos punts de l'esfera celeste en què l'eclíptica talla l'equador celeste i es diuen "primer punt d'àries o equinocci vernal" i "primer punt de lliura o equinocci de tardor". L'equinocci vernal es produïx entorn del 20-21 de març, i dóna pas a la primavera en l'hemisferi nord i a la tardor en l'hemisferi sud (en este cas es denomina equinocci tardorenc). L'equinocci tardorenc es produïx entorn del 22-23 de setembre, donant pas a la tardor en l'hemisferi nord i a la primavera en l'hemisferi sud.

Cinturon de OrinEn les latituds nord, les constel·lacions d'Orió i Taurus continuaran sent les protagonistes d'estes nits. Es pot observar el triangle d'hivern, format per les estreles Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) i Betelgueuse d'Orió).

És un bon moment per a detindre'ns en la contemplació dels cúmuls estel·lars oberts de la constel·lació d'Auriga, M36, M37 i M38. També podem aprofitar per a observar els cúmuls M41 en Canis Major, M35 en Gemini, M50 en Monoceros l'Unicorn)i M46, M47 i M93 en Puppis.I també les nebuloses d'Orió, com M42, la gran Nebulosa d'Orió o el complex de núvols moleculars de la zona del cinturó, amb IC434 i el Nebulós Cap de Cavall, i NGC2024, la Nebulosa de la Flama. En la imatge podem veure. Les dos estreles més brillants són les de l'esquerra del cinturó (Alnitak i Alnilam).

A la primavera, igual que a la tardor, la característica del cel nocturn s'haurà alterat. De nou tornarem a mirar cap a l'espai intergalàctic. En esta estació, el cel està caracteritzat per una gran extensió de firmament molt lliure d'estreles que els astrònoms denominen el regne de les galàxies.

Galaxia Remolino, Messier 51Desde Ursa Major cap al sud passant per Cans Venatici, Coma Berenices i Virgo s'estén una finestra a través de la qual podem observar amb els nostres telescopis centenars de galàxies situades a impressionants distàncies. M94, situada en Cans Venatici, és una lluminosa espiral que se'ns mostra de front, trobant-se a una distància de nosaltres de 14 milions d'anys llum (1 any llum és la distància que la llum recorre en un any, equivalent a 9.460.000.000.000 km., o siga 63.240 U.A.). La distància de la famosa Galàxia Remolí, M51, és d'uns 37 milions d'anys llum. El grup de galàxies que hi ha en el cúmul de Virgo estan situades en una regió de l'Univers des de la qual la llum necessita uns 40 milions d'anys per a arribar a la Terra.


Observació de Planetes

Mercuri tindrà a mitjan mes, concretament el dia 15, la seua pròxima conjunció inferior. Açò farà que la seua visibilitat siga bàsicament nul·la a partir de la primera setmana.  El seu brillantor anirà disminuint des de 0.1 fins a magnitud entre 1.5 i 2 abans de desaparéixer.  S'anirà desplaçant per la constel·lació de Peixos.

Venus es podrà observar durant unes 2 hores abans de l'alba i amb una magnitud de -3.5. Es desplaçarà per la constel·lació Capricorn.

Mart podrà observar-se entre 4 i 5 hores després del fosquejar. El seu brillantor anirà disminuint des de 1.4 a 1.6. Durant este mes es desplaçarà recorrent la constel·lació d'Àries i Taure.

Júpiter podrà veure's entre 5 i 6h abans de l'alba. Durant este mes recorrerà la constel·lació d'Ofiüc i la seua magnitud és de -1.7.

Saturn es veurà entre 3 i 4 hores abans de l'alba. Tindrà una magnitud de 0.8, i estarà localitzat en la constel·lació de Sagitari.

Fases de la Lluna
  • Lluna nova:           dia   6 a les 16:04 T.U. en Aquari.
  • Quart creixent:      dia 14 a les 10:27 T.U. en Taure
  • Lluna plena:          dia 21 a les 01:43 T.U. en Virgo.
  • Quart minvant:      dia 28 a les 04:10 T.U. en Sagitari.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 1h.

Altres efemèrides

* 01-mar-2019 - 06:23 T.U. - Lluna en la seua màxima declinació sud: 21.6ºS
* 02-mar-2019 - 11:03 T.U. - Lluna en el seu node descendent.
* 04-mar-2019 - 11:25 T.U. - Lluna en l'apogeu (distància 406400km)
* 07-mar-2019 - 00:48 T.U. - Neptú en conjunció.
* 14-mar-2019 - Pluja de meteors: gamma-Nórmids.
* 15-mar-2019 - 01:43 T.U. - Mercuri en la seua conjunció inferior.
* 15-mar-2019 - 17:59 T.U. - Lluna en la seua màxima declinació nord: 21.8ºN
* 16-mar-2019 - 16:22 T.U. - Lluna en el seu node ascendent
* 19-mar-2019 - 19:47 T.U. - Lluna en el perigeu (distància 359400km)
* 20-mar-2019 - 21:58 T.U. - Equinocci Vernal. Inici de la primavera
* 28-mar-2019 - 13:02 T.U. - Lluna en la seua màxima declinació sud: 21.9ºS
* 29-mar-2019 - 13:08 T.U. - Lluna en el seu node descendent.

Cometes

Durant este mes de febrer tindrem com a cometes més brillants el C/2018 Y1 (Iwamoto) i el 46P/Wirtanen, que, encara que ja estan disminuint de brillantor, seguixen amb magnituds de 8 i 10 previstes per a març.

El nou cometa C/2018 Y1 (Iwamoto) va ser descobert el 20 de desembre de 2018 per Masayuti Iwamoto, que poques setmanes abans havia descobert el C/2018 V1 (Machholz-Fujikawa-Iwamoto).

Pareix que es tracta d'un cometa de molt llarg període. Encara que la seua coma ha anat augmentant, fent que passe de magnitud 11 a 8 al llarg de gener, encara no s'havia detectat cua. Al Febrer el cometa ja va ser observable amb prismàtics en magnitud 8 i va continuar augmentant molt ràpidament de brillantor. El 7 de Febrer va aconseguir el seu periheli a una distància de 1.29 U.A. del Sol i amb una brillantor ja en magnitud 7, per a continuar augmentant fins a la seua màxima aproximació a la Terra que seria el dia 13 de Febrer a una distància de 0.30 U.A. del nostre planeta. Justament llavors va arribar al seu màxim amb una brillantor que podria estar en magnitud 6.5 o potser un poc més brillant. Entre ambdós esdeveniments, periheli i perigeu, el dia 9 la Terra va creuar el pla orbital del cometa pel que existia la possibilitat de registrar cua de pols, si és que té quelcom d'ella. En la segona quinzena de Febrer el cometa va començar a baixar de brillantor tan ràpidament com va augmentar, acabant el mes en la magnitud 8.5 ja al límit de la seua visió per mitjà de prismàtics. Al març continua el seu descens de brillantor.

Al llarg del mes de març romandrà quasi estable entre les constel·lacions d'Auriga i Perseu pel que serà bàsicament visible des de l'hemisferi nord.

El cometa 46P/Wirtanen. Este és un xicotet cometa que tarda 5.4 anys a recórrer la seua òrbita al voltant del sol. El punt en què passa més prop al sol és per fora de l'òrbita de la Terra. Va canviar la seua òrbita dos vegades recentment, en dos acostaments a Júpiter, en 1972 i 1984.

Va ser seleccionat per a ser estudiat per la sonda espacial Rosetta, a ser llançada al gener de 2003 (arribaria al cometa 8 anys després, i ho estudiaria entre novembre de 2011 i agost de 2012). No obstant això, un retard en el llançament (a causa de problemes amb el coet Ariane), va obligar a canviar l'objectiu al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko.

El 14 de desembre de 2012 es va produir una pluja de meteors que va ser observada a simple vista. L'origen d'esta pluja va ser el cometa 46P/Wirtanen.

Després d'haver arribat a la seua màxima brillantor Al desembre, durant el passat mesos de gener i febrer el cometa 46P/Wirtanen va continuar amb el seu descens de brillantor baixant de la magnitud 5 fins a la magnitud 10 A l'allunyar-se del Sol i de la Terra, al març el cometa continuarà perdent brillantor. Des de l'hemisferi boreal i latituds equatorials el cometa 46P/Wirtanen serà observable al març durant tota la nit situat entre les constel·lacions d'Óssa major, Linx i Lleó Menor.
Meteors

ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30é d'ascensió recta i 15é de declinació centrada a uns 12é a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un nombre variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricòrnides i les delta-aquàrides del sud de juliol i agost.

Des de setembre i fins a primers de desembre les tàurides dominaran l'activitat de la regió de l'Antiheli i per tant es considera que l'ANT està inactiva en eixe període d'activitat.

El centre del radiant d'ANT es desplaça al llarg de la constel·lació de Virgo (quelcom cap al sud) durant el mes de març. S'esperen taxes de l'orde de 2 o 3 meteors a l'hora (THZ=2-3) encara que podrien aparéixer increments en diferents posicions (per exemple al voltant del17 de març).

gamma-Nòrmides (118 GNO), activitat entre el 25 de febrer i el 28 de març amb màxim el 15 de març. THZ=6, radiant en Norma (ARA=239º, DE=-50º). Velocitat=56 km/s

Es tracta d'una pluja de l'hemisferi sud i durant la major part del seu període d'activitat són indistingibles de la taxa esporàdica de fons. Tan sols durant el màxim puja per damunt de 3 fins valors de 6.

L'observació serà favorable a partir de la mitjanit quan el radiant ja està a una altura raonable i la lluna creixent ha desaparegut. Altres possibles màxims tardans es veurien obstaculitzats per la lluna plena.

Enllaços interessants


volver