Està en: INICI > Planetari

El cel de abril de 2019

A la primavera, igual que a la tardor, la característica del cel nocturn s'haurà alterat. De nou tornarem a mirar cap a l'espai intergalàctic. En esta estació, el cel està caracteritzat per una gran extensió de firmament molt lliure d'estreles que els astrònoms denominen el regne de les galàxies.
 
M81, M82L'Óssa Major s'alçarà molt alt durant la primera part de la nit en els cels boreals. Seguint la corba que formen Megrez, Alioth, Mizar i Alkaid (en el carro), arribarem fins a la bella Arcturus en el Bouer (Bootes), i continuant amb esta corba arribem a l'estrela més brillant de Spica en Virgo. El sud-oest estarà dominat per Regulus de Lleó. Podem aprofitar l'altura de l'Óssa Major per a contemplar la fantàstica Galàxia de Bode (M81), una de les galàxies espirals més brillants dels cels del nord. Molt pròxima a ella, es troba la Galàxia del Cigarro (M82), tractant-se d'un núvol d'estreles irregular i en període d'intensa formació estel·lar a causa d'una trobada amb la Galàxia de Bode en les últimes desenes de milions d'anys. La contemplació d'ambdós al mateix temps en un ocular pels astrònoms aficionats és una de les experiències més gratificants.

Cumulo de Virgo (M87 abajo izda), por Chris Mihos (ESO)En els cels australs es trobaran molt prop del zenit, a mitjanit, Centaurus i Crux, una zona molt rica en cúmuls globulars, d'on el més destacable és NGC 5139 (també denominat, curiosament, omega de Centauri), el qual a simple vista pareix una estrela gegant i borrosa, però que amb uns prismàtics brinda una imatge espectacular, sent el cúmul més brillant dels cels. El nord es veurà dominat per un triangle format per Spica en Virgo, Arcturus a Bootes i Regulus en Lleó. Es tracta d'un magnífic moment per a contemplar la totalitat de les galàxies que componen el cúmul de Virgo. El Cúmul de Virgo és un cúmul de galàxies situat aproximadament a una distància 59 milions d'anys-llum en direcció de la constel·lació de Virgo. Conté unes 1.300 galàxies, encara que potser arriben a ser fins a 2.000 i forma la regió central del major Supercúmul Local, del qual forma també part el Grup Local, grup a què pertany la pròpia Via Làctia. Galàxies del catàleg Messier que pertanyen al Cúmul de Virgo: M49, M58, M59, M60, M61, M84, M85, M86, M87, M88, M89, M90, M91, M98, M99 i M100.

Observació de Planetes

Mercuri, després de la seua conjunció inferior de març, s'anirà allunyant de la Terra i per tant disminuint de brillantor fins que a finals de mes deixarà de ser observable per acostar-se a la seua conjunció superior de maig. Açò farà que la seua visibilitat siga bàsicament nul·la cap al final del mes. El seu brillantor anirà augmentant des de 0.9 a 0 de magnitud i recorrerà les constel·lacions d'Aquari, Cetus i Peixos.

Venus es podrà observar menys de 2 hores abans de l'alba i amb una magnitud de -3.4. Es desplaçarà per les constel·lacions d'Aquari, Cetus i Peixos.

Mart podrà observar-se entre 4 i 5 hores després del fosquejar. El seu brillantor anirà disminuint des de 1.6 a 1.8. Durant este mes es desplaçarà recorrent la constel·lació de Taure.

Júpiter podrà
veure's entre 6 i 7h abans de l'alba. Durant este mes estarà estable dins de la constel·lació d'Ofiüc i la seua magnitud és de -1.9.

Saturn
es veurà entre 4 i 5 hores abans de l'alba. Tindrà una magnitud de 0.7, i estarà localitzat en la constel·lació de Sagitari.

Fases de la Lluna
  • Lluna nova:        dia   5 a les 16:04 T.U. en Cetus.
  • Quart creixent:   dia 12 a les 10:27 T.U. en Gèminis.
  • Lluna plena:       dia 19 a les 01:43 T.U. en Virgo.
  • Quart minvant:   dia 26 a les 04:10 T.U. en Capricorn.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 2h.

Altres efemèrides

* 01-abr-2019 - 00:14 T.U. - Lluna en l'apogeu (distància 405600km)
* 11-abr-2019 - 18:59 T.U. - Mercuri en la seua màxima elongació oest: 27.7ºW
* 11-abr-2019 - 23:59 T.U. - Lluna, màxima declinació nord: 22ºN
* 12-abr-2019 - 18:08 T.U. - Lluna en el seu node ascendent
* 16-abr-2019 - 00:14 T.U. - Lluna en el perigeu (distància 364200km)
* 22-abr-2019 - Pluja de meteors: Lírids
* 23-abr-2019 - 00:96 T.U. - Urà en conjunció
* 24-abr-2019 - 21:22 T.U. - Lluna, màxima declinació sud: 22.1ºS
* 25-abr-2019 - 15:02 T.U. - Lluna en el seu node descendent
* 28-abr-2019 - 18:20 T.U. - Lluna en l'apogeu (distància 404600km)

Cometes

Durant este mes de febrer tindrem com a cometes més brillants el C/2018 Y1 (Iwamoto) i el 46P/Wirtanen, que, encara que ja estan disminuint de brillantor, seguixen amb magnituds d'11 i 13 previstes per a abril.

El nou cometa C/2018 Y1 (Iwamoto) va ser descobert el 20 de desembre de 2018 per Masayuti Iwamoto, que poques setmanes antes havia descobert el C/2018 V1 (Machholz-Fujikawa-Iwamoto). 

Pareix que es tracta d'un cometa de molt llarg període. Encara que la seua coma ha anat augmentant, fent que passe de magnitud 11 a 8 al llarg de gener, encara no s'havia detectat cua. En Febrer el cometa ja va ser observable amb prismàtics en magnitud 8 i va continuar augmentant molt ràpidament de brillantor. El 7 de Febrer va arribar al seu periheli a una distància de 1.29 U.A. del Sol i amb una brillantor ja en magnitud 7, per a continuar augmentant fins a la seua màxima aproximació a la Terra que seria el dia 13 de Febrer a una distància de 0.30 U.A. del nostre planeta. Llavors va arribar al seu màxim amb una brillantor que podria estar en magnitud 6.5 o potser un poc més brillant. Entre ambdós esdeveniments, periheli i perigeu, el dia 9 la Terra va creuar el pla orbital del cometa pel que existia la possibilitat de registrar cua de pols, si és que té quelcom d'ella. En la segona quinzena de Febrer el cometa va començar a baixar de brillantor tan ràpidament com va augmentar, acabant el mes en la magnitud 8.5 ja al límit de la seua visió per mitjà de prismàtics. Al març i abril continua el seu descens de brillantor.

Al llarg dels mesos de març a juny romandrà quasi estable entre les constel·lacions d'Auriga i Perseu pel que serà bàsicament visible des de l'hemisferi nord.

El cometa 46P/Wirtanen. Este és un xicotet cometa que tarda 5.4 anys a recórrer la seua òrbita al voltant del sol. El punt en què passa més prop al sol és per fora de l'òrbita de la Terra. Va canviar la seua òrbita dos vegades recentment, en dos acostaments a Júpiter, en 1972 i 1984.

Va ser seleccionat per a ser estudiat per la sonda espacial Rosetta, a ser llançada al gener de 2003 (arribaria al cometa 8 anys després, i ho estudiaria entre novembre de 2011 i agost de 2012). No obstant això, un retard en el llançament (a causa de problemes amb el coet Ariane), va obligar a canviar l'objectiu al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko.

El 14 de desembre de 2012 es va produir una pluja de meteors que va ser observada a simple vista. L'origen d'esta pluja va ser el cometa 46P/Wirtanen.

Després d'haver arribat a la seua màxima brillantor al desembre, durant el passat mesos de gener i febrer el cometa 46P/Wirtanen va continuar amb el seu descens de brillantor baixant de la magnitud 5 fins a la magnitud 10 A l'allunyar-se del Sol i de la Terra, en els mesos següents el cometa continuarà perdent brillantor. Des de l'hemisferi boreal i latituds equatorials el cometa 46P/Wirtanen serà observable a l'abril durant gran part de la nit situat entre les constel·lacions de Lleó Menor i Lleó.

El cometa 78P/Gehrels, també conegut com Gehrels 2, és un cometa periòdic de la família de Júpiter amb un període orbital de 7.22 anys. Va ser descobert per Tom Gehrels en el "Lunar and Planetari Laboratory" d'Arizona, EUA. utilitzant imatges de l'Observatori de la Muntanya Palomar.

Durant el mes d'abril estarà situat entre les constel·lacions de Peixos, Àries i Taure. La seua magnitud prevista està entre 12 i 13 que serà també el seu màxim si no hi ha cap sorpresa.

Meteors

ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30é d'ascensió recta i 15é de declinació centrada a uns 12º a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un nombre variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricòrnides i les delta-aquàrides del sud de juliol i agost.

Des de setembre i fins a primers de desembre les tàurides dominaran l'activitat de la regió de l'Antiheli i per tant es considera que l'ANT està inactiva en eixe període d'activitat.

A l'abril el centre del radiant d'ANT es desplaça al llarg de la constel·lació de Virgo (quelcom cap al sud, des de les proximitats de Spica) i arriba als límits de Lliura amb Escorpió a finals del mes. S'esperen taxes de l'orde de 2 o 4 meteors a l'hora (THZ=2-4).
L'activitat dels meteors s'incrementarà cap a finals d'abril i primers de maig, especialment a causa de pluges els màxims del qual es produïxen de dia. La lluna plena del 19 impedirà l'observació de les Lyridas (006 LYR) que tenen el màxim el 23 d'abril al voltant de la mitjanit. I la lluna minvant ens deixarà poc de temps d'observació i tan sols després de la posta de sol per a poder observar el màxim de les pi-Púppides (137 PPU) que es preveu per a poc abans de l'alba del dia 24.

Líridas (006 LYR), activitat entre el 14 i el 30 d'abril, amb el màxim el dia 23 al voltant de les 0h T.U. THZ=18, Radiant en Hèrcules, acostant-se a Lyra (AR=271º, DE=+34º). Velocitat=49 km/s

La Lluna impedirà una bona observació visual. Es tracta d'una pluja essencialment de l'hemisferi nord.

pi-Púppidas (137 PPU), activitat del 15 al 28 d'abril, amb màxim el dia 24 al voltant de les 6h T.U. THZ=Varialble. Radiant en Puppis (AR=110º, DE=-45º). Velocitat 18 km/s

Com en el cas de les Lírides la lluna dificultarà molt la seua observació. En este cas es tracta d'una pluja de l'hemisferi sud amb meteors molt lents.

Enllaços interessants


volver