Està en: INICI > Planetari

El cel de maig de 2019

En l'hemisferi nord, la duració dels dies augmenta de forma progressiva a l'acostar-se l'estiu i limita l'observació durant les primeres hores de la nit, en canvi, els habitants de l'hemisferi sud comencen a tindre nits més llargues.

L'Óssa Major s'alçarà molt alt durant la primera part de la nit en els cels boreals. Seguint la corba que formen Megrez, Alioth, Mizar i Alkaid (en el carro), arribarem fins a la bella Arcturus a Bootes, i continuant amb esta corba arribarem a l'estrela més brillant de Spica en Virgo. El sud-oest estarà dominat per Regulus de Leo. Podem aprofitar per a observar dos galàxies brillants: M101 o Galàxia del Molinet, situada en la Ursa Major, sent una de les espirals de Gran Disseny més destacades del cel; i M51 o Galàxia del Remolí, situada en Canes Venatici, que té una pronunciada estructura espiral com resultat de l'actual trobada de M51 amb la seua veïna, NGC 5195. Ambdós s'observen com a núvols difusos amb uns prismàtics. Per a poder observar les seues estructures és necessària la utilització d'un telescopi.

Cumulo de Virgo (M87 abajo izda), por Chris Mihos (ESO)En els cels australs es trobaran molt prop del zenit, a mitjanit, Centaurus i Crux, una zona molt rica en cúmuls globulars, d'on el més destacable és NGC 5139 (també denominat, curiosament, omega de Centauri), el qual a simple vista pareix una estrela gegant i borrosa, però que amb uns prismàtics brinda una imatge espectacular, sent el cúmul més brillant dels cels. El nord es veurà dominat per un triangle format per Spica en Virgo, Arcturus a Bootes i Antares en Scorpio. Es tracta d'un magnífic moment per a contemplar la totalitat de les galàxies que componen el cúmul de Virgo. El Cúmul de Virgo és un cúmul de galàxies situat aproximadament a una distància 59 milions d'anys-llum en direcció de la constel·lació de Virgo. Conté unes 1.300 galàxies, encara que potser arriben a ser fins a 2.000 i forma la regió central del major Supercúmul Local, del qual forma també part el Grup Local, grup a què pertany la pròpia Via Làctia. Galàxies del catàleg Messier que pertanyen al Cúmul de Virgo: M49, M58, M59, M60, M61, M84, M85, M86, M87, M88, M89, M90, M91, M98, M99 i M100. (La imatge, de Chris Mihos, correspon part del cúmul de Virgo, amb M87, la de la primera imatge d’un forat negre M87*, baix a l'esquerra, i cercles tapant les estreles de la Via Làctia)

Durant el mes de maig es pot admirar la pluja de meteors Eta-Aquàrides, però com el seu radiant està quasi en l'equador celeste, a penes es veuen en les latituds més septentrionals. La impressionant pluja de les Eta Acuáridas arriba a la seua màxima intensitat cap al 6 de maig, quan en una hora és possible contemplar fins mig centenar estreles fugaç ràpides que pareixen irradiar des dels voltants de l'estrela Eta Aquarii, situada quasi exactament en l'equador celeste. Les Eta-Aquàrides procedixen de la pols del cometa Halley.

Observació de Planetes


Mercuri
no serà visible excepte potser a principis de mes ja que el dia 21 tenim la conjunció superior. El seu brillantor anirà augmentant conforme disminuïx la seua separació angular fins a la conjunció i recorrerà les constel·lacions de Peixos, Àries i Taure.

Venus es podrà observar al voltant de 1h abans de l'alba i amb una magnitud de -3.3. Es desplaçarà per les constel·lacions de Peixos i Àries.

Mart podrà observar-se al voltant de 3 hores després del fosquejar. El seu brillantor anirà disminuint des de 1.8 a 2. Durant este mes es desplaçarà recorrent les constel·lacions de Taure i Gèminis.

Júpiter podrà veure's entre 7 i 8h abans de l'alba. Durant este mes estarà estable dins de la constel·lació d'Ofiüc i la seua magnitud és de -2.1.

Saturn es veurà entre 5 i 7 hores abans de l'alba. Tindrà una magnitud de 0.5, i estarà localitzat en la constel·lació de Sagitari.

Fases de la Lluna
  • Lluna nova:           dia   4 a les 22:45 T.U. en Àries.
  • Quart creixent:      dia 12 a les 01:12 T.U. en Lleó.
  • Lluna plena:          dia 18 a les 21:11 T.U. en Lliura.
  • Quart minvant:      dia 26 a les 16:34 T.U. en Aquari.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 2h.

Altres efemèrides

* 06-mai-2019 - Pluja de Meteors: Eta-Aquàrides.
* 09-mai-2019 - Pluja de Meteors: Eta-Lyrides
* 09-mai-2019 - 05:46 T.U. - Lluna, màxima declinació nord: 22.2° N
* 09-mai-2019 - 18:50 T.U. - Lluna en el seu node ascendent.
* 13-mai-2019 - 21:53 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 369000km)
* 21-mai-2019 - 12:59 T.U. - Mercuri en conjunció superior.
* 22-mai-2019 - 06:41 T.U. - Lluna, màxima declinació sud: 22.3° S
* 22-mai-2019 - 19:12 T.U. - Lluna en el seu node descendent.
* 26-mai-2019 - 13:27 T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància 404600km)

Cometes

Durant este mes de maig tindrem com a cometa més brillant el C/2018 Y1 (Iwamoto), que encara que ja està disminuint de brillantor, seguix amb magnituds de 12 previstes per a abril.

El cometa C/2018 Y1 (Iwamoto) va ser descobert fa pocs mesos, concretament el 20 de desembre de 2018, per Masayuti Iwamoto, que poques setmanes abans havia descobert el C/2018 V1 (Machholz-Fujikawa-Iwamoto).

Pareix que es tracta d'un cometa de molt llarg període. Encara que la seua coma ha anat augmentant, fent que passe de magnitud 11 a 8 al llarg de gener, encara no s'havia detectat cua. En febrer el cometa ja va ser observable amb prismàtics en magnitud 8 i va continuar augmentant molt ràpidament de brillantor. El 7 de Febrer va arribar al seu periheli a una distància de 1.29 U.A. del Sol i amb una brillantor ja en magnitud 7, per a continuar augmentant fins a la seua màxima aproximació a la Terra que seria el dia 13 de Febrer a una distància de 0.30 U.A. del nostre planeta. En aquell moment va arribar al seu màxim amb una brillantor que podria estar en magnitud 6.5 o potser un poc més brillant. Entre ambdós esdeveniments, periheli i perigeu, el dia 9 la Terra va creuar el pla orbital del cometa pel que existia la possibilitat de registrar cua de pols, si és que té quelcom d'ella. En la segona quinzena de febrer el cometa va començar a baixar de brillantor tan ràpidament com va augmentar, acabant el mes en la magnitud 8.5 ja al límit de la seua visió per mitjà de prismàtics. Al maig continua el seu descens de brillantor.

Al llarg dels mesos de març a juny romandrà quasi estable entre les constel·lacions d'Auriga i Perseu pel que serà bàsicament visible des de l'hemisferi nord.

Meteors

ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30é d'ascensió recta i 15é de declinació centrada a uns 12é a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un nombre variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricòrnides i les delta-aquàrides del sud de juliol i agost.

Des de setembre i fins a primers de desembre les tàurides dominaran l'activitat de la regió de l'Antiheli i per tant es considera que l'ANT està inactiva en eixe període d'activitat.

El radiant de l'ANT al maig passarà de Lliura fins al límit d'Ofiüc travessant Escorpió i les taxes seran d'entre 2 i 4 meteors per hora, augmentant cap a finals del mes.

Eta-Acuáridas (031 ETA), activitat del 19 d'abril al 28 de maig amb màxim el dia 6 a les 14h T.U. Radiant en Aquari AR=338 DE=+1. THZ = 50 (periòdicament variable de 40 a 85). Velocitat 66km/s

Durant el mes de maig es pot admirar la pluja de meteors Eta-Aquàrides, però com el seu radiant està quasi en l'equador celeste, a penes es veuen en les latituds més septentrionals. Aquesta pluja arriba a la seua màxima intensitat cap al 6 de maig, quan en una hora és possible contemplar fins mig centenar estreles fugaç ràpides que pareixen irradiar des dels voltants de l'estrela Eta Aquarii, situada quasi exactament en l'equador celeste. Les Eta-Aquàrides procedixen de la pols del cometa 1P/Halley, igual que les oriònides d'octubre.

Enguany la lluna, que està en fase de nova el dia 4 farà que estiga tota la nit disponible per a l'observació. El fet de que el radiant culmine al voltant de les 8h T.U. farà que des de la nostra posició les millors hores d'observació estiguen en la matinada fins a l'alba.

Solen tindre un màxim ample amb diversos submàxims, que poden afegir una desena de meteors a l'hora. Concretament s'espera un per al dia 4 entre les 4 i les 10h T.U. Amb el seguiment d'anys previs pareix que el cicle de variabilitat de la quantitat de meteors està relacionat amb Júpiter per tindre un període de 12 anys. I estem pròxims al màxim del cicle, que hauria de produir-se entre 2020 i 2022.

Eta-Lyrides (145 ELY), activitat del 3 al 14 de Maig, amb màxim el 9. THZ=3. Radiant en Lyra AR=287, DE=+44. Velocitat 43km/s. Aquesta dèbil pluja està associada amb el cometa C 1983 H1/IRAS-Araki-Alcock. L'àrea corresponent al radiant és visible des de tot l'hemisferi nord. A més la lluna creixent del dia 12 fa que el cel quede lliure de la seua influència durant la major part de la nit.

Enllaços interessants


volver