Està en: INICI > Planetari

El cel de juny de 2019

En este mes, el dia 21, a les 15:54 T.U., el sol arriba a la seua màxima posició meridional, aconseguint el seu punt més alt al nord de l'equador celeste, donant pas a l'estiu en l'hemisferi nord, i a l'hivern en l'hemisferi sud. El solstici és aquell instant en què el Sol es troba en un dels dos tròpics, en este cas, en el tròpic de Càncer. El solstici de juny fa, en l'hemisferi boreal, que el dia siga el més llarg i la nit la més curta de l'any; i en l'hemisferi austral, la nit més llarga i el dia més curt.

L'estrela Vega, junt amb Deneb ( en la constel·lació Cignus )i Altair ( en la constel·lació Aquila) formen el denominat Triangle d'Estiu, que començaran a fer la seua aparició per l'est en les nits estiuenques. En la constel·lació del Cigne (Cygnus) destaquem a una dels seus integrants, Albireo, situada en el cap de la constel·lació. Es tracta d'una estrela triple i és considerat com un dels sistemes múltiples més bells i fascinants del cel. La seua estrela principal és una estrela gegant daurada i la seua companya és una estrela nana blava i quan són contemplades ambdós al mateix temps, cosa que és possible inclús amb un xicotet telescopi, els colors d'una realcen els de l'altra. L'estrela principal, a més, és en realitat una estrela doble, formada per una estrela gegant i una altra nana, però tan pròximes una de l'altra que és quasi impossible separar-les amb un telescopi.

El zenit es veurà dominat per la constel·lació d'Hèrcules, en la que podrem localitzar el magnífic cúmul globular M13. A l'observar-ho amb uns prismàtic apareix com una estrela difusa. En Serpens podrem aprofitar per a la contemplació d'un altre magnífic cúmul, M5, considerat com el segon millor cúmul d'este tipus en l'hemisferi nord.

Des de les latituds sud es podrà disfrutar d'una meravellosa vista cap al centre de la nostra galàxia, amb les constel·lacions de Scorpius i Sagittarius com a principals protagonistes, en una zona tremendament rica i densa en estreles. En la constel·lació de Sagittarius es troben nombrosos objectes de cel profund molt interessants, entre els que destaquem a la Nebulosa de la Laguna (objecte M8 del catàleg Messier), un núvol de gas que presenta zones amb núvols protoestelars que estan col·lapsant-se, d'on naixeran noves estreles. Esta nebulosa té una magnitud visual de 5 i pot ser contemplada amb uns simples prismàtics. En la mateixa constel·lació es troba el famós cúmul globular M22, el qual és visible a simple vista si les condicions atmosfèriques són favorables. Este cúmul es troba a una distància aproximada de 10.400 anys llum i està compost per unes 70.000 estreles. En la constel·lació de Scorpius destaquem a l'estrela Antares, una supergegant rogenca que brilla 9.000 vegades més que el Sol.

Observació de Planetes


Mercuri podrà veure's després del capvespre durant 1 o 2 hores. El seu brillantor anirà disminuint pel que resultarà més fàcilment observable durant la segona setmana del mes, quan el seu brillantor encara serà important i a més la seua separació angular serà gran. Recorrerà les constel·lacions de Taure, Gèminis i Càncer.

Venus es podrà observar al voltant de 1h abans de l'alba i amb una magnitud de -3.3. Es desplaçarà per les constel·lacions d'Àries i Taure.

Mart
podrà observar-se entre 2 i 3 hores després del fosquejar. El seu brillantor serà d'al voltant de 2. Durant este mes recorrerà la constel·lació de Gèminis i entrarà en la de Càncer a final de mes.

Júpiter podrà veure's durant tota la nit. L'oposició es produirà el dia 10 a les 15:11 T.U. Durant este mes estarà estable dins de la constel·lació d'Ofiüc i la seua magnitud és de -2.1.

Saturn es veurà durant quasi tota la nit, començant a partir de mitjanit a principis de mes i cada vegada més prompte. Tindrà una magnitud de 0.3, i estarà localitzat en la constel·lació de Sagitari.

Fases de la Lluna
  • Lluna nova:              dia   3 a les 10:02 T.U. en Taure.
  • Quart creixent:         dia 10 a les 05:59 T.U. en Leo.
  • Lluna plena:             dia 17 a les 08:301 T.U. en Ofiüc.
  • Quart minvant:         dia 25 a les 09:46 T.U. en Peixos.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 2h.

Altres efemèrides

* 05-jun-2019 - 12:58 T.U. - Lluna, màxima declinació nord: 22.4° N
* 05-jun-2019 - 22:46 T.U. - Lluna en el seu node ascendent.
* 07-jun-2019 - 12:58 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 368500km)
* 10-jun-2019 - 15:11 T.U. - Júpiter en oposició.
* 18-jun-2019 - 15:33 T.U. - Lluna, màxima declinació sud: 22.4° S
* 19-jun-2019 - 01:49 T.U. - Lluna en el seu node descendent.
* 21-jun-2019 - 15:54 T.U. - Solstici d'estiu.
* 23-jun-2019 - 07:50 T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància 404600km)
* 23-jun-2019 - 22:59 T.U. - Mercuri, màxima elongació este: 25.2º E

Cometes

Durant este mes els cometes més brillants està previst que siguen el C/2018 R3 (Lemmon), amb magnitud 11, i el C/2018 N2 (ASASSN), amb magnitud 12.

El C/2018 R3 (Lemmon) va ser descobert al setembre del 2018 per B. M. Africà (Mount Lemmon Survey). Es tracta d'un cometa de llarg període (77 anys) i que en el seu màxim acostament al sol estarà a una miqueta menys de 1.3 UA del Sol. El seu pròxim periheli es produirà en este pròxim juny. Açò significa que estem en la contornada de la màxima brillantor llevat que es produïsca un canvi important en el cometa.

Durant el mes de juny està situat desplaçant-se per les constel·lacions de Camelopardalis i Lynx, es tracta perquè d'un cometa observable essencialment des de l'hemisferi nord.

Per un altre costat el cometa C/2018 N2 (ASASSN) està encara coneixent-se però s'espera el seu periheli cap a finals d'any pel que s'espera que el seu brillantor augmente fins magnituds menors d'11. Este és el segon cometa descobert pel programa All-Sky Automated Survey for Supernovae (ASASSN) usant imatges preses amb el telescopi de 14cm "Cassius" en Turó Tololo (Xile).

Durant este juny estarà situat entre les constel·lacions de Peixos i Cetus, en les proximitats de l'equador celeste encara que desplaçant-se lentament cap a l'hemisferi nord.

Meteors

ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30º d'ascensió recta i 15º de declinació centrada a uns 12é a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un nombre variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricòrnides i les delta-aquàrides del sud de juliol i agost.

Des de setembre i fins a primers de desembre les tàurides dominaran l'activitat de la regió de l'Antiheli i per tant es considera que l'ANT està inactiva en eixe període d'activitat.

El radiant de l'ANT al juny passarà d'Ofiüc a Sagitari i les taxes seran d'entre 2 i 4 meteors per hora. Posteriorment, al juliol, tornarà a baixar a al voltant de 2.

Ariètides diürnes (171 ARI), activitat entre el 14 de maig i el 24 de juny, amb màxim el 8 de juny. Radiant en Àries (AR=44º, DE=+24º), velocitat 38km/s i THZ=30(variable)

Com el radiant està a tan sols uns 30º a l'oest del sol és una pluja de difícil observació. Açò fa que s'haja de mesurar utilitzant detectors de ràdio. De totes les maneres l'observació és millor des de l'hemisferi sud.

Bootides de Juny (170 JBO), activitat entre el 22 de juny i el 2 de juliol, amb màxim el 27 de juny a les 22h. Radiant en Bouer (AR=224º, DE=+48º), velocitat 18km/s i THZ=0-100 (variable)

Estos meteors són restes del cometa 7P/Pons-Winnecke, que té un període orbital de 6.4 anys i que ara té un periheli que està 0.24UA per fora de l'òrbita de la Terra. És possible que es tracte de restes antigues quan el cometa tenia una òrbita distinta que sí que travessava la de la Terra.

Es tracta d'una pluja de meteors molt lents i en enguany la lluna minvant del dia 25 farà que es puga observar durant la primera part de la nit. A més a poqueta nit serà quan Bouer arribarà a la seua màxima altitud en el cel.

Enllaços interessants
 

volver