Està en: INICI > Planetari

El cel de juliol de 2019

A principis d'este mes, més concretament a les 22:11h T.U. del dia 4 (00:11h del 5 hora local), la Terra arriba a l'afeli de la seua òrbita. És el moment en què està més allunyada del Sol, amb mes 152.100.000 km, que són uns 5 milions de km més que al punt més pròxim. Este augment en la distància no afecta essencialment en la temperatura (excepte alguna desena de grau com a mitjana; recorde's que les estacions tenen a veure amb l'angle d'incidència de la llum solar i no amb la distància) no obstant això el fet de que la velocitat de la terra siga menor quan està més lluny i major quan està més prop si que afecta fent que els estius de l'hemisferi nord siguen algun dia més llargs que els de l'hemisferi sud.

Este mes tindrem un eclipsi parcial de Lluna a poqueta nit del dia 16. Prèviament, el 2 de juliol, hi ha un eclipsi total de Sol, però tan sols serà visible des del Pacífic Sud. Un bon lloc per a observar-ho serà el desert d'Atacama a Xile.

L'eclipsi parcial de lluna podrà veure's des d'Europa, Àsia i África així com parcialment des d'Austràlia i Amèrica del sud. Des de la nostra localització quan aparega la lluna sobre l'horitzó estarà arribant al punt de contacte amb l'ombra de la Terra. Per a l'ocasió des del Planetari organitzem una observació especial que començarà al voltant de les 22h. Vos oferim la posició de les estreles en el cel (el planisferi) per al moment de màxim eclipsi i també les dades de l'eclipsi obtinguts del GSFC de la NASA.

Des de les latituds sud es podrà disfrutar d'una meravellosa vista cap al centre de la nostra galàxia, amb les constel·lacions de Scorpius i Sagittarius com a principals protagonistes, en una zona tremendament rica i densa en estreles. En Sagitari destaquem a l'estrela Antares, una supergegant rogenca que brilla 9.000 vegades més que el Sol. A més en esta hi ha més objectes catalogats per Messier que en qualsevol altra constel·lació, 15 objectes en total. Entre estos destaquem a la Nebulosa de la Laguna (objecte M8 del catàleg Messier), un núvol de gas que presenta zones amb núvols protoestelars que estan col·lapsant-se, d'on naixeran noves estreles. Esta nebulosa té una magnitud visual de 5 i pot ser contemplada amb uns simples prismàtics. En la mateixa constel·lació es troba el famós cúmul globular M22, el qual és visible a simple vista si les condicions atmosfèriques són favorables. Este cúmul es troba a una distància aproximada de 10.400 anys llum i està compost per unes 70.000 estreles.

Durant el mes de juliol, el cel en les latituds nord es veurà dominat per la constel·lació d'Hèrcules (entre les estreles Arcturus en la constel·lació de Bootes i Vega en la constel·lació de Lyra, les dos estreles més brillants del cel de l'hemisferi nord.

Observació de Planetes

Mercuri arribarà a la seua conjunció inferior el dia 21 a les 11:30 T.U. És per això que al llarg del mes no podrà observar-se ja que estarà molt poc separat angularment del Sol. Recorrerà les constel·lacions de Càncer i Gèminis durant el seu moviment retrògrad.

Venus es podrà observar al voltant de 1h abans de l'alba durant la primera part de juliol i amb una magnitud de -3.4. Cada vegada es reduirà el temps d'observació atés que s'aproxima a la seua conjunció superior a l'agost. Es desplaçarà per les constel·lacions de Taure, Gèminis i Càncer.

Mart podrà observar-se al voltant de 1h després del fosquejar. El seu brillantor serà de 2. Durant este mes recorrerà la constel·lació de Càncer.

Júpiter podrà veure's durant quasi tota la nit després del fosquejar, després de la seua oposició de juny. Durant este mes estarà estable dins de la constel·lació d'Ofiüc i la seua magnitud és de -2.0.

Saturn es veurà durant tota la nit. La seua oposició tindrà lloc el dia 9 a les 16:12 T.U. Tindrà una magnitud de 0.3, i estarà localitzat en la constel·lació de Sagitari.

Fases de la Lluna
  • Lluna nova:          dia   2 a les 19:16 T.U. en Gèminis.
  • Quart creixent:     dia   9 a les 10:55 T.U. en Virgo.
  • Lluna plena:         dia 16 a les 21:38 T.U. en Sagitari.
  • Quart minvant:     dia 25 a les 01:18 T.U. en Cetus.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 2h.

Altres efemèrides

* 02-jul-2019 - 19:23 T.U. -  Eclipsi total de Sol. Visible en l'Oceà Pacífic Sud, Xile i Argentina
* 02-jul-2019 - 22:02 T.U. -  Lluna, màxima declinació nord: 22.4° N
* 03-jul-2019 - 06:53 T.U. -  Lluna en el seu node ascendent.
* 04-jul-2019 - 22:11 T.U. -  Terra en el seu afeli (distància 1.0168AU, 152104285km)
* 05-jul-2019 - 04:54 T.U. -  Lluna en el seu perigeu (distància 363700km)
* 09-jul-2019 - 16:12 T.U. -  Saturn en oposició.
* 15-jul-2019 - 22:49 T.U. -  Lluna, màxima declinació sud: 22.4° S
* 16-jul-2019 - 09:05 T.U. -  Lluna en el seu node descendent.
* 16-jul-2019 - 21:38 T.U. -  Eclipse parcial de Luna
* 21-jul-2019 - 04:54 T.U. -  Lluna en el seu apogeu (distància 405500km)
* 21-jul-2019 - 12:32 T.U. -  Mercuri en la seua conjunció inferior.
* 28-jul-2019 - Pluja de meteors: Delta aquàrides
* 30-jul-2019 - 08:10 T.U. -  Lluna, màxima declinació nord: 22.4° N
* 30-jul-2019 - 17:02 T.U. -  Lluna en el seu node ascendent.

Cometes

Durant este mes els cometes més brillants està previst que siguen el C/2018 R3 (Lemmon), amb magnitud 11, el C/2018 N2 (ASASSN) i el C/2018 W2 (Africà), amb magnitud 12.

El C/2018 R3 (Lemmon) va ser descobert al setembre del 2018 per B. M. Africà (Mount Lemmon Survey). Es tracta d'un cometa de llarg període (77 anys) i que en el seu màxim acostament al sol estarà a quelcom menys de 1.3 UA del Sol. El seu periheli es va produir durant el passat juny. Açò significa que estem en la contornada de la màxima brillantor llevat que es produïsca un canvi important en el cometa.

Durant el mes de juliol està desplaçant-se per les constel·lació de Lynx i en direcció cap a Leo, es tracta perquè d'un cometa observable essencialment des de l'hemisferi nord.

El cometa C/2018 N2 (ASASSN) està encara coneixent-se però s'espera el seu periheli cap a finals d'any pel que s'espera que el seu brillantor augmente fins magnituds menors d'11. Este és el segon cometa descobert pel programa All-Sky Automated Survey for Supernovae (ASASSN) usant imatges preses amb el telescopi de 14cm "Cassius" en Turó Tololo (Xile).

Durant este juliol estarà situat entre les constel·lacions de Peixos i Cetus, en les proximitats de l'equador celeste encara que desplaçant-se lentament cap a l'hemisferi nord.

Finalment C/2018 W2 (Africano) és també un cometa descobert recentment, al novembre de 2018, per B. M. Africà (Mount Lemmon), el mateix del cometa anterior C/2018 C3, i H. Groeller (Catalina Sky Survey). S'espera que arribe al seu periheli a primers de setembre i que el seu màxim acostament a la Terra es produïsca a finals d'eixe mes. Per eixes dates hauria d'arribar al seu màxima brillantor amb una magnitud d'aproximadament 10.

Este cometa estarà situat en la constel·lació de Camelopardalis al llarg dels mesos de juliol i agost per a passar a Perseu al setembre. Des de la nostra localització es tracta d'un cometa circumpolar en esta època.

Meteors

ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30º d'ascensió recta i 15º de declinació centrada a uns 12º a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un número variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricòrnides i les delta-aquàrides del sud de juliol i agost.

Durant la major part de juliol l'ANT és el focus d'atenció principal. La seua àrea radiants es mou a poc a poc a través de l'est de Sagitari, pel nord de Capricorn per a entrar en el sud-oest d'Aquari. Tot això amb taxes d'entre 2 i 3 meteors per hora. Esta gran zona de radiant cobrix el radiant de les alfa-capricòrnides (001 CAP) si bé la velocitat aparent menor d'estes últimes permet separar-les.

Les delta-aquàrides del sud (005 SDA) són prou ràpides i brillants per a separar-les dels meteors de l'ANT. I les Peixos Austrínides (183 PAU) tenen el radiant prou separat de l'àrea de l'ANT.

La Lluna nova de principi d'agost farà que els màxims d'estes pluges siguen favorables per a la seua observació.

Peixos Austrínides (183 PAU), activitat del 15 de juliol i el 10 d'agost, amb màxim el 28 de juliol. Radiant en Peixos Austrinus (AR=341º DE=-30º), THZ=5, velocitat 35km/s

La informació disponible sobre esta pluges és escassa i no està ben confirmada. Potser tindrà el THZ sobreestimat. Es tracta d'una pluja essencialment de l'hemisferi sud.

Delta aquàrides del sud (005 SDA), activitat del 12 de juliol al 23 d'agost, amb màxim el 30 de juliol. El seu radiant per al màxim està situat en aquari (AR=340º, DE=-16º). THZ=25, i velocitat 41km/s

Eixos 25 meteors per hora es van detectar per observadors experimentats en els anys 2008 i 2011 i baix condicions d'observació excepcionalment bones. Es tracta d'un màxim extens amb més de 20 meteors per hora durant fins a 4 dies al voltant del màxim. Encara que hi ha deteccions de ràdio sorprenentment forta també hi ha meteors visibles brillants.

Alfa-Capricòrnides (001 CAP)
, activitat del 3 de juliol al 15 d'agost, amb màxim el 30 juliol. Radiant en capricorn (AR=307º, DE=-10º). Velocitat 23km/s'i THZ=5

Es tracta de meteors molt lents, cosa que els fa fàcilment identificables i separables dels del fons de l'ANT. Sovint són també brillantsment i possiblement el seu màxim es prolongue fins a l'endemà.

Enllaços interessants


volver