Està en: INICI > Planetari

El cel d'agost de 2019


Com cada any a l'agost, arriba la pluja de meteors denominada els Persèids. Popularment conegudes com les Llàgrimes de SAN Lorenzo, és la pluja més important de l'any. La seua activitat s'inicia a finals de juliol i arriba a la seua plenitud el 12 d'agost. Es caracteritzen per ser uns meteors molt brillants i tindre una gran freqüència (arribant a una mitjana de quasi 2 meteors per minut). El seu radiant és la constel·lació de Perseu. El màxim de la pluja està previst la nit del 12 al 13 d'agost. Concretament des de les 2h T.U. fins a les 15h T.U. Atés que estem entre el quart creixent i la Lluna plena només seran observables sense obstacles ben entrada la matinada (a partir dels 3 T.U.)

L'estrela Vega (en la constel·lació de Lyra) junt, amb Deneb (en la constel·lació Cignus) i Altair (en la constel·lació Aquila) formen el denominat Triangle d'Estiu, que dominaran les nits del calorós agost.

En la constel·lació del Cigne (Cygnus) destaquem a una dels seus integrants, Albireo, situada en el cap de la constel·lació. És considerat com un dels sistemes múltiples més bells i fascinants del cel. La seua estrela principal és una estrela gegant daurada i la seua companya és una estrela nana blava i quan són contemplades ambdós al mateix temps, els colors d'una realcen els de l'altra. Inclús amb un xicotet telescopi serem capaços d'observar-les. L'estrela principal, a més, és en realitat una estrela doble, formada per una estrela gegant i una altra nana, però tan pròximes una de l'altra que és quasi impossible separar-les amb un telescopi.

La nebulosa del Anillo en LyraEn la constel·lació de Lyra cal destacar la nebulosa de l'Anell, que és l'element 57 del catàleg de Messier (M57). Es tracta d'una nebulosa planetària prototípica. Està situada entre 2000 i 5000 anys llum de la Terra i va ser descoberta per Antoine Darquier de Pellepoix en 1779. Mesura aproximadament 1 any llum de diàmetre. La seua forma real és, possiblement, la d'una nebulosa bipolar vista amb una inclinació d'uns 30º respecte al seu eix, i es calcula que ha estat expandint-se durant un parell de mil·lennis. L'estrela central és una nana blanca molt calenta i dèbil (magnitud +15,4), però que va ser més gran que el Sol.

Des de les latituds sud es podrà disfrutar d'una meravellosa vista cap al centre de la nostra galàxia, amb les constel·lacions de Scorpius i Sagittarius com a principals protagonistes, en una zona tremendament rica i densa en estreles. En la constel·lació de Sagittarius es troben nombrosos objectes de cel profund molt interessants, entre els que destaquem a la Nebulosa de la LagunaM8 Nebulosa de la Laguna, captada por el VST de ESO, objecte M8 del catàleg Messier, (imatge de l'AIXÒ), un núvol de gas que presenta zones amb núvols protoestelars que estan col·lapsant-se, d'on naixeran noves estreles. Esta nebulosa té una magnitud visual de 5 i pot ser contemplada amb uns simples prismàtics. En la mateixa constel·lació es troba el famós cúmul globular M22, el qual és visible a simple vista si les condicions atmosfèriques són favorables. Este cúmul es troba a una distància aproximada de 10.400 anys llum i està compost per unes 70.000 estreles. En la constel·lació de Scorpius destaquem a l'estrela Antares, una supergegant rogenca que brilla 9.000 vegades més que el Sol.

Observació de Planetes

Mercuri podrà veure's durant més d'una hora durant l'alba, especialment durant la segona setmana d'Agost, que serà quan arribe a la seua màxima elongació oest. Recorrerà les constel·lacions de Gèminis, Càncer i Lleó, quedant en les proximitats de Règul a final de mes. La seua lluentor anirà augmentant des de magnitud 1.3 fins a arribar a -1.5 a finals de mes.

Venus arriba a la seua conjunció superior el dia 12 d'agost pel que no serà observable durant este mes per estar molt poc separat angularment del Sol. La seua magnitud es manté en -3.5 i es desplaçarà per les constel·lacions de Càncer i Lleó.

Mart arribarà a la seua conjunció a primers de setembre pel que la separació angular respecte del Sol serà molt xicoteta a l'agost i no serà fàcilment observable. El seu brillantor es manté esta ble en 2. Durant este mes es desplaçarà per les proximitats de Règul en la constel·lació de Lleó.

Júpiter podrà veure's entre 6 i 4h després del fosquejar. Durant este mes estarà estable dins de la constel·lació d'Ofiüc i el seu brillantor augmentarà lleugerament passant de -2.0 a -1.8.

Saturn es veurà durant la major part de la nit, excepte entre 2 i 4h a l'alba. Tindrà una magnitud de 0.5, i estarà localitzat en la constel·lació de Sagitari.

Fases de la Lluna
  • Lluna nova:            dia   1 a les 03:11 T.U. en Càncer.
  • Quart creixent:       dia   7 a les 17:30 T.U. en Lliura.
  • Lluna plena:           dia 15 a les 12:29 T.U. en Capricorn.
  • Quart minvant:       dia 23 a les 14:56 T.U. en Taure.
  • Lluna nova:            dia 30 a les 10:37 T.U. en Lleó.

Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 2h.

Altres efemèrides

* 02-ago-2019 - 07:08 T.U. -  Lluna en el seu perigeu (distància 359400km)
* 09-ago-2019 - 22:59 T.U. -  Mercuri en la seua màxima elongació Oest: 19é
* 12-ago-2019 - 04:28 T.U. -  Lluna, màxima declinació sud: 22.4° S
* 12-ago-2019 - 14:45 T.U. -  Lluna en el seu node descendent.
* 13-ago-2019 - 06:53 T.U. -  Pluja de meteors: Persèids (007 PER)
* 14-ago-2019 - 05:44 T.U. -  Venus en conjunció superior (passant per darrere del Sol)
* 17-ago-2019 - 10:50 T.U. -  Lluna en el seu apogeu (distància 406200km)
* 26-ago-2019 - 17:53 T.U. -  Lluna, màxima declinació nord: 22.5° N
* 27-ago-2019 - 01:50 T.U. -  Lluna en el seu node ascendent.
* 30-ago-2019 - 17:53 T.U. -  Lluna en el seu perigeu (distància 357200km)

Cometes

Durant este mes els cometes més brillants està previst que siguen el C/2018 W2 (Africano), amb magnitud entre 9 i 10, i els cometes el C/2018 N2 (ASASSN) i 168P/Hergenrother, amb magnitud 11.

C/2018 W2 (Africano). Es tracta d'un cometa descobert recentment, al novembre de 2018, per Brian M. Africano (Mount Lemmon), el mateix del cometa C/2018 C3, i H. Groeller (Catalina Sky Survey). S'espera que arribe al seu periheli a primers de setembre i que el seu màxim acostament a la Terra es produïsca a finals d'eixe mes. Per eixes dates hauria d'arribar al seu màxima brillantor amb una magnitud d'entre 8 i 9.

Este cometa estarà situat en la constel·lació de Camelopardalis al llarg del mes agost per a passar a Perseu al setembre. Des de la nostra localització es tracta d'un cometa circumpolar en esta època.

El cometa C/2018 N2 (ASASSN) està encara coneixent-se però s'espera el seu periheli cap a finals d'any pel que s'espera que el seu brillantor augmente fins magnituds menors d'11. Este és el segon cometa descobert pel programa All-Sky Automated Survey for Supernovae (ASASSN) usant imatges preses amb el telescopi de 14cm "Cassius" en Cerro Tololo (Xile).

Durant este agost estarà situat entre les constel·lacions de Cetus i Àries, en les proximitats de l'equador celeste encara que desplaçant-se lentament cap a l'hemisferi nord.

168P/Hergenrother. Este és un cometa periòdic amb afeli que a penes sobrepassa l'òrbita de Júpiter. El seu període és quelcom menor de 7 anys i va ser descobert l'any 1998. Des de llavors va retornar els anys 2005 i 2012. En el seu últim periheli tub una emissió de gas i pols que va fer que el seu brillantor augmentara fins a arribar a magnitud 8. Posteriorment es va veure que s'havia fragmentat en un mínim de 4 parts.

El seu pròxim periheli es produirà durant este mes d'agost, concretament el dia 5. Encara que hi ha molta incertesa respecte d'això del seu brillantor es desplaçarà a través d'Àries i en direcció a Taure i Perseu.

Meteors


ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30º d'ascensió recta i 15º de declinació centrada a uns 12º a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un nombre variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricòrnides i les delta-aquàrides del sud de juliol i agost.

Persèids (007 PER). Activitat del 17 de juliol al 24 d'agost, amb màxim el 13 d'agost entre les 2 i les 15h T.U. Radiant en Perseu (AR=48º, DE=+58º). THZ=110 i velocitat 59km/s

Atés que estem entre el quart creixent i la lluna plena només seran observables sense obstacles ben entrada la matinada (a partir dels 3 T.U.)

El període orbital del cometa que les origina, el 109P/Swift-Tuttle, és de 130 anys. I l'augment dels últims anys es correspon amb l'últim pas del cometa durant els anys 90 del segle passat. 

kappa-Cygnides (012 KCG). Activitat del 3 al 25 d'agost amb màxim el 18. Radiant en Cigne (AR=286º, DE=+59º), THZ=3 i velocitat de 25km/s

També, com en el cas dels persèids, es tracta d'una pluja essencialment de l'hemisferi nord si bé molt menys nombrosa en meteors. En este cas són molt més lents. Atés que tenim la lluna plena el dia 18 només seran visibles durant la primera part de la nit fins que isca la Lluna.

Enllaços interessants


volver