Està en: INICI > Planetari

El cel de Desembre de 2019

En este mes, el dia 22, a les 4:19 T.U., el sol arriba a la seua màxima posició austral, aconseguint el seu punt més allunyat al sud de l'equador celeste, donant pas a l'hivern en l'hemisferi nord, i a l'estiu en l'hemisferi sud, és el solstici d'hivern. El solstici és aquell instant en què el Sol es troba en un dels dos tròpics, en este cas, en el tròpic de Capricorn. El solstici de desembre fa, en l'hemisferi boreal, que el dia siga més curt i la nit més llarga de l'any; i en l'hemisferi austral, la nit més curta i el dia més llarg.

En desembre, concretament el dimecres 26, també tindrem un eclipsi anul·lar de Sol, si bé només serà visible des d'Àsia i Oceania. Concretament travessarà part de la Península Aràbiga, l'extrem sud de l'Índia i les illes principals d'Indonèsia i Malàisia.

En les latituds nord, les constel·lacions d'Orió i Taurus seran les protagonistes d'estes nits, La Via Làctia creua des d'Orió fins a la constel·lació d'Aquila, passant per Auriga, Perseus, Cassiopeia, Cepheus i Cygnus. Apareix en els cels el triangle d'hivern, format per les estreles Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) i Betelgueuse d'Orió)

Encara que durant este mes tenim la considerada com segona millor d'estreles de l'any, les Gemínidas, amb radiant pròxim a l'estrela Càstor en Gèminis, amb màxim el dia 14 i amb una freqüència d'uns 2 meteors per minut ( THZ 140 )enguany=no, podrem disfrutar-la en tot el seu esplendor ja que ens limitarà la visibilitat la lluna plena del dia 12. Són meteors de velocitat moderada i per tant persistents en el cel. Encara que la seua declinació (+33º) la convertix en una pluja de meteors essencialment de l'hemisferi nord, la seua ascensió recta permet la seua visibilitat des d'abans inclús de la mitjanit. El cos progenitor de les Gemínides és l'asteroide (3200) Phaeton. Esta relació va ser posada de manifest després del descobriment de l'asteroide en 1983 pel satèl·lit IRES i va ser la primera pluja clarament relacionada amb un asteroide. Encara que es creu que el dit asteroide és tan sols un cometa extint, i les partícules van ser ejectades fa segles.

Doble Cmulo de PerseoM45 PleiadesA més de ser un magnífic moment per a observar M42 (Les Plèiades, en Taurus), en la constel·lació de Perseus també podrem divisar el cúmul de les Hyades en Taurus (Mel 25), així com el cúmul alfa de Persei, o Mel 20, entorn de la seua estrela central Mirphak . També és una magnífica ocasió per a observar el doble cúmul de Perseus, format pels cúmuls NGC 869 i NGC 884.

El cel en les latituds sud es veurà dominat per Orió, Taurus i Gemini en el nord, amb Canis Major i Puppis prop del zenit i en el sud estaran els Núvols de Magallanes, amb les constel·lacions de Carina, Vela i Crux. S'acosta l'estiu i per això es pot observar cap al nord el triangle d'estreles que ens ho indica, format per Betelgeuse en Orió, Sirius en Canis Major i Procyon en Camis Minor. El Gran Núvol de Magallanes se situa molt alta en els cels, sent un moment molt interessant per a intentar observar la Nebulosa de la Taràntula (NGC 2070). Cal destacar que durant este i el següent mes és aconsellable observar els grans cúmuls estel·lars de les Plèiades (M45) i les Hiades (Mel 25), ambdós localitzables en la constel·lació de Taurus.

Observació de Planetes

Mercuri
serà visible al voltant de 1h abans de l'alba amb una magnitud de -0.5. Durant este mes es desplaçarà des de Lliura fins a Sagitari, recorrent pel camí les constel·lacions d'Escorpió i Ofiüc.

Venus és
visible entre 1 i 2h després del fosquejar. La seua magnitud està al voltant de -3.4 i recorrerà les constel·lacions de Sagitari i Capricorn.

Mart
començarà a veure's pels matins entre 2 i 3h abans d'eixir el Sol. El seu brillantor es manté estable en 1.9. Durant este mes es desplaçarà per la constel·lació de Lliura.

Júpiter podrà veure's 1h després del fosquejar a principis de mes per a anar reduint-se el seu temps de visibilitat fins a deixar de veure's a mitjan. Durant este mes passarà de la constel·lació d'Ofiüc a Sagitari i la seua magnitud serà de -1.4. Finalment el dia 27 tindrem la conjunció Terra-Sol-Júpiter.

Saturn
es veurà entre 1 i 3h després de fosquejar. Tindrà una magnitud de 0.8, i estarà localitzat en la constel·lació de Sagitari.
Fases de la Lluna
  • Quart creixent:     dia   4 a les 06:58 T.U. en Aquari.
  • Lluna plena:        dia 12 a les 05:12 T.U. en Taure.
  • Quart minvant:     dia 19 a les 04:57 T.U. en Virgo.
  • Lluna nova:          dia 26 a les 05:13 T.U. en Sagitari.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 1h.

Altres efemèrides

* 05-dic-2019 - 04:09 T.U. -  Lluna en el seu apogeu (distància 404400km)
* 13-dic-2019 - 14:15 T.U. -  Lluna en el seu node ascendent
* 13-dic-2019 - 20:57 T.U. -  Lluna en màxima declinació nord: 23.2ºN
* 13-dic-2019 - 18:25 T.U. -  Pluja de meteors: Gemínids (THZ=120)
* 18-dic-2019 - 20:30 T.U. -  Lluna en el seu perigeu (distància 370300km)
* 22-dic-2019 - 04:19 T.U. -  Solstici d'hivern
* 23-dic-2019 - 03:00 T.U. -  Pluja de meteors: Úrsids (THZ=10)
* 26-dic-2019 - 05:18 T.U. -  Eclipsi anul·lar de Sol. Visible en Àsia i Oceania (Aràbia, Índia, Sumatra i Borneo)
* 26-dic-2019 - 13:01 T.U. -  Lluna en el seu node descendent
* 26-dic-2019 - 20:11 T.U. -  Lluna en màxima declinació sud: 23.2ºS
* 27-dic-2019 - 18:06 T.U. -  Júpiter en conjunció (situat "darrere del Sol").

Cometes

Durant este mes el cometa C/2018 W2 (Africano) haurà baixat ja de brillantor (i pujat de magnitud a valors per damunt de 13) amb el que el cometa més brillant passara a ser C/2017 T2 (PanSTARRS) seguit del C/2018 N2 (ASASSN).

El C/2017 T2 (PanSTARRS) és un cometa nou que procedix de la zona més exterior del Núvol d'Oort. Arribarà al seu periheli el 4 de Maig de 2020 a una distància de 1.62 UA del Sol, abans tindrà una primera aproximació a la Terra el 29 de Desembre a la distància de 1.52 UA del nostre planeta, i una aproximació posterior el 28 de Maig de 2020 a una distància de 1.66 UA. Les observacions disponibles en data de hui determinen una corba de llum amb uns paràmetres aproximats de magnitud absoluta de m0=6 que es correspondria amb un nucli d'uns 3 km de diàmetre i un índex d'increment d'activitat de n=3. El cometa tindrà el seu màxima brillantor aparent al Maig de 2020 quan podria arribar a una magnitud visual pròxima a la 8 sent observable llavors per mitjà de prismàtics des de l'Hemisferi Nord, encara que serà observable per mitjà de xicotets telescopis o prismàtics gegants per damunt de la magnitud 9 durant tota la primera mitat de 2020.

Descobert el 2 d'Octubre de 2017 pel telescopi robòtic de vigilància PANSTARRS en Hawaii (EUA) quan el cometa tenia magnitud 20 i estava sobre la constel·lació d'Eridanus, en els dies posteriors observacions realitzades per diferents observadors van reportar una coma de fins a 12″ de diàmetre i la presència d'una xicoteta cua de 20″ de longitud.

Al llarg de desembre el cometa es desplaçarà des d'Auriga per Perseu en direcció a Cassiopea i s'espera una magnitud d'al voltant de 9.

El cometa C/2018 N2 (ASASSN) tindrà el seu periheli cap a finals d'any pel que s'espera que el seu brillantor augmente fins magnituds menors d'11. Este és el segon cometa descobert pel programa All-Sky Automated Survey for Supernovae (ASASSN) usant imatges preses amb el telescopi de 14cm "Cassius" en Cerro Tololo (Xile).

Durant desembre es desplaçarà per la constel·lació d'Andròmeda amb una magnitud d'al voltant d'11.

El 7 de Setembre de 2019 els cometes C/2018 N2 (ASASSN) i 260P/McNaught es van acostar en el cel sobre la constel·lació d'Àries (imatge de Pepe Chambó). La seua distància angular mínima va ser de 10 minuts d'arc vistos des de la Terra. No obstant això ambdós cometes estaven a molta distància un de l'altre; baix el cometa 260P/McNaught a 0.6 UA i dalt el cometa C/2018 N2 (ASASSN) a 2.6 UA, és a dir que estan separats dos vegades la distància de la Terra al Sol.

El cometa 260P/McNaught és un cometa de curt període descobert per Robert H. McNaught, un dels 26 d'este tipus que va descobrir. En total va descobrir 88 cometes i quasi 500 asteroides. Actualment també, com en el cas del C/2018 W2 (Africà), està visible amb una magnitud d'al voltant de 13.

Meteors

ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30º d'ascensió recta i 15º de declinació centrada a uns 12é a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un número variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT els alfa-capricórnids i els delta-aquàrids del sud de juliol i agost.

A partir del 10 de setembre, que comencen les Táurides del Sud (002 STA) i fins a la contornada del 10 de desembre que acaben les Taurides del Nord (017 NTA) estes pluges tapen l'activitat de l'ANT. A partir de llavors tindrem taxes de meteors de l'orde de THZ<2

Fenícids (254 PHO), activitat del 22 de novembre al 9 de desembre amb màxim el 2 de desembre. THZ variable (habitualment 0). Radiant en Fènix (AR=18º, DE=-53º) i velocitat 18km/s

Encara que des del seu descobriment només s'han observat en comptades ocasions recentment va haver-hi activitat l'1 de desembre de 2014. S'ha calculat que per a enguany (per Sato i Watanabe) hi haurà una trobada amb els corrents de partícules. Podria arribar-se a un THZ de 12.

Atés que està en les proximitats de la Lluna nova el nostre satèl·lit no suposarà una interferència per a la seua observació. Es tracta d'una pluja amb meteors lents i de l'hemisferi sud.

Puppid-Vèlids (301 PUP), activitat de l'1 a 15 de desembre amb màxim el 7. Radiant en Puppid-Vélidas (AR=123º, DE=-45º). Velocitat 40km/s i THZ=10

De nou es tracta d'una pluja de l'hemisferi sud i pobrament observada. Açò fa que la seua activitat estiga pobrament determinada. Ocasionalment apareixen bòlids brillants al voltant del màxim.

Monoceròtids (019 MON), activitat del 5 al 20 de desembre amb màxim el 9. Radiant en Monoceros (AR=100º, DE=+08º). Velocitat 42km/s i THZ=3

Atés que coincidixen en període és necessari separar-les de les gemínides. La lluna, entre nova i creixent del màxim fa que les condicions siguen bones per a l'observació durant quasi tota la nit.

Sigma-Hydrids (016 HYD), activitat del 3 al 15 de desembre amb màxim el 12. Radiant en Hydra (AR=127º, DE=+02º), velocitat 58km/s i THZ=3

Gemínids (004 GEM), activitat del 4 al 17 de desembre amb màxim el 14. Radiant en Gèminis (AR=112º, DE=+33º), velocitat 35km/s i THZ=140

Coma Berenícids (020 COM), activitat del 12 al 23 de desembre amb màxim el dia 16. Radiant en Coma Berenices (AR=175º, DE=+18º), velocitat 65km/s i THZ=3

Totes les pluges de meteors que tenen el màxim en les proximitats de la Lluna plena, com les Sigma-Hydrides, les Gemínides i les Coma Berenícides, tindran la seua observació molt dificultada enguany. En concret les Gemínides, inclús sent una de les principals pluges de l'any haurem d'allunyar-nos del moment del màxim per a poder observar-les sense problemes.

Leominòrids de desembre (032 DLM), activitat del 5 de desembre al 4 de febrer, amb màxim el dia 20 de desembre. Radiant en Leo Minor (AR=161º, DE=+30º), velocitat 64km/s i THZ=5

Úrsids (015 URS), activitat del 17 al 26 de desembre amb màxim el 23. Radiant en l'Óssa Major (AR=217º, DE=+76º), velocitat 33km/s i THZ = 10

Es tracta d'una pluja d'estreles de l'hemisferi nord però pobrament observada. En l'últim segle va tindre dos augments. En este segle XXI hi ha hagut un para d'increments segurament deguts a la proximitat del cometa d'origen, el 8P/Tuttle, que va tindre el seu periheli en 2008. En este 2019 és possible un augment segons càlculs (Peter Jenniskens) fins a THZ=30 i a més la lluna minvant no molestarà massa en la seua observació.

Enllaços interessants


volver