Està en: INICI > Planetari

El cel de gener de 2020

A principis del mes, concretament el dia 5 a les 10:59, la Terra es troba en el seu periheli, és a dir el punt de la seua òrbita en què es troba a la menor distància del Sol. La separació entre la Terra i el Sol és de 147091473km (0.9832UA), uns 5 milions de km més prop que a principi de juliol quan està en l'afeli.

El dia 10 hi ha un eclipsi penombral de Lluna que, si bé serà visible des de la península Ibèrica, no resultarà espectacular ja que la Lluna tan sols passarà per la penombra de la Terra i ni tan sols completament.

En les latituds nord, les constel·lacions d'Orió i Taurus continuaran sent les protagonistes d'estes nits, La Via Làctia creua des de Puppis fins a la constel·lació de Cygnus, passant per Canis Minor, Canis Major, Monoceros, Auriga, Perseus, Cassiopeia i Cepheus. Es pot observar el triangle d'hivern, format per les estreles Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) i Betelgueuse d'Orió).

És un bon moment per a detindre'ns en la contemplació dels cúmuls estel·lars oberts de la constel·lació d'Auriga, M36, M37 i M38. També podem aprofitar per a observar els cúmuls M41 en Canis Major, M35 en Gemini, M50 en Monoceros i M46, M47 i M93 en Puppis.I també les nebuloses d'Orió, com M42, la gran Nebulosa d'Orió o el complex de núvols moleculars de la zona del cinturó, amb IC434 i la Nebulosa del Cap de Cavall, i NGC2024, la Nebulosa de la Flama. En la imatge podem veure. Les dos estreles més brillants són les de l'esquerra del cinturó (Alnitak i Alnilam).

El cel en les latituds sud es veurà dominat per Canopus en Carina i Sirius en Canis Major, junt amb Rigel i Betelgueuse d'Orió, quedant ja més baixa en l'horitzó la rogenca Aldebaran de Taurus. La regió rica de les constel·lacions de Carina i Centaurus estaran ubicades cap al sud-est. El cel es veurà dominat per Orió, Taurus i Gemini en el nord, amb Canis Major i Puppis prop del zenit i en el sud estaran els Núvols de Magallanes, amb les constel·lacions de Carina, Vela i Crux. Es pot observar cap al nord el triangle d'estreles que ens ho indica, format per Betelgeuse en Orió, Sirius en Canis Major i Procyon en Camis Minor. El Gran Núvol de Magallanes se situa molt alt en els cels, sent un moment molt interessant per a intentar observar la Nebulosa de la Taràntula (NGC 2070). Cal destacar que durant este i el següent mes és aconsellable observar els grans cúmuls estel·lars de les Plèiades (M45) i les Híades (Mel 25), ambdós localitzables en la constel·lació de Taurus.

nebulosa henize 206 en LMCEl Gran Núvol de Magallanes des de la Terra es veu com una regió aïllada de la Via Làctia, amb les seues pròpies àrees nebuloses i cúmuls estel·lars. És una galàxia irregular situada a uns 160000 anys llum que orbita al voltant de la Via Làctia en 1.500 milions d'anys. Moltes de les seues estreles es concentren en un nucli tipus barra amb un extrem corb, per la qual cosa s'ha comparat amb una espiral barrada manca. És rica en gas, pols i estreles jóvens, a més de posseir immenses zones de formació estel·lar, amb l'anteriorment mencionada Nebulosa de la Taràntula (coneguda també com 30 Doradus), de la que es comenta que si es trobarà en la mateixa posició que la famosa Nebulosa d'Orió, seria capaç de projectar ombres a la nit sobre el nostre planeta.

Fem especial menció al cúmul M41, que estarà situat prop del zenit. M41 jau a uns 4 graus quasi exactament al sud de Sirià, l'estrela més brillant del cel. Conté sobre 100 estreles, incloent-hi diverses gegants roges (o taronges), la més brillant és de tipus espectral K3 i magnitud 6,9, i està situada prop del centre del cúmul. Esta estrela és unes 700 vegades més lluminosa que el nostre Sol. Les estreles estan distribuïdes sobre un volum d'uns 25 o 26 anys llum de diàmetre, i totes s'allunyen de nosaltres a 34 km/seg. A l'estar a una distància de 2 300 anys llum, apareixen disperses sobre una àrea de 38 minuts d'arc de diàmetre.

Observació de Planetes

Mercuri no serà visible ja que el dia 10 a les 15:01 T.U. arribarà a la seua conjunció superior. Açò fa que durant el mes de gener no estiga prou separat del Sol.

Venus és visible entre 3 i 4h després del fosquejar. La seua magnitud està al voltant de -3.5 i recorrerà les constel·lacions de Capricorn i Aquari.

Mart pot veure's pels matins unes 3h abans d'eixir el Sol. El seu brillantor està en 1.7. Durant este mes es desplaçarà per les constel·lacions de Lliura, Escorpió i Ofiüc.

Júpiter començarà a veure's a partir de mitjan de mes al matí, quelcom abans de l'alba, després de la seua conjunció de finals de desembre de 2019. Durant este mes es desplaçarà per la constel·lació de Sagitari i la seua magnitud serà de -1.4.

Saturn
no podrà veure's, com en el cas de Mercuri, a causa de la seua conjunció que tindrà lloc el dia 13 a les 14:23 T.U. Tindrà una magnitud de 0.7, i estarà localitzat en la constel·lació de Sagitari.
Fases de la Lluna
  • Quart creixent:        dia   3 a les 04:45 T.U. en Cetus.
  • Lluna plena:           dia 10 a les 19:21 T.U. en Gèminis.
  • Quart minvant:       dia 17 a les 12:58 T.U. en Virgo.
  • Lluna nova:            dia 24 a les 21:42 T.U. en Capricorn.

Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 1h.

Altres efemèrides

* 02-gen-2020 - 01:30 T.U. -  Lluna en el seu apogeu (distància 404600 km)
* 04-gen-2020 - 08:38 T.U. -  Pluja de meteors: Quadràntids. THZ=120
* 05-gen-2020 - 09:59 T.U. -  Terra en el seu periheli (distància 0.9832 U.A. = 147091473km)
* 09-gen-2020 - 23:29 T.U. -  Lluna en el seu node ascendent
* 10-gen-2020 - 06:03 T.U. -  Lluna en màxima declinació nord: 23.2ºN
* 10-gen-2020 - 15:01 T.U. -  Conjunció superior de Mercuri
* 10-gen-2020 - 19:10 T.U. -  Eclipsi penombral de Lluna
* 13-gen-2020 - 14:23 T.U. -  Saturn en conjunció (Terra-Sol-Saturn)
* 13-gen-2020 - 20:20 T.U. -  Lluna en el seu perigeu (distància 366000 km)
* 22-gen-2020 - 20:31 T.U. -  Lluna en el seu node descendent
* 22-gen-2020 - 20:31 T.U. -  Lluna en màxima declinació sud: 23.2ºS
* 29-gen-2020 - 21:28 T.U. -  Lluna en el seu apogeu (distància 405400 km)

Cometes

El cometa més brillant serà el C/2017 T2 (PanSTARRS) , amb una magnitud d'al voltant de 9, seguit del C/2018 N2 (ASASSN), amb magnitud aproximada d'11. Els cometes 29P/Schwassmann-Wachmann i 289P/Blaupain tindran magnituds amb valors d'al voltant de 13.

El C/2017 T2 (PanSTARRS) és un cometa nou que procedix de la zona més exterior del Núvol d'Oort. Arribarà al seu periheli el 4 de Maig de 2020 a una distància de 1.62 UA del Sol, abans tindrà una primera aproximació a la Terra el 29 de Desembre a la distància de 1.52 UA del nostre planeta, i una aproximació posterior el 28 de Maig de 2020 a una distància de 1.66 UA. Les observacions disponibles determinen una corba de llum amb uns paràmetres aproximats de magnitud absoluta de m0=6 que es correspondria amb un nucli d'uns 3 km de diàmetre i un índex d'increment d'activitat de n=3. El cometa tindrà el seu màxima brillantor aparent al maig de 2020 quan podria aconseguir una magnitud visual pròxima a la 8 sent observable llavors per mitjà de prismàtics des de l'Hemisferi Nord, encara que serà observable per mitjà de xicotets telescopis o prismàtics gegants per damunt de la magnitud 9 durant tota la primera mitat de 2020.

Descobert el 2 d'Octubre de 2017 pel telescopi robòtic de vigilància PanSTARRS en Hawaii (EUA) quan el cometa tenia magnitud 20 i estava sobre la constel·lació d'Eridanus, en els dies posteriors observacions realitzades per diferents observadors van reportar una coma de fins a 12″ de diàmetre i la presència d'una xicoteta cua de 20″ de longitud.

Durant gener el cometa es desplaçarà per Perseu en direcció a Cassiopea i s'espera una magnitud d'al voltant de 9.

El cometa C/2018 N2 (ASASSN) tindrà el seu periheli cap a finals d'any pel que s'espera que el seu brillantor augmente fins magnituds menors d'11. Este és el segon cometa descobert pel programa All-Sky Automated Survey for Supernovae (ASASSN) usant imatges preses amb el telescopi de 14cm "Cassius" en Cerro Tololo (Xile).

Durant gener es desplaçarà per la constel·lació d'Andròmeda seguint una línia imaginària que una Scheat (β Peg) i Shedar (α Cas) i amb una magnitud d'al voltant d'11.

El 7 de Setembre de 2019 els cometes C/2018 N2 (ASASSN) i 260P/McNaught es van acostar en el cel sobre la constel·lació d'Àries (imatge de Pepe Chambó). La seua distància angular mínima va ser de 10 minuts d'arc vistos des de la Terra. No obstant això ambdós cometes estaven a molta distància un de l'altre; baix el cometa 260P/McNaught a 0.6 UA i dalt el cometa C/2018 N2 (ASASSN) a 2.6 UA, és a dir que estan separats dos vegades la distància de la Terra al Sol.

El cometa 260P/McNaught és un cometa de curt període descobert per Robert H. McNaught, un dels 26 d'este tipus que va descobrir. En total va descobrir 88 cometes i quasi 500 asteroides. Actualment també, com en el cas del C/2018 W2 (Africà), està visible amb una magnitud d'al voltant de 13.

Meteors

ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30é d'ascensió recta i 15é de declinació centrada a uns 12é a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un número variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricòrnides i les delta-aquàrides del sud de juliol i agost.

A partir del 10 de setembre, que comencen les Tàurides del Sud (002 STA) i fins a la contornada del 10 de desembre que acaben les Tàurides del Nord (017 NTA) estes pluges tapen l'activitat de l'ANT. A partir de llavors tindrem taxes de meteors de l'orde de THZ<2

El radiant de l'ANT comença gener en el sud-est de Gèminis i creua Càncer durant la major part del mes abans de passar al sud de Leo al febrer. Probablement el THZ serà menor de 2 durant este mes encara que pot estar al voltant de 6 durant la segona setmana del mes.

L'any comença amb les Quadràntides, que tenen el seu màxim el 4 de gener. La seua observació no serà massa obstaculitzada per la Lluna, que està en la seua fase creixent. I passant ja al període de Lluna minvant tindrem les gamma-ursaminòrides. En ambdós casos es tracta de pluges essencialment de l'hemisferi nord.

Quadràntides (010 QUA), activitat del 28 de desembre de 2019 al 12 de gener de 2020, amb màxim el 4 de gener. Radiant a Bootes (AR=230º, DE=+49º) Velocitat 41km/s i THZ entre 110 i 120.

Les quadràntides són una pluja de meteors d'activitat alta. La seua taxa horària zenital (THZ) és d'uns 120, la qual cosa la convertix en una de les pluges més actives de l'any, junt amb els persèids, popularment conegudes com les llàgrimes de Sant Lloreç, a l'agost, i les gemínides al desembre.

Són meteors de velocitat moderada que radien de la constel·lació del Bouer o Bootes. No obstant això, reben el nom de la desapareguda constel·lació de Quadrans Muralis, que ocupava part de l'actual Bouer.

El cos progenitor de les quadràntides va ser probablement identificat com l'asteroide 2003 EH, que es creu que va ser al seu moment el cometa C/1490 Y1 que van observar astrònoms xinesos, japonesos i coreans fa uns 500 anys.

Que el màxim es d'al voltant de les 8h T.U. fa que la seua observació siga més favorable per als observadors d'Amèrica del Nord. A Europa segurament es veurà un increment fins l'alba.

Gamma-ursaminòrides (404 GUM)
, activitat entre el 10 i el 22 de gener, amb màxim el dia 19. Radiant en l'Óssa Menor (AR=228º, DE=+67º). Velocitat 31km/s i THZ=3

Esta pluja és molt més tènue encara que donada la velocitat dels seus meteors haurien de ser més persistents.

Enllaços interessants


volver