Està en: INICI > Planetari

El cel de Febrer de 2020 

M44 pesebre (praesepe, behive) - de la Bitcora de Galileo (J. L. Seldn Quintn)En les latituds nord les constel·lacions de Leo (amb la seua brillant estrela Regulus), Càncer i Gemini (amb Castor i Pollux) van prenent el relleu i s'alcen alt en el cel. Cap al sud es trobaran Procyon en Canis Minor i Sirià en Canis Major. Pel nord-est comença a fer les seues aparició la constel·lació del Bouer (Bootes) amb la seua magnífica Arcturus, l'estrela més brillant del cel de l'hemisferi nord.

És un bon moment per a detindre'ns en la contemplació dels cúmuls oberts del Rusc M44 (Prasepe o El Pessebre) i M67, ambdós en Càncer, els cúmuls oberts M48 en Hydra, i el cúmul globular M68, també en Hydra, així com el cúmul obert M35 de Gemini.

M68. De ESA/Hubble & NASA - http://www.spacetelescope.org/images/potw1231a/, CC BY 3.0En el cel en les latituds sud ocuparan una bona posició les constel·lacions de Hydra, Puppis, Carina (amb la seua brillant estrela Canopus) i Vela. Pel sud comença a fer la seua aparició la Creu del Sud, i el nord es veurà dominat per Leo, Càncer, Gemini i Orió. És un bon moment per a detindre'ns en la contemplació dels cúmuls oberts M46 i M47 de Puppis (observables amb uns prismàtics i a simple vista si les condicions són molt bones), el cúmul obert M41 en Canis Major i M44 en Càncer. Continuen oferint un magnífic espectacle la Gran Nebulosa de Magallanes junt amb la Nebulosa de la Taràntula (NGC 2070), situades en la constel·lació Daurat.

Observació de Planetes

Mercuri serà visible durant aproximadament una hora després del capvespre per l'oest i arribarà a la màxima elongació durant la segona setmana del mes i conforme s'acoste a la seua conjunció inferior anirà reduint-se el temps d'observació fins no poder observar-se a finals del mes.

Venus és visible entre 3 i 4h després del fosquejar. La seua magnitud està al voltant de -3.7 i recorrerà la constel·lació de Peixos.

Mart
pot veure's pels matins unes 3h abans d'eixir el Sol. El seu brillantor està en 1.4. Durant este mes es desplaçarà per les constel·lacions d'Ofiüc i Sagitari.

Júpiter pot observar-se durant unes 3h al matí, abans de l'alba. Durant este mes es desplaçarà per la constel·lació de Sagitari i la seua magnitud serà de -1.5.

Saturn podrà veure's entre 1 i 3 hores abans de l'alba amb una magnitud de 0.8, i està localitzat en la constel·lació de Sagitari.

Fases de la Lluna
  • Quart creixent:    dia  2 a les 01:42 T.U. en Àries.
  • Lluna plena:       dia  9 a les 07:33 T.U. en Leo.
  • Quart minvant:    dia 15 a les 22:17 T.U. en Lliura.
  • Lluna nova:         dia 23 a les 15:32 T.U. en Aquari.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 1h.

Altres efemèrides

* 06-feb-2020 - 08:59 T.U. -  Lluna en el seu node ascendent.
* 06-feb-2020 - 08:59 T.U. -  Lluna en màxima declinació nord: 23.3ºN
* 10-feb-2020 - 13:59 T.U. -  Mercuri en la seua màxima elongació: 18.2ºE
* 10-feb-2020 - 20:30 T.U. -  Lluna en el seu perigeu (distància 360500km)
* 18-feb-2020 - 00:12 T.U. -  Lluna en el seu node descendent.
* 19-feb-2020 - 08:58 T.U. -  Lluna en màxima declinació sud: 23.3ºS
* 26-feb-2020 - 01:37 T.U. -  Mercuri en la seua conjunció inferior amb el Sol i la Terra.
* 26-feb-2020 - 11:35 T.U. -  Lluna en el seu apogeu (distància 406300km)

Cometes

El cometa més brillant serà el C/2017 T2 (PanSTARRS) , amb una magnitud d'al voltant de 8, seguit del C/2018 N2 (ASASSN), amb magnitud aproximada de 12.

El C/2017 T2 (PanSTARRS) és un cometa nou que procedix de la zona més exterior del Núvol d'Oort. Aconseguirà el seu periheli el 4 de Maig de 2020 a una distància de 1.62 UA del Sol, abans tindrà una primera aproximació a la Terra el 29 de Desembre a la distància de 1.52 UA del nostre planeta, i una aproximació posterior el 28 de Maig de 2020 a una distància de 1.66 UA. Les observacions disponibles determinen una corba de llum amb uns paràmetres aproximats de magnitud absoluta de m0=6 que es correspondria amb un nucli d'uns 3 km de diàmetre i un índex d'increment d'activitat de n=3. El cometa tindrà el seu màxima brillantor aparent al Maig de 2020 quan podria aconseguir una magnitud visual pròxima a la 8 sent observable llavors per mitjà de prismàtics des de l'Hemisferi Nord, encara que serà observable per mitjà de xicotets telescopis o prismàtics gegants per damunt de la magnitud 9 durant tota la primera mitat de 2020.

Descobert el 2 d'Octubre de 2017 pel telescopi robòtic de vigilància PanSTARRS en Hawaii (EUA) quan el cometa tenia magnitud 20 i estava sobre la constel·lació d'Eridanus, en els dies posteriors observacions realitzades per diferents observadors van reportar una coma de fins a 12″ de diàmetre i la presència d'una xicoteta cua de 20″ de longitud.

Durant febrer el cometa estarà situat quasi estàtic entre Perseu i Cassiopea i s'espera una magnitud d'al voltant de 8.

El cometa C/2018 N2 (ASASSN) tindrà el seu periheli cap a finals d'any pel que s'espera que el seu brillantor augmente fins magnituds menors de 12. Este és el segon cometa descobert pel programa All-Sky Automated Survey for Supernovae (ASASSN) usant imatges preses amb el telescopi de 14cm "Cassius" en Turó Tololo (Xile).

Durant febrer es desplaçarà per la constel·lació d'Andròmeda amb una magnitud d'al voltant d'11 o 12.

El 7 de Setembre de 2019 els cometes C/2018 N2 (ASASSN) i 260P/McNaught es van acostar en el cel sobre la constel·lació d'Àries (imatge de Pepe Chambó). La seua distància angular mínima va ser de 10 minuts d'arc vistos des de la Terra. No obstant això ambdós cometes estaven a molta distància un de l'altre; baix el cometa 260P/McNaught a 0.6 UA i dalt el cometa C/2018 N2 (ASASSN) a 2.6 UA, és a dir que estan separats dos vegades la distància de la Terra al Sol.

El cometa 260P/McNaught és un cometa de curt període descobert per Robert H. McNaught, un dels 26 d'este tipus que va descobrir. En total va descobrir 88 cometes i quasi 500 asteroides. Actualment també, com en el cas del C/2018 W2 (Africà), està visible amb una magnitud d'al voltant de 13.

Meteors


ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30º d'ascensió recta i 15º de declinació centrada a uns 12º a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un número variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricòrnides i les delta-aquàridas del sud de juliol i agost.

A partir del 10 de setembre, que comencen les Tàurides del Sud (002 STA) i fins a la contornada del 10 de desembre que acaben les Tàurides del Nord (017 NTA) estes pluges tapen l'activitat de l'ANT. A partir de llavors tindrem taxes de meteors de l'orde de THZ<2

El radiant de l'ANT recorre la constel·lació de Leo al llarg del mes de febrer.

Alfa-centàurides (102 ACE), activitat del 31 de gener al 20 de febrer, amb màxim el dia 8 de febrer. Radiant en la constel·lació de centaure (AR= 210º, DE=-59º). THZ 6 i velocitat 58km/s

Es tracta d'una pluja de l'hemisferi sud que a més tindrà l'observació greument dificultada per la Lluna plena del 9 de febrer.

Enllaços interessants


volver