Està en: INICI > Planetari

El cel d'abril de 2020

A la primavera, igual que a la tardor, la característica del cel nocturn s'haurà alterat. De nou tornarem a mirar cap a l'espai intergalàctic. En esta estació, el cel està caracteritzat per una gran extensió de firmament molt lliure d'estreles que els astrònoms denominen el regne de les galàxies.

M81, M82 L'Óssa Major s'alçarà molt alt durant la primera part de la nit en els cels boreals. Seguint la corba que formen Megrez, Alioth, Mizar i Alkaid (en el carro), arribarem fins a la bella Arcturus en el Bouer (Bootes), i continuant amb esta corba arribarem a l'estrela més brillant de Spica en Virgo. El sud-oest estarà dominat per Regulus de Leo. Podem aprofitar l'altura de l'Óssa Major per a contemplar la fantàstica Galàxia de Boc (M81), una de les galàxies espirals més brillants dels cels del nord. Molt pròxima a ella, es troba la Galàxia del Cigarro (M82), tractant-se d'un núvol d'estreles irregular i en període d'intensa formació estel·lar a causa d'una trobada amb la Galàxia de Boc en les últimes desenes de milions d'anys. La contemplació d'ambdós al mateix temps en un ocular pels astrònoms aficionats és una de les experiències més gratificants.

Cumulo de Virgo (M87 abajo izda), por Chris Mihos (ESO)En els cels australs es trobaran molt prop del zenit, a mitjanit, Centaurus i Crux, una zona molt rica en cúmuls globulars, d'on el més destacable és NGC 5139 (també denominat, curiosament, omega de Centauri), el qual a simple vista pareix una estrela gegant i borrosa, però que amb uns prismàtics brinda una imatge espectacular, sent el cúmul més brillant dels cels. El nord es veurà dominat per un triangle format per Spica en Virgo, Arcturus a Bootes i Regulus en Leo. Es tracta d'un magnífic moment per a contemplar la totalitat de les galàxies que componen el cúmul de Virgo. El Cúmul de Virgo és un cúmul de galàxies situat aproximadament a una distància 59 milions d'anys-llum en direcció de la constel·lació de Virgo. Conté unes 1.300 galàxies, encara que potser arriben a ser fins a 2.000 i forma la regió central del major Supercúmul Local, del qual forma també part el Grup Local, grup a què pertany la pròpia Via Làctia. Galàxies del catàleg Messier que pertanyen al Cúmul de Virgo: M49, M58, M59, M60, M61, M84, M85, M86, M87, M88, M89, M90, M91, M98, M99 i M100.

Observació de Planetes

Mercuri
serà visible durant uns minuts abans de l'alba. En la pràctica no serà visible per la seua curta separació angular del Sol. I a més eixe temps s'anirà reduint a l'acostar-se el fi del mes i la proximitat de la conjunció superior de principi de maig. La seua magnitud anirà disminuint de 0 a -1.4 i per tant el seu brillantor anirà augmentant al llarg del mes. Es desplaçarà per les constel·lacions d'Aquari, Peixos i Àries, on arribarà al Sol a principis de maig per a la conjunció superior.

Venus és visible un poc més de 4h després del fosquejar. La seua magnitud està al voltant de -4.1 i es desplaçarà per la constel·lació de Taure.

Mart
pot veure's pels matins unes 2h abans d'eixir el Sol. El seu brillantor està en 0.7. Durant este mes es desplaçarà per la constel·lació de Capricorn.

Júpiter pot observar-se entre 2 i 3h al matí, abans de l'alba. Durant este mes es desplaçarà per la constel·lació de Sagitari i la seua magnitud serà de -1.8.

Saturn
podrà veure's entre 2 i 3 hores abans de l'alba amb una magnitud de 0.8, i està localitzat en la constel·lació de Capricorn.
 Fases de la Lluna
  • Quart creixent:       dia  1 a les 10:21 T.U. en Gèminis.
  • Lluna plena:           dia  8 a les 02:35 T.U. en Virgo.
  • Quart minvant:       dia 14 a les 22:56 T.U. en Sagitari.
  • Lluna nova:            dia 23 a les 02:26 T.U. en Cetus.
  • Quart creixent:       dia  30 a les 20:38 T.U. en Càncer.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 2h.

Altres efemèrides
* 01-abr-2020 - 09:12 T.U. - Lluna en màxima declinació nord: 23.7ºN
* 07-abr-2020 - 18:08 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 356900km)
* 13-abr-2020 - 02:58 T.U. - Lluna en el seu node descendent.
* 13-abr-2020 - 21:03 T.U. - Lluna en màxima declinació sud: 23.8ºS
* 20-abr-2020 - 19:01 T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància 406500km)
* 22-abr-2020 - 06:07 T.U. - Pluja de meteors: Lírides THZ = 20
* 26-abr-2020 - 10:16 T.U. - Conjunció d'Urà
* 27-abr-2020 - 17:54 T.U. - Lluna en el seu node ascendent.
* 28-abr-2020 - 15:23 T.U. - Lluna en màxima declinació nord: 23.9ºN

Cometes

Els cometes més brillants per a este mes són C/2019 Y4 (ATLES), amb una magnitud d'al voltant de 4, seguit dels cometes C/2017 T2 (PanSTARRS) i C/2019 Y1 (ATLES), amb magnituds de 8. Els tres cometes estaran en les proximitats de la constel·lació de Camelopardalis durant este mes d'abril.

C/2019 Y4 (ATLES). El passat 28 de desembre es va descobrir un possible nou cometa amb magnitud 19.63 per part de L. Denneau utilitzant el sistema ATLES ( Asteroid Terrestrial-Impact Last Alert System ) situat en Hawaii. El 31 de desembre, utilitzant imatges apilades L. Buzzi des de l'Observatori Schiaparelli va detectar una coma perllongada 10″ cap al nord-oest confirmant la seua naturalesa cometària. El cometa es designa així per tractar-se d'un cometa de molt llarg període. Serà un cometa visible amb telescopis d'aficionat per al mes de maig.

Es tracta d'un cometa amb un periheli molt pròxim al Sol, a tan sols 0.25 UA. Després d'estudiar la seua òrbita s'ha determinat que té un període de 3000 anys i al seu torn podria tractar-se d'un fragment del gran cometa de 1844. Este cometa presenta la incertesa que s'aproximarà molt al Sol i tal com li va ocórrer al cometa ISON fa uns anys corre el risc de desintegrar-se i no sobreviure al periheli. També és possible que augmente el seu brillantor més d'allò que s'ha esperat, amb els cometes és molt difícil fer prediccions.

Entre els mesos de gener a març el cometa s'estarà desplaçant per l'Óssa Major, arribant a Camelopardalis en el mes d'abril i Perseu al maig, mes en què començarà a ser observable amb telescopis d'aficionat. A finals de maig ho trobarem ja molt pròxim a les llums de l'alba i quasi en magnitud 6 segons les estimacions de brillantor (magnitud 4 segons estimacions realitzades al febrer de 2020).

El C/2017 T2 (PanSTARRS) és un cometa nou que procedix de la zona més exterior del Núvol d'Oort. Aconseguirà el seu periheli el 4 de Maig de 2020 a una distància de 1.62 UA del Sol, abans tindrà una primera aproximació a la Terra el 29 de Desembre a la distància de 1.52 UA del nostre planeta, i una aproximació posterior el 28 de Maig de 2020 a una distància de 1.66 UA. Les observacions disponibles determinen una corba de llum amb uns paràmetres aproximats de magnitud absoluta de m0=6 que es correspondria amb un nucli d'uns 3 km de diàmetre i un índex d'increment d'activitat de n=3. El cometa tindrà el seu màxima brillantor aparent al maig de 2020 quan podria aconseguir una magnitud visual pròxima a la 8 sent observable llavors per mitjà de prismàtics des de l'Hemisferi Nord, encara que serà observable per mitjà de xicotets telescopis o prismàtics gegants per damunt de la magnitud 9 durant tota la primera mitat de 2020.

Descobert el 2 d'Octubre de 2017 pel telescopi robòtic de vigilància PanSTARRS en Hawaii (EUA) quan el cometa tenia magnitud 20 i estava sobre la constel·lació d'Eridanus, en els dies posteriors observacions realitzades per diferents observadors van reportar una coma de fins a 12″ de diàmetre i la presència d'una xicoteta cua de 20″ de longitud.

Durant abril el cometa es desplaçarà des de Cassiopea cap a Camelopardalis i s'espera una magnitud d'al voltant de 8.

C/2019 Y1 (ATLES). Descobert el 16 de Desembre de 2019 pel reflector de 0,5 m. del programa «Asteroid Terrestrial-Impact Last Alert System» (ATLES) en Hawaii (EUA), situat en la constel·lació d'Ursa Major amb una brillantor de magnitud 17 i mostrant una coma condensada de 20″ perllongada però sense cua. En dies successius altres observadors van reportar un ràpid increment de brillantor i una morfologia consistent en una condensació central rodejada d'una coma difusa de 1,5′ de diàmetre. Segons els paràmetres orbitals del nou cometa C/2019 Y1 (ATLES) pareix que es tracta d'un fragment del grup de cometes «Liller», el major membre dels quals va ser el cometa C/1988 A1 (Liller) que va aconseguir magnitud 5, altres van ser el C/1996 Q1 (Tabur) que es va desintegrar en el periheli després d'aconseguir també magnitud 5 i el C/2015 F3 (SWAN) que va aconseguir magnitud 10. Segons es creu pareixen tots procedir de la fragmentació d'un cometa major que va ocórrer fa uns 3.000 anys. L'òrbita del C/2019 Y1 (ATLES) és de molt llarg període, uns 800 anys, aconseguirà el seu periheli el 15 de Març de 2020 a una distància de 0.83 UA del Sol i tindrà una màxima aproximació a la Terra el 3 de Maig de 2020 a la distància de 1.09 UA del nostre planeta. La seua corba de llum té uns paràmetres aproximats de magnitud que es correspondria amb un nucli amb prop d'1 km de diàmetre i amb certes possibilitats de desintegració durant el periheli. El cometa tindria el seu màxima brillantor aparent en este mes de Març de 2020 quan podria aconseguir una magnitud visual pròxima a la 9,5 sent observable llavors per mitjà de xicotets telescopis des de latituds per damunt de 30°N a molt baixa altura sobre l'horitzó. Al llarg d'este mes d'abril travessarà la constel·lació de Cassiopea i es desplaçarà cap a Camelopardalis. S'espera una magnitud d'al voltant de 8 però ja començant a descendir el seu brillantor.
Meteors
ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30º d'ascensió recta i 15º de declinació centrada a uns 12º a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un número variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricòrnides i les delta-aquàrides del sud de juliol i agost.

A partir del 10 de setembre, que comencen les Táuridas del Sud (002 STA) i fins a la contornada del 10 de desembre que acaben les Táuridas del Nord (017 NTA) estes pluges tapen l'activitat de l'ANT. A partir de llavors tindrem taxes de meteors de l'orde de THZ<2

El radiant de l'ANT es mourà des de Virgo, en la contornada de Spica, fins a l'extrem de Lliura al llarg del mes d'abril. I hauria de produir unes mitjanes de THZ entre 2 i 4 meteors per hora.

Gran part de l'activitat de finals d'abril i maig és inobservable usant mètodes òptics ja que es tracta de pluges de meteors diürnes, que tenen el radiant molt prop del Sol. D'entre les nocturnes, tant les lírides d'abril com les pi-púpides tenen un cel lliure de llum de la Lluna.

També pot haver-hi una pluja tènue relacionada amb l'asteroide 2010GE35. Es tracta de les α-Virgínides (021 AVB), una pluja de meteors lents que tindria el màxim el 24 d'abril segons alguns càlculs. Encara que pròxim el radiant està separat uns 30º respecte de l'ANT.

D'entre les pluges diürnes podem destacar per a este mes les Píscides d'Abril ( 144APS ) que tindran el màxim el 22 d'abril al voltant de les 10h.

Lírides( 006LYR ), activitat del 14 al 30 d'abril, amb màxim el 22 a les 7h T.U. S'espera un THZ=18 encara que pot ser variable (fins a 90). El radiant està en Lyra (AR=271º, DE=+34º). La seua velocitat és de 49 km/s

El màxim ha anat variant durant les últimes dècades i podria trobar-se entre el les 22h del dia 21 i les 10h del 22. L'activitat esperada té valors al voltant de 18 però anant entre 14 a 23 en diferents anys. En el màxim apareixen meteors dèbils. En 1982 es va arribar a un màxim de 90 meteors per hora, encara que en este 2020 no s'esperen pics especials.

Es tracta d'una pluja especialment visible des de l'hemisferi nord a causa de la declinació del radiant i la lluna nova del dia 23 farà que tinguem nits fosques per a la seua observació.

π-Púppidas (137 PPU), activitat del 15 al 28 d'abril, amb màxim el dia 23 a les 12h T.U. THZ variable, fins a 40. Radiant en Puppis (AR=110º, DE=-45º) Velocitat 18km/s

Es va detectar per primera vegada en 1972 i el màxim d'al voltant de 40 es va donar en 1977 i 1982, quan la seua cometa d'origen, el 26P/Grigg-Skjellerup, estava en el periheli. Encara que els últims perihelis del cometa van tindre lloc els anys 2013 i 2018 no es va observar una activitat especial.

Per la declinació del radiant veiem que esta és una pluja essencialment de l'hemisferi sud. I les observacions seran més fàcils abans de la mitjanit ja que després ens trobarem amb un radiant massa davall. La Lluna, com en el cas de les lírides, no suposarà un obstacle.

Enllaços interessants


volver