Està en: INICI > Planetari

El cel de juny de 2020

Esquema Solsticios y EquinocciosEn este mes, el dia 20, a les 21:43 T.U., el sol arriba a la seua màxima posició meridional, aconseguint el seu punt més alt al nord de l'equador celeste, donant pas a l'estiu en l'hemisferi nord, i a l'hivern en l'hemisferi sud. El solstici és aquell instant en què el Sol es troba en un dels dos tròpics, en este cas, en el tròpic de Càncer. El solstici de juny fa, en l'hemisferi boreal, que el dia siga el més llarg i la nit la més curta de l'any; i en l'hemisferi austral, la nit més llarga i el dia més curt.

El dia 21 es produirà un eclipsi anul·lar de Sol. Es diuen anul·lars perquè la Lluna està més allunyada de manera que no cobreix totalment el Sol, deixant un anell brillant al seu voltant.

El camí central de l'eclipsi anul·lar de juny de 2020 passa per la mitat este del continent africà, inclosa la República Centreafricana, el Congo i Etiòpia; sud de Pakistan i nord d'Índia; i Xina. Un eclipsi parcial serà visible en el nord i est d'África, en el sud-est d'Europa, la major part d'Àsia (excepte la part nord de Rússia) i en el nord d'Austràlia just abans del capvespre. El màxim de l'eclipsi es produirà en el nord de l'Índia, prop de Nepal. No podrem disfrutar d'este eclipsi.

Dos setmanes abans i 2 després també s'haurà eclipsis de Lluna. Encara que en ambdós casos tan sols seran penombrals. És a dir, la Lluna passarà parcialment per la penombra de la Terra. Les dades concretes d'este eclipsi es poden consultar en l'enllaç "eclipsi penombral de Lluna del 5 de juny de 2020".

L'estrela Vega, junt amb Deneb (en la constel·lació Cignus )i Altair (en la constel·lació Aquila) formen el denominat Triangle d'Estiu, que començaran a fer la seua aparició per l'est en les nits estiuenques. En la constel·lació del Cigne (Cygnus) destaquem a una dels seus integrants, Albireo, situada en el cap de la constel·lació. Es tracta d'una estrela triple i és considerat com un dels sistemes múltiples més bells i fascinants del cel. La seua estrela principal és una estrela gegant daurada i la seua companya és una estrela nana blava i quan són contemplades ambdós al mateix temps, cosa que és possible inclús amb un xicotet telescopi, els colors d'una realcen els de l'altra. L'estrela principal, a més, és en realitat una estrela doble, formada per una estrela gegant i una altra nana, però tan pròximes una de l'altra que és quasi impossible separar-les amb un telescopi.

El zenit es veurà dominat per la constel·lació d'Hèrcules, en la que podrem localitzar el magnífic cúmul globular M13. A l'observar-ho amb uns prismàtic apareix com una estrela difusa. En Serpens podrem aprofitar per a la contemplació d'un altre magnífic cúmul, M5, considerat com el segon millor cúmul d'este tipus en l'hemisferi nord.

Des de les latituds sud es podrà disfrutar d'una meravellosa vista cap al centre de la nostra galàxia, amb les constel·lacions de Scorpius i Sagittarius com a principals protagonistes, en una zona tremendament rica i densa en estreles. En la constel·lació de Sagittarius es troben nombrosos objectes de cel profund molt interessants, entre els que destaquem a la Nebulosa de la Laguna (objecte M8 del catàleg Messier), un núvol de gas que presenta zones amb núvols protoestelars que estan col·lapsant-se, d'on naixeran noves estreles. Esta nebulosa té una magnitud visual de 5 i pot ser contemplada amb uns simples prismàtics. En la mateixa constel·lació es troba el famós cúmul globular M22, el qual és visible a simple vista si les condicions atmosfèriques són favorables. Este cúmul es troba a una distància aproximada de 10.400 anys llum i està compost per unes 70.000 estreles. En la constel·lació de Scorpius destaquem a l'estrela Antares, una supergegant rogenca que brilla 9.000 vegades més que el Sol.

Observació de Planetes

Mercuri tindrà la seua màxima elongació Este a principis de mes, quan estarà a 23.6ºE i es posarà unes 2 hores després de la Posta Del Sol, i els temps d'observació se n'aniran reduint conforme es vaja acostant la conjunció inferior del primer de juliol. conjunció superior el dia 4 de maig a les 21:22 T.U. El seu brillantor anirà disminuint passant de des de magnitud 0 fins a 5 a l'anar acostant-se a la conjunció. Es desplaçarà per la constel·lació de Gèminis. Durant este mes, a més de la màxima elongació Este, tindrem a Mercuri estacionari en el cel el 17, arribarà al seu afeli el 23 i el 28 estarà en el seu major acostament a la Terra.

Venus arriba a la seua conjunció inferior el dia 3 i a partir de llavors anirà observant-se cada vegada més temps abans de l'alba, fins a un parell d'hores a finals de juny. La seua magnitud brillantor anirà augmentant, per la qual cosa la seua magnitud variarà entre -4.2 i -4.6 i es desplaçarà per la constel·lació de Taure.

Mart pot veure's cada vegada més temps pels matins abans d'eixir el Sol. Ix al voltant de la mitjanit T.U (al voltant de les 2h de la matinada, hora local). El seu brillantor anirà augmentant des de magnitud 0 a -0.5. Durant este mes es desplaçarà per la constel·lació d'Aquari i la de Peixos.

Júpiter pot observar-se durant quasi tota la nit i, de fet apareixerà quan enfosquisca el cel després de la posta del Sol. Durant este mes es desplaçarà per la constel·lació de Sagitari, prop del seu límit amb Capricorn, i la seua magnitud serà de -2.6.

Saturn eixirà tan sols uns minuts després de l'eixida de Júpiter i, com ell, podrà veure's tota la nit. Brilla menys que Júpiter però ho farà amb una magnitud de 0.3, i està localitzat en la constel·lació de Capricorn, en les proximitats de Sagitari i de Júpiter.

Fases de la Lluna
  • Lluna plena:         dia  5 a les 19:12 T.U. en Ofiüc.
  • Quart minvant:     dia 13 a les 06:24 T.U. en Aquari.
  • Lluna nova:          dia 21 a les 06:41 T.U. en Gèminis.
  • Quart creixent:     dia 28 a les 08:16 T.U. en Virgo.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 2h.
Altres efemèrides

* 03-jun-2020 - 03:36 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 364400km)
* 03-jun-2020 - 17:42 T.U. - Venus en conjunció inferior amb el Sol i la Tiera
* 04-jun-2020 - 12:59 T.U. - Mercuri en la seua màxima elongació Este (23.6°E)
* 05-jun-2020 - 19:25 T.U. - Eclipsi penombral de Lluna
* 06-jun-2020 - 18:10 T.U. - Lluna en el seu node descendent.
* 07-jun-2020 - 16:22 T.U. - Lluna en màxima declinació sud: 24.1ºS
* 15-jun-2020 - 00:56 T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància 404600km)
* 20-jun-2020 - 21:43 T.U. - Solstici d'estiu. Inici de l'estiu en l'hemisferi nord.
* 21-jun-2020 - 04:24 T.U. - Lluna en el seu node ascendent.
* 21-jun-2020 - 06:40 T.U. - Eclipsi anul·lar de Sol. Visible essencialment en Àsia.
* 22-jun-2020 - 03:56 T.U. - Lluna en màxima declinació nord: 24.1°N
* 30-jun-2020 - 02:09 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 369000km)

Cometes
C/2019 U6 (Lemmon). Un objecte amb aparença asteroidal va ser descobert el 31 d'Octubre de 2019 per R. A. Kowalski a través del telescopi reflector de 1.5 m del Sistema de Vigilància Mt. Lemmon en Arizona (EUA), quan estava en la constel·lació d'Orió amb una brillantor de magnitud 20,5. Al Desembre diferents observadors van reportar que l'objecte presentava activitat cometària i havia desenrotllat coma i una cua.

El cometa C/2019 U6 (Lemmon) no és un cometa nou i la seua òrbita quasiparabòlica té un llarguíssim període de 8.929 anys (el seu anterior pas va ser a finals del Neolític). El seu pròxim periheli serà el 18 de Juny de 2020 a una distància de 0.91 UA del Sol, i la seua màxima aproximació a la Terra uns dies més tard el 29 de Juny de 2020 a 0.83 UA del nostre planeta.

Segons as previsions tindrà el seu màxima brillantor a finals de Juny de 2020 quan podria aconseguir una magnitud pròxima a la 4.5 sent llavors observable a simple vista des de latituds per davall de 40°N sobre l'horitzó Oest després de fosquejar. En este mes es desplaçarà des de Ca Major cap a Sextant travessant Hydra.

C/2020 F8 (SWAN). Este cometa es va descobrir amb SWAN que és un dels sensors del SOHO, l'observatori solar espacial (Solar Heliospheric Observer), el passat 25 de març de 2020.

Després del seu màxim acostament a la Terra i el seu periheli de maig va disminuint ja de brillantor des del seu màxim d'al voltant de magnitud 4 i al juny esperem una mitjana de magnitud 7.

Al llarg del mes de juny anirà des d'Auriga, en les proximitats de Capella, fins a Gèminis.

El C/2017 T2 (PanSTARRS) és un cometa nou que procedix de la zona més exterior del Núvol d'Oort. Va arribar al seu periheli el 4 de Maig de 2020 a una distància de 1.62 UA del Sol. La primera aproximació al nostre planeta es va produir el 29 de desembre de 2019 a la distància de 1.52 UA del nostre planeta, i una aproximació posterior el 28 de Maig de 2020 a una distància de 1.66 UA. Les observacions disponibles determinen una corba de llum amb uns paràmetres aproximats de magnitud absoluta de m0=6 que es correspondria amb un nucli d'uns 3 km de diàmetre i un índex d'increment d'activitat de n=3. El cometa va tindre el seu màxima brillantor aparent Al Maig de 2020 quan va aconseguir una magnitud visual pròxima a la 8 sent observable llavors per mitjà de prismàtics des de l'Hemisferi Nord, encara que serà observable per mitjà de xicotets telescopis o prismàtics gegants per damunt de la magnitud 9 durant un parell de mesos més.

Descobert el 2 d'Octubre de 2017 pel telescopi robòtic de vigilància PanSTARRS en Hawaii (EUA) quan el cometa tenia magnitud 20 i estava sobre la constel·lació d'Eridanus, en els dies posteriors observacions realitzades per diferents observadors van reportar una coma de fins a 12″ de diàmetre i la presència d'una xicoteta cua de 20″ de longitud.

Durant juny el cometa es desplaçarà per l'Óssa Major i s'espera que mantinga una magnitud d'entre 8 i 9.

249P/Linear. Descobert a l'octubre del 2006 pel Lincoln Near-Earth Asteroid Research. Té un període de 4.6 anys.

S'espera que la màxima brillantor es produïsca durant juny, quan hauria d'arribar tindre una magnitud entre 9 i 10. En este període es desplaçarà des de Càncer, a través de Gèminis fins a Auriga i Taure.

58P/Jackson-Neujmin. Es va descobrir en 1936 per Cyril Jackson i Grigory N. Neujmin en observatoris diferents. Té un període de 8.2 anys. El periheli es va produir a finals de maig, concretament el dia 27 i des de març va augmentar la seua magnitud pel que el màxim s'espera entre 10 i 11 al llarg d'este mes de juny.

C/2019 Y1 (ATLES). Descobert el 16 de Desembre de 2019 pel reflector de 0,5 m. del programa «Asteroid Terrestrial-Impact Last Alert System» (ATLES) en Hawaii (EUA), situat en la constel·lació d'Ursa Major amb una brillantor de magnitud 17 i mostrant una coma condensada de 20″ perllongada però sense cua. En dies successius altres observadors van reportar un ràpid increment de brillantor i una morfologia consistent en una condensació central rodejada d'una coma difusa de 1,5′ de diàmetre.

Segons els paràmetres orbitals del nou cometa C/2019 Y1 (ATLES) pareix que es tracta d'un fragment del grup de cometes «Liller», el major membre dels quals va ser el cometa C/1988 A1 (Liller) que va aconseguir magnitud 5, altres van ser el C/1996 Q1 (Tabur) que es va desintegrar en el periheli després d'aconseguir també magnitud 5 i el C/2015 F3 (SWAN) que va aconseguir magnitud 10. Segons es creu pareixen tots procedir de la fragmentació d'un cometa major que va ocórrer fa uns 3.000 anys.

L'òrbita del C/2019 Y1 (ATLES) és de molt llarg període, uns 800 anys, va arribar al seu periheli el 15 de Març de 2020 a una distància de 0.83 UA del Sol i tindrà una màxima aproximació a la Terra el 3 de Maig de 2020 a la distància de 1.09 UA del nostre planeta. La seua corba de llum té uns paràmetres aproximats de magnitud que es correspondria amb un nucli amb prop d'1 km de diàmetre i amb certes possibilitats de desintegració durant el periheli. El cometa va tindre el seu màxima brillantor aparent al març de 2020 quan podria va aconseguir una magnitud visual pròxima a la 8.

Al llarg d'este mes de juny es desplaçarà des de la constel·lació de l'Óssa Major entre les de Coma Berenices i Leo en direcció a Virgo, on arribarà al juliol. Està perquè molt cap al nord. S'espera una magnitud d'11 i descendint en el seu brillantor.

Meteors

 ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30é d'ascensió recta i 15é de declinació centrada a uns 12é a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un nombre variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricòrnides i les delta-aquàrides del sud de juliol i agost.

A partir del 10 de setembre, que comencen les Táuridas del Sud (002 STA) i fins a la contornada del 10 de desembre que acaben les Táuridas del Nord (017 NTA) estes pluges tapen l'activitat de l'ANT. A partir de llavors tindrem taxes de meteors de l'orde de THZ<2

Al juny el radiant de l'ANT comença el mes en Ofiüc i es desplaça recorrent Sagitari. I hauria de produir unes mitjanes de THZ entre 2 i 4 meteors per hora.

Ariètides diürnes (171 ARI). Activitat des del 14 de maig fins al 24 de juny amb màxim el 7 de juny. THZ=30 (amb molt error). El seu radiant està en Àries(AR=44º, DE=+24º) i són meteors amb velocitats mitges, d'al voltant de 38km/s

Atés que el radiant està localitzat al voltant de 30é a l'oest del Sol les possibilitats d'observació són molt limitades. La baixa elevació del radiant abans de l'alba fa que es puguen observar molt pocs tant d'una manera visual com a través de vídeo. Les latituds cap al sud de 30N seran millors per a l'observació i atés que el principal problema és la llum de l'alba la influència de la Lluna és limitada (encara que tinguem Lluna plena el 5 de juny).

Boòtides de Juny (170 JBO). Activitat entre el 22 de juny i li 2 de juliol amb màxim el 27 de juny al voltant de les 22h T.U. (mitjanit local). Radiant en Bouer (Bootes) (AR=224º, DE+48º). Es tracta de meteors lents i el THZ és variable, entre 0 i més de 100 en una hora.

Esta pluja va tornar a la llista de pluges després d'un retorn inesperat en 1998 en el que va haver-hi un THZ d'entre 50 i 100 meteors durant mig dia. En 2004 va haver-hi un altre pic semblant encara que menor amb THZ entre 20 i 50. S'esperava un retorn en 2010 que va conduir a THZ menors de 10.

El cometa d'origen és el 7P/Pons-Winnecke, que té una òrbita per fora de la de la Terra en els seus acostaments al Sol. El seu període orbital és de 6.4 anys i l'últim periheli (a 1.24UA del Sol) va ocórrer al gener de 2015. De totes maneres els pics de 1998 i 2005 van ser el resultat de meteoroides ejectats del cometa en el passat, quan tenia una òrbita diferent.

Per a 2020 no s'espera un augment de meteors. De totes maneres des de l'IMO es recomana fer un seguiment per si de cas. Des de latituds nord com les nostres el radiant és visible quasi tota la nit. Atés que al voltant del màxim tenim Lluna creixent és recomanable usar la segona part de la nit per a l'observació de manera que no ens moleste la seua llum.

Enllaços interessants


volver