Està en: INICI > Planetari

El cel de juliol de 2020

A principis d'este mes, més concretament a les 11:34h T.U. del dia 4 (13:34h hora local), la Terra arriba a l'afeli de la seua òrbita. És el moment en què està més allunyada del Sol, amb 152.095.295 km, que són uns 5 milions de km més que al punt més pròxim, el periheli. Este augment en la distància no afecta essencialment en la temperatura (excepte alguna desena de grau com a mitjana; recorde's que les estacions tenen a veure amb l'angle d'incidència de la llum solar i no amb la distància) no obstant això el fet de que la velocitat de la terra siga menor quan està més lluny i major quan està més prop si que afecta fent que els estius de l'hemisferi nord siguen algun dia més llargs que els de l'hemisferi sud.

Este mes tindrem un eclipsi penombral de Lluna prop de l'alba del dia 5. Prèviament, el 21 de juny, hi ha un eclipsi anul·lar de Sol visible des d'Àsia.
L'eclipsi penombral de Lluna podrà veure's des d'Europa, Oest d'África i Amèrica. Des de la nostra localització podrà veure's parcialment prop de la posta de la Lluna.

Des de les latituds sud es podrà disfrutar d'una meravellosa vista cap al centre de la nostra galàxia, amb les constel·lacions de Scorpius i Sagittarius com a principals protagonistes, en una zona tremendament rica i densa en estreles. En Sagitari destaquem a l'estrela Antares, una supergegant rogenca que brilla 9.000 vegades més que el Sol. A més en esta hi ha més objectes catalogats per Messier que en qualsevol altra constel·lació, 15 objectes en total. Entre estos destaquem a la Nebulosa de la Llacuna (objecte M8 del catàleg Messier), un núvol de gas que presenta zones amb núvols protoestelars que estan col·lapsant-se, d'on naixeran noves estreles. Esta nebulosa té una magnitud visual de 5 i pot ser contemplada amb uns simples prismàtics. En la mateixa constel·lació es troba el famós cúmul globular M22, el qual és visible a simple vista si les condicions atmosfèriques són favorables. Este cúmul es troba a una distància aproximada de 10.400 anys llum i està compost per unes 70.000 estreles.

Durant el mes de juliol, el cel en les latituds nord es veurà dominat per la constel·lació d'Hèrcules (entre les estreles Arcturus en la constel·lació de Bootes i Vega en la constel·lació de Lyra, les dos estreles més brillants del cel de l'hemisferi nord.

Observació de Planetes

Mercuri tindrà la seua conjunció inferior el primer dia del mes per que que la seua visibilitat anirà augmentant des de llavors fins a arribar a una hora abans de l'alba el dia 22, quan el planeta arriba a la seua màxima elongació Oest. Es desplaçarà per la constel·lació de Gèminis. La seua magnitud variarà entre 3 i -0.5. Durant la seua màxima elongació tindrà una magnitud de 0.4.

Venus anirà observant-se cada vegada més temps abans de l'alba, entre 2 i 3h. La seua magnitud serà de -4.1 i es desplaçarà per la constel·lació de Taure.

Mart pot veure's cada vegada més temps pels matins abans d'eixir el Sol. Ix al voltant de la mitjanit T.U. Durant este mes serà visible entre 4 i 6h abans de l'alba. El seu brillantor anirà augmentant des de magnitud -0.5 a -0.9. Durant este mes es desplaçarà per les constel·lacions de Peixos i Cetus.

Júpiter pot observar-se durant tota la nit i, de fet el dia 14 tindrà la seua oposició . Durant este mes es desplaçarà per la constel·lació de Sagitari, prop del seu límit amb Capricorn, i la seua magnitud serà de -2.

Saturn eixirà tan sols uns minuts després de l'eixida de Júpiter i, com ell, podrà veure's tota la nit i també arriba a la seua oposició durant juliol. Concretament el dia 20. Brilla menys que Júpiter però ho farà amb una magnitud de 0.3, i està localitzat en el límit entre Sagitari i Capricorn.

Fases de la Lluna
  • Lluna plena:         dia  5 a les 04:44 T.U. en Sagitari.
  • Quart minvant:     dia 12 a les 23:29 T.U. en Peixos.
  • Lluna nova:          dia 20 a les 17:33 T.U. en Gèminis.
  • Quart creixent:     dia 27 a les 12:32 T.U. en Virgo.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 2h.

 
Altres efemèrides

* 01-jul-2020 - 02:45 T.U. - Mercuri en conjunció inferior amb el Sol i la Terra
* 04-jul-2020 - 03:18 T.U. - Lluna en el seu node descendent.
* 04-jul-2020 - 11:34 T.U. - Terra en l'afeli de la seua òrbita (distància 1,0167 AU o 152.095.295km)
* 05-jul-2020 - 01:37 T.U. - Lluna en màxima declinació sud: 24.1ºS
* 05-jul-2020 - 04:30 T.U. - Eclipsi penombral de Lluna
* 12-jul-2020 - 19:27 T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància 404200km)
* 14-jul-2020 - 07:03 T.U. - Júpiter en oposició
* 18-jul-2020 - 12:33 T.U. - Lluna en el seu node ascendent.
* 19-jul-2020 - 11:51 T.U. - Lluna en màxima declinació nord: 24.1ºN
* 20-jul-2020 - 21:33 T.U. - Saturn en oposició.
* 22-jul-2020 - 14:59 T.U. - Mercuri en la màxima elongació oest: 20.1°O
* 25-jul-2020 - 04:54 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 368400km)
* 27-jul-2020 - 21:08 T.U. - Pluja de meteors: Delta-aquàrides Sur, THR=25
* 31-jul-2020 - 09:32 T.U. - Lluna en el seu node descendent.

Cometes

C/2020 F3 (Neowise). Descobert el 27 de Març de 2020 en imatges infraroges obtingudes en el transcurs del projecte Near-Earth Objects pel telescopi espacial Wide-Field Infraxarxa Survey Explorer (WISE) de la NASA, al detectar un objecte de magnitud 17. Els dies següents diferents observadors amateurs van confirmar la seua activitat cometària, mesurant una coma prou condensada i una cua de 20″ de longitud.

El cometa C/2020 F3 (NEOWISE) té una òrbita quasi-parabòlica pel que no és nou, el seu anterior pas va ser fa uns 3.000 anys. El seu pròxim periheli serà el 3 de Juliol de 2020 a una distància de només 0.29 UA del Sol, i la seua màxima aproximació a la Terra uns dies més tard el 23 de Juliol de 2020 a 0.69 UA del nostre planeta.

Després d'un increment de brillantor inusualment ràpid, la corba de llum pareix haver-se estabilitzat des de maig amb uns paràmetres que es correspondria amb un nucli d'uns 2 km de diàmetre i amb una taxa alta d'activitat. Si continua amb la mateixa tendència podria arribar a magnitud 0.5 a principis de juliol de 2020, però no serà observable fins mitjan de juliol quan estaria en magnitud 2 visible des de latituds superiors a 30°N, o a finals de juliol ja des de tot el món en magnitud 4; sempre a baixa altura sobre l'horitzó.

En el mes de juliol es desplaçarà entre les constel·lacions de Gèminis i Auriga.

C/2019 U6 (Lemmon). Un objecte amb aparença asteroidal va ser descobert el 31 d'Octubre de 2019 per R. A. Kowalski a través del telescopi reflector de 1.5 m del Sistema de Vigilància Mt. Lemmon en Arizona (EUA), quan estava en la constel·lació d'Orió amb una brillantor de magnitud 20,5. Al Desembre diferents observadors van reportar que l'objecte presentava activitat cometària i havia desenvolupat coma i una cua. El cometa C/2019 U6 (Lemmon) no és un cometa nou i la seua òrbita quasi-parabòlica té un llarguíssim període de 8.929 anys (el seu anterior pas va ser a finals del Neolític). El seu periheli ha estat el 18 de juny de 2020 a una distància de 0.91 UA del Sol, i la seua màxima aproximació a la Terra uns dies més tard el 29 de Juny de 2020 a 0.83 UA del nostre planeta. Segons les previsions haurà tingut el seu màxima brillantor a finals de juny de 2020 quan amb una magnitud pròxima a la 4.5 sent llavors observable a simple vista des de latituds per davall de 40°N sobre l'horitzó Oest després de fosquejar. En este mes de juliol es desplaçarà des de Sextant passant entre Lleó i Virgo en direcció a Artur (en Bouer), on arribarà a mitjan agost.

El C/2017 T2 (PanSTARRS) és un cometa nou que procedix de la zona més exterior del Núvol d'Oort. Va arribar al seu periheli el 4 de Maig de 2020 a una distància de 1.62 UA del Sol. La primera aproximació al nostre planeta es va produir el 29 de desembre de 2019 a la distància de 1.52 UA del nostre planeta, i una aproximació posterior el 28 de Maig de 2020 a una distància de 1.66 UA. Les observacions disponibles determinen una corba de llum amb uns paràmetres que es correspondria amb un nucli d'uns 3 km de diàmetre. El cometa va tindre el seu màxima brillantor aparent al maig de 2020 quan va aconseguir una magnitud visual pròxima a la 8 sent observable llavors per mitjà de prismàtics des de l'Hemisferi Nord, encara que serà observable per mitjà de xicotets telescopis o prismàtics gegants per damunt de la magnitud 9 durant un parell de mesos més.

Descobert el 2 d'Octubre de 2017 pel telescopi robòtic de vigilància PanSTARRS en Hawaii (EUA) quan el cometa tenia magnitud 20 i estava sobre la constel·lació d'Eridanus, en els dies posteriors observacions realitzades per diferents observadors van reportar una coma de fins a 12″ de diàmetre i la presència d'una xicoteta cua de 20″ de longitud.

Durant juliol el cometa es desplaçarà des de Cans Venatici a Coma Berenices i s'espera que mantinga una magnitud d'entre 8 i 9.

Meteoros

ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30º d'ascensió recta i 15º de declinació centrada a uns 12é a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un número variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricòrnides i les delta-aquàrides del sud de juliol i agost.

A partir del 10 de setembre, que comencen les Táuridas del Sud (002 STA) i fins a la contornada del 10 de desembre que acaben les Táuridas del Nord (017 NTA) estes pluges tapen l'activitat de l'ANT. A partir de llavors tindrem taxes de meteors de l'orde de THZ<2

Durant la primera mitat de juliol l'ANT és el centre d'atenció. El seu radiant de l'ANT es va movent des de l'est de Sagitari, pel nord de Capricorn cap al sud-oest d'Aquari. I hauria de produir unes mitjanes de THZ entre 2 o 3 meteors per hora.

Les alfa-capricòrnides (001 CAP) es diferencien dels meteors de l'ANT per la seua menor velocitat aparent i açò permet separar ambdós orígens. Les delta-aquàrides del sud (005 SDA) són prou nombroses i també les Peixos Austrínides (183 PAU), que tenen el radiant més separat, són fàcilment distingibles de l'ANT, especialment per a observadors de l'hemisferi sud. De totes maneres la lluna creixent de finals de mes dificultarà l'observació d'estes pluges, que tenen els seus màxims cap a final de juliol.

Encara que el màxim dels persèids estiga a l'agost ja començaran a ser observables des de finals de juliol. En concret des del dia 17.

Peixos Austrínides (183 PAU). Pluja de meteors amb activitat entre el 15 de juliol i el 10 d'agost, amb màxim el 27 de juliol. Radiant en Piscis Austrinus (AR=341º, DE=-30º), THZ=5 i velocitat 35km/s

Delta-Aquàrides del Sud (005 SDA). Pluja de meteors amb activitat entre el 12 de juliol i el 23 d'agost, amb màxim el 29 de juliol. Radiant en Aquari (AR=340º, DE=-16º). THZ=25 i velocitat 41km/s

Alfa-Capricòrnides (001 CAP). Pluja de meteors amb activitat entre el 3 de juliol i el 15 d'agost, amb màxim el 29 de juliol. Radiant en Capricorn (AR=307º, DE=-10º). THZ=5 i velocitat 23km/s

Respecte a les pluges diürnes (observables amb radar i/o vídeo) durant este mes tindrem les gamma-Dracònides (184 GDR), amb màxim el 28 de juliol. Després d'un augment en 2016 potser al voltant de les 00:30h T.U. del 28 de juliol de 2020 puga haver-hi algun augment. La lluna creixent pot resultar molesta en eixes dates però el radiant en Drac (AR=280º, AR=+51º) i la velocitat baixa (uns 27 km/s) pot fer que valga la pena intentar observar-los.

Enllaços interessants


volver