Està en: INICI > Planetari

El cel d'agost de 2020

Com cada any a l'agost, arriba la pluja de meteors denominada els Persèids. Popularment conegudes com les Llàgrimes de Sant Llorenç, és la pluja més important de l'any. La seua activitat s'inicia a finals de juliol i arriba a la seua plenitud el 12 d'agost i es caracteritzen per ser molt brillants i tindre una gran freqüència (arribant a aconseguir una mitjana de quasi 2 meteors per minut). El seu radiant és la constel·lació de Perseu. El màxim de la pluja està previst per a la vesprada del 12, entre les 13 i les 16h T.U. Atés que l'11 és el quart minvant la Lluna no molestarà per a l'observació durant la primera part de la nit.

L'estrela Vega (en la constel·lació de Lyra), junt amb Deneb (en la constel·lació Cignus) i Altair (en la constel·lació Aquila) formen el denominat Triangle d'Estiu, que dominaran les nits del calorós agost.

En la constel·lació del Cigne (Cygnus) destaquem a una dels seus integrants, Albireo, situada en el cap de la constel·lació. És considerat com un dels sistemes múltiples més bells i fascinants del cel. La seua estrela principal és una estrela gegant daurada i la seua companya és una estrela nana blava i quan són contemplades ambdós al mateix temps, els colors d'una realcen els de l'altra. Inclús amb un xicotet telescopi serem capaços d'observar-les. L'estrela principal, a més, és en realitat una estrela doble, formada per una estrela gegant i una altra nana, però tan pròximes una de l'altra que és quasi impossible separar-les amb un telescopi.
La nebulosa del Anillo en Lyra
En la constel·lació de Lyra destaquem la nebulosa de l'Anell, que és l'element 57 del catàleg de Messier (M57). Es tracta d'una nebulosa planetària prototípica. Està situada entre 2000 i 5000 anys llum de la Terra i va ser descoberta per Antoine Darquier de Pellepoix en 1779. Mesura aproximadament 1 any llum de diàmetre. La seua forma real és, possiblement, la d'una nebulosa bipolar vista amb una inclinació d'uns 30é respecte al seu eix, i es calcula que ha estat expandint-se durant un parell de mil·lennis. L'estrela central és una nana blanca molt calent, dèbil (magnitud +15,4), però que va ser més gran que el Sol.

Des de les latituds sud es podrà disfrutar d'una meravellosa vista cap al centre de la nostra galàxia, amb les constel·lacions de Scorpius i Sagittarius com a principals protagonistes, en una zona tremendament rica i densa en estreles. En la constel·lació de Sagittarius es troben nombrosos objectes de cel profund molt interessants, entre els que destaquem a la Nebulosa de la Laguna, objecte M8 del catàleg Messier, (imatge de l'ESO)M8 Nebulosa de la Laguna, captada por el VST de ESO, un núvol de gas que presenta zones amb núvols protoestelars que estan col·lapsant-se, d'on naixeran noves estreles. Esta nebulosa té una magnitud visual de 5 i pot ser contemplada amb uns simples prismàtics. En la mateixa constel·lació es troba el famós cúmul globular M22, el qual és visible a simple vista si les condicions atmosfèriques són favorables. Este cúmul es troba a una distància aproximada de 10.400 anys llum i està compost per unes 70.000 estreles. En la constel·lació d’Escorpí destaquem a l'estrela Antares, una supergegant rogenca que brilla 9.000 vegades més que el Sol.

Observació de Planetes

Mercuri tindrà la seua conjunció superior el dia 17 d'agost pel que la seua visibilitat anirà disminuint fins llavors per a augmentar novament a finals del mes. Realment, donada la seua separació angular respecte al Sol, tan sols serà visible durant els primers dies del mes. Es desplaçarà per la constel·lació de Gèminis. La seua magnitud estarà al voltant d'1. Es desplaçarà des de Gèminis, alcançant al Sol prop de Règul, en Leo, per a acabar el mes prop del límit de Virgo.

Venus
anirà observant-se cada vegada més temps abans de l'alba, entre 2 i 3h. El dia 13 arriba  a la seua màxima elongació oest. La seua magnitud serà de -3.9 i es desplaçarà des de la constel·lació de Taure, passant per l'extrem nord d'Orió, per a arribar a les proximitats de Règul, en Leo, cap a finals del mes.

Mart
pot veure's cada vegada més temps pels matins abans d'eixir el Sol. Ix al voltant de la mitjanit local (22h T.U.). Durant este mes serà visible durant quasi tota la nit. El seu brillantor anirà augmentant des de magnitud -1 a -1.6. i es desplaçarà per la constel·lació de Peixos, cada vegada més lentament ja que al setembre entra en moviment retrògrad.

Júpiter pot observar-se durant quasi tota la nit, excepte en la proximitat de l'alba. Durant este mes es desplaçarà per la constel·lació de Sagitari, en moviment retrògrad, i la seua magnitud serà de -2.2.

Saturn
eixirà tan sols uns minuts després de l'eixida de Júpiter i, com ell, podrà veure's quasi tota la nit. Brilla menys que Júpiter però ho farà amb una magnitud de 0.4, i està localitzat en Sagitari, prop del límit amb Capricorn, i movent-se en retrogradació també.

Fases de la Lluna
  • Lluna plena:         dia  3 a les 15:59 T.U. en Capricorn.
  • Quart minvant:     dia 11 a les 16:45 T.U. en Àries.
  • Lluna nova:          dia 19 a les 02:41 T.U. en Leo.
  • Quart creixent:     dia 25 a les 17:58 T.U. en Escorpió.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 2h.

Altres efemèrides
* 01-ago-2020 - 08:47 T.U. - Lluna en la seua màxima declinació sud: 24.1ºS
* 09-ago-2020 - 13:51 T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància 404700km)
* 12-ago-2020 - 13:02 T.U. - Pluja de meteors: Persèids
* 13-ago-2020 - 00:59 T.U. - Venus en la seua màxima elongació oest: 45.8W
* 14-ago-2020 - 19:22 T.U. - Lluna en el seu node ascendent.
* 15-ago-2020 - 20:40 T.U. - Lluna en la seua màxima declinació nord: 24.2ºN
* 17-ago-2020 - 14:47 T.U. - Mercuri en la seua conjunció superior.
* 21-ago-2020 - 10:59 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 363500km)
* 27-ago-2020 - 11:52 T.U. - Lluna en el seu node descendent.
* 28-ago-2020 - 14:06 T.U. - Lluna en la seua màxima declinació sud: 24.2ºS

Cometes

C/2020 F3 (Neowise). Descobert el 27 de Març de 2020 en imatges infraroges obtingudes en el transcurs del projecte Near-Earth Objects pel telescopi espacial Wide-Field Infraxarxa Survey Explorer (WISE) de la NASA, al detectar un objecte de magnitud 17. Els dies següents diferents observadors amateurs van confirmar la seua activitat cometària, mesurant una coma prou condensada i una cua de 20″ de longitud.

El cometa C/2020 F3 (NEOWISE) té una òrbita cuasiparabòlica pel que no és nou, el seu anterior pas va ser fa uns 3.000 anys. El seu periheli va ser el 3 de Juliol de 2020 a una distància de només 0.29 UA del Sol, i la seua màxima aproximació a la Terra uns dies més tard el 23 de Juliol de 2020 a 0.69 UA del nostre planeta.

Després d'un increment de brillantor inusualment ràpida, la corba de llum pareix haver-se estabilitzat des de maig amb uns paràmetres que es correspondria amb un nucli d'uns 2 km de diàmetre i amb una taxa alta d'activitat. Després de poder-se observar tant per la matinada, a primers de juliol, com a les vesprades, a finals, durant agost anirà disminuint de brillantor des d'al voltant de magnitud 5.

En el mes d'agost es desplaçarà per les constel·lacions de Coma Berenices i Virgo en direcció a Lliura.

C/2019 U6 (Lemmon).
Un objecte amb aparença asteroidal va ser descobert el 31 d'Octubre de 2019 per R. A. Kowalski a través del telescopi reflector de 1.5 m del Sistema de Vigilància Mt. Lemmon en Arizona (EUA), quan estava en la constel·lació d'Orió amb una brillantor de magnitud 20,5. Al Desembre diferents observadors van reportar que l'objecte presentava activitat cometària i havia desenrotllat coma i una cua.

El cometa C/2019 U6 (Lemmon) no és un cometa nou i la seua òrbita cuasiparabòlica té un llarguíssim període de 8.929 anys (el seu anterior pas va ser a finals del Neolític). El seu periheli ha sigut el 18 de juny de 2020 a una distància de 0.91 UA del Sol, i la seua màxima aproximació a la Terra uns dies més tard el 29 de Juny de 2020 a 0.83 UA del nostre planeta.

Segons les previsions haurà tingut el seu màxima brillantor a finals de juny de 2020 quan amb una magnitud pròxima a la 4.5 sent llavors observable a simple vista des de latituds per davall de 40°N sobre l'horitzó Oest després de fosquejar. En este mes d'agost el seu brillantor continuarà disminuint des de magnitud 9 i es desplaçarà per les constel·lacions de Coma Berenices i Bouer. Passarà per les proximitats d'Artur (en Bouer) a mitjan agost.

88P/Howell. Es tracta d'un cometa periòdic amb un període de 5 anys i mig. Es va descobrir a l'agost de 1981. Es va calcular que en l'òrbita anterior va tindre una trobada pròxima amb Júpiter que va alterar la seua òrbita reduint el seu periheli.

El pròxim periheli es produirà el 26 de setembre de 2020. La seua magnitud està arribant al màxim, al voltant de 9 a l'octubre, per la qual cosa a l'agost anirà augmentant i es desplaçarà per les constel·lacions de Virgo i Lliura.

Meteors

ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30º d'ascensió recta i 15º de declinació centrada a uns 12º a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un nombre variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricòrnides i les delta-aquàrides del sud de juliol i agost.

A partir del 10 de setembre, que comencen les Tàurides del Sud (002 STA) i fins a la contornada del 10 de desembre que acaben les Tàuridas del Nord (017 NTA) estes pluges tapen l'activitat de l'ANT. A partir de llavors tindrem taxes de meteors de l'orde de THZ<2

Durant agost el radiant de l'ANT es va movent a través d'aquari. I hauria de produir unes mitjanes de THZ entre 2 o 3 meteors per hora.

Les alfa-capricòrnides (001 CAP) es diferencien dels meteors de l'ANT per la seua menor velocitat aparent i açò permet separar ambdós orígens. Les delta-aquàrides del sud (005 SDA) són prou nombroses i també les Peixos Austrínides (183 PAU), que tenen el radiant més separat, són fàcilment distingibles de l'ANT, especialment per a observadors de l'hemisferi sud. De totes maneres la lluna plena de principis de mes dificultarà l'observació d'estes pluges, que tenen els seus màxims cap a final de juliol, encara que la seua activitat s'allarga a principis d'agost.

Persèids (007 PER), activitat del 17 de juliol al 24 d'agost, amb màxim entre les 13h i les 16h T.U. del dia 12 d'agost. Tenen el seu radiant en Perseu (AR=48º, DE=+58º). THZ=110 i velocitat 59km/s

Realment el màxim és un poc més ample, entre les 8h i les 21h T.U. del dia 12. Açò fa que des de la nostra localització ens ho perdem per ocórrer de dia. En qualsevol cas podrem observar durant eixa nit del 12 al 13 d'agost, abans que isca la Lluna minvant i ens dificulte més l'observació. Açò ocorrerà al voltant de les 23h T.U. (1 a.m. hora local).

El cometa que les origina, el 109P/Swift-Tuttle, té un període de 130 anys. Per a enguany a més s'ha calculat un augment degut a un corrent que hauria de tindre el seu pic a les 10h T.U. del 12 d'agost.

Enguany la lluna minvant apareixerà després de la mitjanit pel que el període sense la seua distracció és curt després del capvespre. Per contra el radiant anirà pujant en eixes hores i no estarà alt fins que la Lluna aparega pel que llavors haurem de descartar la zona pròxima a la Lluna per a l'observació dels meteors.

Es tracta d'una pluja essencialment de l'hemisferi nord.

kappa-Cygnidas (012 KCG), activitat del 3 al 25 d'agost amb màxim el 17. Radiant en Cigne (AR=286º, DE=+59º). THZ=3 i velocitat 25 km/s.

De nou es tracta d'una pluja de l'hemisferi nord, amb el radiant està accessible al llarg de tota la nit, i de meteors lents. Pot haver-hi un submàxim el dia 14. El radiant és complex i s'estén a les constel·lacions de Lira i Drac.

Aurígidas (206 AUR), activitat del 28 d'agost al 5 de setembre, amb màxim el 31 d'agost. Radiant en Auriga (AR=91º, DE=+39º), THZ=6 i velocitat de 66km/s

Es tracta d'una pluja de l'hemisferi nord que a més tindrà la seua visió dificultada per la proximitat de la Lluna plena de primers de setembre.

Beta-Hydrúsidas, màxim el 16 d'agost a les 14h T.U. Radiant en Hidra (AR=23º, DE=-76º). Velocitat 24km/s

Es tracta d'una possible pluja de l'hemisferi sud, que només s'ha observat una vegada. Se suposa que en enguany la Terra hauria de travessar el corrent deixada per un únic pas d'un cometa de la família de Júpiter desconegut. Només hi ha constància d'un registre previ fa 35 anys. Si esteu en l'hemisferi sud podeu intentar confirmar-ho.

Enllaços interessants


volver