Està en: INICI > Planetari

El cel de setembre de 2020
estaciones
El 22 de setembre, a les 13:31 T.U., el Sol se situa en l'equador celeste, en la constel·lació de Virgo, i el dia i la nit duren el mateix en tot el món. S'inicia la tardor en l'hemisferi nord i la primavera en el sud, és l'Equinocci Autunmal.

En les latituds nord, els cels es veuran dominats cap al nord per Pegàs i Cefeu, amb Cassiopea entre ambdós. En la zona sud apareixen constel·lacions més dèbils, com a Peixos, Aquari i Capricorn.Acuarius Fomalhaut En Aquari podrem observar  Fomalhaut, de color blanc-i-blau. És una de les estreles més brillants del cel nocturn, arriba a la magnitud 1 i està situada a uns 22 anys llum de distància. El disc de pols que té al voltant ens recorda «L'ull de Saurón». Es pensa que és una estrela molt jove, amb una edat aproximada de només 200 milions d'anys. Un estrany anell de pols el·líptic en una estrela jove, anuncia probablement la presència d'un planeta de la grandària de Neptú.

Nebulosa Saturno (NGC7009)Nebulosa de la Hlice (NGC 7293)Des de les latituds sud, Fomalhaut es trobarà pràcticament en el zenit, sent un magnífic moment per a la seua observació. El Triangle d'Estiu (format per Altair, Vega i Deneb) es trobarà cap al nord-oest, dominant el cel nord Pegàs. Els Núvols de Magallanes les podrem localitzar cap al sud. En Aquari, dominant el zenit es troba les famoses nebuloses planetàries: La Nebulosa de l'Hèlice (NGC 7293), sent la nebulosa més pròxima a nosaltres, i la Nebulosa Saturn (NGC 7009), la qual deu el seu nom perquè pareix estar rodejada d'anells. Ambdós nebuloses no són fàcils de trobar amb xicotets telescopis.

Observació de Planetes

Mercuri, després de la seua conjunció superior el dia 17 d'agost començarà a veure's a les vesprades però sense separar-se massa del Sol pel que no serà senzill observar-ho. La seua magnitud estarà al voltant de -0.2. Es desplaçarà recorrent Virgo, on entrarà en els primers dies.

Venus es pot observar durant unes 3 hores abans de l'alba. La seua magnitud serà de -3.7 i es desplaçarà des de la constel·lació de Gèminis a la Leo, on acabarà el mes prop de Règul.

Mart
pot veure's durant quasi tota la nit i cada vegada més temps a l'acostar-se la seua oposició (a mitjan octubre). Ix poc després de la posta del Sol. El seu brillantor anirà augmentant des de magnitud -1.6 a -2.3. i es desplaçarà per la constel·lació de Peixos en moviment retrògrad.

Júpiter pot observar-se durant quasi tota la nit, excepte en la proximitat de l'alba. Durant este mes es desplaçarà per la constel·lació de Sagitari, en moviment retrògrad, i la seua magnitud és de -2.0.

Saturn
eixirà tan sols uns minuts després de l'eixida de Júpiter i, com ell, podrà veure's quasi tota la nit. Brilla menys que Júpiter però ho farà amb una magnitud de 0.6, i està localitzat en Sagitari, prop del límit amb Capricorn, i movent-se en retrogradació també.
Fases de la Lluna
  • Lluna plena:         dia  2 a les 15:59 T.U. en Aquari.
  • Quart minvant:     dia 10 a les 16:45 T.U. en Taure.
  • Lluna nova:          dia 17 a les 02:41 T.U. en Virgo.
  • Quart creixent:     dia 24 a les 17:58 T.U. en Sagitari.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 2h.
Altres efemèrides
* 06-set-2020 - 06:31 T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància 405600km)
* 10-set-2020 - 23:05 T.U. - Lluna en el seu node ascendent.
* 11-set-2020 - 19:15 T.U. - Neptú en oposició
* 12-set-2020 - 05:25 T.U. - Lluna en la seua màxima declinació nord: 24.4ºN
* 18-set-2020 - 13:44 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 359100km)
* 22-set-2020 - 13:31 T.U. - Equinocci Autumnal
* 23-set-2020 - 12:33 T.U. - Lluna en el seu node descendent.
* 24-set-2020 - 19:11 T.U. - Lluna en la seua màxima declinació sud: 24.5ºS

Cometes

88P/Howell. Es tracta d'un cometa periòdic amb un període de 5 anys i mig. Es va descobrir a l'agost de 1981. Es va calcular que en l'òrbita anterior va tindre una trobada pròxima amb Júpiter que va alterar la seua òrbita reduint el seu periheli.
El pròxim periheli es produirà el 26 de setembre de 2020. La seua magnitud està arribant al màxim, al voltant de 9 a l'octubre, per la qual cosa al setembre anirà augmentant, estant al voltant de magnitud 8, i es desplaçarà per les constel·lacions de Lliura i Escorpió.

C/2020 K8 (Catalina- ATLES). Es tracta d'un cometa descobert independentment per dos programes d'observació del cel, el Catalina Sky Survey i l'ATLES (Asteroid Terrestrial-Impact Last Alert System), entre finals de maig i principis de juny d'este 2020.

Pareix que es tracta d'un nou cometa, encara que atés que pareix molt tènue podria desintegrar-se en el seu pas pel periheli.

Durant setembre s'espera un màxim de brillantor al voltant de magnitud 10 i es desplaçarà per Càncer, Hidra, Sextant i Leo.

C/2020 F3 (Neowise). Descobert el 27 de Març de 2020 en imatges infraroges obtingudes en el transcurs del projecte Near-Earth Objects pel telescopi espacial Wide-Field Infraxarxa Survey Explorer (WISE) de la NASA, al detectar un objecte de magnitud 17. Els dies següents diferents observadors amateurs van confirmar la seua activitat cometaria, mesurant una coma prou condensada i una cua de 20″ de longitud.

El cometa C/2020 F3 (NEOWISE) té una òrbita cuasiparabólica pel que no és nou, el seu anterior pas va ser fa uns 3.000 anys. El seu periheli va ser el 3 de Juliol de 2020 a una distància de només 0.29 UA del Sol, i la seua màxima aproximació a la Terra uns dies més tard el 23 de Juliol de 2020 a 0.69 UA del nostre planeta.

Després d'un increment de brillantor inusualment ràpida, la corba de llum pareix haver-se estabilitzat des de maig amb uns paràmetres que es correspondria amb un nucli d'uns 2 km de diàmetre i amb una taxa alta d'activitat.

Després de poder-se observar sense telescopi tant per la matinada, a primers de juliol, com a les vesprades, a finals, durant setembre continuarà disminuint de brillantor situant-se al voltant de magnitud 10. En este mes es desplaçarà per les constel·lacions de Virgo i Lliura.

El C/2017 T2 (PanSTARRS) és un cometa nou que procedix de la zona més exterior del Núvol d'Oort. Va arribar al seu periheli el 4 de Maig de 2020 a una distància de 1.62 UA del Sol. La primera aproximació al nostre planeta es va produir el 29 de desembre de 2019 a la distància de 1.52 UA del nostre planeta, i una aproximació posterior el 28 de Maig de 2020 a una distància de 1.66 UA. Les observacions disponibles determinen una corba de llum amb uns paràmetres que es correspondria amb un nucli d'uns 3 km de diàmetre. El cometa va tindre el seu màxima brillantor aparent Al Maig de 2020 quan va aconseguir una magnitud visual pròxima a la 8 sent observable llavors per mitjà de prismàtics des de l'Hemisferi Nord, encara que serà observable per mitjà de xicotets telescopis o prismàtics gegants per damunt de la magnitud 9 durant un parell de mesos més.

Descobert el 2 d'Octubre de 2017 pel telescopi robòtic de vigilància PanSTARRS en Hawaii (EUA) quan el cometa tenia magnitud 20 i estava sobre la constel·lació d'Eridanus, en els dies posteriors observacions realitzades per diferents observadors van reportar una coma de fins a 12″ de diàmetre i la presència d'una xicoteta cua de 20″ de longitud.

Durant setembre el cometa es desplaçarà des de Virgo a Lliura i s'espera que mantinga una magnitud d'al voltant d'11.
Meteors

ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30º d'ascensió recta i 15º de declinació centrada a uns 12º a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un número variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricòrnides i les delta-aquàrides del sud de juliol i agost.

A partir del 10 de setembre, que comencen les Tàurides del Sud (002 STA) i fins a la contornada del 10 de desembre que acaben les Tàurides del Nord (017 NTA) estes pluges tapen l'activitat de l'ANT. A partir de llavors tindrem taxes de meteors de l'orde de THZ<2

Durant setembre el radiant de l'ANT es va movent a través de Peixos. I hauria de produir unes mitjanes de THZ entre 2 o 3 meteors  per hora.

Chi-cygnides (757 CCY), activitat incerta durant setembre, màxim 14 o 15. Radiant en Cigne (AR=300º, DE=+31º). THZ 2 o 3 i velocitat lenta (19km/s).

Es tracta d'una pluja que es va detectar a través de vídeo l'any 2015 i que des de llavors a penes s'ha observat, així que seria interessant confirmar-la. Es tracta de meteors molt lents i en enguany la Lluna nova del 17 de setembre pot facilitar la seua observació.

En la mateixa època començaran a estar actives les Tàurides del Sud així que és necessària l'atenció per a separar-les.

Epsilon-Perseides de Setembre (208 SPE), activitat del 5 al 21 de setembre amb màxim el 9. Radiant en Perseu (AR=48º, DE=+40º). THZ=5 i velocitat 64km/s

La lluna minvant del 10 de setembre il·luminarà el cel després de la mitjanit dificultant la seua observació.

Sextántidas Diürnes (221 DSX), activitat del 9 de setembre al 9 d'octubre, amb màxim el 27 de setembre. Radiant en Sextant (AR=152º, DE=0º), Velocitat 32km/s'i THZ=5

Potser es puguen arribar a observar visualment just abans de l'alba al finals de setembre o principis d'octubre. El seu radiant està aproximadament a uns 30º a l'oest del Sol. Atés que el radiant està sobre l'equador es poden observar dels dos hemisferis. Com les condicions canvien ràpidament a l'aproximar-se l'alba els períodes d'observació han de ser curts. La lluna creixent de finals de setembre no molestarà amb la seua llum en les proximitats de l'alba.
Enllaços interessants


volver