Està en: INICI > Planetari

El cel de novembre de 2020

En les latituds nord, les constel·lacions de Perseus, Andròmeda, Cassiopeia i Triangulum dominaran els cels, amb la Via Làctia creuant d'est a oest (des de Monoceros a Aquila) i Orió començant a aparéixer en els cels. Cetus, Eridanus i Pisces es podran trobar mirant cap al sud, i Lynx, Camelopardalix i Cepheus cap al nord. Serà un bon moment per a observar la galàxia d'Andròmeda.

És un bon moment per a l'observació del doble cúmul NGC884 i NGC869, a mitjan camí entre Perseus i Cassiopeia, visibles amb prismàtics.

M45 PleiadesEl cel en les latituds sud es veurà dominat per Eridanus, amb la seua brillant estrela Achernar, circumdada per Orió, Lepus, Caelum, Cetus i Taurus. Els Núvols de Magallanes els podrem localitzar a mitja altura en la zona sud. Les vistes cap al nord es veuran dominades per Auriga i Perseus. Prop de Delta de Cetus podem trobar la més brillant de les galàxia Seyfert, M77. Es tracta d'una galàxia espiral el centre del qual és molt més brillant del normal, efecte causat pel gas calent que gira al voltant d'un forat negre massiu. Esta galàxia només és observable amb un telescopi. El cúmul de les Plèiades, M45, i el cúmul de les Híades, Mel 25, ambdós en Taurus, es podran observar en la zona nord.

A finals del mes, concretament el dia 30 de novembre, hi haurà un eclipsi penumbral de Lluna, preludi de l'eclipsi total de Sol del 14 de desembre. Lamentablement cap dels 2 serà visible des de la nostra localització. En el cas de l'eclipsi lunar tindrem la lluna davall l'horitzó durant tota la duració de l'eclipsi. I l'ombra de la Lluna durant l'eclipsi de Sol recorrerà el Pacífic Sud, Xile, Argentina i l'Atlàntic Sud.

Observació de Planetes

Mercuri, després de la seua conjunció inferior de finals d'octubre, arriba a la seua màxima elongació oest el dia 10. Eixe dia estarà separat 19.1º a l'oest del Sol. En teoria deuria veure's durant uns minuts abans de l'eixida del Sol i, com habitualment, no serà senzill observar-ho. Anirà augmentant de brillantor, és a dir disminuint de magnitud des de 1.2 fins a -0.6. Es desplaçarà entre Virgo i Lliura.

Venus es pot observar durant unes 2 hores abans de l'alba. La seua magnitud serà de -3.4 i es desplaçarà per la constel·lació de Virgo, entrant en Lliura a final de mes.

Mart pot veure's durant tota la nit, excepte un parell d'hores a l'eixida del Sol. El seu brillantor comença a descendir des de -2 a principi del mes per a arribar a -1 a finals. A penes es desplaçarà de la seua posició en la constel·lació de Peixos.

Júpiter pot observar-se durant 3 o 4h després del fosquejar. Durant este mes es desplaçarà per la constel·lació de Sagitari cap al límit amb Capricorn i acostant-se a la posició de Saturn i la seua magnitud és de -1.6.

Saturn es posa per l'horitzó tan sols uns minuts rere Júpiter i, com ell, podrà veure's entre 3 i 4h. Brilla menys que Júpiter però ho farà amb una magnitud de 0.8, i està localitzat en Sagitari, prop del límit amb Capricorn.

Fases de la Lluna
  • Quart minvant:     dia   8 a les 13:46 T.U. en Càncer.
  • Lluna nova:          dia 15 a les 05:07 T.U. en Lliura.
  • Quart creixent:     dia 22 a les 04:45 T.U. en Aquari.
  • Lluna plena:         dia 30 a les 09:30 T.U. en Taure.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 1h.
Altres efemèrides

* 04-nov-2020 - 02:39 T.U. - Lluna en el seu node ascendent.
* 05-nov-2020 - 05:50 T.U. - Pluja de Meteors: Táuridas del Sud. THZ=10
* 05-nov-2020 - 19:30 T.U. - Lluna en la seua màxima declinació nord: 24.8ºN
* 10-nov-2020 - 16:59 T.U. - Mercuri en la seua màxima elongació oest: 19.1ºW
* 12-nov-2020 - 05:06 T.U. - Pluja de Meteors: Táuridas del Nord. THZ=15
* 14-nov-2020 - 11:48 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 357800km)
* 17-nov-2020 - 00:07 T.U. - Lluna en el seu node descendent.
* 17-nov-2020 - 11:24 T.U. - Pluja de Meteors: Leònides. THZ=15
* 18-nov-2020 - 11:27 T.U. - Lluna en la seua màxima declinació sud: 24.9ºS
* 27-nov-2020 - 00:29 T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància 405900km)
* 30-nov-2020 - 09:44 T.U. - Eclipsi penumbral de Lluna

Cometes

88P/Howell. Es tracta d'un cometa periòdic amb un període de 5 anys i mig. Es va descobrir a l'agost de 1981. Es va calcular que en l'òrbita anterior va tindre una trobada pròxima amb Júpiter que va alterar la seua òrbita reduint el seu periheli.

El periheli de l'òrbita actua li ha produït el 26 de setembre de 2020. Una vegada sobrepassat el seu màxim, amb una magnitud d'al voltant de 9 a l'octubre, a poc a poc començarà a disminuir el seu brillantor. Al novembre s'espera magnituds d'entre 9 i 10 i es desplaçarà per la constel·lació de Sagitari cap als límits de Capricorn.

C/2020 M3 (ATLES). Descobert el 27 de Juny de 2020 pel reflector Schmidt de 0,5 m. del programa Asteroid Terrestrial-Impact Last Alert System (ATLES) en Hawaii (EUA) com un objecte d'aparença asteroidal de magnitud 19 situat en la constel·lació de Sculptor. Els dies posteriors diferents observadors van reportar activitat cometària en forma d'una coma molt condensada d'uns 8 a 10 segons d'arc i una cua de 12 segons de longitud.

A partir dels mesuraments d'astrometria obtingudes fins a finals d'agost s'ha calculat que el C/2020 M3 (ATLES) es tracta d'un cometa periòdic 'tipus Halley' amb una òrbita de 138 anys, el seu anterior pas va haver de ser en 1881. El seu periheli va ser el 25 d'octubre de 2020 a una distància de 1.27 UA del Sol, i la seua màxima aproximació a la Terra és uns dies més tard el 14 de novembre de 2020 a 0.36 UA del nostre planeta. Durant la seua aproximació el cometa estarà molt ben posicionat en el costat nocturn de la Terra prop de l'eclíptica, per la qual cosa serà observable des de tot el món durant la negra nit.

A finals d'agost va augmentar sobtadament 4 nivells de magnitud, passant de 15.5 a 11.4. S'espera que durant novembre estiga en magnituds d'al voltant de 8. Durant novembre es desplaçarà des de Lepus, a través d'Orió i Taure en direcció a Auriga, on entrarà a primers de desembre.

C/2020 S3 (Erasmus). La IAU va anunciar el 20 de setembre del 2020 el descobriment d'este cometa pel Dr. Nicolas Erasmus, astrònom del SAAO (South African Astronomical Observatory). Va usar el telescopi del programa de busca ATLES en Hawaii.
Els algoritmes automàtics d'ATLES ho van marcar com un possible asteroide pròxim a la Terra utilitzant per a això el càlcul inicial de la seua òrbita. Posteriorment es requerix l'atenció d'un astrònom per a discriminar els falsos positius. El Dr Erasmus comentava que mentres revisava estes possibles deteccions va veure que tenia coma i, després de comprovar-ho amb els seus col·legues de tasca, van notificar al MPC que de es tractava d'un possible cometa. I finalment el MPC va confirmar el descobriment el 20 de novembre.

Este cometa arribarà al seu periheli el 12 de desembre de 2020 i tindrà la major brillantor en eixe moment pel que durant novembre hauria d'anar augmentant de brillantor, encara que sense ser visible a simple vista en cap moment. Durant novembre recorrerà un gran segment de cel des de Sextant, passant per Cràter, Corb, l'extrem de Hydra per a acabar el mes entrant en Lliura.

Més informació en cometografia.es i en la web de Seiichi Yoshida.

Meteors


ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30º d'ascensió recta i 15º de declinació centrada a uns 12º a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un número variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricòrnides i les delta-aquàrides del sud de juliol i agost.

En esta època, de fet a partir del 10 de setembre, que comencen les Táuridas del Sud (002 STA) i fins a la contornada del 10 de desembre que acaben les Táuridas del Nord (017 NTA), l'activitat de l'ANT està emmascarada per estes pluges.

Durant novembre el radiant de l'ANT s'hauria d'anar movent a través d'Àries i Taure.

Tàurides del Nord (017 NTA). Activitat del 20 d'octubre al 10 de desembre, amb màxim el dia 12 de novembre. Radiant en Taure (AR=58º, DE=+22º), THZ=5 i velocitat 29km/s

La Lluna entre minvant i nova de la contornada del màxim facilitaran la seua observació. Algunes observacions prèvies han detectat un màxim extens al llarg d'uns quants dies al voltant del màxim.

Leònides (013 LEO). Activitat del 6 al 30 de novembre, amb màxim el 17 a les 11h T.U. Radiant en Leo (AR=152º, DE=+22º) . THZ=15 i velocitat 71km/s

Es tracta d'uns meteors molt ràpids. En l'hemisferi nord el radiant està a una altura observable només al voltant de la mitjanit i més tard per a observacions al sud. El màxim es produïx en les proximitats de la Lluna nova, per la qual cosa l'observació serà favorable.
L'últim periheli del cometa que les origina, el 55P/Tempel-Tuttle/, és de 1998. Actualment ha passat ja el seu afeli. El coneixement dels mecanismes d'ejecció fan que els càlculs de THZ previs hagen donat lloc a prediccions variables durant els últims anys.

alfa-Monoceròtides (246 AMO). Activitat del 15 al 25 de novembre, amb màxim el 21. Radiant en Monoceros (AR=117º, DE=+01º). THZ variable i velocitat 65km/s

L'augment d'activitat més recent va succeir en 1995. Va ser un pic de 420 meteors que va durar només uns 5min. En enguany no s'espera un augment important i no hi ha un augment previst fins a 2043. A més la Lluna, en fase creixent, s'haurà posat quan el radiant arribe a una altura acceptable.

Oriónidas de Novembre (250 NOO). Activitat del 13 de novembre al 6 de desembre, amb màxim el 28 de novembre. Radiant en Orió (AR=91º, DE=+16º). THZ=3 i velocitat 44km/s

Es tracta d'una pluja menor que a més tindrà limitada la seua observació amb la proximitat de la Lluna plena.

Mes informació en IMO (International Meteor Organization)

Enllaços interessants


volver