141P/Machholz 2. Este cometa periòdic va ser descobert per Donald Machholz el 13 d'agost de 1994. En aquella visita es van descobrir 6 components (del A al G). El cometa té un període orbital de 5.3 anys.
En 1999, quan va tornar se li va assignar el número 141 amb el que es va formar el nom oficial de 141P/Machholz 2. En eixe retorn només es van identificar els components A (el principal) i D. Quan va tornar en 2005 tan sols el principal romania. En el retorn següent, en 2010 no es va poder observar perquè el seu periheli es va produir darrere del Sol respecte de la Terra. Al següent pas, en 2015, es va observar un nou component que es va anomenar amb la lletra H.
En l'òrbita actual es va començar a observar amb el sistema PanSTARRS a l'agost de 2020, amb una magnitud de 21. Al desembre es van observar 2 fragments i, pels càlculs, pareix que són els fragments D i H (el H i el B podrien ser el mateix)
El cometa va arribar al seu periheli el 16 de desembre de 2020, a unes 0.81 AU. Al gener s'espera una magnitud d'11 i que es vaja desplaçant d'Aquari a Cetus.
156P/Russell-LINEAR. La història d'este comenta comença al setembre de 1986. El cometa va aparéixer com una marca difusa que es desplaçava amb una magnitud de 17 sobre una exposició del cel del Sidin Spring Observatory a Austràlia. K. S. Russell va ser el descobridor, si bé al fer observacions posteriors no van poder veure-ho novament. Posteriorment en 1993 C. S. Shoemaker en l'Observatori Palomar de Califòrnia va descobrir un "planeta menor" que va rebre la identificació "1993 WU", si bé no se li va fer més seguiment. L'any 2000 va ser descobert per tercera vegada des del LINEAR survey. Se li dió un nou nom i es va fer noves observacions. Finalment en 2001 es va arribar a la conclusió que es tractava del mateix objecte. Llavors es va calcular la seua primera òrbita, amb període de 6.85 anys
El seu major acostament de 2020 es va produir el 24 d'octubre a 0.48 AU i el seu major brillantor va arribar a magnituds per davall de 10.
Durant el mes de gener es desplaçarà de la constel·lació de Peixos a la de Triangle amb magnitud al voltant d'11.
Més informació en cometografia.es i en la web de Seiichi Yoshida.
ANT, la font en l'antiheli.
La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30º d'ascensió recta i 15º de declinació centrada a uns 12º a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un número variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricòrnides i les delta-aquàrides del sud de juliol i agost.
Fins a la finalització de les Tàurides del Nord (017 NTA), aproximadament el 10 de desembre, l'activitat de l'ANT està emmascarada per esta pluja. A partir d'eixe moment es torna a tindre en compte l'ANT amb THZ menors de 2 meteors a l'hora.
Durant gener el radiant de l'ANT mou des de Gèminis fins Lleó, on estarà en les proximitats de Règul al voltant de la segona setmana de febrer. Els THZ seran d'entre 2 i 3 meteors per hora.
Este mes tindrem la pluja de les quadràntides, si bé dificultada la seua observació per la Lluna, i serà interessant poder observar la part final de la pluja. També comptarem amb les gamma-Ursa Minòrides (404 GUM) i amb la llarga activitat de les Lleó Minòrides de Desembre (032 DLM) que arribaran fins a principis de febrer.
Quadràntides (010 QUA). Activitat del 28 de desembre al 12 de gener, amb màxim el 3 de gener a les 14:30h T.U. Radiant en Bouer (AR=230º, DE=+49º). THZ=110, velocitat 41km/s
Són meteors de velocitat moderada que radien de la constel·lació del Bouer o Bootes. No obstant això, reben el nom de la desapareguda constel·lació de Quadrans Muralis, que ocupava part de l'actual Bouer.
Es tracta d'una pluja essencialment de l'hemisferi nord i que en enguany esta dificultada per la Lluna plena de finals de desembre.
gamma-Ursa Minóridas (404 GUM). Activitat del 10 al 22 de gener, amb màxim al voltant del dia 18. Radiant en Óssa Menor (AR=228º, DE=+67º). THZ=3 i velocitat 31km/s
Es tracta d'una pluja d'estreles de l'hemisferi nord amb unes velocitats relativament baixes. Han d'assemblar-se a les Ursidas per la seua velocitat i la seua aparença. I enguany la Lluna nova del 13 farà que es puguen observar sense massa problemes.
Mes informació en IMO (International Meteor Organization)