Està en: INICI > Planetari

El cel de gener de 2021

A principis del mes, concretament el dia 2 a les 8:59h T.U., la Terra es troba en el seu periheli, és a dir el punt de la seua òrbita en què es troba a la menor distància del Sol. La separació entre la Terra i el Sol és de 147093051km (0.9833UA), uns 5 milions de km més prop que a principi de juliol quan està en l'afeli.

En les latituds nord, les constel·lacions d'Orió i Taurus continuaran sent les protagonistes d'estes nits, La Via Làctia creua des de Puppis fins a la constel·lació de Cygnus, passant per Canis Minor, Canis Major, Monoceros, Auriga, Perseus, Cassiopeia i Cepheus. Es pot observar el triangle d'hivern, format per les estreles Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) i Betelgueuse d'Orió)
.
És un bon moment per a detindre'ns en la contemplació dels cúmuls estel·lars oberts de la constel·lació d'Auriga, M36, M37 i M.38 També podem aprofitar per a observar els cúmuls M41 en Canis Major, M35 en Gemini, M50 en Monoceros i M46, M47 i M93 en Puppis.I també les nebuloses d'Orió, com M42, la gran Nebulosa d'Orió o el complex de núvols moleculars de la zona del cinturó, amb IC434 i el Nebulós Cap de Cavall, i NGC2024, la Nebulosa de la Flama. En la imatge podem veure. Les dos estreles més brillants són les de l'esquerra del cinturó (Alnitak i Alnilam).

El cel en les latituds sud es veurà dominat per Canopus en Carina i Sirius en Canis Major, junt amb Rigel i Betelgueuse d'Orió, quedant ja més baixa en l'horitzó la rogenca Aldebaran de Taurus. La regió rica de les constel·lacions de Carina i Centaurus estaran ubicades cap al sud-est. El cel es veurà dominat per Orió, Taurus i Gemini en el nord, amb Canis Major i Puppis prop del zenit i en el sud estaran els Núvols de Magallanes, amb les constel·lacions de Carina, Vela i Crux. Es pot observar cap al nord el triangle d'estreles que ens ho indica, format per Betelgeuse en Orió, Sirius en Canis Major i Procyon en Camis Minor. El Gran Núvol de Magallanes se situa molt alta en els cels, sent un moment molt interessant per a intentar observar la Nebulosa de la Taràntula (NGC 2070). Cal destacar que durant este i el següent mes és aconsellable observar els grans cúmuls estel·lars de les Plèiades (M45) i les Hiades (Mel 25), ambdós localitzables en la constel·lació de Taurus.

nebulosa henize 206 en LMCEl Gran Núvol de Magallanes des de la Terra es veu com una regió aïllada de la Via Làctia, amb les seues pròpies àrees nebuloses i cúmuls estel·lars. És una galàxia irregular que orbita al voltant de la Via Làctia en 1.500 milions d'anys. Moltes de les seues estreles es concentren en un nucli tipus barra amb un extrem corb, per la qual cosa s'ha comparat amb una espiral barrada manca. És rica en gas, pols i estreles jóvens, a més de posseir immenses zones de formació estel·lar, amb l'anteriorment mencionada Nebulosa de la Taràntula (coneguda també com 30 Doradus), de la que es comenta que si es trobarà en la mateixa posició que la famosa Nebulosa d'Orió, seria capaç de projectar ombres a la nit sobre el nostre planeta.

Fem especial menció al cúmul M41, que estarà situat prop del zenit. M41 jau a uns 4 graus quasi exactament al sud de Sirius, l'estrela més brillant del cel. Conté sobre 100 estreles, incloent-hi diverses gegants roges (o taronges), la més brillant és de tipus espectral K3 i magnitud 6,9, i està situada prop del centre del cúmul. Esta estrela és unes 700 vegades més lluminosa que el nostre Sol. Les estreles estan distribuïdes sobre un volum d'uns 25 o 26 anys llum de diàmetre, i totes s'allunyen de nosaltres a 34 km/s. A l'estar a una distància de 2.300 anys llum, apareixen disperses sobre una àrea de 38 minuts d'arc de diàmetre.

Observació de Planetes

Mercuri pot observar-se a la vesprada una hora aproximadament després de la posta del sol durant la major part del mes . La seua magnitud anirà augmentant (i per tant el seu brillantor disminuint) des de -0.8 a 0.9 i recorrerà les constel·lacions de Sagitari i Capricorn.

Venus es
pot observar entre 1 i 2 hores abans de l'alba. La seua magnitud serà de -3.4 i es desplaçarà per les constel·lacions d'Ofiüc i Sagitari, arribant al límit amb Capricorn a finals del mes.

Mart pot veure's durant gran part de la nit, entre 8 i 9h després de la Posta Del Sol. El seu brillantor descendirà des de 0 a principi del mes per a arribar a 0.6 a finals. Es desplaçarà des de la constel·lació de Peixos, prop del seu límit, i fins a la mitat d'Àries.

Júpiter té la seua conjunció a finals del mes, concretament el dia 29 a les 00:51h T.U., i per tant tan sols podrà observar-se durant uns minuts després del fosquejar a primers de mes. Durant gener es desplaçarà fins a la part central de la constel·lació de Capricorn. La seua magnitud és de -1.5.

Saturn
també té la seua conjunció cap a finals del mes, si bé uns dies abans que Júpiter. Concretament serà el dia 24 a les 2:26h T.U. Per açò es veurà tan sols uns minuts menys que Júpiter i només a primers del mes. Brilla menys que Júpiter però ho farà amb una magnitud de 0.8, i també entrarà en Capricorn des de Sagitari desplaçant-se quelcom menys que Júpiter..

Fases de la Lluna
  • Quart minvant:     dia   6 a les 09:37 T.U. en Virgo.
  • Lluna nova:          dia 13 a les 05:00 T.U. en Sagitari.
  • Quart creixent:     dia 20 a les 21:02 T.U. en Peixos.
  • Lluna plena:         dia 28 a les 00:51 T.U. en Càncer.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 1h.

Altres efemèrides
* 02-gen-2021 - 08:59 T.U. - Terra en el seu periheli (distància 0.9833 AU)
* 03-gen-2021 - 14:47 T.U. - Pluja de Meteors: Quadràntides THZ:110
* 09-gen-2021 - 15:39 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 367400km)
* 10-gen-2021 - 20:14 T.U. - Lluna en el seu node descendent.
* 12-gen-2021 - 08:18 T.U. - Lluna en la seua màxima declinació sud: 24.9ºS
* 21-gen-2021 - 13:11 T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància 404400km)
* 24-gen-2021 - 01:59 T.U. - Mercuri en la seua màxima elongació este: 18.6ºE
* 24-gen-2021 - 02:26 T.U. - Saturn en conjunció.
* 24-gen-2021 - 21:47 T.U. - Lluna en el seu node ascendent.
* 24-gen-2021 - 21:47 T.U. - Lluna en la seua màxima declinació nord: 24.9ºN
* 29-gen-2021 - 00:51 T.U. - Júpiter en conjunció.

Cometes

C/2020 M3 (ATLES). Descobert el 27 de Juny de 2020 pel reflector Schmidt de 0,5 m. del programa Asteroid Terrestrial-Impact Last Alert System (ATLES) en Hawaii (EUA) com un objecte d'aparença asteroidal de magnitud 19 situat en la constel·lació de Sculptor. Els dies posteriors diferents observadors van reportar activitat cometària en forma d'una coma molt condensada d'uns 8 a 10 segons d'arc i una cua de 12 segons de longitud.

A partir dels mesuraments d'astrometria obtingudes fins a finals d'agost s'ha calculat que el C/2020 M3 (ATLES) es tracta d'un cometa periòdic 'tipus Halley' amb una òrbita de 138 anys, el seu anterior pas va haver de ser en 1881. El seu periheli va ser el 25 d'octubre de 2020 a una distància de 1.27 UA del Sol, i la seua màxima aproximació a la Terra va ser uns dies més tard el 14 de novembre de 2020 a 0.36 UA del nostre planeta. Durant la seua aproximació el cometa esta molt ben posicionat en el costat nocturn de la Terra prop de l'eclíptica, per la qual cosa serà observable des de tot el món durant la negra nit.

A finals d'agost va augmentar sobtadament 4 nivells de magnitud, passant de 15.5 a 11.4. S'espera que durant gener estiga en magnituds d'al voltant de 10 i augmentant (disminuint el seu brillantor). Durant este mes es desplaçarà per Auriga en els voltants de Capella a final del mes.

88P/Howell.
Es tracta d'un cometa periòdic amb un període de 5 anys i mig. Es va descobrir a l'agost de 1981. Es va calcular que en l'òrbita anterior va tindre una trobada pròxima amb Júpiter que va alterar la seua òrbita reduint el seu periheli.

El periheli de l'òrbita actua s'ha produït el 26 de setembre de 2020. Una vegada sobrepassat el seu màxim, amb una magnitud d'al voltant de 9 a l'octubre, a poc a poc va començar a disminuir el seu brillantor. Al gener s'espera magnituds al voltant d'11 i augmentant i es desplaçarà per la constel·lació d'Aquari.

141P/Machholz 2. Este cometa periòdic va ser descobert per Donald Machholz el 13 d'agost de 1994. En aquella visita es van descobrir 6 components (del A al G). El cometa té un període orbital de 5.3 anys.

En 1999, quan va tornar se li va assignar el número 141 amb el que es va formar el nom oficial de 141P/Machholz 2. En eixe retorn només es van identificar els components A (el principal) i D. Quan va tornar en 2005 tan sols el principal romania. En el retorn següent, en 2010 no es va poder observar perquè el seu periheli es va produir darrere del Sol respecte de la Terra. Al següent pas, en 2015, es va observar un nou component que es va anomenar amb la lletra H.

En l'òrbita actual es va començar a observar amb el sistema PanSTARRS a l'agost de 2020, amb una magnitud de 21. Al desembre es van observar 2 fragments i, pels càlculs, pareix que són els fragments D i H (el H i el B podrien ser el mateix)

El cometa va arribar al seu periheli el 16 de desembre de 2020, a unes 0.81 AU. Al gener s'espera una magnitud d'11 i que es vaja desplaçant d'Aquari a Cetus.

156P/Russell-LINEAR. La història d'este comenta comença al setembre de 1986. El cometa va aparéixer com una marca difusa que es desplaçava amb una magnitud de 17 sobre una exposició del cel del Sidin Spring Observatory a Austràlia. K. S. Russell va ser el descobridor, si bé al fer observacions posteriors no van poder veure-ho novament. Posteriorment en 1993 C. S. Shoemaker en l'Observatori Palomar de Califòrnia va descobrir un "planeta menor" que va rebre la identificació "1993 WU", si bé no se li va fer més seguiment. L'any 2000 va ser descobert per tercera vegada des del LINEAR survey. Se li dió un nou nom i es va fer noves observacions. Finalment en 2001 es va arribar a la conclusió que es tractava del mateix objecte. Llavors es va calcular la seua primera òrbita, amb període de 6.85 anys

El seu major acostament de 2020 es va produir el 24 d'octubre a 0.48 AU i el seu major brillantor va arribar a magnituds per davall de 10.
Durant el mes de gener es desplaçarà de la constel·lació de Peixos a la de Triangle amb magnitud al voltant d'11.

Més informació en cometografia.es i en la web de Seiichi Yoshida.

Meteors

ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30º d'ascensió recta i 15º de declinació centrada a uns 12º a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un número variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricòrnides i les delta-aquàrides del sud de juliol i agost.

Fins a la finalització de les Tàurides del Nord (017 NTA), aproximadament el 10 de desembre, l'activitat de l'ANT està emmascarada per esta pluja. A partir d'eixe moment es torna a tindre en compte l'ANT amb THZ menors de 2 meteors a l'hora.

Durant gener el radiant de l'ANT mou des de Gèminis fins Lleó, on estarà en les proximitats de Règul al voltant de la segona setmana de febrer. Els THZ seran d'entre 2 i 3 meteors per hora.

Este mes tindrem la pluja de les quadràntides, si bé dificultada la seua observació per la Lluna, i serà interessant poder observar la part final de la pluja. També comptarem amb les gamma-Ursa Minòrides (404 GUM) i amb la llarga activitat de les Lleó Minòrides de Desembre (032 DLM) que arribaran fins a principis de febrer.

Quadràntides (010 QUA). Activitat del 28 de desembre al 12 de gener, amb màxim el 3 de gener a les 14:30h T.U. Radiant en Bouer (AR=230º, DE=+49º). THZ=110, velocitat 41km/s

Són meteors de velocitat moderada que radien de la constel·lació del Bouer o Bootes. No obstant això, reben el nom de la desapareguda constel·lació de Quadrans Muralis, que ocupava part de l'actual Bouer.

Es tracta d'una pluja essencialment de l'hemisferi nord i que en enguany esta dificultada per la Lluna plena de finals de desembre.

gamma-Ursa Minóridas (404 GUM). Activitat del 10 al 22 de gener, amb màxim al voltant del dia 18. Radiant en Óssa Menor (AR=228º, DE=+67º). THZ=3 i velocitat 31km/s

Es tracta d'una pluja d'estreles de l'hemisferi nord amb unes velocitats relativament baixes. Han d'assemblar-se a les Ursidas per la seua velocitat i la seua aparença. I enguany la Lluna nova del 13 farà que es puguen observar sense massa problemes.

Mes informació en IMO (International Meteor Organization)

Enllaços interessants


volver