Està en: INICI > Planetari
El Cel del Mes

El cel de febrer de 2021

M44 pesebre (praesepe, behive) - de la Bitácora de Galileo (J. L. Seldón Quintín)En las latituds nord les constel·lacions de Leo (amb la seua brillant estrela Regulus), Càncer i Gemini (amb Castor i Pollux) van prenent el relleu i s'alcen alt en el cel. Cap al sud es trobaran Procyon en Canis Minor i Sirià en Canis Major. Pel nord-est comença a fer les seues aparició la constel·lació del Bouer (Bootes) amb la seua magnífica Arcturus, l'estrela més brillant del cel de l'hemisferi nord.

És un bon moment per a detindre'ns en la contemplació dels cúmuls oberts del Rusc M44 (Prasepe o El Pessebre) i M67, ambdós en Càncer, els cúmuls oberts M48 en Hydra, i el cúmul globular M68, també en Hydra, així com el cúmul obert M35 de Gemini.
M68. De ESA/Hubble & NASA - http://www.spacetelescope.org/images/potw1231a/, CC BY 3.0
En el cel en les latituds sud ocuparan una bona posició les constel·lacions de Hydra, Puppis, Carina (amb la seua brillant estrela Canopus) i Vela. Pel sud comença a fer la seua aparició la Creu del Sud, i el nord es veurà dominat per Leo, Càncer, Gemini i Orió. És un bon moment per a detindre'ns en la contemplació dels cúmuls oberts M46 i M47 de Puppis (observables amb uns prismàtics i a simple vista si les condicions són molt bones), el cúmul obert M41 en Canis Major i M44 en Càncer. Continuen oferint un magnífic espectacle la Gran Nebulosa de Magallanes junt amb la Nebulosa de la Taràntula (NGC 2070), situades en la constel·lació Daurat.


Observació de Planetes

Mercuri té la seua conjunció inferior a principis del mes (8-febrer a les 13:40T.U.) Per això no podrà observar-se fins a finals de mes quan comence a tindre una separació angular i una brillantor suficients. En eixos dies podrem observar-ho durant aproximadament una hora abans de l'eixida del Sol i amb 0.5 com a magnitud. Recorrerà les constel·lacions de Capricorn, Aquari i, de nou, Capricorn en el seu moviment retrògrad.

Venus tindrà la seua conjunció superior a finals del mes que ve (el 26-març a les 6:17 T.U.). Açò farà que es vaja reduint ràpidament el seu temps d'observació i tan sols siga possible a principis d'este mes de febrer i durant uns minuts. La seua magnitud serà de -3.4 i es desplaçarà per les constel·lacions de Capricorn i aquari.

Mart pot veure's durant unes 6h després de la posta del Sol. El seu brillantor descendirà des de 0.6 a principi del mes per a arribar a 1.1 a finals. Es desplaçarà des de la constel·lació d'Àries i Taure, on conclourà el mes prop de les Plèiades.

Júpiter, després de la seua conjunció de gener, començarà a poder observar-se en els matins de finals de febrer. Durant este mes es desplaçarà per la constel·lació de Capricorn. La seua magnitud és de -1.5 i podrà veure's aproximadament una hora abans de l'alba a final del mes.

Saturn, també després de la seua conjunció de gener, estarà en una situació semblant si bé es desplaça més lentament pel cel i el seu brillantor és menor. També podrà veure's aproximadament 1h abans de l'alba cap a finals del mes i es desplaçarà per la constel·lació de Capricorn.

Fases de la Lluna
  • Quart minvant:     dia   4 a les 17:37 T.U. en Lliura.
  • Lluna nova:                dia 11 a les 19:06 T.U. en Capricorn.
  • Quart creixent:         dia 19 a les 18:47 T.U. en Taure.
  • Lluna plena:                   dia 27 a les 08:17 T.U. en Leo.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 1h.

Altres efemèrides
* 03-feb-2021 - 19:33 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 370100km)
* 07-feb-2021 - 00:29 T.U. - Lluna en el seu node descendent.
* 08-feb-2021 - 13:39 T.U. - Mercuri en la seua conjunció inferior.
* 08-feb-2021 - 15:34 T.U. - Lluna en la seua màxima declinació sud: 25ºS
* 18-feb-2021 - 10:22 T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància 404500km)
* 21-feb-2021 - 01:44 T.U. - Lluna en el seu node ascendent.
* 23-feb-2021 - 00:12 T.U. - Lluna en la seua màxima declinació nord: 25.1ºN

Cometes

C/2021 A2 (NEOWISE). Va ser descobert el 3 de gener de 2021 pel telescopi espacial Near-Earth Object Wide-field Infraxarxa Survey Explorer. Va tindre el periheli el 22 de gener a una distància mínima del Sol de 1.41 UA i la seua major aproximació a la terra el dia 3 de febrer. Eixe dia la distància a la Terra és de 0.51 UA.
Segons estos càlculs de l'òrbita el cometa arriba al seu màxim de brillantor a principis d'este mes i amb una magnitud d'al voltant de 10. En eixes dates hauria de poder observar-se amb telescopis de gran part de la terra.

Durant este mes recorrerà un gran arc en el cel, des de Ca Major fins a Auriga.

C/2020 R4 (ATLAS). Va ser descobert el 12 de setembre de 2020 per l'Asteroid Terrestrial-impact Last Alert System (ATLAS) en Hawaii (EUA)

Durant el mes de gener es trobava en conjunció amb el Sol pel que no va ser possible observar-ho. Al llarg d'este mes de febrer es desplaçarà des de la constel·lació de Capricorn cap a la d'Àguila, fent que puga observar-se millor i més temps just abans de l'alba.

141P/Machholz 2. Este cometa periòdic va ser descobert per Donald Machholz el 13 d'agost de 1994. En aquella visita es van descobrir 6 components (del A al G). El cometa té un període orbital de 5.3 anys.

En 1999, quan va tornar se li va assignar el número 141 amb el que es va formar el nom oficial de 141P/Machholz 2. En eixe retorn només es van identificar els components A (el principal) i D. Quan va tornar en 2005 tan sols el principal romania. En el retorn següent, en 2010 no es va poder observar perquè el seu periheli es va produir darrere del Sol respecte de la Terra. Al següent pas, en 2015, es va observar un nou component que es va anomenar amb la lletra H.

En l'òrbita actual es va començar a observar amb el sistema PanSTARRS a l'agost de 2020, amb una magnitud de 21. Al desembre es van observar 2 fragments i, pels càlculs, pareix que són els fragments D i H (el H i el B podrien ser el mateix)

El cometa va arribar al seu periheli el 16 de desembre de 2020, a unes 0.81 AU. Al febrer s'espera una magnitud d'11 i que es vaja desplaçant de Cetus a Orió.

Més informació en cometografia.es i en la web de Seiichi Yoshida.

Meteors


ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30é d'ascensió recta i 15é de declinació centrada a uns 12é a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un número variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricòrnides i les delta-aquàrides del sud de juliol i agost.

Fins a la finalització de les Tàurides del Nord (017 NTA), aproximadament el 10 de desembre, l'activitat de l'ANT està emmascarada per esta pluja. A partir d'eixe moment es torna a tindre en compte l'ANT amb THZ menors de 2 meteors a l'hora.

Durant febrer el radiant de l'ANT es desplaça per la constel·lació de Leo, on estarà en les proximitats de Règul al voltant de la segona setmana. Els THZ seran d'entre 2 i 3 meteors per hora.


Alfa-Centàurides (102 ACE). Activitat del 31 de gener al 20 de febrer amb el màxim el dia 8 de febrer a les 7h T.U. Radiant en la constel·lació del centaure (AR=210º, DE=-59º). THZ variable, els valors habituals estan al voltant de 6 però s'han tingut pics amb THZ majors de 25. Velocitat 58 km/s.

Esta pluja és una de les principals de l'estiu de l'hemisferi sud. A més produïx meteors brillants. Els majors valors de THZ són de fa diverses dècades i últimament els valors estan al voltant de 6.
Es tracta d'una pluja del sud, en la que el radiant és quasi circumpolar en les zones més habitades del sud (Sud-amèrica, Sud-àfrica i Oceania). A més enguany el màxim estarà en les proximitats de la Lluna nova pel que l'observació no s'hauria de veure dificultada per la llum reflectida pel nostre satèl·lit.

Mes informació en IMO (International Meteor Organization)

Enllaços interessants


volver