Està en: INICI > Planetari

El cel d'abril de 2021

A la primavera, igual que a la tardor, la característica del cel nocturn s'haurà alterat. De nou tornarem a mirar cap a l'espai intergalàctic. En esta estació, el cel està caracteritzat per una gran extensió de firmament molt lliure d'estreles que els astrònoms denominen el regne de les galàxies.

M81, M82L’Óssa Major s'alçarà molt alt durant la primera part de la nit en els cels boreals. Seguint la corba que formen Megrez, Alioth, Mizar i Alkaid (en el carro), arribarem fins a la bella Arcturus en el Bouer (Bootes), i continuant amb esta corba arribarem a Spica, l'estrela més brillant de Virgo. El sud-oest estarà dominat per Regulus de Leo. Podem aprofitar l'altura de l'Óssa Major per a contemplar la fantàstica Galàxia de Boc (M81), una de les galàxies espirals més brillants dels cels del nord. Molt pròxima a ella, es troba la Galàxia del Cigarro (M82), tractant-se d'un núvol d'estreles irregular i en període d'intensa formació estel·lar a causa d'una trobada amb la Galàxia de Boc en les últimes desenes de milions d'anys. La contemplació d'ambdós al mateix temps en un ocular pels astrònoms aficionats és una de les experiències més gratificants.

Cumulo de Virgo (M87 abajo izda), por Chris Mihos (ESO)En els cels australs es trobaran molt prop del zenit, a mitjanit, Centaurus i Crux, una zona molt rica en cúmuls globulars, d'on el més destacable és NGC 5139 (també denominat, curiosament, omega de Centauri), el qual a simple vista pareix una estrela gegant i borrosa, però que amb uns prismàtics brinda una imatge espectacular, sent el cúmul més brillant dels cels. El nord es veurà dominat per un triangle format per Spica en Virgo, Arcturus a Bootes i Regulus en Leo. Es tracta d'un magnífic moment per a contemplar la totalitat de les galàxies que componen el cúmul de Virgo. El Cúmul de Virgo és un cúmul de galàxies situat aproximadament a una distància 59 milions d'anys-llum en direcció de la constel·lació de Virgo. Conté unes 1.300 galàxies, encara que potser arriben a ser fins a 2.000 i forma la regió central del major Supercúmul Local, del qual forma també part el Grup Local, grup a què pertany la pròpia Via Làctia. Galàxies del catàleg Messier que pertanyen al Cúmul de Virgo: M49, M58, M59, M60, M61, M84, M85, M86, M87, M88, M89, M90, M91, M98, M99 i M100.

Observació de Planetes

Mercuri arribarà a la seua conjunció superior el 19 d'abril per això només podrà observar-se uns minuts durant els últims dies del mes a la vesprada. Durant eixos dies tindrà una brillantor corresponent a magnitud -1. Comença el mes en Aquari, prop de Peixos. Arriba a la seua conjunció en el límit de Peixos amb Àries i acaba el mes ja en el límit d'Àries amb Taure.

Venus, després de la conjunció superior de finals de març començarà a aparéixer a les vesprades però tan sols serà visible cap a finals d'abril, amb una magnitud de -3.4. Es desplaçarà per les constel·lacions de Peixos i Àries.

Mart pot veure's entre 5 i 4h després de la posta del Sol. El seu brillantor descendirà des de 1.5 a principi del mes per a arribar a 1.7 a finals. Es desplaçarà des de la constel·lació de Taure per a entrar en Gèminis a final del mes.

Júpiter anirà augmentant el seu temps de visibilitat arribant a les 3h abans de l'alba. Durant abril es desplaçarà des de la part central de la constel·lació de Capricorn fins a Aquari, on entrarà a final del mes. La seua magnitud és de -1.7.

Saturn seguix l'estela de Júpiter augmentant el temps d'observació fins a les 3h. Brilla menys que Júpiter però ho farà amb una magnitud de 0.9, i també recorrerà la constel·lació de Capricorn, si bé avançant prou menys.

Fases de la Lluna
  • Quart minvant:     dia   4 a les 10:02 T.U. en Sagitari.
  • Lluna nova:          dia 12 a les 02:31 T.U. en Peixos.
  • Quart creixent:     dia 20 a les 06:59 T.U. en Càncer.
  • Lluna plena:         dia 27 a les 03:31 T.U. en Virgo.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 2h.

Altres efemèrides

* 02-abr-2021 - 02:41 T.U. - Lluna en el seu node descendent.
* 04-abr-2021 - 02:08 T.U. - Lluna en la seua màxima declinació Sud: 25.4ºS
* 14-abr-2021 - 17:47 T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància 406100km)
* 16-abr-2021 - 05:53 T.U. - Lluna en el seu node ascendent.
* 19-abr-2021 - 01:31 T.U. - Mercuri en la seua conjunció superior.
* 22-abr-2021 - 12:16 T.U. - Pluja de meteors: Lírides, THZ=20
* 27-abr-2021 - 15:24 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 357400km)
* 29-abr-2021 - 09:17 T.U. - Lluna en el seu node descendent.
* 30-abr-2021 - 21:15 T.U. - Urà en conjunció.
 
Cometes

C/2020 R4 (ATLES). Va ser descobert el 12 de setembre de 2020 per l'Asteroid Terrestrial-impact Last Alert System (ATLES) en Hawaii (EUA)

Durant el mes de gener es trobava en conjunció amb el Sol pel que no va ser possible observar-ho. Al llarg d'este mes d'abril es desplaça al llarg d'una gran porció de cel des de la constel·lació d'Àguila fins a la de Cans Venatici i passant per les de Serpens, Ofiüc, Hèrcules, Corona Borealis i Bouer en eixe trajecte. A final del mes estarà prop del C/2020 T2 (Palomar), l'altre cometa d'abril, en Cans Venatici

C/2020 T2 (Palomar). El descobriment se li atribuïx a Dmitry A. Duev, qui el 7 d'octubre de 2020 va descobrir un cometa de 19 magnitud per la cambra Zwicky Transient Facility en el telescopi Oschin Schmidt de 1.2m de Muntanya Palomar (EE.UU.) Posteriorment es van notificar algunes observacions predescobriment d'altres instal·lacions.
Este cometa arribarà al seu periheli en juliol de 2021 quan estarà a una distància de 2.1 UA. Al llarg del mes d'abril estarà situat en la constel·lació de Cans Venatici, i desplaçant-se molt poc durant este període.

Més informació en cometografia.es i a la web de Seiichi Yoshida.

Meteors

ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30º d'ascensió recta i 15º de declinació centrada a uns 12º a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un nombre variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricòrnides i les delta-aquàrides del sud de juliol i agost.

Fins a la finalització de les Táurides del Nord (017 NTA), aproximadament el 10 de desembre, l'activitat de l'ANT està emmascarada per esta pluja. A partir d'eixe moment es torna a tindre en compte l'ANT amb THZ menors de 2 meteors a l'hora.

Durant abril el radiant de l'ANT es desplaçarà des del sud este de la constel·lació de Virgo fins Lliura. Els THZ seran d'entre 2 i 4 meteors per hora.

Encara que en este període les taxes de meteors visualment accessibles augmenten significativament molta de l'activitat roman inobservable per mètodes òptics al tractar-se de pluges diürnes. Els radiants estan massa pròxims al Sol.

Lírides (006 LYR)
. Activitat del 14 al 30 d'abril, amb màxim el 22 a les 13h T.U. Radiant entre Hèrcules i Lira (AR=271º, DE +34º). THZ=18 i velocitat 49km/s

Esta pluja, també nomenada Lírides d'abril, arriba al màxim després de la lluna creixent. Açò farà que la Lluna dificulte la seua observació durant el màxim, deixant tan sols un parell d'hores abans de l'alba sense la influència del nostre satèl·lit.

Pi-Púppides (137 PPU). Activitat del 15 al 28 d'abril, amb màxim el 23 a les 12h T.U. Radiant en Puppis (AR=110º, DE=-45º). THZ Variable (0-40) i velocitat 18km/s

Es tracta d'una pluja de meteors lentament i essencialment de l'hemisferi sud. De nou la situació no és favorable a causa de la lluna creixent del dia 20. De fet és inclús pitjor que amb les lírides perquè en este cas el radiant es posa al mateix temps que la Lluna.

Mes informació en IMO (International Meteor Organization)

Enllaços interessants


volver