Està en: INICI > Planetari

El cel de juliol de 2021
A principis d'este mes, més concretament a les 22:06h T.U. del dia 5 (00:06h hora local del dia 6), la Terra arriba a l'afeli de la seua òrbita. És el moment en què està més allunyada del Sol, amb 152.100.533 km, que són uns 5 milions de km més que al punt més pròxim, el periheli, que es va produir el 2 de gener.

Este augment en la distància no afecta essencialment en la temperatura (excepte alguna desena de grau com a mitjana; recorde's que les estacions tenen a veure amb l'angle d'incidència de la llum solar i no amb la distància) no obstant això el fet de que la velocitat de la terra siga menor quan està més lluny i major quan està més prop, amb una diferència d'uns 7000km/h, si que afecta fent que els estius de l'hemisferi nord siguen algun dia més llargs que els de l'hemisferi sud.

Des de les latituds sud es podrà disfrutar d'una meravellosa vista cap al centre de la nostra galàxia, amb les constel·lacions d’Scorpius i Sagittarius com a principals protagonistes, en una zona tremendament rica i densa en estreles. En Escorpió destaquem a l'estrela Antares, una supergegant rogenca que brilla 9.000 vegades més que el Sol. A més en esta hi ha més objectes catalogats per Messier que en qualsevol altra constel·lació, 15 objectes en total. Entre estos destaquem a la Nebulosa de la Laguna (objecte M8 del catàleg Messier), un núvol de gas que presenta zones amb núvols protoestelars que estan col·lapsant-se, d'on naixeran noves estreles. Esta nebulosa té una magnitud visual de 5 i pot ser contemplada amb uns simples prismàtics. En la mateixa constel·lació es troba el famós cúmul globular M22, el qual és visible a simple vista si les condicions atmosfèriques són favorables. Este cúmul es troba a una distància aproximada de 10.400 anys llum i està compost per unes 70.000 estreles.

Durant el mes de juliol, el cel en les latituds nord es veurà dominat per la constel·lació d'Hèrcules (entre les estreles Arcturus en la constel·lació de Bootes i Vega en la constel·lació de Lyra, les dos estreles més brillants del cel de l'hemisferi nord.

Observació de Planetes

Mercuri tindrà la seua conjunció superior el primer dia del mes d'agost pel que la visibilitat anirà disminuint al llarg de juliol fins a deixar de veure's durant l'última setmana del mes. Podrà veure's pels matins abans de l'alba. Es desplaçarà per les constel·lacions de Taure, Gèminis i Càncer. La seua magnitud variarà entre 1 i -1.4.

Venus podrà observar-se durant unes 2h després del fosquejar. La seua magnitud està al voltant de -3.3 i es desplaçarà per les constel·lacions de Càncer i Leo.

Mart pot veure's entre 1 i 2h després del fosquejar, disminuint el seu temps conforme avancem en el mes. El seu brillantor es manté en magnitud 2. Durant este mes es desplaçarà per les constel·lacions de Càncer i Leo, com Venus, que, amb un moviment sobre el cel més ràpid ho avançarà a mitjan mes. Així el dia 13 estan molt pròxims en el cel, des del nostre punt de vista.
Júpiter pot observar-se durant quasi tota la nit. A penes no serà visible al principi de la nit entre 1 i 3h. De fet tindrà la seua oposició durant la tercera setmana d'agost. Durant este mes es desplaçarà per la constel·lació d'Aquari en un moviment retrògrad cap a Capricorn, i la seua magnitud serà d'al voltant de -2.3

Saturn eixirà uns minuts abans eixida de Júpiter i, com ell, podrà veure's quasi tota la nit. Arriba a la seua oposició el principi d'Agost. Brilla menys que Júpiter però ho farà amb una magnitud de 0.4, està localitzat en la constel·lació de Capricorn, i com a Júpiter tindrà un moviment retrògrad en la constel·lació, si bé molt més lent.

Fases de la Lluna
  • Quart minvant:     dia   1 a les 21:10 T.U. en Cetus.
  • Lluna nova:           dia 10 a les 01:17 T.U. en Gèminis.
  • Quart creixent:      dia 17 a les 10:11 T.U. en Virgo.
  • Lluna plena:          dia 24 a les 02:37 T.U. en Capricorn.
  • Quart minvant:      dia 31 a les 13:16 T.U. en Àries.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 2h.

Altres efemèrides

* 06-jul-2021 - 22:41 T.U. - Lluna en el seu node ascendent.
* 09-jul-2021 - 10:05 T.U. - Lluna en la seua màxima declinació nord: 25.6ºN
* 13-jul-2021 - 13:17 T.U. - Màxim acostament visual entre Venus i Mart: 0.5º
* 20-jul-2021 - 13:22 T.U. - Lluna en el seu node descendent
* 21-jul-2021 - 10:30 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 364500km)
* 22-jul-2021 - 15:12 T.U. - Lluna en la seua màxima declinació sud: 25.6ºS
* 28-jul-2021 - 03:17 T.U. -Pluja de meteors: Delta-Aquàridas. THZ=20

Cometes

15P/Finlay. És un cometa periòdic amb un període orbital de 6 anys. Va ser descobert per William Henry Finlay en el Real Observatori del Cap de Bona Esperanza, a Sud-àfrica al setembre de 1886.

Al periheli de la seua òrbita s'arriba el dia 13 d'este mes de juliol de 2021. Este és un dels cometes que pot passar més prop de l'òrbita de la Terra i de fet s'espera que en 2060 passe a uns 6 milions de km del nostre planeta.

Durant el mes passat, quan va tindre el seu major acostament a la Terra, que va ser a una distància de 1.09AU (aproximadament 165 milions de km), no havia augmentat molt de brillantor i tampoc s'havia detectat visualment la cua.
Durant el mes de juliol es desplaçarà en el cel a través de la constel·lació de Cetus en direcció a la de Taure. S'espera una magnitud d'aproximadament 10.

8P/Tuttle. És un cometa periòdic amb un període orbital de 13 anys. El cometa va ser descobert en el 9 de gener de 1790 per l'astrònom francés Pierre Méchain des de París. El cometa va ser visible durant un curt període, l'última observació va ser realitzada l'1 de febrer d'eixe any. Méchain no va calcular l'òrbita i el número insuficient d'observacions no van permetre reconéixer llavors el comportament periòdic del cometa.

El pròxim periheli es produirà el 27 d'agost de 2021 quan arribarà a tindre una elongació solar de 27é i una magnitud aparent aproximada de 9. A primers de setembre tindrà la seua major aproximació a la Terra, encara que serà llunyana estant a uns 18AU (270millones de km) el 12 de setembre. Açò és quasi el mateix al que està quan arriba al seu periheli.

Este cometa és l'origen de la pluja de meteors de les Úrsides (015 URS) a finals d'any.

Al juliol es desplaçarà des d'Auriga fins a Gèminis i la magnitud esperada és de 10.

C/2020 T2 (Palomar). Es tracta d'un cometa periòdic amb un període molt llarg, amb uns 5600 anys, una excentricitat molt alta (>0.993) i un afeli de quasi 630AU.

El cometa va ser descobert el 7 d'octubre de 2020 en l'observatori de Muntanya Palomar (EE.UU) per Dmitry A. Duev i utilitzant les dades del Zwicky Transient Facility's Twilight Survey.

Durant el passat mes de juny va aconseguir el seu màxima brillantor el cometa C/2020 T2 (Palomar) amb magnitud 10, just entre la seua aproximació a la Terra que va ser el 12 de maig, a 1.4AU, i el seu periheli l'11 de juliol.

Durant juliol es desplaçarà per les constel·lacions de Virgo i s'espera que la seua magnitud aparent es mantinga al voltant d'11.

4P/Faye. És un cometa periòdic descobert al novembre de 1843, per Hervé Faye des del Real Observatori de París.

El cometa va ser observat per primera vegada per Faye el 23 de novembre, però el mal temps va impedir la seua confirmació fins al dia 25 del mateix mes. Era molt dèbil i ja havia passat el seu periheli prop d'un mes abans. Otto Wilhelm von Struve va informar que el cometa va ser visible a simple vista a finals de novembre.

En 1844, Thomas James Henderson va calcular que el cometa apareixia només després d'un curt període; al maig, el seu període s'havia calculat a 7,43 anys. Urbain Le Verrier va computar les posicions per a l'aparició de 1851, predient el seu periheli per a abril de 1851. Va ser comprovat quan el cometa va ser trobat prop de la seua posició prevista el 28 de novembre de 1850 per James Challis.

El pròxim periheli serà el 8 de setembre de 2021 i el major acostament el 5 de desembre de 2021 quan estarà 0.94AU. En el meś de juliol el cometa es desplaça per la constel·lació d'Àries i la seua magnitud estarà al voltant d'11.

Meteors

ANT, la font en l'antiheli.
La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30º d'ascensió recta i 15º de declinació centrada a uns 12º a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un número variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricòrnides i les delta-aquàrides del sud de juliol i agost.

A partir del 10 de setembre, que comencen les Tàurides del Sud (002 STA) i fins a la contornada del 10 de desembre que acaben les Tàurides del Nord (017 NTA) estes pluges tapen l'activitat de l'ANT. A partir de llavors tindrem taxes de meteors de l'orde de THZ<2

Durant la primera mitat de juliol l'ANT és el centre d'atenció. El seu radiant de l'ANT es va movent des de l'est de Sagitari, pel nord de Capricorn cap al sud-oest d'Aquari. I hauria de produir unes mitjanes de THZ entre 2 o 3 meteors per hora.

Les alfa-capricòrnides (001 CAP) es diferencien dels meteors de l'ANT per la seua menor velocitat aparent i açò permet separar ambdós orígens. Les delta-aquàrides del sud (005 SDA) són prou nombroses i també les Peixos Austrínides (183 PAU), que tenen el radiant més separat, són fàcilment distingibles de l'ANT, especialment per a observadors de l'hemisferi sud. De totes maneres la lluna minvant del dia 31 dificultarà notablement l'observació d'estes pluges, que tenen els seus màxims cap a final de Juliol. Des de la nostra localització nord també resulta més difícil la seua observació pel fet que es tracta de pluges essencialment de l'hemisferi sud.

Encara que el màxim dels persèids estiga a l'agost ja començaran a ser observables des de finals de juliol. En concret des del dia 17.

Peixos Austrínides (183 PAU). Pluja de meteors amb activitat entre el 15 de juliol i el 10 d'agost, amb màxim el 28 de juliol. Radiant en Piscis Austrinus (AR=341º, DE=-30º), THZ=5 i velocitat 35km/s

Delta-Aquàrides del Sud (005 SDA). Pluja de meteors amb activitat entre el 12 de juliol i el 23 d'agost, amb màxim el 30 de juliol. Radiant en Aquari (AR=340º, DE=-16º). THZ=25 i velocitat 41km/s

Alfa-Capricòrnides (001 CAP). Pluja de meteors amb activitat entre el 3 de juliol i el 15 d'agost, amb màxim el 30 de juliol. Radiant en Capricorn (AR=307º, DE=-10º). THZ=5 i velocitat 23km/s

Respecte a les pluges diürnes (observables amb radar i/o vídeo) durant este mes tindrem les gamma-Dracònides (184 GDR), amb màxim el 28 de juliol a les 6:45h T.U. Després d'un augment en 2016 no s'han detectat més pics. El radiant en Dragó (AR=280º, DE=+51º), allunyat de l'eclíptica, i la velocitat baixa (uns 27 km/s) pot fer que valga la pena intentar observar-los (amb radar o vídeo).

Enllaços interessants


volver