Està en: INICI > Planetari

El cel de setembre de 2021
estaciones
El 22 de setembre, a les 19:21 T.U., el Sol se situa en l'equador celeste, en la constel·lació de Virgo, i el dia i la nit duren el mateix en tot el món. S'inicia la tardor en l'hemisferi nord i la primavera en el sud, és l'Equinocci Autunmal.

En les latituds nord, els cels es veuran dominats cap al nord per Pegàs i Cepheus, amb Cassiopeia entre ambdós. En la zona sud apareixen constel·lacions més dèbils, com a Piscis, Aquari i Capricorn.Acuarius Fomalhaut En Aquari podrem observar Fomalhaut, de color blanc-i-blau. És una de les estreles més brillants del cel nocturn, arribant a la magnitud 1 i està situada a uns 22 anys llum de distància. El disc de pols que té al voltant ens recorda L'ull de Saurón. Es pensa que és una estrela molt jove, amb una edat aproximada de només 200 milions d'anys. Un estrany anell de pols el·líptic en una estrela jove anuncia probablement la presència d'un planeta de la grandària de Neptú.

Nebulosa de la Hlice (NGC 7293)Nebulosa Saturno (NGC7009)Des de les latituds sud, Fomalhaut es trobarà pràcticament en el zenit, sent un magnífic moment per a la seua observació. El Triangle d'Estiu (format per Altair, Vega i Deneb) es trobaran cap al nord-oest, dominant el cel nord Pegàs. Els Núvols de Magallanes els podrem localitzar cap al sud. En Aquarius, dominant el zenit es troba les famoses nebuloses planetàries: La Nebulosa de l'Hèlix (NGC 7293), sent la nebulosa més pròxima a nosaltres, i la Nebulosa Saturn (NGC 7009), la qual deu el seu nom perquè pareix estar rodejada d'anells. Cap d’elles és fàcils de trobar amb xicotets telescopis.

Observació de Planetes

Mercuri serà poc visible ja que es posarà al voltant d'una hora més tard que el Sol. I a més eixa visibilitat s'anirà reduint. Es desplaçarà per la constel·lació de Virgo on al llarg del mes canvia a un moviment retrògrad i acaba prop de Spica. El seu brillantor es va reduint i passa de magnitud 0.3 a principi de mes a 1.2 a finals.

Venus podrà observar-se durant unes 2h després del fosquejar. La seua magnitud està al voltant de -3.4 i es desplaçarà per les constel·lacions de Virgo, on inicia el mes en les proximitats de Spica, i Lliura.

Mart no és visible. La conjunció de primers d'octubre fa que no ho siga. Es desplaçarà en les proximitats del Sol a través de les constel·lacions de Leo i Virgo.
Júpiter pot observar-se durant gran part de la nit. Al llarg del mes passarà de posar-se un parell d'hores abans d'eixir el Sol fins a 4h. Durant este mes es desplaçarà a través de la constel·lació de Capricorn, des de les proximitats del límit amb la constel·lació d'Aquari, en un moviment retrògrad cap a l'interior de Capricorn. La seua magnitud serà d'al voltant de -2.4

Saturn també pot observar-se durant gran part de la nit si bé es posa al voltant d'una hora abans que Júpiter. Açò significa que es posa unes 3h abans de l'alba a principis de mes i unes 5 a finals. Brilla menys que Júpiter però ho farà amb una magnitud de 0.6, està localitzat en la constel·lació de Capricorn, i com a Júpiter tindrà un moviment retrògrad en la constel·lació, si bé molt més lent.

Fases de la Lluna
  • Lluna nova:              dia   7 a les 00:52 T.U. en Leo.
  • Quart creixent:         dia 13 a les 20:39 T.U. en Ofiüc.
  • Lluna plena:            dia 20 a les 23:55 T.U. en Peixos.
  • Quart minvant:        dia 29 a les 01:57 T.U. en Gèminis.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 2h.

Altres efemèrides

* 06-sep-2021 - 0h T.U. - Mercuri en el seu afeli
* 11-sep-2021 - 10:05h T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 368464km)
* 12-sep-2021 - 16:35h T.U. - Lluna en el seu node descendent.
* 14-sep-2021 - 4h T.U. - Mercuri en la seua màxima elongació: 26.8ºE
* 14-sep-2021 - 8h T.U. - Neptú en oposició.
* 22-sep-2021 - 19:31h T.U. - Equinocci de Tardor.
* 26-sep-2021 - 07:33h T.U. - Lluna en el seu node ascendent
* 26-sep-2021 - 21:44h T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància 404641km)

Cometes
6P/d'Arrest. Este cometa va ser descobert per Heinrich Ludwig d'Arrest en Leipzig, Alemanya, al juny de 1851. La grandària del nucli del cometa s'estima en 3,2 km de diàmetre

Durant setembre es mourà per les constel·lacions d'Ofiüc i Sagitari amb una magnitud d'al voltant de 10.

67P/Chiryumov-Gerasimenko. És un cometa descobert en 1969 pel científic soviètic Klim Ivánovich Churiúmov, estudiant les fotografies de Svetlana Ivánovna Guerasimenko, també científica soviètica. Té un període orbital de 6,6 anys. Este cometa va ser la destinació de la missió espacial europea Rosetta, llançada el 2 de març de 2004.

En juliol de 2014, la sonda Rosetta estava acostant-se al cometa prou com per a prendre fotografies amb molt major detall, que van mostrar que es tracta d'un cos prou diferent del que es coneixia anteriorment: el cometa té una forma irregular amb dos parts ben diferenciades en contacte entre si, una part en forma de bulb i una altra part més allargada.

El 12 de novembre de 2014, Philae va aterrar sobre la seua superfície, enviant les seues primeres fotos a la Terra, encara que al ser un aterratge fallit, es va perdre el contacte amb la sonda, quedant només l'orbitador Rosetta per a estudiar el cometa.

Molts van ser els resultats científics que va proporcionar la sonda, incloent-hi alguns que van afonar teories anteriorment completament acceptades. Models 3D del nucli del cometa 67P basats en dades de 2003 del telescopi espacial Hubble.

Destaca el resultat de l’anàlisi de l'aigua de la coma del cometa. La teoria generalment acceptada fins abans d'estos mesuraments, era que l'aigua de la terra prové dels cometes, quan van caure sobre la terra aportant l'aigua que contenien. Esta teoria va ser desmentida al comprovar-se que la composició d'isòtops i altres elements de l'aigua del cometa és completament diferent de la composició dels oceans de la terra. Enfront d'estos resultats, i de forma preliminar, va sorgir la teoria que l'aigua dels oceans va ser aportada pels asteroides, al no haver sigut pels cometes.

Un altre important resultat va ser aconseguit al mesurar el magnetisme del cometa amb l'ús conjunt d'un instrument en Rosetta i un altre en Philae. Mentres Philae descendia sobre el cometa, i inclús després dels rebots, l'ascens i el nou descens, es va mesurar el magnetisme tant en Philae com en Rosetta.

El resultat va ser la conclusió que el cometa no té camp magnètic.
Si és que el cometa tinguera camp magnètic, els mesuraments de Philae a l'acostar-se al cometa haurien d'haver anat en augment, i exactament el contrari a l'allunyar-se. No obstant això, tant Philae com Rosetta van tirar el mateix magnetisme en tot moment, la qual cosa indica que es tracta d'un magnetisme general de la zona, segurament causat pel vent solar.

Anteriorment estava acceptada la hipòtesi que el camp magnètic de xicotets objectes, al moment de la formació del sistema solar fa més de 4000 milions d'anys, van jugar un rol important en els esdeveniments fins a arribar a la forma actual. No obstant això, amb este descobriment pot descartar-se eixa hipòtesi.

Per descomptat, si el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko és un cometa atípic, tots estos descobriments no poden ser extrapolats a tot el sistema solar.

En esta visita i durant setembre el cometa es mourà des de la constel·lació de Cetus a la de Taure, recorrent esta última en la major part del mes. La magnitud esperada és d'aproximadament 10.

15P/Finlay. És un cometa periòdic amb un període orbital de 6 anys. Va ser descobert per William Henry Finlay en el Real Observatori del Cap de Bona Esperanza, a Sud-àfrica al setembre de 1886.

Al periheli de la seua òrbita es va arribar el dia 13 del mes de juliol de 2021. Este és un dels cometes que pot passar més prop de l'òrbita de la Terra i de fet s'espera que en 2060 passe a uns 6 milions de km del nostre planeta.

Durant el mes de juny, quan va tindre el seu major acostament a la Terra, que va ser a una distància de 1.09AU (aproximadament 165 milions de km), no havia augmentat molt de brillantor i tampoc s'havia detectat visualment la cua.

Durant el mes de setembre es desplaçarà en el cel a través de la constel·lació de Gèminis. S'espera una magnitud d'entre 10 i 11.

C/2020 T2 (Palomar). Es tracta d'un cometa periòdic amb un període molt llarg, amb uns 5600 anys, una excentricitat molt alta (>0,993) i un afeli de quasi 630AU.

El cometa va ser descobert el 7 d'octubre de 2020 en l'observatori de Muntanya Palomar (EE.UU) per Dmitry A. Duev i utilitzant les dades del Zwicky Transient Facility's Twilight Survey.

Durant el mes de juny va arribar a la seua màxima brillantor amb magnitud 10, just entre la seua aproximació a la Terra que va ser el 12 de maig, a 1,4AU, i el seu periheli l'11 de juliol. Durant setembre es desplaçarà per les constel·lacions de Lliura i Escorpí i s'espera que la seua magnitud aparent es mantinga al voltant d'11.

4P/Faye. És un cometa periòdic descobert al novembre de 1843, per Hervé Faye des del Real Observatori de París.

El cometa va ser observat per primera vegada per Faye el 23 de novembre, però el mal temps va impedir la seua confirmació fins al dia 25 del mateix mes. Era molt dèbil i ja havia passat el seu periheli prop d'un mes abans. Otto Wilhelm von Struve va informar que el cometa va ser visible a simple vista a finals de novembre. En 1844, Thomas James Henderson va calcular que el cometa apareixia només després d'un curt període; al maig, el seu període s'havia calculat a 7,43 anys. Urbain Le Verrier va computar les posicions per a l'aparició de 1851, predient el seu periheli per a abril de 1851. Va ser comprovat quan el cometa va ser trobat prop de la seua posició prevista el 28 de novembre de 1850 per James Challis.
El pròxim periheli serà el 8 de setembre de 2021 i el major acostament el 5 de desembre de 2021 quan estarà 0.94AU.

En el mes de setembre el cometa es desplaça per la constel·lacions de Taure i Orió i la seua magnitud estarà entre 10 i 11.

C/2019 L3 (ATLES). Este cometa es va descobrir el 10 de juny de 2019 utilitzant amb el programa ATLES de busca automàtica d'asteroides en Hawaii (ATLES és Asteroid terrestrial-impact last alert system).

El cometa arribarà al seu periheli el 9 de gener de 2022, quan estarà a 3,55AU del Sol. El major acostament a la Terra es produirà un parell de dies abans quan estarà a 2,58AU del nostre planeta. Donada la seua excentricitat lleugerament major d'1 es tracta de cometes parabòlics que inclús podria escapar del Sistema Solar. És per això que no es coneix el seu període.

Durant el mes de setembre es desplaça per la constel·lació de Linx. La seua magnitud es mantindrà al voltant d'11.
Meteors

ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30º d'ascensió recta i 15º de declinació centrada a uns 12º a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un número variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricòrnides i les delta-aquàrides del sud de juliol i agost.

A partir del 10 de setembre, que comencen les Tàurides del Sud (002 STA) i fins a la contornada del 10 de desembre que acaben les Táurides del Nord (017 NTA) estes pluges tapen l'activitat de l'ANT. A partir de llavors tindrem taxes de meteors de l'orde de THZ<2

Durant setembre el radiant de l'ANT es va movent a través de Peixos fins a desaparéixer solapat per les Tàurides. I hauria de produir unes mitjanes de THZ entre 2 o 3 meteors per hora.

Aurígides (206 AUR). Activitat des del 28 d'agost al 5 de setembre, amb màxim l'1 de setembre a les 3h T.U. Radiant en Auriga (AR=91º, DE=+39º). THZ = 50 (variable) i velocitat 66km/s

Es tracta d'una pluja essencialment de l'hemisferi nord (DE=+39º) que ha produït alguns màxims curts i inesperats. En alguns d'ells s'ha arribat fins a THZ de 50 si bé en altres casos ha arribat a màxims de THZ=30, inclús en 2007 es va arribar a THZ=130 durant 20 minuts.

La lluna minvant pot il·luminar les hores de la matinada fent que els meteors menys brillants no siguen visibles.

epsilon-Perseides de Setembre (208 SPE). Activitat entre el 5 i el 21 de setembre amb màxim el 9 a les 11h T.U. Radiant en Perseu (AR=48º, DE=+40º). THZ =5, velocitat 64km/s

Es tracta d'una pluja essencialment de l'hemisferi nord. Encara que en la passada dècada hi ha hagut algun augment d'activitat (2008, 2013) no s'espera per a enguany. La lluna nova del 7 de setembre farà que les condicions per a l'observació siguen bones i el radiant estarà quasi tota la nit visible.

Sextàntides diürnes (221 DSX). Activitat del 9 de setembre al 9 d'octubre amb màxim el 27 de setembre. Radiant en Sextant (AR=152º, DE=+0º). THZ 5 i velocitat 32km/s

Atés que el radiant està aproximadament 30º a l'oest del Sol només es podran detectar visualment just abans de l'alba de a finals de setembre i principis d'octubre. Es tracta d'una pluja amb el radiant en l'equador pel que hauria de ser observable tant des de l'hemisferi nord com el sud. La lluna minvant del 28 de setembre afegirà llum en les proximitats de l'alba pel que dificultarà l'observació, ja de per si complicada per les proximitat del Sol.

Enllaços interessants


volver