Està en: INICI > Planetari

Cel desembre 2021

Aquest mes, el dia 21, a les 15:59 UTC, el sol arriba a la seua mxima posici austral i abastar el seu punt ms allunyat al sud de l'equador celeste. Donar pas a l'hivern en l'hemisferi nord i a l'estiu en l'hemisferi sud, fet que es coneix com el solstici d'hivern. El solstici s aquell instant en qu el Sol es troba en un dels dos trpics, en aquest cas, en el trpic de Capricorn. El solstici de desembre, en l'hemisferi boreal, fa que siga el dia ms curt i la nit ms llarga de l'any; i en l'hemisferi austral, la nit ms curta i el dia ms llarg. Lhivern durar fins al 20 de mar, quan comenar la primavera.

En les latituds nord, les constellacions d'Ori i Taure seran les protagonistes d'aquestes nits, la Via Lctia creua des d'Ori fins a la constellaci d'Aquila, passant per Auriga, Perseus, Cassiopeia, Cepheus i Cygnus. Apareix al cel el triangle d'hivern, format per les estreles Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) i Betelgeuse (d'Ori).

Aquest mes tenim la considerada com la segona millor pluja d'estreles de l'any, els Gemnids, amb radiant prxim a l'estrela Cstor en els Bessons, amb mxim el dia 14 al voltant de la 1 h UTC i amb una freqncia d'uns 2 meteors per minut (THZ 150). Sn meteors de velocitat moderada i, per tant, persistents en el cel. Encara que la seua declinaci (+33) la converteix en una pluja de meteors essencialment de l'hemisferi nord, la seua ascensi recta en permet la visibilitat des d'abans incls de la mitjanit. El cos progenitor dels Gemnids s l'asteroide (3200) Phaethon. Aquesta relaci va ser posada de manifest desprs del descobriment de l'asteroide en 1983 pel satllit IRAS i va ser la primera pluja clarament relacionada amb un asteroide. Encara que es creu que aquest asteroide s tan sols un cometa extint i que les partcules van ser ejectades fa segles.

A ms s una bona poca per a observar el cmul obert de les Pliades, en Taure. Aix com tamb observar amb ajuda de telescopis o prismtics el cmul doble de Perseo, format pels cmuls NGC 869 i NGC 884. Veurem tamb ja ascendint en el cel a la constellaci dOri, una bella constellaci fruit d'inspiraci dels antics egipcis, i amb objectes molt interessants com la nebulosa dOri (M42).

Observaci de planetes a simple vista

Les primeres setmanes del mes ens donaran un bell espectacle amb els planetes Venus, Jpiter i Saturn observables unes hores desprs del capvespre per la seua enorme lluentor.

Venus es pot observar durant unes 2 hores desprs del capvespre.

Mart pot veure's entre 1 i 2 hores a partir de l'eixida del Sol.

Jpiter pot observar-se durant 2 o 3 hores desprs del capvespre.

Saturn es pon per l'horitz tan sols uns minuts desprs de Jpiter, tamb observable unes poques hores desprs del capvespre.

Fases de la Lluna

- 4 de desembre: lluna nova.

- 11 de desembre: quart creixent.

- 12 de desembre: Gibosa creixent.

- 19 de desembre: lluna plena.

- 20 desembre: Gibosa decreixent.

- 27 de desembre: quart decreixent.

Cometes observables

Cometa Leonard (C / 2021 A1).

El cometa Leonard ser visible a simple vista i amb prismtics el mes de desembre. Fou descobert al gener de 2021 per G. J. Leonard a l'Observatori Mount Lemmon i s un objecte de llarg perode que passar prop de la Terra el 12 de desembre de 2021 i aconseguir el seu punt ms prxim al Sol el 3 de gener de 2022. Desprs daquest acostament passar a allunyar-se rpidament del Sol en el seu cam fora del nostre sistema solar, i segurament no tornar mai.

Depenent de la pols i el gas que emeta el cometa, cosa que s variable segons el dia, s'espera que la lluentor mxima arribe al voltant del 13 o 14 de desembre de 2021, un 1 o 2 dies desprs del seu punt ms prxim a la Terra. Variant de posici segons el dia des de l'Ossa Major, baixant cap a Bootes i la constellaci dOfic, i finalment cap a finals de desembre i entrant al gener ser observable en l'hemisferi sud.

En la seua aproximaci ms prxima a la Terra, aquest cometa ser visible just abans de comenar el dia i just desprs del vespre. Per aix pot variar segons la nostra ubicaci. Hi ha una srie d'eines d'astronomia en lnia que permeten introduir la teua ubicaci i obtindre informaci per a guiar la visualitzaci de cometes. Si pot veure's a simple vista, ser un espectacle bonic. El que s segur s que ser observable amb prismtics.

Per exemple:

Heavens Above

Efemrides Cometa Leonard

Ms informaci en cometografia.es i en la web de Seiichi Yoshida.

Meteors

La font en l'antiheli, ANT, s una rea ovalada d'uns 30 d'ascensi recta i 15 de declinaci centrada a uns 12 a l'est del punt d'oposici solar en l'eclptica, d'ac el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors prpiament dita, sin duna zona en qu un nmero variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'han acabat englobant. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT els alfa-capricrnids i els delta-aqurids del sud de juliol i agost.

Fins a la finalitzaci dels Turids del Nord (017 NTA), aproximadament el 10 de desembre, l'activitat de l'ANT est emmascarada per aquesta pluja. A partir d'eixe moment es torna a tindre en compte l'ANT amb THZ menors de 2 meteors a l'hora.

Phoencids (254 PHO). Activitat del 28 de novembre al 9 de desembre, amb mxim el dia 2 de desembre. Radiant en Fnix (AR = 18, DE = -53). THZ = variable i velocitat 18 km/s

Gemnids (004 GEM). Activitat del 4 al de 20 desembre amb mxim el 14 a les 7:00 UTC. Radiant en els Bessons (AR = 112, DE = +33). THZ = 150 i velocitat 35 km/s

Aquesta s, dins de les majors pluges d'estreles, la ms fiable al mateix temps que nombrosa. El seu mxim est centrat al voltant de la nit del 13 o 14 de desembre. Ats que el radiant est al nord (33) i que apareix en l'horitz amb la posta del Sol, arribar a una bona elevaci abans de la mitjanit. Des del sud ser ms difcil perqu apareixer ms tard.

El mxim ha tingut poca variaci en els ltims anys, tant en la posici del radiant com en la quantitat de meteors. A ms, es mant en taxes prximes al mxim durant diverses hores al seu voltant. Enguany la major quantitat de meteors es podran observar des dels Estats Units, encara que dificultada com a Espanya amb la presncia de la Lluna en fase plena.

rsides (015 URS). Activitat del 17 al 26 de desembre amb mxim 22. Radiant en Ossa Menor (AR = 217, DE = +76). THZ = 10 i velocitat 33 km/s

Ms informaci en IMO (International Meteor Organization)

Enllaços interessants


volver