Horitzó: Qualsevol que estiga situat en o prop de la superfície de la Terra la percep com essencialment plana i, en conseqüència, com un plànol. El cel sembla la meitat d´una esfera centrada en l´observador. Si no hi ha obstruccions visuals, l´horitzó és la intersecció aparent entre el cel i la superfície (plana) de la Terra. L´horitzó es veu com un cercle centrat en l´observador. Per als càlculs de l´eixida i l´ocàs d´un astre es considera que l´ull de l´observador està arran de terra de manera que l´horitzó està a 90° exactes des de la vertical local.
Índex de Calor: És la quantificació de la sensació aparent que les persones tenen en ambients humits. Combina la temperatura de l´aire amb la humitat relativa. Atès que el cos humà es refrigera amb la transpiració (suant) la humitat de l´ambient afecta a aquesta refrigeració així quan aquesta humitat és alta la taxa d´evaporació disminuïx. Això fa que la calor del cos s´elimine més lentament pel que la sensació de calor augmenta per sobre del que faria en un ambient sec.
Índex UV: és un indicador de la intensitat de radiació ultravioleta provinent del Sol en la superfície terrestre en una escala que comença en 0 i no està tancada superiorment. L’índex UV també assenyala la capacitat de la radiació UV solar de produir lesions en la pell. No sempre la quantitat de llum ambiental va relacionada amb l’índex UV. Pot ser enganyós. Els factors que influïxen en l’índex UV són:
* Latitud: On el sol es troba sobre la vertical és màxim i açò es dóna entre els tròpics.
* Altitud: +6-10% més cada 330 m ascendits.
* Nubosidad.
* Quantitat d’ozó en les capes altes de l’atmosfera.
* L’índex de reflexió del sòl: en general no afecta molt, però l’arena, l’herba i sobretot la neu, reflectixen molts rajos UV. L’índex UV pot ser 2 i 3 vegades major en una zona nevada.
Els rajos que travessen la capa d’ozó són només el RAÏM i els UVB ja que els UVC no tenen la capacitat de travessar la dita capa que és la que realment ens protegix dels danyosos UVC.
Recomanem la lectura de la Guia Pràctica de l’Índex UV
Meteorit: Són els meteoroides que arriben a la superfície de la Terra degut al fet que no arriben a desintegrar-se en l´atmosfera durant la seva entrada.
Meteor: Els meteoroides interceptats per l´òrbita de la Terra i que entren en la nostra atmosfera, produint incandescència.
Meteoroide: Partícules de pols que es troben en l´espai producte del pas d´algun estel, cometa o restes de la formació del Sistema Solar.
Oposició: és l´aspecte o configuració de dos astres que es troben, en relació a la Tierra, en dos punts del cel diametralment oposats. Dos astres amb longitud celest geocèntrica que difereixen en 180º.
Ocàs i Eixida d´un Astre: Durant el curs d´un dia la Terra gira una vegada sobre el seu eix causant el fenomen de l´eixida i l´ocàs d´altres astres. Tots els cossos celestes, estrelles i planetes inclosos, semblen aparèixer en l´horitzó del cel d´algun lloc particular, a poc a poc creuen el cel per a desaparèixer per l´oest de l´horitzó. Els més remarcables d´aquests esdeveniments són les eixides i els ocasos de la Lluna i el Sol. Atès que ambdós tenen, des del nostre punt de vista, un diàmetre (els veem com un disc, no com un punt) les definicions han de ser més específiques ja que no parlem d´un moment puntual sinó d´un interval temporal.
Període de Pluges: (rainsession) Les pluges es computen anualment si bé l´inici pot triar-se dins de l´any. Atès que les pluges més importants de la nostra zona és la anomenada "gota freda" de la tardor, l´inici del període s´ha escollit en l´1 de Juliol per a donar-li major importància al segon semestre de l´any.
Planetari: Lloc dedicat a la presentació d´espectacles astronòmics i en el qual és possible observar recreacions del cel nocturn de diversos llocs de la Terra i en diferents moments de l´any. Normalment un planetari consta d´una pantalla de projecció en forma de cúpula i un projector mòbil capaç de projectar les posicions d´estrelles i planetes.
Radiant: És el punt de l´esfera celeste al que semblen convergir per efecte de la perspectiva totes les trajectòries de les diferents estrelles fugaces que pertanyen a una pluja d´estrelles donada.
Sensació Tèrmica: És la sensació aparent que les persones tenen en funció dels paràmetres que determinen l´atmosfera en la qual es mou:
Trànsit: El moment de trànsit d´un cos celeste es refereix a l´instant que el seu centre creua el meridià de l´observador (la linia que va de nord a sud passant pel zenit de l´observador). Per als observadors en latituds baixes i mitjanes (lluny dels pols) el trànsit es produeix aproximadament a meitat camí entre l´eixida i la posada de l´astre, i representa el moment que l´astre es troba més alt en el cel per a aquest dia. En latituds altes (prop dels pols) i atès que l´el astre no té per que posar-se durant períodes de dies o mesos pot haver diversos trànsits des que un astre ix fins que es posa (si és que ho fa). El trànsit del sol es correspon amb el migdia solar. La diferència entre el trànsit solar i el de la lluna està molt relacionat amb la fase lunar. Així el trànsit de la lluna nova coincideix amb el del Sol, el de la cambra creixent està retardat unes 6h amb el del Sol, el de la lluna plena es diferencia unes 12h i el de la cambra minvant és unes 6h abans que el del Sol.
També es diu trànsit al pas dels planetes Venus o Mercuri entre el Sol i la Terra. És un eclipse però atès que els diàmetres aparents són tan dispars la diferència d´il·luminació no és perceptible.