Castelló aconsegueix un superàvit de 28,8 milions d'euros

Grup Socialista  Dimarts, 16 de Maig de 2017

L'alcaldessa, Amparo Marco, afirma que el sanejament econòmic municipal permetrà potenciar les polítiques socials i d'ocupació.

L'Ajuntament de Castelló ha aconseguit tancar l'exercici 2016 amb un superàvit de 28,8 milions d'euros i un romanent de tresoreria de 16 milions. Una situació que es repeteix en altres ajuntaments com per exemple a València, on el superàvit de 42 milions; Barcelona, on s'ha situat en 100 milions d'euros o Madrid, amb 1.000 milions. L'alcaldessa de Castelló, la socialista Amparo Marco, ha subratllat que aquest superàvit "confirma que a nivell econòmic s'estan fent ben les coses" i s'ha mostrat convençuda que si el Govern central no ho impedeix "la salut financera de la qual gaudeix l'Ajuntament ens permetrà potenciar les polítiques socials i d'ocupació".

La liquidació del pressupost s'ha efectuat, de nou, amb xifres en positiu que reflecteixen el sanejament comptable i financer de la institució, que ha complit tots els paràmetres econòmics que exigeix el Govern central, com és el cas del límit de l'endeutament, l'estabilitat pressupostària, la regla de despesa i el compliment del període de pagament a proveïdors.

Unes xifres que, insisteix la líder socialista Amparo Marco, reflecteixen el "bon fer" de l'Ajuntament en matèria econòmica, que ha atribuït a la Regidoria de Gestió Municipal que dirigeix Antonio Lorenzo. Marco considera que en el context financer de la institució, amb una herència d'un elevat deute del Govern anterior, l'obtenció del superàvit és "una bona notícia, ja que permetrà seguir reduint l'endeutament i, per tant, impulsar més polítiques socials i d'ocupació. A més, de permetre avançar en la línia de disminució de la pressió fiscal i de la baixada d'impostos". 

A més del superàvit, cal destacar el romanent de tresoreria, que se situa en 16 milions d'euros. Aquesta xifra és el resultat de descomptar les obligacions pendents d'aplicació al pressupost (les denominades factures en el calaix), i el pagament de les inversions financerament sostenibles de 2016, així com l'amortització del deute obligat per mandat legal. 

Encara així, el romanent no es podrà invertir íntegrament, en existir restriccions legals per a les administracions quant a l'estabilitat pressupostària i el sostre de la despesa. L'Ajuntament està subjecte, també, al compliment d'un pla d'ajust que té vigència fins a 2022, com a conseqüència de l'ajuda financera que va prestar el Govern en 2012 per a posar al dia el pagament de factures a proveïdors, que van arribar quasi a 30 milions. 

En aquests moments, es manté la incertesa sobre la capacitat dels ajuntaments per a reinvertir els romanents. La tardança a aprovar-se els Pressupostos Generals de l'Estat impedeix que els superàvit es destinen a les denominades inversions financerament sostenibles. "Estem governant de forma eficient, amb maduresa i bona gestió, però tenim restriccions importants que limiten l'autonomia municipal", afig Marco. En cas de no poder-se reinvertir, el romanent es destinarà a amortitzar deute.