"El Grau, camí a la fama" article de Xavi del Señor.

Grup Castelló en Moviment  Dilluns, 10 de Juliol de 2017

Si em donen a triar entre viure en un poble que puga presumir des de la modèstia d'activitats culturals que celebren la vida o viure en un poble que siga reconegut des de l'ostentació per fer de la mort un espectacle, deixe'm que preferisca el recer d'un poble que festege la vida. Així és com m'agradaria que fos reconegut el meu poble i és aquesta idea la que m'ha mogut a implicar-me en tantes lluites des que l'any 1982, un grup d'adolescents fundàrem al nostre Grau la Colla Naturalista Larus, la primera associació d'aquest tipus a les nostres comarques. 

Per això m'ha dolgut tant que, durant uns dies, el Grau s'haja convertit en sinònim de maltractament animal. A un poble com el nostre, de tradició marinera i gent humil i treballadora, no se li presenten moltes oportunitats per a donar-se a conéixer, així és que cal estar preparades per a quan arriben aqueixos 15 minuts de fama que tothom té al llarg de la vida, però em dóna la sensació que al Grau acabem de malbaratar una oportunitat. 

Durant uns dies, després de les Festes de Sant Pere, el Grau ha sigut portada de molts mitjans de comunicació, però no ha estat gràcies a les bondats del nostre peix ni de les banderes blaves de les nostres platges. Tampoc han estat ni cap festival de música al Pinar ni les nostres estimades Columbretes les protagonistes de les notícies i això és una llàstima. El que ens ha convertit en protagonistes a periòdics, ràdios i televisions de tot l'Estat ha sigut l'embolada simultània de sis bous dins un camionet per després soltar-los tots a una pels carrers del poble. Sincerament crec que aquest acte taurí, ostentós i desmesurat, és del tot censurable, ja que és una moda recent que no se sustenta sota l'argument de la tradició. 

A més crec que és de dubtosa legalitat, ja que entra en contradicció amb el reglament que regula els bous al carrer, per més que "l'Ajuntament del Canvi" que ens governa es vulga posar de perfil argumentant que és una qüestió tècnica i que n'hi ha un buit legal. Tot per no mullar-se. Governar exigeix una dosi de valentia de la qual emmalalteix, una vegada més, el nostre govern municipal, més preocupats en comptar vots que en agafar el bou per les banyes. 

Estic convençut que la fi de pràctiques com la d'embolar bous estan arribant a la seua fi i s'estan convertint en una pràctica residual i fora de lloc en ple segle XXI. La ciutadania, majoritàriament, és conscient que fer de la violència un espectacle quotidià no té cabuda en una societat moderna i cada vegada som més sensibles davant el sofriment animal, per la qual cosa el rebuig a aquestes pràctiques va en augment. Però com acostuma a succeir, la societat va un pas per sobre de les lleis i dels polítics, que romanen llarg temps immòbils temorosos de perdre les següents eleccions. No obstant això, el meu rebuig a aquest tipus de violència gratuïta no converteix automàticament als qui la defensen en assassins ni despietats personatges sense sentiments. 

Crec que és una equivocació pensar que tot aquell que gaudeix amb els espectacles taurins és poc menys que un sàdic. Entenc, perquè ho he viscut des de xiquet, que en aquestes exhibicions n'hi ha quelcom d'atàvic que et trasllada als anys d'infància, quan anar a veure un bou embolat de la mà de ton pare era un esdeveniment extraordinari envoltat de màgia i potser n'hi ha part d'açò en els motius que mouen a molts a defensar de manera feroç les embolades de bous. 

Conec a molta gent que defensa el bou embolat i els hi puc assegurar que ni són despietats ni insensibles ni assassins en potència. Són gent normal, tan normal com la gent que defensem el contrari, als quals de vegades ens agredeixen o ens "conviden" a marxar del nostre propi poble pel simple fet de voler acabar amb una pràctica tant despietada com extemporània. Ni els uns són uns assassins ni els altres som uns descastats que tractem de destruir les tradicions i les arrels d'un poble. 

Defense que pràctiques com aquesta desapareguen. No és admissible exercir tal violència gratuïta contra cap animal i molt menys fer d'açò un espectacle de masses on els més xicotets normalitzen aquesta violència. Cert és que existeix una vella tradició taurina en la cultura mediterrània, però no és menys cert que el que en els seus orígens tenia un sentit ritual, avui és poc més que un espectacle que no mostra gens de respecte a l'animal, al qual es castiga amb l'únic objectiu d'entretenir a determinat públic. 

Crec que la fi d'aquesta pràctica no està lluny però no crec que el camí siga l'enfrontament entre veïns ni la prohibició urgent, simplement perquè el que des d'una llei es prohibeix, des d'altra llei es pot restituir. Crec que la fi arribarà per convenciment, perquè arguments en sobren per a posar fi a aquesta barbaritat i perquè a cap poble li agradarà ser recordat per ser l’últim defensor d'una pràctica violenta ancorada en el passat. És necessari obrir el debat entre les veïnes i veïns del Grau. 

Estic segur que abans de tornar a veure com ens identifiquen amb qualsevol tipus de violència i maltractament heretat d'altre temps, a totes ens agradarà molt més que la pròxima vegada que vinguen les televisions al Grau se'ns retrate com el que som, un poble humil i acollidor que mira cap al futur des de la vora de la Mediterrània. 

Xavi del Señor,
portaveu de Castelló en Moviment.

Segueix-nos:  Web  Facebook  |  Twitter.