'Bandersnatch'

Grup Socialista  Dimecres, 16 de Gener de 2019

Article d'opinió de Rafa Simó, portaveu del Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament de Castelló.

Bandersnatch és l’última oferta de Black Mirror, sempre inquietant. Es tracta d’una pel·lícula interactiva on l’espectador decideix per unes o altres opcions i això li porta a un final o a un altre. Les decisions tenen una conseqüència directa sobre el desenvolupament de la història però en tractar-se de ficció no suposa traumàtic perquè saps que si no t'agrada el final, pots tornar enrere i canviar-lo. Però les decisions en la vida real ja són un altre cantar.

Ara que s’arrimen les eleccions municipals, els ciutadans ens trobem davant una de les decisions més importants dels pròxims quatre anys perquè segons a qui votem, la governança de la nostra ciutat recaurà en uns o en altres. Ens fartarem d’escoltar promeses però el grau de confiança que ens genere cada opció serà determinant en la decisió final.

Fent un repàs a les diferents opcions veiem a partits que no saben el que és governar i solen pecar de no tocar els peus a terra. Són opcions que poden generar il·lusió però que difícilment aporten solidesa i confiança. Altres opcions intenten vendre una renovació i un canvi complicats de creure. Si revisem el que ara prometen amb les seues decisions quan governaven i amb les actuacions del govern actual, ens trobem amb una diferència abismal.

Ara el PP promet centres de dia en tots els districtes, quan en 2012 van tancar la Pineda i ara aquest govern per fi la tornarà a obrir. Reclamen millora en serveis públics quan van retallar el servei de neteja i ara es gasta un 27% més que quan governava la dreta. S’autoproclamen salvadors de la Marjaleria quan el seu pla especial no va solucionar res i ara s’inverteix més en obres anti inundacions que mai. Volen que Penyeta Roja siga un centre de tecnificació esportiva però van deixar Gaetà Huguet sense possibilitat d’acollir un campionat nacional per no parlar de les condicions en què va deixar Castàlia la senyora Carrasco de la mà de David Cruz. Fan creure que la ciutat està assetjada per no sé quants tipus de radicalisme aprofitant simples gamberrades quan ara s’inverteix en més seguretat que mai. Volen més policies però creen lleis que limiten l’ampliació dels planters públics. Diuen que perdem diners en subvencions però hem aconseguit la subvenció més gran de la història d’aquest Ajuntament. Quan el PP governava el coeficient que regula l’IBI no va fer més que pujar i pujar, i ara que aquest govern el redueix, la senyora Carrasco demana una desvergonyida baixada de 7 milions d’euros. Per no parlar de tot el que ara reivindiquen al govern de Sánchez que abans callaven quan manava Rajoy. Comparen vostés.

La vida real i la política no és Bandersnatch de Black Mirror. Però, de vegades, apareixen en el present oportunitats de decisions paregudes a les del passat. Afortunadament, una cosa canvia: la informació de l’experiència viscuda. O així hauria de ser. No cal imaginar-se com ens pot governar el PP. No calen spoilers. Ja ho sabem. Ja sabem que ells són més d’arrasar que de governar per a tots. No cal jugar amb línies temporals i finals alternatius. Els socialistes ja hem demostrat que governem per a tots, amb il·lusió, solidesa i responsabilitat. No elegisquen la decisió que els porta a un futur amb aroma a passat.