Està en: INICI > Notícies

Castell entra dins de la llei de grans ciutats amb lobjectiu de desenvolupar la participaci ciutadana, les noves tecnologies i millorar latenci al ciutad

Dijous, 15 de Desembre de 2005

Les Corts Valencianes han aprovat avui per unanimitat, la Llei per la qual, Castell sincorpora al rgim de Grans ciutats previst en la Llei 57/2003 de Mesures per a la Modernitzaci de lAdministraci Local. Amb este nou rgim jurdic la ciutat de Castell compta amb un nou instrument que permetr establir una nova organitzaci administrativa municipal dacord amb les necessitats del segle XXI.
A la sessi plenria de les Corts han assistit lalcalde Castell, Alberto Fabra i els regidors Juan Jos Prez Macin i Susana Fernndez en representaci del grup municipal popular, Juli Domingo i Paqui Cardo del grup municipal socialista i Enric Nomdedeu en representaci del BLOC.
Lalcalde de Castell ha assenyalat que ?aquella ciutat xicoteta o ?vaig poblar gran? que el Partit Popular va comenar a governar lany 1991 s avui una gran ciutat que viu la seua capitalitat i creu en ella, grcies a una encertada poltica municipal que hem portat a terme en els ltims anys i en la que creiem que va a millorar la qualitat de vida dels ciutadans?.
Alberto Fabra ha mostrat la seua satisfacci per la important decisi que sha pres avui en les Corts i la repercussi que t en el dia a dia de la ciutat. Lalcalde ha dit que ?lAdministraci Local, la ms prxima al ciutad, deu necessriament estar a laltura de servei i qualitat que els seus ciutadans demanden. El Partit Popular, conscient daix, va crear al comenament de la present legislatura municipal una Comissi Especial de Modernitzaci en el si de la qual sha aconseguit forjar un consens poltic entre tots els grups que actualment formen la Corporaci, encaminat a afrontar un procs de modernitzaci que, sent imprescindible, requerir en la seua execuci de terminis de temps superiors a una legislatura?.
Laplicaci de la llei 57/2003 contempla nombrosos canvis en la gesti municipal entre les quals figura, sense perju de les atribucions que competixen a lautoritat unipersonal de lAlcalde, la Llei distingix dos mbits dactuaci en la vida municipal: la conversi del Ple com a frum deliberatiu de les grans qestions municipals, i la Junta de Govern Local com a rgan collegiat executiu que veu ampliades les seues competncies. Cada u destos rgans collegiats t el seu propi Secretari, disposant-se de mecanismes i nous hbits administratius que hauran de contribuir a aconseguir una menor burocratitzaci i una major i millor coordinaci dels serveis per mitj duna nova organitzaci administrativa que la Llei facilita.
Els Serveis Jurdics Municipals adquirixen un major protagonisme quant a la potenciaci de la seua funci dassessorament a lAlcalde, Regidors i Junta de Govern Local. Tamb lorganitzaci de lrea Econmica Municipal sofrix importants canvis, distingint la Llei entre funcions pressupostries, fiscalitzadores i de control del gasto que assigna diferenciadament a diversos funcionaris distints.
A ms, la llei propicia que es creen rgans nous com el Consell Social de la Ciutat de qu formaran part representants dorganitzacions econmiques, socials, professionals i de vens la Comissi Especial de Suggerncies i Reclamacions per a la defensa dels drets dels vens davant del seu Ajuntament lrgan Econmic Administratiu que resoldr reclamacions en matria tributria, dictaminar projectes dordenances i far propostes tributries i tamb han de crear-se Districtes dotats drgans de gesti desconcentrada per a impulsar la participaci ciutadana. En este sentit, apareix la Iniciativa Popular que els vens podran exercir presentant propostes dacords o actuacions o projectes de reglaments en matries de la competncia municipal, si van avalades per el 10% dels vens del municipi.
Finalment, cal destacar que la condici de Municipi de Gran Poblaci que Castell adquirix des dara, convertix lAlcalde en membre de la Conferncia de Ciutats.



Segueix-nos: